.jpg) |
Detall del cartell de Willem Cordel (1884 — 1967) de la Jaarbeurs Utrecht de 1918.
|
Pràcticament la totalitat dels cartells de la Jaarbeurs Utrecht es poden consultar a la xarxa. A la Memòria Digital dels Països Baixos, promoguda per la Biblioteca Nacional dels Països Baixos[1], es poden consultar els fons propis així com els d’altres institucions. També ofereixen una valuosa informació l’Institut Internacional d’Història Social[2], l’Arxiu de Dissenyadors Gràfics dels Països Baixos[3] i l’Arxiu d’Utrecht[4], entre d’altres. Gràcies a aquestes institucions, conèixer quina ha estat l’evolució artística i conceptual dels cartells de la Jaarbeurs Utrecht ha estat una tasca relativament senzilla. Malauradament, aquestes facilitats no les trobem en altres països.
Si fem una anàlisi dels cartells produïts per la Fira d’Utrecht durant més de 50 anys, en el període comprès entre 1917 i 1970, es pot afirmar que tots els recursos iconogràfics del moviment firal europeu són presents en el cartellisme neerlandès. Les al·legories al comerç i a la indústria, en totes les múltiples variants, van apareixent en els cartells de la Jaarbeurs Utrecht: la figura de Mercuri i els seus dos principals atributs, el caduceu i el casc alat; la iconografia nàutica per simbolitzar els intercanvis comercials; la omnipresent roda dentada, per referir-se a l’activitat industrial, i les fàbriques i les locomotores fumejant per evidenciar la idea de progrés. La Fira d’Utrecht sempre va encarregar els cartells als dissenyadors gràfics més prestigiosos dels Països Baixos, els quals, molt sovint, van crear més d’un cartell. En les 45 primeres edicions anteriors a la Segona Guerra Mundial, Henri Pieck i Agnes Canta van ser els artistes que més van col·laborar amb la Fira neerlandesa. En el quadre següent s’indiquen els autors dels cartells de la Jaarbeurs Utrecht del període comprès entre 1917 i 1941. Tot i que existeix un cartell i una vinyeta de l’any 1942, la Fira no es va arribar a celebrar. El cartell de l’edició de 1921 i els de primavera de 1926 i 1928 no els hem pogut localitzar.
Edició
|
Any
|
Autors
|
1
|
1917
(febrer/març)
|
Carel
Adolf Lion Cachet
|
Text
informatiu
|
||
2
|
1918
(febrer/març)
|
Willem
Cordel
|
Willem
Cordel
|
||
Rij
Luijken
|
||
3
|
1919
(febrer/març)
|
Pieter
Adrianus Hendrik Hofman
|
Pieter
Das
|
||
4
|
1920
(febrer/març)
|
Frans
ter Gast
|
5
|
1921
|
No
localitzat
|
6
|
1922
(febrer/març)
|
Johan
Gabriëlse
|
Johan
Gabriëlse
|
||
7
|
1922
(setembre)
|
Leo
Gestel
|
8
|
1923
(setembre)
|
Leo
Gestel
|
9
|
1923
(setembre)
|
Leo
Gestel
|
Jan
(Johannes) Eland
|
||
Text
informatiu
|
||
10
|
1924
(març)
|
Samuel
Levi (Mommie) Schwarz
|
11
|
1924
(setembre)
|
Jac.
[Jacob] Jongert
|
12
|
1925
(març)
|
Henri
[Cornelis Gerard Marie] Verstijnen
|
13
|
1925
(?) (setembre)
|
Henri
Pieck
|
Henri
Pieck
|
||
14
|
1926
(març)
|
No
localitzat
|
15
|
1926
(setembre)
|
Louis
Christiaan Kalff
|
Henri
Pieck
|
||
16
|
1927
(març)
|
Henri
Pieck
|
Henri
Pieck
|
||
Henri
Pieck
|
||
17
|
1927
(setembre)
|
Isidorus
Maria Cornelis van Mens
|
18
|
1928
(febrer / març)
|
No
localitzat
|
19
|
1928
(setembre)
|
Louis
Raemaekers
|
20
|
1929
(febrer)
|
Erna
(Ernestine Pauline) van Osselen
|
Anònim
|
||
Henri
Pieck
|
||
21
|
1929
(setembre)
|
Henri
Pieck
|
Henri
Pieck
|
||
22
|
1930
(març)
|
Henri
Pieck
|
Henri
Pieck
|
||
Pieter
Adrianus Hendrik Hofman
|
||
Henri
Pieck
|
||
23
|
1930
(setembre)
|
Henri
Pieck
|
24
|
1931
(març)
|
Henri
Pieck)
|
25
|
1931
(setembre)
|
Louis
Raemaekers
|
26
|
1932
(març)
|
Henri
Pieck
|
Anònim
|
||
Henri
Pieck
|
||
Henri
Pieck
|
||
27
|
1932
(setembre)
|
Agnes
(Catharina) Canta
|
Anònim
|
||
Anònim
|
||
28
|
1933
(març)
|
Agnes
(Catharina) Canta
|
Anònim
|
||
29
|
1933
(setembre)
|
Anònim
|
30
|
1934
(març)
|
Arnold
van Roessel
|
Anònim
|
||
31
|
1934
(setembre)
|
Henri
Pieck
|
32
|
1935
(març)
|
Jaap
(Jacob) Pander
|
33
|
1935
(setembre)
|
Agnes
(Catharina) Canta
|
34
|
1936
(març)
|
Agnes
(Catharina) Canta
|
Anònim
|
||
Anònim
|
||
35
|
1936
(setembre)
|
Henri
Pieck
|
36
|
1937
(març)
|
Henri
Pieck
|
37
|
1937
(setembre)
|
Agnes
(Catharina) Canta
|
Anònim
|
||
38
|
1938
(març)
|
Jan
Johannes Bosma
|
39
|
1938
(setembre)
|
Emens
|
40
|
1939
(març)
|
Henk
Nieuwenhuijs
|
Anònim
|
||
41
|
1939
(setembre)
|
Steen
|
Anònim
|
||
42
|
1940
(març)
|
Sam
van Vleuten
|
43
|
1940
(setembre)
|
Jaap
(Jacob) Pander
|
44
|
1941
(març)
|
Agnes
(Catharina) Canta
|
Anònim
|
||
45
|
1941
(setembre)
|
Steen
|
1942
(març)
|
Anònim
(no es va celebrar)
|
|
Entre 1942 i 1945,
la Jaarbeurs Utrecht no es va
celebrar
|
||
En aquest primer article sobre els
cartells de la Jaarbeurs Utrecht,
presentarem 18 peces corresponents a les 12 primeres edicions de la Fira, a més
de dos targetons i una vinyeta.
La primera edició de la Jaarbeurs Utrecht va tenir lloc entre el 24 de febrer i el 10 de març de 1917. El cartell d’aquesta primera edició de la Fira és obra de Carel Adolf Lion Cachet (Amsterdam, 1864 – Vreeland, 1945). Lion Cachet és un artista neerlandès que va estudiar belles arts a Amsterdam entre 1880 i 1885 i, posteriorment, va esdevenir professor d’arts decoratives en diverses escoles d’aquesta mateixa ciutat. Lion Cachet a més de ser l’autor de nombrosos cartells també va conrear altres especialitats artístiques, com ara el gravat i el disseny de mobles, catifes, ceràmica i bitllets de banc. En el cartell de la Jaarbeurs Utrecht de 1917, l’escut de la ciutat d’Utrecht apareix en la part central de la composició. Es tracta d’un escut partit en banda, és a dir, que el camper està dividit diagonalment en dues parts, de l’esquerra de la part superior a la dreta de la part inferior. La part superior és blanca i la inferior vermella. La corona que habitualment du l’escut ha estat substituïda en el cartell per l’any de l’esdeveniment firal, el 1917. Dos lleons rampants acompanyen l’escut, un conjunt que descansa sobre una base formada per la paraula ’JAARBEURS’ que, recordem, significa ‘Fira de Mostres’ en neerlandès. L’artista utilitza quatre colors, el blau, el vermell i el blanc que tenen un paper rellevant, i el taronja, que serveix per destacar l’any i el mot ‘Jaarbeurs’. Una figura de mig cos i amb els braços desplegats cap amunt, ubicada a la part inferior de la composició, sembla que carregi amb tot el pes que comporta organitzar l’esdeveniment firal.
 |
Cartell de Lion Cachet de la Jaarbeurs Utrecht de 1917, la primera edició de la Fira.[5]
|
El següent cartell també és de 1917. Es tracta d’una peça estrictament informativa sobre les condicions de transport i d’accés a la Fira d’Utrecht. No hi ha cap imatge gràfica que doni suport al text. Tanmateix, l’autor anònim del cartell juga amb la tipografia (combinació de caixes altes i baixes, cos de la lletra i color de les paraules) per cridar l’atenció dels potencials receptors del missatge.
 |
Cartell estrictament informatiu de la Jaarbeurs Utrecht de 1917.[6]
|
L’il·lustrador i dissenyador gràfic neerlandès Willem Cordel (Utrecht, 1884 – Den Haag, 1967) es va encarregar de fer el cartell de la segona edició (‘tweede’ vol dir ‘segona’) de la Jaarbeurs Utrecht, la de 1918. La imatge principal ocupa els dos terços superiors de la composició i el text, el terç inferior. El principal recurs gràfic de la composició és un estilitzat lleó, símbol del poder, que sosté i protegeix amb les urpes un caduceu, un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç. L’artista utilitza quatre colors: el taronja, el color predominant; el negre i el blau, com a fons de la composició, i el blanc, amb el qual ressalta les urpes, els ullals i l’ull del lleó, fet que accentua els trets ferotges del felí.
 |
Cartell de Willem Cordel de la Jaarbeurs Utrecht de 1918, la segona edició de la Fira.[7]
|
La següent composició de la segona edició de la Jarbeurs Utrecht utilitza el cartell de Willem Cordel com a encapçalament. Un encapçalament que pràcticament ocupa la meitat superior del cartell. La meitat inferior és un text adreçat als comerciants majoristes i minoristes (‘Grossiers, Winkeliers’) en què s’ofereix una àmplia informació sobre les condicions de participació a la fira.
 |
Cartell informatiu que reprodueix a la part superior el cartell anterior de Willem Cordel de la Jaarbeurs Utrecht de 1918.[8]
|
El tercer cartell de la Jaarbeurs Utrecht de 1918 és de Rijk Luijken. L’objectiu d’aquest cartell es presentar la ubicació del recinte firal, ‘de terreinen’, mitjançant un mapa que es troba en el requadre central de la composició. Rijk Luijken utilitza només el color groc sobre un fons negre, fet que permet llegir amb molta claredat el missatge que els organitzadors de la Fira volen donar. A l’extrem inferior trobem l’expressió ‘Inlichtingen’ (informació) ‘Administratiegebouw vredenburg’ (edifici de l’administració a Vredenburg). A Vredenburg era on es trobava el recinte firal d’Utrecht.
 |
Cartell de Rijk Luijken de la Jaarbeurs Utrechtde 1918.[9]
|
El cartell de la Fira d’Utrecht de 1919 és de Pieter Adrianus Hendrik Hofman (Teteringen, 1885 – Den Haag, 1965). Hofmann va estudiar a la Koninklijke Academie van Beeldende Kunsten in Den Haag (Acadèmia Reial d'Arts a la Haia) i va treballar per a la Jaarbeurs Utrecht els anys 1918 i 1919. Tanmateix, la seva ocupació principal va ser el disseny de cobertes de llibres en un estil marcadament art decó. També va dissenyar altres materials gràfics, com ara ex-libris, segells, calendaris, gravats i dibuixos. Hofman, a més del cartell de 1919 de la Fira d’Utrecht, també va ser l’autor d’un dels cartells de l’edició de primavera de 1930 i de 1946, en aquest cas, el de la primera edició de la Jaarbeurs Utrecht després de la Segona Guerra Mundial. La frase ‘wie zee houdt wint de reis’, que vol dir ‘qui viatja per mar guanyarà’, encapçala el cartell de la tercera (‘derde’ vol dir ‘tercera’) Jaarbeurs Utrecht. El recurs gràfic principal ocupa les tres quartes parts superiors del cartell. En vermell, una nau amb dos castells, un a popa i l’altre a proa, i d’un sol pal solca el mar amb la vela, també vermella, desplegada. Tres banderes, també vermelles, onegen al vent, la central, més gran, incorpora un lleó rampant que possiblement fa referència a un dels dos lleons de l’escut de la ciutat d’Utrecht. Al darrere del vaixell, un imponent sol de color negre il·lumina un cel ataronjat. Sobre un fons negre, el text informatiu destaca en la part inferior de la composició.
 |
Cartell Pieter Hofman de la Jaarbeurs Utrechtde 1919.[10]
|
Pieter Das (Kouderek aan den Rijn, 1881 – Nova York, 1937), pintor, il·lustrador i dissenyador gràfic també va fer un cartell per a la Jaarbeurs Utrecht de 1919. Aquest cartell té com a objectiu presentar els brillants resultats de les dues edicions anteriors de la Fira. En l’estrella groga de cinc puntes més petita, hi a les dades de la primera edició de la Jaarbeurs Utrecht (Eerste jaarbeurs / 690 deelnemers /omzet f. 10.000.000 // Primera Fira / 690 expositors / 10.000.00 florins de xifra de negoci), i en la estrella més gran, els de la segona edició (Tweede jaarbeurs / 1061 deelnemers / omzet f. 30.000.000 // Segona Fira / 1062 expositors / 30.000.00 florins de xifra de negoci). Pieter Das, com l’any anterior Rijk Luijken, utilitza només el color groc sobre un fons negre, fet que permet llegir amb molta claredat el missatge que els organitzadors de la Fira volen donar. A l’extrem inferior trobem també l’expressió ‘Inlichtingen’ (informació) ‘Administratiegebouw vredenburg’ (edifici de l’administració a Vredenburg).
 |
Cartell de Pieter Das de la Jaarbeurs Utrechtde 1919.[11]
|
Frans ter Gast (Den Haaag, 1880 – 1970), l’autor del cartell de la Fira d’Utrecht de 1920, va ser un artista polifacètic: pintor, decorador, il·lustrador de llibres i dissenyador gràfic. Va estudiar durant un any a la Rijksnormaalschool voor Kunstnijverheid te Amsterdam (Escola Normal d'Arts Aplicades d'Amsterdam), després, durant cinc anys ho va fer a l'School voor Kunstnijverheid te Haarlem (Escola d'Arts Aplicades de Haarlem), la Luton School of Art de Londres i a l'Académie Colarossi de París. A l'acabar els estudis, l'any 1911, es va establir a la Haia. La part superior de la composició està dividida verticalment en tres parts; als extrems, dues columnes d’un color morat al capdamunt de les quals hi ha sengles escuts amb la data d’inici, a l’esquerra, i d’acabament, a la dreta, de l’esdeveniment firal. En la part central trobem el recurs gràfic principal del cartell, un imponent edifici de color ataronjat s’alça al bell mig d’un bosc d’arbres. Podríem interpretar aquesta gran construcció com la identificació de la Fira d’Utrecht amb la torre de Babel: una fira internacional és un esdeveniment en el qual es parlen multitud de llengües. Tot i així, no sembla que la torre hagi de caure. El text informatiu de la quarta (‘vierde’ vol dir ‘quarta’) Jaarbeurs Utrecht, destaca en blanc sobre un fons de to verdós i ocupa la part inferior del cartell.
 |
Cartell de Frans ter Gast de la Jaarbeurs Utrechtde 1920.[12]
|
A partir de l’any 1922, la Fira de Mostres Utrecht va esdevenir bianual, se celebrava l’edició d’hivern/primavera, el mes de febrer o març, i l’edició de tardor, el mes de setembre. Johan Gabriëlse (Westkapelle (Veere), 1881 – Ambarawa (Indonèsia), 1945), Il·lustrador, pintor, caricaturista polític i gravador neerlandès és l’autor del cartell de l’edició de març de 1922 de la Jaarbeurs Utrecht. En la composició de Johan Gabriëlse, el text informatiu té una presència molt destacada ja que ocupa bona part de la superfície del cartell. Pel que fa a les imatges gràfiques, cal fer esment a l’escut de la ciutat d’Utrecht, ubicat a la part superior de la composició, i al casc alat de Mercuri, amb unes immenses ales que envolten l’escut. El casc descansa sobre una base formada per l’expressió ‘BEZOEKT DE ZESDE, ‘visita la sisena’, en referència a l’edició de la Fira de Mostres d’Utrecht. D’aquest cartell, presentem dues versions: la primera en negre sobre fons blau i la segona també en negre sobre un fons rosat.
 |
Cartell de Johan Gabriëlse de l’edició de febrer/març de 1922 de la Jaarbeurs Utrecht.[13]
|
 |
Cartell de Johan Gabriëlse de l’edició de febrer/març de 1922 de la Jaarbeurs Utrecht.[14]
|
Els dos cartells següents són de Leo Gestel (Woerden, 1881 – Hilversum, 1941). Leo Gestel va ser pintor i dissenyador gràfic, va estudiar a la Rijksnormaalschool voor Teekenonderwijs in Amsterdam (Escola Tècnica Normal d'Amsterdam) i als vespres acudia a la Rijksacademie voor Beeldende Kunsten (Acadèmia Estatal de Belles Arts). Pel que fa al seu estil, Leo Gestel va estar influenciat pel cubisme i més tard per l'expressionisme i el fauvisme. El cartell que va fer per l’edició de setembre de 1922 de la Jaarbeurs Utrecht és d’un sol color, negre i escala de grisos, en què el recurs gràfic principal es la testa de Mercuri, amb el seu inconfusible casc alat, que ocupa la part central de la composició. El Mercuri de Leo Gestel té un rostre cantellut i seriós, fins i tot podríem dir que fa por. El text informatiu s’ubica en els dos extrems, a la part superior, en blanc sobre fons negre, i a l’inferior, en negre sobre un fons gris clar.
 |
Cartell de Leo Gestel de l’edició de setembre de 1922 de la Jaarbeurs Utrecht.[15]
|
En el cartell de l’edició de març de
1923 de la Jaarbeurs Utrecht, Leo
Gestel recorre a la iconografia nàutica, molt present en els cartells de la
Fira d’Utrecht. Un vell mariner comanda la roda del timó d’una nau en mig d’un
mar embravit. A la part inferior del requadre central hi ha la frase ‘Wij Houden Zee!’, ‘Ens agrada el mar’.
Igual que en el cartell anterior, el text informatiu s’ubica en els dos
extrems, a la part superior, en blanc sobre fons negre, i a l’inferior, en ocre
també sobre un fons negre.
 |
Cartell de Leo Gestel de l’edició de març de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[16]
|
D’aquest mateixa edició de la Fira, es van produir diversos materials gràfics, fulletons, targetons i vinyetes, que s’utilitzaven per promoure l’esdeveniment firal. Tot i no ser cartells, presentem tres peces: dos targetons i una vinyeta. El primer targetó, signat amb les inicials W. M., presenta un requadre central amb la informació bàsica: el nom de la Fira i les dates de celebració. La lletra ‘E’ d’Utrecht simula una mà que subjecta el caduceu, un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç. L’autor d’aquest targetó combina amb elegància els colors de la composició, on el taronja pren un paper rellevant per destacar el text informatiu.
 |
Targetó en francès per promoure l’edició de març de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[17]
|
El targetó següent presenta un disseny molt més simple que l’anterior, sobretot quant a la gamma cromàtica, ja que només utilitza el color marró sobre un fons blanc. El motiu gràfic recorda una peça tèxtil. El text informatiu també ocupa la part central.
 |
Targetó en francès per promoure l’edició de març de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[18]
|
Pieter Das, l’autor d’un dels cartells de la Jaarbeurs Utrecht de 1919, va crear una vinyeta per a l’edició de març de 1923. Aquesta vinyeta no és la reproducció d’un cartell, com passava molt sovint en el món firal. Un mercader, amb la típica indumentària dels burgesos flamencs dels segles xvii i xviii, descansa sobre un globus terraqüi, una referència al caràcter internacional de la Fira d’Utrecht.
 |
| Vinyeta de Pieter Das de l’edició de març de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[19] |
De l’edició de setembre de 1923 presentem tres peces. La primera és una adaptació del cartell de Leo Gestel de l’edició anterior. En el requadre central es reprodueix el vell mariner que comanda la roda del timó d’una nau, però a diferència del cartell anterior, no apareix la frase ‘Wij Houden Zee!’, ‘Ens agrada el mar’. Possiblement aquest model de cartell és el que es va utilitzar per promoure la Fira d’Utrecht a l’estranger i la frase en qüestió no tindria sentit de reproduir-la.
 |
Cartell de Leo Gestel de l’edició de setembre de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[20]
|
La composició futurista que Jan (Johannes) Eland (Arnhem, 1900 – Zuric, 1953) va donar al següent cartell, també de l’edició de setembre de 1923, no té res a veure amb la iconografia nàutica de l’obra precedent. Jan Eland, com molts dels seus companys de professió neerlandesos, era un artista polifacètic: pintor, litògraf, il·lustrador, dissenyador gràfic, d'interiors, de ceràmica i de vidre. En el seu cartell, Mercuri, vestit amb túnica i amb el casc alat al cap, inicia l’ascensió d’unes llargues escales que condueixen a un majestuós edifici, que es pot interpretar com el palau firal. Darrera l’edifici hi ha un sol radiant amb l’expressió Handel en Industrie, ‘Comerç i Indústria’. Mercuri alça amb la mà esquerra el seu inconfusible caduceu. El text informatiu, en negre sobre el fons ataronjat, es troba en els dos extrems.
 |
Cartell de Jan Eland de l’edició de setembre de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[21]
|
Finalment, el darrer cartell de l’edició de setembre de 1923 és una peça estrictament informativa sobre les condicions de transport i d’accés a la Fira d’Utrecht. Igual que el cartell de 1917, no hi ha cap imatge gràfica que doni suport al text. Tanmateix, l’autor anònim juga amb la tipografia (sempre en caixa alta, cos de la lletra i color de les paraules) per cridar l’atenció dels potencials receptors del missatge. El cartell informa dels dies d’obertura, del preu d’entrada al recinte firal (1 florí l’entrada d’un dia i 1,5 la de tres dies) i dels descomptes ferroviaris.
 |
Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[22]
|
El mes de març de 1924 va tenir lloc l’edició número 10 de la Jaarbeurs Utrecht. Samuel Levi (Mommie) Schwarz (Zutphen, 1876 – Auschwitz, 1942) va ser l’encarregat de fer el cartell commemoratiu. Mommie Schwarz, pintor i artista gràfic, també va treballar com a il·lustrador de llibres. L'any 1920 es va casar amb Else Berge, artista i jueva com ell. Ambdós van ser assassinats el 19 de novembre de 1942 just a l'arribar al camp de concentració d'Auschwitz. Entre 1895-1897 Mommie Schwarz va rebre formació artística a l'Acadèmia d'Anvers, el 1897 es va traslladar a Nova York on va viure dos anys i després de passar per Madrid, va anar cap a Berlín, interessat per l'expressionisme alemany. En aquesta ciutat va conèixer Else Berge amb qui va tornar als Països Baixos el 1911. El matrimoni tenia una relació molt estreta amb Leo Gestel (l’autor dels cartells de la Jaarbeurs Utrecht de setembre de 1922 i març de 1923) i altres artistes de l'anomenada Escola de Bergen. Quan va començar la Segona Guerra Mundial, Mommie i Else es van negar a passar a la clandestinitat. El principal element gràfic del cartell és la xifra romana ‘x’, que indica la desena edició de la fira, i que divideix en quatre espais la composició. A la part inferior, el vaixell que solca el mar és una al·legoria del comerç internacional. La figura femenina de trets negroides de la part superior, que sosté una safata amb fruits tropicals, és una clara referència a les possessions colonials neerlandeses del primer quart del segle xx. A dreta i esquerra del cartell, hi ha diverses instal·lacions fabrils, els colors vius de les quals contrasten amb el gris del fum que desprenen dues de les xemeneies. El text informatiu, en blanc sobre fons blau, ocupa la quarta part inferior del cartell.
 |
Cartell de Mommie Schwarz de l’edició de març de 1924 de la Jaarbeurs Utrecht.[23]
|
El cartell següent, el de l’edició de setembre de 1924, és Jacob Jongert (Wormen, 1883 – Reeuwijk, 1942). Jacob Jongert va ser un prestigiós artista gràfic neerlandès que va iniciar el seus estudis artístics l’any 1899 la Kunstnijverheidsschool Quellinus Amsterdam (Escola d'Arts Aplicades Quellinus d’Amsterdam); després, entre 1902 i 1903, ho va fer a la Rijksschool voor Kunstnijverheid in Amsterdam (Escola Nacional de Belles Arts d'Amsterdam). De 1918 a 1940 va dirigir el departament d'Arts Decoratives i Artesania de l'Academie van Beeldende Kunsten en Technische Wetenschappen te Rotterdam (Acadèmia de Belles Arts i les Ciències Tècniques a Rotterdam). Jacob Jongert va ser artista polifacètic, ja que a més de dibuix, va dissenyar catifes, paper pintat, mobles i vitralls. De 1923 a 1940 va treballar en una agència de publicitat a Rotterdam on va fer dissenys per a empreses distribuïdores de te, cafè i tabac. El cartell de l’Elfde Jaarbeurs (onzena Fira de Mostres) és l’únic de la Fira d’Utrecht en què el principal recurs gràfic emprat és de temàtica agrícola. Cal dir que més endavant es va iniciar la celebració de la Agrarische Jaarbeurs, dedicada a l’agricultura i que se celebrava paral·lelament a la fira de mostres el mes de setembre. En aquest cartell, apareix en primer terme un camperol que du a les espatlles un feix de cereals, resultat de la sega. Al seu darrera un paller i el que són presumiblement camps encara per segar. El cartell presenta una combinació de colors força vius. Predomina el vermell, el blau i el blanc, els colors de la bandera neerlandesa, i el groc, vinculat a la temàtica agrícola.
 |
Cartell de Jacob Jongert de l’edició de setembre de 1924 de la Jaarbeurs Utrecht.[24]
|
El darrer cartell d’aquest article correspon a l’edició de març de 1925, l’autor del qual és Henri [Cornelis Gerard Marie] Verstijnen (Sakabumi (Indonèsia), 1882 – Scheveningen (Den Haag), 1940). El cartell de Verstijnen és l’únic cartell de la Jaarbeurs Utrecht en què el recurs gràfic principal és un animal, concretament un gran ocell. El fet que el principal recurs gràfic sigui un animal no ha d’estranyar ja que Henri Verstijnen és un artista modernista neerlandès conegut pels dibuixos i pintures d’animals exòtics, especialment d’aus. La simbologia d’aquest cartell pot estar vinculada a la figura de l’au fènix, una au mitològica de la mida d’una àliga, amb un gran bec i unes urpes considerables. Cada 500 anys, el foc consumia l’au fènix que renaixia novament de les seves cendres, talment com fa una fira que un cop acaba, mor i torna a néixer uns mesos després, quan s’inaugura l’edició següent.
 |
Cartell Henri Verstijnen de l’edició de març de 1925 de la Jaarbeurs Utrecht.[25]
|
[1] Koninklije Bibliotheek (KB). Nationale bibliotheek van Nederland. Geughen
van Nederland (GVNL) <http://www.geheugenvannederland.nl>.
[2] International Institut voor Sociale
Geschiedenis (IISG) <http://www.iisg.nl>.
[3] Nederlands Archief Grafisch Ontwerpers
(NAGO) <http://www.nago.nl>.
[4] Het
Utrechts Archieff <http://www.hetutrechtsarchief.nl>.
[5] ReclameArsenaal.
Inventarisnummer RA/00338.
[7] ReclameArsenaal.
Inventarisnummer, KABK, BG E17/559.
[8] ReclameArsenaal.
Inventarisnummer RA/004524..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada