Jaarbeurs Utrecht [Fira d’Utrecht] (1)

Els precedents de la Jaarbeurs Utrecht



Detall del cartell de Gerard Wernars (Amsterdam, 1924 — Amsterdam, 2003) de l’edició de setembre de 1948 de la Jaarbeurs Utrecht.

Utrecht és la quarta ciutat dels Països Baixos, situada a la riba del Kromme Rijn i travessada per dos canals. Utrecht té una llarga i dilatada tradició comercial i industrial que es remunta a l’època medieval i que perdura en l’actualitat. Utrecht és el principal nucli ferroviari dels Països Baixos i una ciutat on el transport fluvial té una rellevància destacada.

La Jaarbeurs Utrecht (Fira d’Utrecht), com moltes fires europees, es va emmirallar en els models firals de Leipzig i Lió. El 6 de març de 1916, en un context de confrontacions bèl·liques en el continent europeu, es va crear una associació per impulsar la celebració d’un esdeveniment firal permanent als Països Baixos. Aquesta iniciativa va tenir el suport de la Maatschappij van Nijverheid (Societat de la Indústria), la Nederlandsche Vereeniging voor Tentoonstellingsbelangen (Associació Neerlandesa d’Exposicions) i la Utrecht van de Vereeniging Nederlandsch Fabrikaat (la secció d’Utrecht de l’Associació Neerlandesa de Fabricants). La Fira d’Utrecht va ser per als seus impulsors un revulsiu per a la industria neerlandesa, ja que, segons ells, «pendant des années l’étranger a ignoré la vraie valeur et l’importance de la Hollande en tant que pays industriel».[1]

Els precedents la Jaarbeurs Utrecht, es remunten a la primera meitat del segle xix. Els Països Baixos, com tots els països industrialitzats d’Europa, no van restar aliens al fenomen de les exposicions industrials i, en el cas d’Amsterdam, la principal ciutat del país, al fenomen de les exposicions universals. És interessant de destacar com un país relativament petit en extensió va tenir la capacitat de mobilitzar els agents econòmics i organitzar un nombre molt elevat d’exposicions de tota mena en moltes ciutats de mida molt diversa. Amsterdam, la capital econòmica dels Països Baixos, en va organitzar una desena en cent anys, la primera el 1809. D’entre les exposicions industrials que es van celebrar a Amsterdam, cal destacar la de 1859, la Tentoonstelling van provinciale nijverheid en kunst te Amsterdam 1859 / Tentoonstelling van Noordhollandsche nijverheid (Exposició provincial d'art i indústria / Exposició del Nord d'Holanda); la de 1866, Algemeene tentoonstelling van Nederlandsche nijverheid en kunst (Exposició neerlandesa de la indústria i les arts); la de 1877, Tentoonstelling van kunst toegepast of nijverheid (Exposició de les arts aplicades i la indústria); la de 1883, la Wereldtentoonstelling (Exposició Universal), el nom oficial de la qual era Internationale Koloniale en Uitvoerhandel Tentoonstelling (Exposició Internacional Colonial I d’Exportació General); i la de 1907, la Internationale Tentoonstelling van Amsterdam (Exposició Internacional d’Amsterdam).

Cartell de Victor Creten (1878- 1966) de l’Exposició Internacional d’Amsterdam de 1907.[2]

Altres ciutats neerlandeses van seguir l’exemple d’Amsterdam hi van organitzar exposicions industrials: Delft (1849), Deventer (1857[3]), Haarlem (1825 i 1861[4]), La Haia (1863 i 1897[5]), Arnhem (1852, 1868[6] i 1879), Leiden (1889[7]), Zaandam (1896[8]), 's-Hertogenbosch (1897[9]), Dordrecht (1897 i 1912), Groningen (1903), Tilburg (1909), Roermond (1911), Bergen op Zoom (1912), Nimega (1912) i Sittard (1913[10]).

Diploma de la Tentoonstelling van Voortbrengselen van Inlandsche Nijverheid (Exposició de Productes de la Indústria Nativa) de Delft de 1849.[11]

Diploma de la Tentoonstelling van Nederlandsche en Koloniale Nijverheid (Exposició de la Indústria Nacional i Colonial Neerlandesa) d’Arnhem de 1879.[12]

Cartell de Johannes Josephus Aarts (Den Haag, 1871 –Amsterdam, 1934) de la Nationale Tentoonstelling van Nijverheid & Kunst(Exposició Nacional de l'Art i de la Indústria) de Dordrecht de 1897.[13]

Cartell de Gerardus Hendrik (Geert) Grauss (Middelburg, 1882 - Den Haag, 1929) de la Tentoonstelling van Kunst & Nijverheid (Exposició de l'Art i de la Indústria) de Groningen de 1903.[14]

Cartell de la Tentoonstelling Handel, Nuverheid en Kunst (Exposició d’Indústria, Comerç i Art) de Tilburg de 1909.[15]

Cartell de la Tentoonstelling Handel, Nijverheid & Kunst (Exposició Industrial, Comercial i Artística) de Roermond de 1911.[16]

Cartell de Jansz de la Tentoonstelling Kunst, Nijverheid-Sport (Exposició d'Art, Indústria, Esports) de Nimega de 1912.[17]

Cartell de Cornelis Rol (Edam, 1877 –Voorburg, 1963) de la Tentoonstelling Dordrecht en omstreken (Exposició de Dordrecht i els seus Voltants) de 1912.[18]

Cartell de la Tentoonstelling van Landbouw, Tuinbouw en Nijverheid (Exposició d'Agricultura, Horticultura i Indústria) de Bergen op Zoom de 1912.[19]

Pel que fa la ciutat d’Utrecht, els precedents de la Jaarbeurs Utrecht cal anar a cercar-los a la Provinciale Tentoonstelling van Nijverheid te Utrecht (Exposició Industrial de la Província d’Utrecht) de 1858 i, ben entrat el segle xx, a l’Utrechtse Provinciale Tentoonstelling. Kunst, Handel en Nijverheid (Exposició Provincial d'Utrecht. Art, Comerç i Indústria) de l’any 1910.

Cartell de Willem Nicolaas van Dranen (Utrecht, 1871 – 1923) de l’Exposició Provincial d'Utrecht de l’any 1910.[20]

La primera edició de la Fira d’Utrecht es va celebrar del 26 de febrer al 10 de març de 1917. L’èxit d’aquesta primera mostra (690 participants i 150.000 visitants) va esperonar els organitzadors per donar-li continuïtat. En un fulletó informatiu de la tercera Fira d’Utrecht que s’havia de celebrar del 24 de febrer al 8 de maig de 1919 es feia balanç de les dues edicions anteriors i es donava una primera previsió per a la tercera: «Deux fois déjà des foires d’échantillons attestant un succès croissant ont lieu en Hollande. La première, celle de 1917, comptait 690 industries néerlandaises; la seconde, celle de 1918, avait 1.062 participants; pour la troisième foire néerlandaise d’échantillons, 1.225 participants sont déjà fait inscrire».[21] Pel que fa al valor monetari de les transaccions dutes a terme a la Fira d’Utrecht en les dues primeres edicions de l’esdeveniment, «le chiffre d’affaires a passé de dix millions de florins pour la première foire, à trente millions de florins pour la seconde».[22]

Les cinc primeres edicions de la Fira d’Utrecht eren exclusivament nacionals, és a dir, «que les transactions ne se feront que sur des produits et articles de fabrication néerlandaise. Una commission spéciale d’enquête s’est informée auprès de chaque participant en particulier si les produits avec lesquels il parâitrà à la foire sont réellement fabriqués en Hollande; cette commission veillera en outre avec la plus grande sévérité à ce qu’aucun article de fabrication étrangère no soit vendu à la foire».[23] A partir de 1922, la Fira d’Utrecht fa un salt qualitatiu molt important, l’esdeveniment esdevé internacional i té lloc dues vegades l’any, l’edició de primavera i l’edició de tardor. L’any 1925 va ser una de les fires fundadores de la Union des Foires Internationales (UFI). La Fira d’Utrecht només es va deixar de celebrar durant la Segona Guerra Mundial, entre 1942 i 1945.

Les primeres edicions de la Fira d’Utrecht ocupaven un espai al centre de la ciutat, a Vredenburg, en uns petits pavellons provisionals fets de fusta. Els organitzadors de la Jaarbeurs Utrecht volien disposar, tot imitant la Fira de Leipzig, un edifici permanent per a exposicions, objectiu que van aconseguir l’any 1921, també a Vredenburg. L’any 1932, el recinte firal es va ampliar amb dos nous edificis. En la immediata postguerra, la Jaarbeurs Utrecht va experimentar un creixement notable de l’activitat que va evidenciar la insuficiència de les infraestructures firals del període anteriors a la Segona Guerra Mundial. L’any 1947 es van construir uns pavellons provisionals a Croesselaan, que van ser substituïts en la dècada dels cinquanta per edificis permanents. En la dècada dels anys setanta del segle passat, els antics edificis firals de Vredenburg van ser enderrocats i se’n van bastir de nous, entre els quals cal destacar el Beatrixgebouw.

El símbol de la Jaarbeurs Utrecht és la lletra ‘U’, la inicial del nom de la ciutat, coronada amb el cas alat de Mercuri, un dels atributs més característic del déu protector del comerç. Aquest símbol es va utilitzar per primera vegada l’any 1926 i des d’aleshores sempre ha estat present en els materials de comunicació de l’esdeveniment firal.

---

[1] Trosième Foire Néerlandaise d’Échantillons. Utrecht, 1919. AHCCB 543.21.

[2] Biblioteca Nacional dels Països Baixos. Memòria dels Països Baixos (GVNL). RA/00156 (affiche).

[3] Tentoonstelling van Provinciale Nijverheid te Deventer (Exposició Provincial Industrial de Deventer) el 1857.

[4] La Deuxième Exposition Nationale du Royaume des Pays Bas, el 1825, i l’Algemeene Nationale Tentoonstelling van Nijverheid (Exposició General Nacional de la Indústria), el 1861.

[5] Nationale Tentoonstelling van Metalen en daaruit vervaardigde voorwerpen (Exposició Nacional de Metalls i Manufactures Metàl·liques), el 1863, Nationale en Internationale Tentoonstelling (Exposició Nacional i Internacional), el 1897.

[6] Tentoonstelling van Voortbrengselen der Nationale Nijverheid van Nederland en Zijne Overzeesche Bezittingen  (Exposició de Productes de la Indústria Nacional dels Països Baixos i les seves Possessions d'Ultramar), el 1852.

[7] Entoonstelling van Producten der Leidsche Nijverheid (Exposició de Productes Industrials de Leiden), el 1889.

[8] Tentoonstelling van Landbouw Nijverheid (Exposició Industrial i Agrícola), el 1896.

[9] Tentoonstelling Noordbrabantsch nijverheid (Exposició Industrial del Nord Brabant), el 1897.

[10] Provinciale, Nationale en Internationale Tentoonstelling van Nijverheid, Handel, Landbouw, Kunsten en Wetenschappen (Exposició Provincial, Nacional i Internacional de la Indústria, el Comerç, l'Agricultura, les Arts i les Ciències), el 1913.

[11] Biblioteca Nacional dels Països Baixos. Memòria dels Països Baixos (GVNL). [P323N101], Topografie van Nederland, Universiteitsbibliotheek Leiden.

[12] Biblioteca Nacional dels Països Baixos. Memòria dels Països Baixos (GVNL). [40014], Firma Dobbelman, Regionaal Archief Nijmegen.

[13] Biblioteca Nacional dels Països Baixos. Memòria dels Països Baixos (GVNL). RA/00358 (affiche).

[14] Biblioteca Nacional dels Països Baixos. Memòria dels Països Baixos (GVNL). BG L3/909 (affiche).

[15] <http:/www.historietilburg.nl>.

[16] Biblioteca Nacional dels Països Baixos. Memòria dels Països Baixos (GVNL). BG E17/584 (affiche).

[17] Op Cit. BG L3/876 (affiche).

[18] Op Cit. BG E17/565 (affiche).

[19] Op Cit. BG E17/497 (affiche).

[20] Op Cit. BG E17/483 (affiche).

[21] Trosième Foire Néerlandaise d’Échantillons. Utrecht, 1919. AHCCB 543.21.

[22] Op. Cit.

[23] Op. Cit.

Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP) [Fira Internacional de Poznań] (4)

Els cartells de la Fira de Poznań (2)

Detall del cartell de Jan Olejniczak de la Fira de Poznań de 1961.

Els cartells de la Fira de Poznań de la segona meitat del segle xx

La Fira de Poznań va reprendre l’activitat l’any 1946, tot i que entre 1951 i 1954 no es va celebrar. Tanmateix, no hem pogut reunir gaires cartells d’aquest període. En aquest article, amb el que tanquem la sèrie dedicada a la fira polonesa, presentem vuit cartells, el primer de 1949 i el darrer de 1964. En el quadre següent s’esmenten els autors dels cartells, quan ha estat possible de localitzar-los, ben poques vegades, tot s’ha de dir, de les edicions de la Fira de Poznań posteriors a la Segona Guerra Mundial.

Edició	Any	Autors
19	1946	No localitzat
20	1947	No localitzat
21	1948	No localitzat
22	1949	Adolf Berezowski
23	1950	No localitzat
		Entre 1951-1954 no es va celebrar
24	1955	No localitzat
25	1956	Hubert Hilscher (Varsòvia, 1924 – 1999)
26	1957	No localitzat
27	1958	No localitzat
28	1959	No localitzat
29	1960	Józef Mroszczak (Nowy Targ, 1910 – Varsòvia, 1975)
30	1961	Zbigniew Kaja (Poznań, 1924 – 1983)
	1961	Jan Olejniczak (Inowroclaw, 1920 – 1994)
31	1962	Jan Olejniczak (Inowroclaw, 1920 – 1994)
32	1964	K. Slawinski
33	1964	K. Slawinski

Adolf Berezowski va repetir com a autor de cartells de la Fira de Poznań. Va fer el de 1931 i prop de dues dècades més tard, el de 1949. Si en el primer Mercuri tenia un protagonisme destacat, en el de 1949 no podia ser menys. Sobre un fons negre destaca el perfil de la testa del déu protector del comerç; del seu casc pengen cinc cintes, una, la més llarga, amb els colors de la bandera polonesa, el blanc i el vermell. Les altres quatre cintes duen diverses banderes de països participants a la Fira. La cinta amb els colors de la bandera polonesa envolta un dels referents arquitectònics de la ciutat de Poznań, l’edifici de l’ajuntament. El text informatiu en francès destaca en vermell sobre el fons negre, a l’esquerra de la part superior i a la part inferior; en canvi, les dates de celebració de l’esdeveniment firal, sota el nom de Poznań, són grogues.

Cartell d’Adolf Berezowski de la Fira de Poznań de 1949.[1]

Hubert Hilscher (Varsòvia, 1924 – 1999) es va encarregar de fer el cartell de la Fira de Poznań de l’any 1956. Hubert Hilscher va ser un dels dissenyadors gràfics més destacats de la Polònia de postguerra. L’any 1949 va ingressar a la Wyższej Szkoły Sztuk Plastycznych (Escola Superior de Belles Arts), posteriorment anomenada Akademii Sztuk Pięknych w Warszawie (Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia), on es va diplomar l’any 1955. Va ser un dels membres destacats de l’anomenada escola polonesa del cartell. Hubert Hilscher va obtenir nombrosos premis, com ara el premi de la Biennal Internacional d’Art Gràfica de Ljubljana (1964) i la medalla d’argent de la Mostra Internacional del Cartell Turístic de Milà (1967 i 1970). Hilscher també va guanyar tres vegades el premi al millor cartell de Polònia (1973, 1975 i 1980) i en diverses ocasions el premi al llibre més ben il·lustrat atorgat per l’Associació d’Editors de Polònia. També va ser director de la revista Projekt, on els màxims representants del dissenya gràfic polonès hi col·laboraven periòdicament.[2]

Dos elements iconogràfics atrauen l’atenció en el cartell de la Fira de Poznań de 1956: el colom i la balança. El colom símbol de la pau, sosté amb el bec una balança, al·legoria de la justícia. Pau i justícia, dos valors que prenen força en un context de Guerra Freda en el panorama polític internacional. Un cartell que indueix a pensar que els intercanvis comercials i les relacions econòmiques internacionals que tenen lloc en el marc d’una fira de mostres són els millors instruments per introduir elements de distensió en les relacions polítiques internacionals. El colom, que ocupa la meitat superior de la composició, destaca sobre el fons negre del cartell com una finestra oberta a través la qual es veu el cel i uns quants núvols. La balança està ubicada a la part central de la composició. L’agulla de la balança, que marca el punt d’equilibri entre els dos platets grocs, és la bandera polonesa que du imprès el logotip de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), la lletra ‘P’ alada, la inicial del nom de la ciutat de Poznań, que coincideix amb la inicial del nom del país, Polònia, circumscrita dins d’una roda dentada, referència a l’activitat industrial. L’últim element de la balança és l’escala, formada per diverses banderes de països participants a la Fira de Poznań.

Cartell d’Hubert Hilscher de la Fira de Poznań de 1956.[3]

El cartell de la Fira de Poznań de 1960 és obra de Józef Mroszczak (Nowy Targ, 1910 – Varsòvia, 1975), un dels màxims representants de l’anomenada Escola polonesa del cartell. Entre 1930 i 1934 va estudiar a la Państwowej Szkole Sztuk Zdobniczych i Przemysłu Artystycznego w Krakowie (Escola d’Arts Decoratives i Indústries Artístiques de Cracòvia); de 1934 a 1937 a la Kunstgewerbeschule (Escola d’Arts i Oficis) de Viena i finalment es va diplomar a l’Akademii Sztuk Pięknych w Warszawie (Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia). Durant l’ocupació nazi va impartir classes de dibuix i publicitat a Nowy Targ. Acabada guerra, entre 1947 i 1952, va ser professor a la Państwowej Wyższej Szkoły Sztuk Plastycznych we Wrocławiu (Acadèmia Nacional de Belles Arts de Wroclaw). El 1952, Józef Mroszczaka es va establir a Varsòvia, on va dirigir el departament de disseny gràfic de l’Acadèmia de Belles Arts. Des de 1971 va ser degà de la Facultat d’Arts Gràfiques a la Universitat de Varsòvia. Va ocupar diversos càrrecs institucionals nacionals i internacionals, entre altres, el de president a Polònia de l’Alliance Graphique International i la vicepresidència de l’International Council of Graphic Desing Associacion. Józef Mroszczaka va ser un dels impulsors, l’any 1968, del museu de Wilanow, el primer museu del món dedicat al cartell, i de la Biennal Internacional del Cartell a Varsòvia. També va ser un dels fundadors de la prestigiosa revista Projekt. Entre altres premis internacionals, Józef Mroszczaka va rebre la medalla d’or a l’Exposició Internacional de l’Art Editorial de Leipzig (1965), el premi de la Biennal Internacional d’Arts Gràfiques (1966) i el premi Prisma, atorgat per l’Associació Suïssa d’Artistes Gràfics (1968). Józef Mroszczak, juntament amb altres artistes de l’anomenada escola polonesa de del cartell, van aconseguir que el cartellisme esdevingués a Polònia una activitat artística molt apreciada per un públic molt ampli. Com a artista Józef Mroszczak va ser innovador, va ser un dels primers a utilitzar la fotografia com a recurs gràfic en un cartell. Era un mestre en sintetitzar els trets essencials del cartell: la idea de proporcionar la màxima informació amb un mínim de recursos amb la finalitat d’esdevenir un art evocador. Józef Mroszczaka va ser també un gran pedagog i va popularitzar el cartellisme polonès arreu, en aquest sentit, va organitzar diverses exposicions i va escriure un dels estudis més complets sobre el cartell polonès.[4]

El cartell de la Fira de Poznań de 1960 presenta una gamma de colors molt vius, on destaca sobretot el vermell del que serien els pètals d’una flor. Al centre de la corol·la destaca en negre sobre un fons de diversos colors, blau, blanc, verd i groc, el logotip de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), la Fira Internacional de Poznań, la lletra ‘P’ alada. El text informatiu en francès es troba a la part inferior del cartell, alineat a la dreta. A l’extrem esquerre de la part inferior apareix en negre el logotip de la Union des Foires Internationales (UFI) que, qui ho hauria de dir, és la testa de Mercuri amb el seu inconfusible casc alat.

Cartell de Józef Mroszczak de la Fira de Poznań de 1960.[5]

Un dels cartells de l’edició número 30 de la Fira de Poznań és obra de Zbigniew Kaja (Poznań, 1924 – 1983), un dels artistes gràfics polonesos, com els anteriors, membre de l’anomenada escola polonesa del cartell. Entre 1947 i 1951, Zbigniew Kaja va estudiar pintura i disseny gràfic a la Państwowej Wyższej Szkole Sztuk Plastycznych w Poznaniu (Acadèmia Estatal de Belles Arts de Poznań) on, anys més tard, va ser-ne professor, del 1962 al 1967. La concisió i la claredat són dos dels trets característics de l’obra de Kaja, tal com es pot comprovar en el cartell de la Fira de Poznań de 1961.[6] Sobre un fons negre destaca la part central del logotip de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), la lletra ‘P’ alada, la inicial de Poznań i de Polònia. La lletra ‘P’ és bicolor, blanca i vermella, els colors de la bandera de Polònia. També cal fer esment a dues petites taques blaves, una amb la paraula ‘Poland’ i l’altra amb el logotip de la MTP, que introdueixen una nota de color a la composició. A l’esquerra de la part superior apareix el logotip de la Union des Foires Internationales (UFI).

Cartell de Zbigniew Kaja (Poznań,1924 – 1983) de la Fira de Poznań de 1961.[7]

Jan Olejniczak (Inowroclaw, 1920 – 1994) també va fer una composició, de fet són dos cartells, per a la 30 edició de la Fira de Poznań de l’any 1961. John Olejniczak va iniciar els seus estudis de belles arts l’any 1936; estudis que es van veure estroncats per l’esclat de la Segona Guerra Mundial. L’any 1939 constava com a presoner en el camp de Inowrocław. Durant la guerra va treballar d’obrer en diverses fàbriques. Va continuar els seus estudis artístics l’any 1945, es va graduar com a dissenyador gràfic el 1947 i el 1958 va obtenir el títol de professor a l’Akademia Sztuk Pięknych w Warszawie (Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia). Entre els anys 1948 i 1980 va compaginar l’activitat creativa, amb el disseny de nombrosos cartells i logotips, amb l’activitat docent. El seu cartell de la Fora de Poznań és força original. El logotip de la de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), ubicat al damunt de les xifres romanes, esdevé un niu de cigonyes. Les cigonyes representen els visitants estrangers que cada any visiten la Fira, simbolitzada pel niu. Sobre el blanc del cos de les aus destaca el verd i el marró dels mapes que porten dibuixats en el seu cos i que indicarien la procedència de cadascuna de les cigonyes.

Els dos cartells de Jan Olejniczak de la Fira de Poznań de 1961.[8]


Jan Olejniczak va repetir l’any següent com a autor del cartell de la 31 edició de la Fira de Poznań, la de l’any 1962. El principal recurs iconogràfic de la composició és un caduceu, un dels atributs característics de Mercuri, el déu protector del comerç. El caduceu, que destaca en blanc sobre un fons negre, porta al capdamunt el logotip de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), la lletra ‘P’ alada circumscrita dins d’una roda dentada. A l’extrem esquerra de la part inferior es troba el logotip de la Union des Foires Internationales (UFI). El text informatiu, en aquest cas en rus, destaca en gris a la part central del caduceu. Diversos cossos vermells, verds i blaus que, igual que el caduceu, representarien retalls de paper o de roba, donen una nota de color a la composició.

Cartell de Jan Olejniczak de la Firade Poznań de 1962.[9]

K. Slawinski és l’autor dels cartells de la Fira de Poznań dels anys 1963 i 1964.  De fet, però, és el mateix cartell. Les dates de l’esdeveniment firal i el número de l’edició de la Fira són els únic elements que els diferencien. La composició d’ambdós cartells és extremadament simple, però d’un impacte gràfic força contundent. Sobre un fons negre destaquen dues boles de billar, una blanca i l’altre vermella, tot simulant la bandera polonesa. Tot i que costa observar-ho, la bola blanca du imprès el logotip de la Unión des Foires Internationales (UFI), la testa de Mercuri, i la bola vermella el logotip de la el logotip de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), la lletra ‘P’ alada. El text informatiu, en anglès el de 1963 i alemany el de 1964, ocupa la part inferior del cartell.

Cartell de K. Slawinski de la Fira de Poznań de 1963.[10]

Cartell de K. Slawinski de la Fira de Poznań de 1964.[11]

La pròxima setmana iniciarem una seria d’articles dedicats a una de les fires europees més rellevants d'Europa, la Jaarbeurs Utrecht (Fira d’Utrecht).

---

[1] <http:/www. artfact.com>.

[2] Una biografia més àmplia es pot consultar al web <www.culture.pl>, a l’entrada Hubert Hilscher.

[3] Berlin, Deutsches Historisches Museum, Plakate, Inventar-Nr. P 90/3451.

[4] Una biografia més àmplia es pot consultar al web <www.culture.pl>, a l’entrada Józef Mroszczak.

[5] <http:/www.raraavis.krakow.pl>.

[6] Una mostra rellevant i significativa de l’obra cartellística de Zbigniew Kaja es pot trobar en l’enllaç següent: <http://www.pigasus-gallery.de/Posters/Kaja_Zbigniew_e.htm>.

[7] <http:/www.pigasus-gallery.de>.

[8] <http:/www.raraavis.krakow.pl>.

[9] <http:/www.raraavis.krakow.pl>.

[10] <http://www.contemporaryposters.com/poster.php?number=6016>.

[11] Museum für angewandte Kunst Wiener (MAK) [Museu de les Arts Aplicades de Viena]. Inventar: PI 8870.