dilluns, 26 de març del 2012

Jaarbeurs Utrecht [Fira d’Utrecht] (5)

Els cartells de la Fira d’Utrecht (4)

Detall del cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1937 de laJaarbeurs Utrecht.

Agnes Canta i els cartells de la Jaarbeurs Utrecht

La pintora i dissenyadora gràfica Agnes Catharina Canta (Rotterdam, 1888 – 1964) va ser, darrere Henri Pieck, l’artista que més va col·laborar amb la Jaarbeurs Utrecht durant el període d’entreguerres. Agnes Canta va estudiar a la Kunsten en Technische Wetenschappen in Rotterdam (Acadèmia de Belles Arts i les Ciències Tècniques de Rotterdam). Els temes més habituals de la seva obra pictòrica són les natures mortes i el món animal. També va dissenyar cartells i altres materials publicitaris. En aquest article presentarem els sis cartells que va fer per la Fira neerlandesa. Els cartells d’Agnes Canta són d’una composició iconogràfica força simple. L’artista utilitza únicament un sol element que esdevé el motiu central de les seves composicions.

El cartell de l’edició de setembre de 1932, el primer que va fer Agnes Canta per a la Jaarbeurs Utrecht, té com a motiu iconogràfic central un vaixell. Sobre un fons blau, destaca la proa d’una nau, de color negre, que solca les ones del mar amb les veles desplegades. El logotip de la Jaarbeurs Utrecht destaca en negre sobre la superfície blanca de la vela major. El text informatiu, excepte les dates de celebració de l’esdeveniment firal que també estan en la vela major, ocupa la part inferior de la composició. Cal dir que la iconografia nàutica, com a al·legoria de l’activitat comercial, és un dels recursos més emprats en el cartellisme firal. Cal recordar que anteriorment, Leo Gestel, Pieter Hofman i Mommie Schwarz havien utilitzat motius nàutics en cartells de la Jaarbeurs Utrecht i, òbviament, altres artistes hi tornaran a recórrer més endavant.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[1]

El logotip de la Jaarbeurs Utrecht, la lletra ‘U’ coronada amb el casc alat, un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç, és el motiu principal de la composició que Agnes Canta va fer per a l’edició de primavera de 1933 de la Fira neerlandesa. Sobre un fons groc destaca en blau el logotip de la Fira que, en una posició lleugerament inclinada a l’esquerra, vola damunt dos núvols, un dels quals inclou el nom de la ciutat d’Utrecht i l’altre, el 1933. La resta del text destaca en blanc sobre un fons negre a la part inferior del cartell.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht.[2]

La campana que anuncia la celebració de la Jaarbeurs Utrecht és el recurs iconogràfic que utilitza Agnes Canta en el cartell de l’edició de setembre de 1933. El logotip de la Fira neerlandesa està gravat a la campana, el repic de la qual sona ‘Jaarbeurs’. A la part superior hi ha la bandera dels Països Baixos i a la part inferior, darrera el text informatiu, la ciutat d’Utrecht

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1935 de la Jaarbeurs Utrecht.[3]

Agnes Canta recorre altra vegada a la iconografia nàutica per il·lustrar el cartell de l’edició de primavera de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht. L’element iconogràfic principal és una àncora que, compositivament, ocupa una posició molt similar a la de la campana del cartell anterior: a l’esquerra del cartell i lleugerament inclinada. La paraula ‘Jaarbeurs’ descansa sobre l’àncora i la resta del text informatiu ocupa la part inferior del cartell. A diferència dels altres cartells d’Agnes Canta, aquest és l’únic que no incorpora el logotip de la institució firal.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht.[4]

Mercuri, el déu protector del comerç, és el protagonista principal del cartell de l’edició de setembre de 1937. Mercuri, amb el seu inconfusible casc alat, en el qual hi ha el símbol de la Jaarbeurs Utrecht, tensa un arc i apunta cap a un objectiu indeterminat. Es pot interpretar aquesta al·legoria amb el fet que ‘el comerç apunta a Utrecht’, és a dir, ‘cal anar a Utrecht’. La imatge gràfica ocupa els dos terços superiors de la composició mentre el text informatiu, el terç inferior.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1937 de la Jaarbeurs Utrecht.[5]

Novament la iconografia nàutica torna a estar present en un cartell d’Agnes Canta, en aquest cas el de l’edició de primavera de 1941. En vermell, el símbol de la Jaarbeurs Utrecht destaca sobre un pilar de fusta que resisteix les onades que hi trenquen al damunt. La lluita i la victòria del poble neerlandès contra la fúria del mar són símbols de l’imaginari nacional dels Països Baixos. Es podria traslladar el concepte de lluita i victòria a un altre àmbit? Cal recordar que l’any 1941 els Països Baixos eren un país ocupat per l’Alemanya nazi.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht.[6]
Louis Raemaekers, Jaap Pander, Steen i els cartells de la Jaarbeurs Utrecht

Detall del cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1931 de la Jaarbeurs Utrecht.

Louis Raemaekers, Jaap Pander i Steen són tres artistes que van fer més d’un cartell per a la Jaarbeurs Utrecht durant el període d’entreguerres. Louis Raemaekers (Roermond, 1869 – Scheveningen, 1956) és un dels artistes gràfics neerlandesos que ha tingut més rellevància pública, especialment com a dibuixant i caricaturista polític. Louis Raemaekers va néixer en el si d'una família liberal que apreciava l'art i el teatre i, de be ben jove, va plasmar el seu talent artístic en el dibuix: va fer retrats, paisatges i escenes quotidianes. El seu pare va insistir perquè assistís a classes de dibuix; primer va estudiar a la Gemeente Teekenschool de Roermond i, entre 1891 i 1893, ho va fer a Amsterdam, a la Rijksnormaalschool voor Teekenonderwijzers i a la Rijksschool voor Kunstnijverheid (Escola Nacional d'Arts Aplicades). L'any 1894 va residir a Brussel·les on als vespres assistia a l'Académie Royale des Beaux Arts. A partir de 1895, va compaginar la tasca docent amb la creativa: va il·lustrar llibres, va dissenyar portades i es va donar a conèixer com a caricaturista polític a la premsa diària. El 1912 va deixar la docència per dedicar-se exclusivament a la creació. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la invasió alemanya de Bèlgica, Louis Raemaekers va prendre partit per la causa aliada. Els alemanys van exigir al govern dels Països Baixos que prengués mesures contra Louis Raemaekers i les seves caricatures, però aquell si va negar. L'any 1916 va marxar a Anglaterra on va treballar per a l'Oficina de Guerra Britànica fent targetes postals i cartells que van tenir molt d’èxit. El 1917, va visitar els Estats Units i va ser rebut pel president Woodrow Wilson i per l'expresident Theodore Roosevelt, admiradors dels seus dibuixos, que es publicaven en nombrosos diaris del país. La premsa nord-americana el considerava el caricaturista més famós del món. També va ser rebut pel president francès, Raymond Poincaré, i el primer ministre anglès. L'any 1922, la Universitat de Glasgow el va nomenar doctor Honoris Causa per la influència que la seva obra va tenir en la opinió pública nord-americana davant la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra, es va establir a Brussel·les i va treballar per als diaris Le Soir i De Telegraaf. En la dècada dels anys trenta del segle passat va publicar nombrosos dibuixos ofensius a ulls de l'Alemanya nazi. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, l'any 1939, es va traslladar a Anglaterra i l'any següent als Estats Units. Acabat el conflicte bèl·lic va tornar novament a Bèlgica.

Els dos cartells que Louis Raemaekers va fer per a la Jaarbeurs Utrecht tenen a Mercuri, el déu protector del comerç, com a element iconogràfic central. En el cartell de l’edició de setembre de 1928, un Mercuri atlètic i nu s’alça davant la ciutat d’Utrecht, que es reconeix fàcilment per l’emblemàtica torre de la catedral gòtica, el referent arquitectònic de la capital neerlandesa. Els colors predominants de la composició son el vermell i el blanc, els colors de la bandera i l’escut de la ciutat d’Utrecht. També utilitza el taronja per remarcar dos dels atributs més característics de Mercuri, el caduceu, que subjecta amb la mà esquerra, i el casc alt, i el negre, amb el qual ressalta el cos del déu protector del comerç i els edificis de la ciutat.

Cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1928 de la Jaarbeurs Utrecht.[7]

El cartell de l’edició de setembre de 1931 commemora la vint-i-cinquena edició de la Jaarbeurs Utrecht. Al centre de la part superior, destaca en xifres romanes el número 25 que simula un gran astre que il·lumina tota la composició. La imatge principal és el rostre de Mercuri, amb el seu inconfusible casc alat, que mira fixament cap a un punt indeterminat del cel. A més del negre, l’artista únicament utilitza el blau per donar color a la seva obra. El text informatiu ocupa la part inferior del cartell. Sorprenentment, en les dues peces de Louis Raemaekers no apareix el logotip de la Fira d’Utrecht.

Cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1931 de la Jaarbeurs Utrecht.[8]

El pintor, il·lustrador i dissenyador publicitari neerlandès Jaap (Jacob) Pander (Tytsjerksteradiel, 1911 – Haarlem, 1962) també va fer dos cartells per a la Jaarbeurs Utrecht, el de l’edició de primavera de 1935 i el de l’edició de tardor de 1940. En ambdós casos, Jaap Pander va recórrer a la iconografia nàutica com a motiu central de les seves composicions. En el cartell de 1935, una fortalesa al capdamunt d’una roca resisteix els embats d’un mar embravit. La fortalesa és una al·legoria de la Fira, fet que es pot deduir de la coincidència de color vermell entre l’estructura de dalt la roca i la paraula ’Jaarbeurs’. A més, la ubicació del logotip de la Jaarbeurs Utrecht, just al davant de la fortalesa, reforça aquesta interpretació.

Cartell de Jaap Pander de l’edició de març de 1935 de la Jaarbeurs Utrecht.[9]

En el cartell de l’edició de setembre de 1940, Jaap Pander presenta una composició molt similar a l’anterior pel que fa a la interpretació iconogràfica. En aquesta ocasió, l’artista ha substituït la fortalesa per una nau que, amb les veles desplegades, solca un mar embravit i s’adreça cap a un punt lluminós de l’horitzó, que cal interpretar com la Fira d’Utrecht, ja que a l’esquerra de la part superior apareix en grans dimensions el logotip de la institució firal.

Cartell de Jaap Pander de l’edició de setembre de 1940 de la Jaarbeurs Utrecht.[10]

Els dos últims cartells d’aquest article són d’un artista que signa amb el nom d’Steen i del qual no tenim més dades. Steen va fer els cartells de les edicions de setembre dels anys 1939 i 1941. Si Louis Raemaekers opta per la figura de Mercuri i Jaap Pander per la iconografia nàutica, Steen recorre a l’industrialisme, sinònim sempre de progrés, per crear les seves composicions per la Jaarbeurs Utrecht. En el cartell de l’edició de setembre de 1939 apareix en primer terme una immensa roda, que formaria part d’una màquina industrial, a través de la qual es pot observar un complex fabril amb cinc xemeneies fumejant. L’artista utilitza uns colors suaus, el blau cel, el groc i el blanc, per donar una impressió de netedat a la composició, lluny de la brutícia que suggereix un paisatge industrial amb fum i màquines. El text informatiu apareix a la part inferior del cartell, on destaca en blau cel la paraula ‘Jaarbeurs’ i en blanc les dates de celebració de l’esdeveniment firal. En aquest cartell tampoc apareix el logotip de la institució firal.

Cartell d’Steen de l’edició de setembre de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[11]

En el cartell de l’edició de setembre de 1941, en canvi, el logotip de la Jaarbeurs Utrecht té un protagonisme rellevant. Ocupa bona part de la superfície del cartell per esdevenir l’element iconogràfic principal. La ‘U’ coronada amb el casc alat de Mercuri destaca en la negra nit per sobre la silueta de la ciutat d’Utrecht, a l’esquerra de la composició, i d’un conjunt d’indústries, a la dreta del cartell. El text informatiu, en neerlandès, alemany i francès ocupa el terç inferior del cartell.

Cartell d’Steen de l’edició de setembre de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht.[12]



[1] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, BG E16 / 876.
[2] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 202.
[3] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0321.
[4] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 004446.
[5] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 205.
[6] Koninklijke Bibliotheek/Nederlands Instituut voor Oorlogsdocumentatie AG/00335 (Affiche, Lithografie), Oorlogsaffiches NIOD 1933 - 1946, NIOD/KB.
[8] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 00250.
[9] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0374.
[10] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer VIIIS-0000-0008.
[11] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 213.
[12] Wolfsonian Collection. Accession number TD1990.340.27.

dilluns, 19 de març del 2012

Jaarbeurs Utrecht [Fira d’Utrecht] (4)

Els cartells de la Fira d’Utrecht (3)

Detall del cartell de Henri Pieck de l’edició de març de la Jaarbeurs Utrecht de 1932.

Henri Pieck i els cartells de la Jaarbeurs Utrecht (2)

En l’article d’aquesta setmana continuem amb la presentació de les obres que Henri Pieck va fer per a la Jaarbeurs Utrecht, concretament els 12 cartells que definíem com a complementaris, és a dir, els que tenen per objecte informar dels preus de les entrades al recinte firal i dels descomptes que els ferrocarrils ofereixen als visitants de la Fira. No ha d’estranyar, per tant, que majoritàriament aquests cartells tinguin com a imatge principal de la composició un tren dirigint-se a la ciutat d’Utrecht o una altra imatge vinculada a l’activitat ferroviària. En aquests cartells complementaris el text té molta importància i ocupa bona part de la superfície de la composició.

En el cartell de l’edició de setembre de 1925, la imatge principal és la d’una locomotora que es dirigeix a gran velocitat cap a l’estació d’Utrecht, la silueta urbana de la qual es veu al fons, amb la torre de la catedral com a referència. El color negre té un paper destacat en la composició: la ciutat, el tren, les vies del ferrocarril, els equipaments industrials, etc., juntament amb el blau d’un to més aviat fosc que suggereix que el tren arriba a la ciutat al capvespre. El text informatiu pren gran força en dos requadres on el color vermell destaca sobremanera: en un el fons és vermell i el text blanc i en l’altre, a la inversa, el fons és blanc i la tipografia vermella.

Cartell de Henri Pieck de l’edició de setembre de 1925 de la Jaarbeurs Utrecht.[1]

En el cartell següent, que correspon a l’edició de setembre de 1926, el ferrocarril continua sent el protagonista principal. Ara el tren ve de front, apropant-se a gran velocitat als ulls de les persones que contemplen el cartell. La referència urbana del cartell anterior ha estat substituïda pel logotip de la Jaarbeurs Utrecht (la lletra ‘U’ coronada amb el casc alat de Mercuri, el déu protector del comerç) que la locomotora porta impresa al frontal. Els textos dels dos requadres són els mateixos que els del cartell anterior i també estan disposats de la mateixa manera. El requadre inferior és vermell i l’altre negre; la tipografia en ambdós casos és blanca.

Cartell de Henri Pieck de l’edició de setembre de 1926 de la Jaarbeurs Utrecht.[2]

El cartell de l’edició de març de 1927 presenta els mateixos elements iconogràfics que el cartell de setembre de 1925 però disposats d’altra manera. El tren, a gran velocitat, també es dirigeix cap a Utrecht. La silueta de la ciutat es troba a la dreta de la composició i a mitja alçada. Se sap que és Utrecht pel senyal de la dreta de la composició que inclou el logotip de la Jaarbeurs Utrecht. Els dos requadres amb el text informatiu tenen el fons negre i la tipografia blanca. El cartell és en blanc i negre excepte les notes de color vermell del senyal, les dates de celebració de l’esdeveniment firal i el marc que enquadra tota la composició.

Cartell de Henri Pieck de l’edició de març de 1927 de la Jaarbeurs Utrecht.[3]

El cartell de l’edició següent, el de setembre de 1927, també és en blanc i negre, i l’autor utilitza el vermell per als mateixos elements que en l’anterior: la circumferència que inclou el logotip de la Fira, les dates de celebració de l’esdeveniment firal i el marc de la composició. A diferència de les peces anteriors, la perspectiva d’aquest cartell és aèria. En un primer terme apareix un imponent edifici que per la forma i el finestral gòtic recorda la catedral d’Utrecht, el referent arquitectònic més emblemàtic de la ciutat; darrera l’edifici hi ha les infraestructures ferroviàries per on circulen dos trens, un dels quals encapçalat per una locomotora fumejant. En aquest cartell només hi ha un requadre, a la dreta de la part superior, i a la part inferior l’expressió ‘Verlaagd Reizigerstarief voor Jaarbeursbezoekers’ (tarifa reduïda per als visitants de la Fira), amb un cos de lletra força gran.

Cartell de Henri Pieck de l’edició de setembre de 1927 de la Jaarbeurs Utrecht.[4]

El món ferroviari també és present en el cartell de l’edició de setembre de 1929, tanmateix en aquesta composició no apareix cap tren ni cap estació, tan sols una via morta que indica un punt d’arribada, que no es altre que la ciutat neerlandesa, tal com suggereix l’expressió Jaarbeurs Utrecht que es troba a la part superior de la composició. A més del negre i el vermell, Henri Pieck introdueix un nou color en aquest cartell: el blau. D’aquest color són els rails de la via del tren, la circumferència on hi ha el logotip de la Fira i el marc del cartell. Les travesses de la via, el nom de la ciutat i les dates de l’esdeveniment firal són vermells. Sobre un fons negre que ocupa bona part de la part inferior del cartell destaca en blanc el mateix text informatiu que trobem en els altres cartells.


Cartell de Henri Pieck de l’edició de setembre de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht.[5]

Henri Pieck repeteix la mateixa distribució dels elements iconogràfics que la del primer cartell de l’article d’avui, el de setembre de 1925, però amb canvis significatius pel que fa al tractament del color i a la disposició del text informatiu. En aquest cartell, el vermell i el blau tenen un protagonisme més accentuat que en peces anteriors, en què el negre era predominant. La idea de fons sempre és la mateixa, un tren dirigint-se a gran velocitat cap a l’estació d’Utrecht. Una gran fletxa vermella indica la destinació de la locomotora, la ciutat d’Utrecht, concretament la seva Fira, representada pel logotip. En l’extrem superior destaca en vermell sobre fons blanc la paraula ‘Jaarbeurs’ i a sota, en blanc sobre fons vermell, el nom de la ciutat: Utrecht. El únic requadre informatiu, de fons negre i tipografia blanca, es troba a la dreta de la part superior. A la part inferior, en una franja blava, hi ha les dates de celebració de l’esdeveniment firal. Finalment en l’extrem inferior novament l’expressió ‘Verlaagd Reizigerstarief voor Jaarbeursbezoekers’ (tarifa reduïda per als visitants de la Fira). La Imatge de la locomotora fumejant apareix a la part central de la composició.

Cartell de Henri Pieck de l’edició de març de 1930 de la Jaarbeurs Utrecht.[6]

El cartell següent, el de l’edició de primavera de 1932, la imatge del recinte firal de la Jaarbeurs Utrecht comparteix protagonisme amb el ferrocarril. El joc de diagonals té un paper rellevant en aquesta composició. Una de les diagonals la indica el ferrocarril juntament amb l’expressió ‘naar Utrecht’, que vol dir ‘a Utrecht’. Una altra diagonal divideix el cartell en dues parts, de l’esquerra de la part superior a la dreta de la part inferior, formant un escut partit en banda, el de la ciutat d’Utrecht, amb la part superior blanca i la inferior vermella. El tren es dirigeix al palau firal de la Jaarbeurs Utrecht, recentment ampliat amb un tercer edifici, tal com es desprèn d’una altra expressió ‘opening van het derde gebouw’, que vol dir ‘obertura del tercer edifici’. El palau firal ocupa la part superior del cartell, just per sota les dates de celebració de l’esdeveniment firal. Pel que fa a la gamma cromàtica, igual que en el cartell anterior, Henri Pieck empra el blau, el vermell i el blanc, el colors de la bandera neerlandesa, a més del negre, que utilitza per al ferrocarril i la paraula ‘Jaarbeurs’. A diferència dels altres cartells, en aquesta ocasió l’artista prescindeix dels requadres per ubicar el text informatiu, que destaca amb el color de la tipografia i integrat en el conjunt de la composició. De tots els cartells complementaris i informatius que Henri Pieck va fer per la Jaarbeurs Utrecht, és possiblement aquest el que té més força i el que crida més l’atenció, tan pel que fa a la ubicació del text com per la gamma cromàtica que utilitza.

Cartell de Henri Pieck de l’edició de març de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[7]

El palau firal d’Utrecht del cartell anterior també el trobem en un dels fulletons informatius que la Jaarbeurs Utrecht va editar per a l’edició de primavera de la Fira de 1932, dissenyat també per Henri Pieck.

Tríptic desplegable dissenyat per Henri Pieck per a l’edició de primavera de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[8]

El ferrocarril no va ser sempre el recurs iconogràfic utilitzat per Henri Pieck per compondre els cartells complementaris de la Jaarbeurs Utrecht. En el cartell de l’edició de primavera de 1926, l’únic recurs iconogràfic utilitzat és el logotip de la Jaarbeurs Utrecht provist de dues ales, talment com si fos el casc alat de Mercuri, el déu protector de comerç. Quasi bé tota la superfície de la composició està ocupada pel text informatiu. Tanmateix Henri Pieck juga amb la gamma de colors per donar força i cridar l’atenció dels possibles receptors. En aquest cartell pren força el color verd, el del requadre que ocupa més de la meitat del cartell, on destaca la tipografia en blanc i un altre requadre de fons negre i amb la tipografia en verd i blanc. El fons del cartell és un degradat de color marró, més intensa a la part inferior, que es va difuminant a mesura que ascendeix. Les dates de l’esdeveniment firal també de color verd, descansen sobre el requadre central del cartell. Les ales del logotip sustenten l’expressió ‘Nederlandsche Jaarbeurs Utrecht’.

Cartell de Henri Pieck de l’edició de març de 1926 de la Jaarbeurs Utrecht.[9]

Henri Pieck recorre al mapa dels Països Baixos en aquest cartell de l’edició de setembre de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht. El text informatiu, que és sempre el mateix, destaca en blanc sobre fons negre a la part inferior de la composició. La paraula ‘Jaarbeurs’ en caixa alta ocupa tota l’amplada del cartell a la part superior. El punt geogràfic on es troba la ciutat d’Utrecht està indicat pel logotip de la Jaarbeurs Utrecht, en blanc dins d’una circumferència vermella, i pel nom de la ciutat que sorgeix en força d’aquest punt com si d’un raig lluminós es tractés. A més, de la ciutat d’Utrecht parteixen les ones que difonen la Jaarbeurs Utrecht arreu.

Cartell de Henri Pieck de l’edició de febrer de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht.[10]

Els dos cartells següents són molt similars quant a composició. En ambdós casos, la disposició del text i del logotip de la Jaarbeurs Utrecht tenen tot el protagonisme. En el primer, de l’edició de primavera de 1930, s’informa de l’obertura del segon edifici del recinte firal (‘opening tweede gebouw’), i en l’altre, de l’edició de primavera de 1932, de l’obertura del tercer edifici (‘opening van het 3de gebouw’).

Cartell de Henri Pieck de l’edició de març de 1930 de la Jaarbeurs Utrecht.[11]

Cartell de Henri Pieck de l’edició de març de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[12]

Henri Pieck va fer un cartell per a les dues edicions de la Jaarbeurs Utrecht de 1934 en el qual s’anima a la gent a comprar entrades per a l’esdeveniment firal. L’expressió ‘Spaart Tijd’ (‘estalvia temps’) encapçala el cartell i sota la qual es veuen diverses persones que fan cua davant d’una taquilla per comprar les entrades. Una fletxa vermella indica on es poden comprar les entrades i a la dreta de la composició el logotip de la Jaarbeurs Utrecht. La resta del text en formatiu destaca en groc i vermell sobre fons negre en la meitat inferior de la composició.

Cartell de Henri Pieck de la Jaarbeurs Utrecht de 1934.[13]

Henri Pieck també va dissenyar diversos fulletons de promoció i propaganda de la Jaarbeurs Utrecht. Anteriorment hem vist el de l’edició de primavera de 1932, ara en presentem tres més. El primer correspon a l’edició de setembre de 1930 i representa un conjunt de tres xemeneies que fumegen l’expressió ‘Nederlandsche Jaarbeurs Utrecht’. L’artista únicament utilitza el blau i el negre per il·lustrar la seva composició. A l’interior del fulletó es dóna informació de la Fira en quatre llengües: neerlandès, alemany, anglès i francès.

Fulletó dissenyat per Henri Pieck de l’edició de setembre de 1930 de la Jaarbeurs Utrecht.[14]

Desplegament del fulletó dissenyat per Henri Pieck de l’edició de setembre de 1930 de la Jaarbeurs Utrecht.

El fulletó de l’edició de setembre de 1931 presenta més elements iconogràfics que l’anterior. El motiu central és l’interior d’un dels edificis firals en plena activitat exhibidora. Cal fer esment a la ronda dentada, símbol de la indústria, que conté el logotip de la Jaarbeurs Utrecht, i sobre la qual descansa la xifra 25, al·lusiva a l’edició de la Fira. Henri Pieck utilitza els colors de la bandera neerlandesa, blau, vermell i blanc, per confeccionar la composició. A l’interior del fulletó també es dóna informació de la Fira en quatre llengües: neerlandès, alemany, anglès i francès.

Fulletó dissenyat per Henri Pieck per a l’edició de setembre de 1931 de la Jaarbeurs Utrecht.[15]

Desplegament del fulletó dissenyat per Henri Pieck per a l’edició de setembre de 1931 de la Jaarbeurs Utrecht.

El darrer fulletó que presentem de Henri Pieck correspon a l’edició de primavera de 1937. El recurs iconogràfic que utilitza l’artista és un engranatge de rodes dentades, tres de les quals representen la bandera neerlandesa, que destaca sobre un fons negre. En el capçal de l’eix que uneix les tres rodes hi ha dibuixat el logotip de la Jaarbeurs Utrecht.

Fulletó dissenyat per Henri Pieck de l’edició de març de 1937 de la Jaarbeurs Utrecht.[16]

La última peça de Henri Pieck que presentem en aquest article és una vinyeta que anuncia les dates de celebració de les dues edicions de la fira de l’any 1930 i es destaca la inauguració del segon edifici del recinte firal. Dos elements iconogràfics s’utilitzen en aquesta composició, el logotip de la Jaarbeurs Utrecht, a l’esquerra, i una representació esquemàtica de la torre de la catedral d’Utrecht, referent arquitectònic de la ciutat. L’artista, a més del negre, utilitza els colors de la bandera neerlandesa, el blanc, el blau i el vermell.

Vinyeta de Henri Pieck amb les dates de les dues edicions de la Jaarbeurs Utrechtde 1930.[17]





[1] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E17/67.
[2] <www.artfact.com>.
[3] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0012
[4] <www.liveauctioneers.com>
[5] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, BG E17 / 66.
[6] <www.artfact.com>.
[7] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E17 / 65.
[8] Utrecht Jaarbeurs. Utrecht, 1932. AHCCB 1086.25.
[9] <www.artfact.com>
[10] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, KABK BG E17/567.
[11] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, BG E16 / 822.
[12] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E16 / 847.
[13] <www.artfact.com>.
[14] Nederlandsche Jaarbeurs Utrecht. Utrecht, 1930. AHCCB 1086.12.
[15] Jaarbeurs Foire Commeciale. Nederlandische Messe. Dutch Industries Fair. Utrecht, 1931. AHCCB 1086.35.
[16] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG H13 / 713.
[17] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, BG H13 / 707.