Els cartells de la Fira de Mostres de Praga (4)
Detall del cartell de l’edició de setembre de 1934 de la Fira de Praga (PVV).
Mercuri, el déu protector del comerç
Mercuri, l’Hermes grec, juntament amb els seus atributs, és l’element més representatiu dels cartells firals, d’exposicions de productes i de congressos vinculats a l’activitat econòmica. D’acord amb el mite, Mercuri, fill de Júpiter ―Zeus― i Maia, és el ràpid missatger dels déus, especialment del seu pare, i el protector del comerç, dels viatgers i dels peregrins. Els atributs de Mercuri són el calçat alat i el casc alat, l’anomenat pètasus, que li permeten desplaçar-se ràpidament; i el caduceu, una vara amb dues serps enroscades, que sovint porta dues ales petites al capdamunt.
El tercer dels atributs de Mercuri és el caduceu; amb ell, Mercuri fa cessar qualsevol disputa. Segons la tradició, el déu missatger va intervenir davant de dues serps que es barallaven, les quals es van enroscar a la vara i van cessar la brega; per aquest motiu, el caduceu simbolitza la pau i la saviesa. Els romans van utilitzar la figura de Mercuri per representar l’equilibri moral i la bona conducta: el bastó expressava el poder; les dues serps la saviesa; i les ales, la diligència. Des d’un punt de vista al·legòric, aquesta divinitat també personificava les qualitats de l’educador: la raó i l’eloqüència. En l’època romana, Mercuri duia a la mà una bossa per guardar els diners, el marsupium, una referència clara a la seva vinculació amb el comerç, com ho és també el seu nom llatí Mercuri, ja que merx vol dir ‘mercaderia’.
Les sandàlies alades formen part de indumentària
de Mercuri. Detall del cartell d’Olga Hovorka de l’edició de març de 1922 de la
Fira de Praga.
En articles anteriors ja havíem vist cartells en què Mercuri o algun dels seus atributs era el recurs gràfic més rellevant de la composició del cartell. Recordem especialment les obres de Robert Schlosser (Els cartells de la Fira de Praga (1)) i de Jakub František (Els cartells de la Fira de Praga (3)). En aquest article en presentem 5 més. El primer és el cartell que va fer Karel Rélink (Praga, 1880 – Krivoklát, 1945) per a la segona edició de la Fira de Mostres de Praga, l’any 1921. Mercuri munta un cavall que al galop corre damunt el globus terraqüi. El déu protector del comerç, tot nu, porta els seus atributs característics: el casc alat, les sandàlies alades i el caduceu, que du a la mà dreta i del qual pengen tres cintes: una vermella, l’altra blava i la darrera blanca, els colors de la bandera de Txecoslovàquia. Amb la mà esquerra, Mercuri sosté l’escut de la ciutat de Praga: la muralla de la ciutat, amb tres torres amb finestres i la porta oberta d’on sobresurt un braç que empunya una espasa. El text informatiu, en alemany i en vermell sobre fons blanc, és troba a la part inferior del cartell. Karel Rélink, pintor, escriptor i publicista txec, va ser un personatge polèmic en la Txecoslovàquia d’entreguerres. Després de graduar-se a l'acadèmia d'art de Praga, va treballar com a il·lustrador de llibres a la República Txeca i a l'estranger. Durant la Primera Guerra Mundial va servir en l'exèrcit austro-hongarès com a pintor de regiment. Posteriorment, va ser l’autor d’una sèrie de caricatures antisemites i va col·laborar en diverses publicacions de caire feixista i antisemita.
V. M. també va crear un cartell per a l’edició de febrer/març de 1921 Sobre un fons groc destaca la figura tota nua de Mercuri, que és la imatge principal del cartell. Mercuri du al cap el pètasus, el casc alat, i dels talons en surten sengles ales. Una fulla blava cobreix les parts anomenades pudents i a les espatlles du una capa, també blava, en què hi ha dibuixat l’escut de la ciutat de Praga. A la part inferior de la capa hi ha la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV. El text informatiu en txec es troba situat en els dos extrems del cartell: a la part superior, en vermell sobre groc, i a la part inferior, en blanc sobre blau.
Per a l’edició de març de l’any següent, Olga Hovorka utilitza de nou la figura emblemàtica de Mercuri. El déu protector del comerç que es troba assegut i amb els seus atributs característics, el casc alat i les sandàlies alades, sosté una corona de llorer que emmarca el recinte firal de Výstaviště a Holešovice; als seus peus hi ha diversos articles tradicionals txecs. A la dreta de Mercuri hi ha el caduceu. El text informatiu, en hongarès i en vermell sobre fons blanc, es troba a la part inferior del cartell.
Cartell
de l’edició de març de 1922 de la Fira de Praga, obra d’Olga Hovorka.[3]
Jaroslaw Benda (Praga, 1882 – 1970) opta per la testa de Mercuri com a recurs gràfic principal per il·lustrar el cartell de l’edició de març de 1928 de la PVV. El vermell és el color predominant en el cartell, el pètasus, el casc alat del déu protector del comerç, és blau i el fons, a la dreta del rostre de Mercuri, que acull el motiu central de l’escut de la ciutat de Praga, és blanc, els tres colors de la bandera de Txecoslovàquia. El text informatiu, en alemany i en negre, es troba a la meitat inferior de la composició.
En un dels darrers cartells de la PVV, el de l’edició de setembre de 1947, dues figures són les protagonistes de la composició. Sobre un fons vermellós, en primer terme destaca Mercuri, amb tots els seus atributs: el casc alat, les sandàlies alades i el caduceu, que sosté amb la mà esquerra. Amb la mà dreta, Mercuri mostra una roda dentada, al·legoria de la indústria. En un segon terme apareix un lleó rampant, element simbòlic que forma part de l’escut de la ciutat. El text informatiu, en neerlandès i en blanc, ocupa el terç inferior de la composició.
El darrer cartell relatiu a Mercuri i Praga és una obra de František Kardaus (Hořesedly, 1908 — 1959). Es tracta d’una composició a base tres colors: el blanc, el blau i el vermell, els colors de la bandera de Txecoslovàquia. L’element iconogràfic principal és el caduceu del déu protector del comerç, que s’aixeca sobre una base formada per les lletres que configuren el nom de la ciutat de Praga: ‘PRAHA’. El text informatiu, en txec i en vermell, es troba a la part inferior del cartell i les dates de celebració de l’esdeveniment firal a la dreta de la part superior.
El globus terraqüi
Detall del cartell de Lejka de l’edició de setembre/octubre de 1928 de la Fira de Praga .
El recurs iconogràfic més utilitzat per remarcar el caràcter internacional associat a un esdeveniment firal és el globus terraqüi. En aquest article presentem 4 cartells de la Fira de Praga (PVV) en què l’esfera terrestre és el motiu gràfic central de la composició.
El principal recurs iconogràfic del
cartell de l’edició de setembre de 1934 de la Fira de Praga es troba a la part
inferior de la composició. Es tracta d’una part de l’hemisferi septentrional
del globus terraqüi, la zona que correspon al continent europeu, sobre el qual
reposa la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy
(Fira de Mostres de Praga), PVV que projecta la seva ombra arreu d’Europa. Les
lletres de la sigla PVV tenen tres dimensions, pel davant són vermelles, els
laterals són blaus i la part superior és blanca; els tres colors de la bandera
de Txecoslovàquia. El text informatiu, en txec i en vermell sobre un fons fosc,
ocupa la part superior de la composició.
Cartell de l’edició de setembre
de 1934 de la Fira de Praga, obra del taller Vodiokova Reklama.[7]
Albert Jonáš (Vinohradech, 1903 – Praga, 1974) també va fer un cartell per a l’edició de setembre de 1934. El principal recurs gràfic de la composició és el globus terraqüi en què l’eix axial és el caduceu de Mercuri, coronat també per una esfera terrestre. El caduceu travessa el globus per un punt d’Europa central que és pot interpretar com la ciutat de Praga. Una cinta vermella envolta l’esfera terrestre. Imprès en lletres grogues es pot llegir «Made in Czechoslovakia. El text informatiu en castellà ocupa l’esquerra de la part superior i les dates de celebració de l’esdeveniment firal, la part inferior, juntament amb informació d’interès per als possibles visitants espanyols. Per a l’edició següent de la Fira de Praga (març de 1935), la PVV va tornar a utilitzar el mateix disseny cartell de l’edició anterior, l’única diferència és la ubicació del text informatiu en txec que en aquesta composició ocupa l’esquerra de la part inferior i les dates de celebració de l’esdeveniment firal, la dreta de la part superior.
Cartell de l’edició de setembre
de 1934 de la Fira de Praga, obra d’Albert Jonáš.[8]
Cartell de l’edició de març
de 1935 de la Fira de Praga, obra d’Albert Jonáš.[9]
Per acabar aquest article, el cartell de Lejka de l’edició de setembre/octubre de 1928. Sobre un fons blau destaquen dues franges grogues, una a la part superior, amb el títol de l’esdeveniment, i l’altra a la part inferior amb les dates de celebració. A l’esquerra de la part inferior, un globus terraqüi, l’única imatge gràfica de la composició, du clavada una agulla en el punt geogràfic on es troba la ciutat de Praga. D’aquesta agulla penja una etiqueta, també groga i amb les lletres vermelles, amb la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV.
Cartell
de l’edició de setembre/octubre de 1928 de la Fira de Praga, obra de Lejka.[10]
[1] Wienbibliothek im rathaus (WBR) [Biblioteca Municipal de
Viena]. Sign.: P 228093.
[4] WBR. Sign.: P 38272.
[5] <http://gemeentearchiefrotterdamcollecties.deventit.nl/>.
[6] SNM. Identifier: 21384330. <http://www.terryhoponozky.cz/plakaty/parametr-1-autori/3008-kardaus-frantisek> i <http://www.flickr.com/photos/32231630@N04/3022312841/>.
[7] SNM. Identifier: 21387248.
[7] SNM. Identifier: 21387248.
[10] WBR. Sign.: P 228097.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada