 |
Detall del cartell d’Emens de l’edició de setembre de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht.
|
En l’article d’avui presentarem els darrers 11 cartells de la Jaarbeurs Utrecht del període d’entreguerres; tan sols restaran per ressenyar 11 peces més del que definíem com a cartells complementaris, és a dir, els que tenen per objecte informar dels preus de les entrades al recinte firal i dels descomptes que els ferrocarrils ofereixen als visitants de la Fira.
El dissenyador gràfic i industrial Louis Christiaan Kalff (Amsterdam, 1897 – Waalre, 1976) és l’autor del cartell de l’edició de setembre de 1926 de la Jaarbeurs Utrecht. Louis Kalff va estudiar a la Kunstnijverheidsschool Quellinus Amsterdam (Escola d'Arts Aplicades Quellinus d'Amsterdam) i a la Technische Hogeschool (Universitat Tècnica) de Delft. L'any 1925, va començar a treballar al departament de publicitat de l'empresa Philips, a Eindhoven, d’on va ser-ne el dissenyador del logotip de l’empresa. També va treballar com a dissenyador industrial en aquesta emblemàtica companyia. Com a artista independent, va ser l’autor de nombrosos cartells d’altres empreses i institucions i va il·lustrar una gran quantitat de portades de llibres. En el cartell de la Fira neerlandesa de setembre de 1926, les dates de celebració de l’esdeveniment firal es troben a la part superior del cartell, mentre la resta del text informatiu està a la inferior. La il·lustració gràfica se situa en el requadre central, del qual cal destacar en un primer pla una corriola simple de color negre que porta circumscrit el logotip de la Fira: la lletra ‘U’, la inicial del nom de la ciutat, coronada amb el casc alat de Mercuri. En aquest cas la ‘U’ es transforma en un imant amb les colors de la bandera i l’escut de la ciutat, el blanc i el vermell. L’imant simbolitza el poder d’atracció que té la Fira d’Utrecht per atraure negocis. Un recurs gràfic que es desenvoluparà més endavant en altres cartells d’aquest mateix esdeveniment firal. El fons del requadre central està composat per un conjunt d’unitats fabrils amb les característiques xemeneies, la típica al·legoria de l’activitat industrial.
 |
Cartell de Louis Christiaan Kalff de l’edició de setembre de 1926 de la Jaarbeurs Utrecht.[1]
|
El cartell de l’edició de setembre de 1927 és obra d’Isidorus Maria Cornelis van Mens (Berlicum, 1890 – Osterhout, 1985), un prestigiós dibuixant, pintor i gravador neerlandès. El motiu principal que ocupa el requadre central de la composició és un venedor de teixits abillat amb la típica indumentària dels burgesos flamencs dels segles xvi i xvii. Sembla una figura sorgida d’un quadre de Rembrandt o Veermer. A l’esquerra de la part superior, en una circumferència de color gris, destaca en negre el logotip de la Fira d’Utrecht. Sobre del logotip, apareix la frase ’wie inkoopt met verstand de winst al in zyn hand’, que, més o menys, vol dir ‘qui compra amb enteniment obté guanys ràpidament’. El text informatiu ocupa la quarta part inferior: sobre el mateix fons blanc destaca en un color daurat la paraula ‘Jaarbeurs’ i, en negre, el nom de la ciutat i les dates de celebració de l’esdeveniment.
 |
Cartell d’Isidorus Maria Cornelis van Mens de l’edició de setembre de 1927 de la Jaarbeurs Utrecht.[2]
|
De la composició classicista de van Mens passem a un disseny futurista en el cartell de l’edició de febrer de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht, obra de la dissenyadora gràfica Erna (Ernestine Pauline) van Osselen (Amsterdam, 1903 – Laren, 1989). Sobre un fons blau destaca una composició que representa el rostre de Mercuri, el déu protector del comerç, delimitat pel logotip de la Fira, en negre. Sengles rodes dentades, al·legòriques a la indústria, simulen els ulls i el nas de la divinitat, i el substantiu ‘jaarbeurs’, en vermell a la part inferior, representaria la boca. La paraula ‘handel’, que vol dir ‘comerç’, està gravada en la roda dentada de l’esquerre, i la paraula ‘nijverheid’, ‘indústria’, a la de la dreta.
 |
Cartell d’Erna van Osselen de l’edició de febrer de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht.[3]
|
Pieter Adrianus Hendrik Hofman és l’autor d’un dels cartell de l’edició de primavera de 1930 de la Jaarbeurs Utrecht. Hofman, ja havia treballat anteriorment per a la Fira neerlandesa, seu és el cartell de l’edició de 1919. En el centre de la composició apareix un estilitzat Mercuri, la divinitat protectora de les activitats comercials, que amb la mà dreta aixeca el caduceu, un dels seus atributs més característics. Al seu darrera hi ha diverses instal·lacions industrials en ple rendiment, tal com suggereix el fum que diverses xemeneies deixen anar. Un joc de diagonals distribueix el text damunt la superfície del cartell. A més del negre, Hofman utilitza tres colors en la seva composició, el blau, el vermell i el blanc, els colors de la bandera dels Països Baixos.
 |
Cartell de Pieter Adrianus Hendrik Hofman de l’edició de març de 1930 de la Jaarbeurs Utrecht.[4]
|
El color groc és l’element gràfic que més crida l’atenció del cartell que Camille Zéguers (Maastricht, 1907 – Noorbeek, 1987) va fer per a l’edició de primavera de la Jaarbeurs Utrecht de 1932. L’artista juga amb els colors i la tipografia per cridar l’atenció del receptor del missatge. En el requadre central, sobre el fons groc, destaca una ‘U’ de tons marronosos i a sobre una part del text, lleugerament inclinat, que combina el negre i el groc en funció del fons. A la dreta de la part inferior del requadre i dins d’una circumferència hi ha el logotip de la institució firal. Les dates de celebració de la Fira i la paraula ‘internationaal’ destaquen en taronja sobre dues franges negres ubicades, respectivament, als extrems superior i inferior del cartell.
 |
Cartell de Camille Zéguers de l’edició de març de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[5]
|
El cartell de l’edició de setembre de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht és d’un autor desconegut. Es tracta d’una composició que recull quasi bé tots els elements iconogràfics presents en els cartells firals europeus del segle xx. Sobre un fons clar, destaquen quatre rodes dentades ataronjades, a l’interior de les quals hi ha diversos símbols en blau: en primer lloc el logotip de la Jaarbeurs Utrecht; a continuació, el caduceu de Mercuri, la divinitat protectora del comerç; després dues xemeneies fumejant; i, finalment, la proa d’un vaixell. L’activitat comercial està representada pel caduceu i pel vaixell i l’activitat industrial per les rodes dentades i les xemeneies. El text informatiu ocupa la part inferior de la composició, on destaca, per damunt de tot, la paraula ‘Jaarbeurs’ en negre.
 |
Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht.[6]
|
El cartell que Arnold van Roessel (Tilburg, 1883 – Bussum, 1947) va fer per a l’edició de primavera de 1934 de la Jaarbeurs Utrecht presenta els mateixos elements iconogràfics que l’obra d’Erna van Osselen presentada anteriorment: el logotip de la institució firal (la lletra ‘U’ amb el casc alat de Mercuri) i l’emblemàtica roda dentada. La composició d’aquests elements pot suggerir també el rostre de Mercuri, el déu protector del comerç, present en innumerables cartells firals europeus. El fons blanc, el text en blau i la ‘U’ vermella, són els colors de la bandera dels Països Baixos.
 |
Cartell d’Arnold van Roessel de l’edició de març de 1934 de la Jaarbeurs Utrecht.[7]
|
El cartell que Jan Johannes Bosma (Amsterdam, 1896 - 1988) va fer per a l’edició de primavera de 1938 de la Fira d’Utrecht és una lloança contundent al progrés industrial. Tot i que el recurs iconogràfic que apareix en un primer terme és una politja vermella amb el símbol de la Jaarbeurs Utrecht, és la xemeneia d’obra vista l’element que més destaca en aquest cartell. Efectivament, sobre un cel ben blau, el sutge adherit a les parets de la xemeneia i el fum negre que deixa anar a l’atmosfera són dos referents inequívocs del progrés industrial i econòmic, dos recursos iconogràfics molt allunyats de la simbologia que s’utilitza actualment on el verd, i no pas el negre, té un protagonisme destacat.
 |
Cartell de Jan Bosma de l’edició de març de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht.[8]
|
Emens, igual que Jan Bosma en el cartell anterior, fa un panegíric de l’activitat industrial com a motor del progrés i del desenvolupament econòmic en el cartell de l’edició de setembre de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht. La imatge gràfica d’aquesta composició ocupa els dos terços superiors del cartell on destaca el conjunt format per les fàbriques, el ferrocarril i l’eix que, a gran velocitat, fa moure una cinta. Els colors foscos de la composició contrasten amb el groc del logotip de la institució firal, justament format a partir de la cinta abans esmentada. El text, en blanc i groc, apareix en el terç inferior del cartell.
 |
Cartell d’Emens de l’edició de setembre de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht.[9]
|
Henk Nieuwenhuijs (Amsterdam, 1913 – Vinkeveen, 2007) fa un canvi de registre respecte als dos cartells anteriors. En la peça de l’edició de primavera de 1939 de la Fira neerlandesa, el paisatge urbà d’Utrecht, amb la torre de la catedral gòtica i un dels nombrosos pont que creuen els dos canals de la ciutat, i el color blau suggereixen un estat de serenor que no es troba en les composicions anteriors. Una gran roda dentada embolcalla aquest paisatge urbà. En el marge superior dret apareix en blanc el símbol de la institució firal.
 |
Cartell de Henk Nieuwenhuij de l’edició de març de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[10]
|
Sam van Vleuten (1905 – 1967) és l’autor del cartell de l’edició de març de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht. Sobre un fons negre destaca el logotip de la institució firal en què la lletra ‘U’ esdevé un imant amb les colors de la bandera i l’escut de la ciutat d’Utrecht, el blanc i el vermell. L’imant simbolitza el poder d’atracció que té la Fira per atraure negocis, un recurs gràfic que ja havia estat utilitzat en ocasions anteriors. El color blau de la paraula ‘jaarbeurs’, juntament amb el blanc i vermell de l’imant són els colors de la bandera dels Països Baixos.
 |
Cartell de Sam van Vleuten de l’edició de març de 1940 de la Jaarbeurs Utrecht.[11]
|
[1] ReclameArsenaal. Inventarisnummer Roermond, BG
E17/196.
[2] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, RA / 00455.
[3] Wolfsonian Collection.
Accession number TD1990.340.26.
[4] <www.dgi-indonesia.com>.
[5] <www.dgi-indonesia.com>.
[6] <www.liveauctioneers.com>.
[7] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 /
203.
[8] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer
X-0000-0397.
[9] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 /
206.
[10] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E16 / 753.
[11] <www.artfact.com>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada