Jaarbeurs Utrecht [Fira d’Utrecht] (6)

Els cartells de la Fira d’Utrecht (5)

Detall del cartell d’Emens de l’edició de setembre de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht.

En l’article d’avui presentarem els darrers 11 cartells de la Jaarbeurs Utrecht del període d’entreguerres; tan sols restaran per ressenyar 11 peces més del que definíem com a cartells complementaris, és a dir, els que tenen per objecte informar dels preus de les entrades al recinte firal i dels descomptes que els ferrocarrils ofereixen als visitants de la Fira.

El dissenyador gràfic i industrial Louis Christiaan Kalff (Amsterdam, 1897 – Waalre, 1976) és l’autor del cartell de l’edició de setembre de 1926 de la Jaarbeurs Utrecht. Louis Kalff va estudiar a la Kunstnijverheidsschool Quellinus Amsterdam (Escola d'Arts Aplicades Quellinus d'Amsterdam) i a la Technische Hogeschool (Universitat Tècnica) de Delft. L'any 1925, va començar a treballar al departament de publicitat de l'empresa Philips, a Eindhoven, d’on va ser-ne el dissenyador del logotip de l’empresa. També va treballar com a dissenyador industrial en aquesta emblemàtica companyia. Com a artista independent, va ser l’autor de nombrosos cartells d’altres empreses i institucions i va il·lustrar una gran quantitat de portades de llibres. En el cartell de la Fira neerlandesa de setembre de 1926, les dates de celebració de l’esdeveniment firal es troben a la part superior del cartell, mentre la resta del text informatiu està a la inferior. La il·lustració gràfica se situa en el requadre central, del qual cal destacar en un primer pla una corriola simple de color negre que porta circumscrit el logotip de la Fira: la lletra ‘U’, la inicial del nom de la ciutat, coronada amb el casc alat de Mercuri. En aquest cas la ‘U’ es transforma en un imant amb les colors de la bandera i l’escut de la ciutat, el blanc i el vermell. L’imant simbolitza el poder d’atracció que té la Fira d’Utrecht per atraure negocis. Un recurs gràfic que es desenvoluparà més endavant en altres cartells d’aquest mateix esdeveniment firal. El fons del requadre central està composat per un conjunt d’unitats fabrils amb les característiques xemeneies, la típica al·legoria de l’activitat industrial.

Cartell de Louis Christiaan Kalff de l’edició de setembre de 1926 de la Jaarbeurs Utrecht.[1]

El cartell de l’edició de setembre de 1927 és obra d’Isidorus Maria Cornelis van Mens (Berlicum, 1890 – Osterhout, 1985), un prestigiós dibuixant, pintor i gravador neerlandès. El motiu principal que ocupa el requadre central de la composició és un venedor de teixits abillat amb la típica indumentària dels burgesos flamencs dels segles xvi i xvii. Sembla una figura sorgida d’un quadre de Rembrandt o Veermer. A l’esquerra de la part superior, en una circumferència de  color gris, destaca en negre el logotip de la Fira d’Utrecht. Sobre del logotip, apareix la frase ’wie inkoopt met verstand de winst al in zyn hand’, que, més o menys, vol dir ‘qui compra amb enteniment obté guanys ràpidament’. El text informatiu ocupa la quarta part inferior: sobre el mateix fons blanc destaca en un color daurat la paraula ‘Jaarbeurs’ i, en negre, el nom de la ciutat i les dates de celebració de l’esdeveniment.

Cartell d’Isidorus Maria Cornelis van Mens de l’edició de setembre de 1927 de la Jaarbeurs Utrecht.[2]

De la composició classicista de van Mens passem a un disseny futurista en el cartell de l’edició de febrer de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht, obra de la dissenyadora gràfica Erna (Ernestine Pauline) van Osselen (Amsterdam, 1903 – Laren, 1989). Sobre un fons blau destaca una composició que representa el rostre de Mercuri, el déu protector del comerç, delimitat pel logotip de la Fira, en negre. Sengles rodes dentades, al·legòriques a la indústria, simulen els ulls i el nas de la divinitat, i el substantiu ‘jaarbeurs’, en vermell a la part inferior, representaria la boca. La paraula ‘handel’, que vol dir ‘comerç’, està gravada en la roda dentada de l’esquerre, i la paraula ‘nijverheid’, ‘indústria’, a la de la dreta.

Cartell d’Erna van Osselen de l’edició de febrer de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht.[3]

Pieter Adrianus Hendrik Hofman és l’autor d’un dels cartell de l’edició de primavera de 1930 de la Jaarbeurs Utrecht. Hofman, ja havia treballat anteriorment per a la Fira neerlandesa, seu és el cartell de l’edició de 1919. En el centre de la composició apareix un estilitzat Mercuri, la divinitat protectora de les activitats comercials, que amb la mà dreta aixeca el caduceu, un dels seus atributs més característics. Al seu darrera hi ha diverses instal·lacions industrials en ple rendiment, tal com suggereix el fum que diverses xemeneies deixen anar. Un joc de diagonals distribueix el text damunt la superfície del cartell. A més del negre, Hofman utilitza tres colors en la seva composició, el blau, el vermell i el blanc, els colors de la bandera dels Països Baixos.



Cartell de Pieter Adrianus Hendrik Hofman de l’edició de març de 1930 de la Jaarbeurs Utrecht.[4]

El color groc és l’element gràfic que més crida l’atenció del cartell que Camille Zéguers (Maastricht, 1907 – Noorbeek, 1987) va fer per a l’edició de primavera de la Jaarbeurs Utrecht de 1932. L’artista juga amb els colors i la tipografia per cridar l’atenció del receptor del missatge. En el requadre central, sobre el fons groc, destaca una ‘U’ de tons marronosos i a sobre una part del text, lleugerament inclinat, que combina el negre i el groc en funció del fons. A la dreta de la part inferior del requadre i dins d’una circumferència hi ha el logotip de la institució firal. Les dates de celebració de la Fira i la paraula ‘internationaal’ destaquen en taronja sobre dues franges negres ubicades, respectivament, als extrems superior i inferior del cartell.

Cartell de Camille Zéguers de l’edició de març de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[5]

El cartell de l’edició de setembre de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht és d’un autor desconegut. Es tracta d’una composició que recull quasi bé tots els elements iconogràfics presents en els cartells firals europeus del segle xx. Sobre un fons clar, destaquen quatre rodes dentades ataronjades, a l’interior de les quals hi ha diversos símbols en blau: en primer lloc el logotip de la Jaarbeurs Utrecht; a continuació, el caduceu de Mercuri, la divinitat protectora del comerç; després dues xemeneies fumejant; i, finalment, la proa d’un vaixell. L’activitat comercial està representada pel caduceu i pel vaixell i l’activitat industrial per les rodes dentades i les xemeneies. El text informatiu ocupa la part inferior de la composició, on destaca, per damunt de tot, la paraula ‘Jaarbeurs’ en negre.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht.[6]

El cartell que Arnold van Roessel (Tilburg, 1883 – Bussum, 1947) va fer per a l’edició de primavera de 1934 de la Jaarbeurs Utrecht presenta els mateixos elements iconogràfics que l’obra d’Erna van Osselen presentada anteriorment: el logotip de la institució firal (la lletra ‘U’ amb el casc alat de Mercuri) i l’emblemàtica roda dentada. La composició d’aquests elements pot suggerir també el rostre de Mercuri, el déu protector del comerç, present en innumerables cartells firals europeus. El fons blanc, el text en blau i la ‘U’ vermella, són els colors de la bandera dels Països Baixos.

Cartell d’Arnold van Roessel de l’edició de març de 1934 de la Jaarbeurs Utrecht.[7]

El cartell que Jan Johannes Bosma (Amsterdam, 1896 - 1988) va fer per a l’edició de primavera de 1938 de la Fira d’Utrecht és una lloança contundent al progrés industrial. Tot i que el recurs iconogràfic que apareix en un primer terme és una politja vermella amb el símbol de la Jaarbeurs Utrecht, és la xemeneia d’obra vista l’element que més destaca en aquest cartell. Efectivament, sobre un cel ben blau, el sutge adherit a les parets de la xemeneia i el fum negre que deixa anar a l’atmosfera són dos referents inequívocs del progrés industrial i econòmic, dos recursos iconogràfics molt allunyats de la simbologia que s’utilitza actualment on el verd, i no pas el negre, té un protagonisme destacat.

Cartell de Jan Bosma de l’edició de març de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht.[8]

Emens, igual que Jan Bosma en el cartell anterior, fa un panegíric de l’activitat industrial com a motor del progrés i del desenvolupament econòmic en el cartell de l’edició de setembre de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht. La imatge gràfica d’aquesta composició ocupa els dos terços superiors del cartell on destaca el conjunt format per les fàbriques, el ferrocarril i l’eix que, a gran velocitat, fa moure una cinta. Els colors foscos de la composició contrasten amb el groc del logotip de la institució firal, justament format a partir de la cinta abans esmentada. El text, en blanc i groc, apareix en el terç inferior del cartell.

Cartell d’Emens de l’edició de setembre de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht.[9]

Henk Nieuwenhuijs (Amsterdam, 1913 – Vinkeveen, 2007) fa un canvi de registre respecte als dos cartells anteriors. En la peça de l’edició de primavera de 1939 de la Fira neerlandesa, el paisatge urbà d’Utrecht, amb la torre de la catedral gòtica i un dels nombrosos pont que creuen els dos canals de la ciutat, i el color blau suggereixen un estat de serenor que no es troba en les composicions anteriors. Una gran roda dentada embolcalla aquest paisatge urbà. En el marge superior dret apareix en blanc el símbol de la institució firal.

Cartell de Henk Nieuwenhuij de l’edició de març de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[10]

Sam van Vleuten (1905 – 1967) és l’autor del cartell de l’edició de març de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht. Sobre un fons negre destaca el logotip de la institució firal en què la lletra ‘U’ esdevé un imant amb les colors de la bandera i l’escut de la ciutat d’Utrecht, el blanc i el vermell. L’imant simbolitza el poder d’atracció que té la Fira per atraure negocis, un recurs gràfic que ja havia estat utilitzat en ocasions anteriors. El color blau de la paraula ‘jaarbeurs’, juntament amb el blanc i vermell de l’imant són els colors de la bandera dels Països Baixos.

Cartell de Sam van Vleuten de l’edició de març de 1940 de la Jaarbeurs Utrecht.[11]

---

[1] ReclameArsenaal. Inventarisnummer Roermond, BG E17/196.

[2] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, RA / 00455.

[3] Wolfsonian Collection. Accession number TD1990.340.26.

[4] <www.dgi-indonesia.com>.

[5] <www.dgi-indonesia.com>.

[6] <www.liveauctioneers.com>.

[7] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 203.

[8] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0397.

[9] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 206.

[10] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E16 / 753.

[11] <www.artfact.com>.

Jaarbeurs Utrecht [Fira d’Utrecht] (5)

Els cartells de la Fira d’Utrecht (4)

Detall del cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1937 de laJaarbeurs Utrecht.

Agnes Canta i els cartells de la Jaarbeurs Utrecht

La pintora i dissenyadora gràfica Agnes Catharina Canta (Rotterdam, 1888 – 1964) va ser, darrere Henri Pieck, l’artista que més va col·laborar amb la Jaarbeurs Utrecht durant el període d’entreguerres. Agnes Canta va estudiar a la Kunsten en Technische Wetenschappen in Rotterdam (Acadèmia de Belles Arts i les Ciències Tècniques de Rotterdam). Els temes més habituals de la seva obra pictòrica són les natures mortes i el món animal. També va dissenyar cartells i altres materials publicitaris. En aquest article presentarem els sis cartells que va fer per la Fira neerlandesa. Els cartells d’Agnes Canta són d’una composició iconogràfica força simple. L’artista utilitza únicament un sol element que esdevé el motiu central de les seves composicions.

El cartell de l’edició de setembre de 1932, el primer que va fer Agnes Canta per a la Jaarbeurs Utrecht, té com a motiu iconogràfic central un vaixell. Sobre un fons blau, destaca la proa d’una nau, de color negre, que solca les ones del mar amb les veles desplegades. El logotip de la Jaarbeurs Utrecht destaca en negre sobre la superfície blanca de la vela major. El text informatiu, excepte les dates de celebració de l’esdeveniment firal que també estan en la vela major, ocupa la part inferior de la composició. Cal dir que la iconografia nàutica, com a al·legoria de l’activitat comercial, és un dels recursos més emprats en el cartellisme firal. Cal recordar que anteriorment, Leo Gestel, Pieter Hofman i Mommie Schwarz havien utilitzat motius nàutics en cartells de la Jaarbeurs Utrecht i, òbviament, altres artistes hi tornaran a recórrer més endavant.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[1]

El logotip de la Jaarbeurs Utrecht, la lletra ‘U’ coronada amb el casc alat, un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç, és el motiu principal de la composició que Agnes Canta va fer per a l’edició de primavera de 1933 de la Fira neerlandesa. Sobre un fons groc destaca en blau el logotip de la Fira que, en una posició lleugerament inclinada a l’esquerra, vola damunt dos núvols, un dels quals inclou el nom de la ciutat d’Utrecht i l’altre, el 1933. La resta del text destaca en blanc sobre un fons negre a la part inferior del cartell.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht.[2]

La campana que anuncia la celebració de la Jaarbeurs Utrecht és el recurs iconogràfic que utilitza Agnes Canta en el cartell de l’edició de setembre de 1933. El logotip de la Fira neerlandesa està gravat a la campana, el repic de la qual sona ‘Jaarbeurs’. A la part superior hi ha la bandera dels Països Baixos i a la part inferior, darrera el text informatiu, la ciutat d’Utrecht

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1935 de la Jaarbeurs Utrecht.[3]

Agnes Canta recorre altra vegada a la iconografia nàutica per il·lustrar el cartell de l’edició de primavera de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht. L’element iconogràfic principal és una àncora que, compositivament, ocupa una posició molt similar a la de la campana del cartell anterior: a l’esquerra del cartell i lleugerament inclinada. La paraula ‘Jaarbeurs’ descansa sobre l’àncora i la resta del text informatiu ocupa la part inferior del cartell. A diferència dels altres cartells d’Agnes Canta, aquest és l’únic que no incorpora el logotip de la institució firal.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht.[4]

Mercuri, el déu protector del comerç, és el protagonista principal del cartell de l’edició de setembre de 1937. Mercuri, amb el seu inconfusible casc alat, en el qual hi ha el símbol de la Jaarbeurs Utrecht, tensa un arc i apunta cap a un objectiu indeterminat. Es pot interpretar aquesta al·legoria amb el fet que ‘el comerç apunta a Utrecht’, és a dir, ‘cal anar a Utrecht’. La imatge gràfica ocupa els dos terços superiors de la composició mentre el text informatiu, el terç inferior.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1937 de la Jaarbeurs Utrecht.[5]

Novament la iconografia nàutica torna a estar present en un cartell d’Agnes Canta, en aquest cas el de l’edició de primavera de 1941. En vermell, el símbol de la Jaarbeurs Utrecht destaca sobre un pilar de fusta que resisteix les onades que hi trenquen al damunt. La lluita i la victòria del poble neerlandès contra la fúria del mar són símbols de l’imaginari nacional dels Països Baixos. Es podria traslladar el concepte de lluita i victòria a un altre àmbit? Cal recordar que l’any 1941 els Països Baixos eren un país ocupat per l’Alemanya nazi.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht.[6]

Louis Raemaekers, Jaap Pander, Steen i els cartells de la Jaarbeurs Utrecht

Detall del cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1931 de la Jaarbeurs Utrecht.

Louis Raemaekers, Jaap Pander i Steen són tres artistes que van fer més d’un cartell per a la Jaarbeurs Utrecht durant el període d’entreguerres. Louis Raemaekers (Roermond, 1869 – Scheveningen, 1956) és un dels artistes gràfics neerlandesos que ha tingut més rellevància pública, especialment com a dibuixant i caricaturista polític. Louis Raemaekers va néixer en el si d'una família liberal que apreciava l'art i el teatre i, de be ben jove, va plasmar el seu talent artístic en el dibuix: va fer retrats, paisatges i escenes quotidianes. El seu pare va insistir perquè assistís a classes de dibuix; primer va estudiar a la Gemeente Teekenschool de Roermond i, entre 1891 i 1893, ho va fer a Amsterdam, a la Rijksnormaalschool voor Teekenonderwijzers i a la Rijksschool voor Kunstnijverheid (Escola Nacional d'Arts Aplicades). L'any 1894 va residir a Brussel·les on als vespres assistia a l'Académie Royale des Beaux Arts. A partir de 1895, va compaginar la tasca docent amb la creativa: va il·lustrar llibres, va dissenyar portades i es va donar a conèixer com a caricaturista polític a la premsa diària. El 1912 va deixar la docència per dedicar-se exclusivament a la creació. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la invasió alemanya de Bèlgica, Louis Raemaekers va prendre partit per la causa aliada. Els alemanys van exigir al govern dels Països Baixos que prengués mesures contra Louis Raemaekers i les seves caricatures, però aquell si va negar. L'any 1916 va marxar a Anglaterra on va treballar per a l'Oficina de Guerra Britànica fent targetes postals i cartells que van tenir molt d’èxit. El 1917, va visitar els Estats Units i va ser rebut pel president Woodrow Wilson i per l'expresident Theodore Roosevelt, admiradors dels seus dibuixos, que es publicaven en nombrosos diaris del país. La premsa nord-americana el considerava el caricaturista més famós del món. També va ser rebut pel president francès, Raymond Poincaré, i el primer ministre anglès. L'any 1922, la Universitat de Glasgow el va nomenar doctor Honoris Causa per la influència que la seva obra va tenir en la opinió pública nord-americana davant la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra, es va establir a Brussel·les i va treballar per als diaris Le Soir i De Telegraaf. En la dècada dels anys trenta del segle passat va publicar nombrosos dibuixos ofensius a ulls de l'Alemanya nazi. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, l'any 1939, es va traslladar a Anglaterra i l'any següent als Estats Units. Acabat el conflicte bèl·lic va tornar novament a Bèlgica.

Els dos cartells que Louis Raemaekers va fer per a la Jaarbeurs Utrecht tenen a Mercuri, el déu protector del comerç, com a element iconogràfic central. En el cartell de l’edició de setembre de 1928, un Mercuri atlètic i nu s’alça davant la ciutat d’Utrecht, que es reconeix fàcilment per l’emblemàtica torre de la catedral gòtica, el referent arquitectònic de la capital neerlandesa. Els colors predominants de la composició son el vermell i el blanc, els colors de la bandera i l’escut de la ciutat d’Utrecht. També utilitza el taronja per remarcar dos dels atributs més característics de Mercuri, el caduceu, que subjecta amb la mà esquerra, i el casc alt, i el negre, amb el qual ressalta el cos del déu protector del comerç i els edificis de la ciutat.

Cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1928 de la Jaarbeurs Utrecht.[7]

El cartell de l’edició de setembre de 1931 commemora la vint-i-cinquena edició de la Jaarbeurs Utrecht. Al centre de la part superior, destaca en xifres romanes el número 25 que simula un gran astre que il·lumina tota la composició. La imatge principal és el rostre de Mercuri, amb el seu inconfusible casc alat, que mira fixament cap a un punt indeterminat del cel. A més del negre, l’artista únicament utilitza el blau per donar color a la seva obra. El text informatiu ocupa la part inferior del cartell. Sorprenentment, en les dues peces de Louis Raemaekers no apareix el logotip de la Fira d’Utrecht.

Cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1931 de la Jaarbeurs Utrecht.[8]

El pintor, il·lustrador i dissenyador publicitari neerlandès Jaap (Jacob) Pander (Tytsjerksteradiel, 1911 – Haarlem, 1962) també va fer dos cartells per a la Jaarbeurs Utrecht, el de l’edició de primavera de 1935 i el de l’edició de tardor de 1940. En ambdós casos, Jaap Pander va recórrer a la iconografia nàutica com a motiu central de les seves composicions. En el cartell de 1935, una fortalesa al capdamunt d’una roca resisteix els embats d’un mar embravit. La fortalesa és una al·legoria de la Fira, fet que es pot deduir de la coincidència de color vermell entre l’estructura de dalt la roca i la paraula ’Jaarbeurs’. A més, la ubicació del logotip de la Jaarbeurs Utrecht, just al davant de la fortalesa, reforça aquesta interpretació.

Cartell de Jaap Pander de l’edició de març de 1935 de la Jaarbeurs Utrecht.[9]

En el cartell de l’edició de setembre de 1940, Jaap Pander presenta una composició molt similar a l’anterior pel que fa a la interpretació iconogràfica. En aquesta ocasió, l’artista ha substituït la fortalesa per una nau que, amb les veles desplegades, solca un mar embravit i s’adreça cap a un punt lluminós de l’horitzó, que cal interpretar com la Fira d’Utrecht, ja que a l’esquerra de la part superior apareix en grans dimensions el logotip de la institució firal.

Cartell de Jaap Pander de l’edició de setembre de 1940 de la Jaarbeurs Utrecht.[10]

Els dos últims cartells d’aquest article són d’un artista que signa amb el nom d’Steen i del qual no tenim més dades. Steen va fer els cartells de les edicions de setembre dels anys 1939 i 1941. Si Louis Raemaekers opta per la figura de Mercuri i Jaap Pander per la iconografia nàutica, Steen recorre a l’industrialisme, sinònim sempre de progrés, per crear les seves composicions per la Jaarbeurs Utrecht. En el cartell de l’edició de setembre de 1939 apareix en primer terme una immensa roda, que formaria part d’una màquina industrial, a través de la qual es pot observar un complex fabril amb cinc xemeneies fumejant. L’artista utilitza uns colors suaus, el blau cel, el groc i el blanc, per donar una impressió de netedat a la composició, lluny de la brutícia que suggereix un paisatge industrial amb fum i màquines. El text informatiu apareix a la part inferior del cartell, on destaca en blau cel la paraula ‘Jaarbeurs’ i en blanc les dates de celebració de l’esdeveniment firal. En aquest cartell tampoc apareix el logotip de la institució firal.

Cartell d’Steen de l’edició de setembre de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[11]

En el cartell de l’edició de setembre de 1941, en canvi, el logotip de la Jaarbeurs Utrecht té un protagonisme rellevant. Ocupa bona part de la superfície del cartell per esdevenir l’element iconogràfic principal. La ‘U’ coronada amb el casc alat de Mercuri destaca en la negra nit per sobre la silueta de la ciutat d’Utrecht, a l’esquerra de la composició, i d’un conjunt d’indústries, a la dreta del cartell. El text informatiu, en neerlandès, alemany i francès ocupa el terç inferior del cartell.

Cartell d’Steen de l’edició de setembre de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht.[12]

---

[1] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, BG E16 / 876.

[2] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 202.

[3] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0321.

[4] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 004446.

[5] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 205.

[6] Koninklijke Bibliotheek/Nederlands Instituut voor Oorlogsdocumentatie AG/00335 (Affiche, Lithografie), Oorlogsaffiches NIOD 1933 - 1946, NIOD/KB.

[7] <www.invaluable.com>.

[8] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 00250.

[9] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0374.

[10] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer VIIIS-0000-0008.

[11] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 213.

[12] Wolfsonian Collection. Accession number TD1990.340.27.

Jaarbeurs Utrecht [Fira d’Utrecht] (2)

Els cartells de la Fira d’Utrecht (1)

Detall del cartell de Willem Cordel (1884 — 1967) de la Jaarbeurs Utrecht de 1918.

Pràcticament la totalitat dels cartells de la Jaarbeurs Utrecht es poden consultar a la xarxa. A la Memòria Digital dels Països Baixos, promoguda per la Biblioteca Nacional dels Països Baixos[1], es poden consultar els fons propis així com els d’altres institucions. També ofereixen una valuosa informació l’Institut Internacional d’Història Social[2], l’Arxiu de Dissenyadors Gràfics dels Països Baixos[3] i l’Arxiu d’Utrecht[4], entre d’altres. Gràcies a aquestes institucions, conèixer quina ha estat l’evolució artística i conceptual dels cartells de la Jaarbeurs Utrecht ha estat una tasca relativament senzilla. Malauradament, aquestes facilitats no les trobem en altres països.

Si fem una anàlisi dels cartells produïts per la Fira d’Utrecht durant més de 50 anys, en el període comprès entre 1917 i 1970, es pot afirmar que tots els recursos iconogràfics del moviment firal europeu són presents en el cartellisme neerlandès. Les al·legories al comerç i a la indústria, en totes les múltiples variants, van apareixent en els cartells de la Jaarbeurs Utrecht: la figura de Mercuri i els seus dos principals atributs, el caduceu i el casc alat; la iconografia nàutica per simbolitzar els intercanvis comercials; la omnipresent roda dentada, per referir-se a l’activitat industrial, i les fàbriques i les locomotores fumejant per evidenciar la idea de progrés. La Fira d’Utrecht sempre va encarregar els cartells als dissenyadors gràfics més prestigiosos dels Països Baixos, els quals, molt sovint, van crear més d’un cartell. En les 45 primeres edicions anteriors a la Segona Guerra Mundial, Henri Pieck i Agnes Canta van ser els artistes que més van col·laborar amb la Fira neerlandesa. En el quadre següent s’indiquen els autors dels cartells de la Jaarbeurs Utrecht del període comprès entre 1917 i 1941. Tot i que existeix un cartell i una vinyeta de l’any 1942, la Fira no es va arribar a celebrar. El cartell de l’edició de 1921 i els de primavera de 1926 i 1928 no els hem pogut localitzar.

Edició	Any	Autors
1	1917 (febrer/març)	Carel Adolf Lion Cachet
		Text informatiu
2	1918 (febrer/març)	Willem Cordel
		Willem Cordel
		Rij Luijken
3	1919 (febrer/març)	Pieter Adrianus Hendrik Hofman
		Pieter Das
4	1920 (febrer/març)	Frans ter Gast
5	1921	No localitzat
6	1922 (febrer/març)	Johan Gabriëlse
		Johan Gabriëlse
7	1922 (setembre)	Leo Gestel
8	1923 (setembre)	Leo Gestel
9	1923 (setembre)	Leo Gestel
		Jan (Johannes) Eland
		Text informatiu
10	1924 (març)	Samuel Levi (Mommie) Schwarz
11	1924 (setembre)	Jac. [Jacob] Jongert
12	1925 (març)	Henri [Cornelis Gerard Marie] Verstijnen
13	1925 (?) (setembre)	Henri Pieck
		Henri Pieck
14	1926 (març)	No localitzat
15	1926 (setembre)	Louis Christiaan Kalff
		Henri Pieck
16	1927 (març)	Henri Pieck
		Henri Pieck
		Henri Pieck
17	1927 (setembre)	Isidorus Maria Cornelis van Mens
18	1928 (febrer / març)	No localitzat
19	1928 (setembre)	Louis Raemaekers
20	1929 (febrer)	Erna (Ernestine Pauline) van Osselen
		Anònim
		Henri Pieck
21	1929 (setembre)	Henri Pieck
		Henri Pieck
22	1930 (març)	Henri Pieck
		Henri Pieck
		Pieter Adrianus Hendrik Hofman
		Henri Pieck
23	1930 (setembre)	Henri Pieck
24	1931 (març)	Henri Pieck)
25	1931 (setembre)	Louis Raemaekers
26	1932 (març)	Henri Pieck
		Anònim
		Henri Pieck
		Henri Pieck
27	1932 (setembre)	Agnes (Catharina) Canta
		Anònim
		Anònim
28	1933 (març)	Agnes (Catharina) Canta
		Anònim
29	1933 (setembre)	Anònim
30	1934 (març)	Arnold van Roessel
		Anònim
31	1934 (setembre)	Henri Pieck
32	1935 (març)	Jaap (Jacob) Pander
33	1935 (setembre)	Agnes (Catharina) Canta
34	1936 (març)	Agnes (Catharina) Canta
		Anònim
		Anònim
35	1936 (setembre)	Henri Pieck
36	1937 (març)	Henri Pieck
37	1937 (setembre)	Agnes (Catharina) Canta
		Anònim
38	1938 (març)	Jan Johannes Bosma
39	1938 (setembre)	Emens
40	1939 (març)	Henk Nieuwenhuijs
		Anònim
41	1939 (setembre)	Steen
		Anònim
42	1940 (març)	Sam van Vleuten
43	1940 (setembre)	Jaap (Jacob) Pander
44	1941 (març)	Agnes (Catharina) Canta
		Anònim
45	1941 (setembre)	Steen
	1942 (març)	Anònim (no es va celebrar)
Entre 1942 i 1945, la Jaarbeurs Utrecht no es va celebrar

En aquest primer article sobre els cartells de la Jaarbeurs Utrecht, presentarem 18 peces corresponents a les 12 primeres edicions de la Fira, a més de dos targetons i una vinyeta.

La primera edició de la Jaarbeurs Utrecht va tenir lloc entre el 24 de febrer i el 10 de març de 1917. El cartell d’aquesta primera edició de la Fira és obra de Carel Adolf Lion Cachet (Amsterdam, 1864 – Vreeland, 1945). Lion Cachet és un artista neerlandès que va estudiar belles arts a Amsterdam entre 1880 i 1885 i, posteriorment, va esdevenir professor d’arts decoratives en diverses escoles d’aquesta mateixa ciutat. Lion Cachet a més de ser l’autor de nombrosos cartells també va conrear altres especialitats artístiques, com ara el gravat i el disseny de mobles, catifes, ceràmica i bitllets de banc. En el cartell de la Jaarbeurs Utrecht de 1917, l’escut de la ciutat d’Utrecht apareix en la part central de la composició. Es tracta d’un escut partit en banda, és a dir, que el camper està dividit diagonalment en dues parts, de l’esquerra de la part superior a la dreta de la part inferior. La part superior és blanca i la inferior vermella. La corona que habitualment du l’escut ha estat substituïda en el cartell per l’any de l’esdeveniment firal, el 1917. Dos lleons rampants acompanyen l’escut, un conjunt que descansa sobre una base formada per la paraula ’JAARBEURS’ que, recordem, significa ‘Fira de Mostres’ en neerlandès. L’artista utilitza quatre colors, el blau, el vermell i el blanc que tenen un paper rellevant, i el taronja, que serveix per destacar l’any i el mot ‘Jaarbeurs’. Una figura de mig cos i amb els braços desplegats cap amunt, ubicada a la part inferior de la composició, sembla que carregi amb tot el pes que comporta organitzar l’esdeveniment firal.

Cartell de Lion Cachet de la Jaarbeurs Utrecht de 1917, la primera edició de la Fira.[5]

El següent cartell també és de 1917. Es tracta d’una peça estrictament informativa sobre les condicions de transport i d’accés a la Fira d’Utrecht. No hi ha cap imatge gràfica que doni suport al text. Tanmateix, l’autor anònim del cartell juga amb la tipografia (combinació de caixes altes i baixes, cos de la lletra i color de les paraules) per cridar l’atenció dels potencials receptors del missatge.

Cartell estrictament informatiu de la Jaarbeurs Utrecht de 1917.[6]

L’il·lustrador i dissenyador gràfic neerlandès Willem Cordel (Utrecht, 1884 – Den Haag, 1967) es va encarregar de fer el cartell de la segona edició (‘tweede’ vol dir ‘segona’) de la Jaarbeurs Utrecht, la de 1918. La imatge principal ocupa els dos terços superiors de la composició i el text, el terç inferior. El principal recurs gràfic de la composició és un estilitzat lleó, símbol del poder, que sosté i protegeix amb les urpes un caduceu, un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç. L’artista utilitza quatre colors: el taronja, el color predominant; el negre i el blau, com a fons de la composició, i el blanc, amb el qual ressalta les urpes, els ullals i l’ull del lleó, fet que accentua els trets ferotges del felí.

Cartell de Willem Cordel de la Jaarbeurs Utrecht de 1918, la segona edició de la Fira.[7]

La següent composició de la segona edició de la Jarbeurs Utrecht utilitza el cartell de Willem Cordel com a encapçalament. Un encapçalament que pràcticament ocupa la meitat superior del cartell. La meitat inferior és un text adreçat als comerciants majoristes i minoristes (‘Grossiers, Winkeliers’) en què s’ofereix una àmplia informació sobre les condicions de participació a la fira.

Cartell informatiu que reprodueix a la part superior el cartell anterior de Willem Cordel de la Jaarbeurs Utrecht de 1918.[8]

El tercer cartell de la Jaarbeurs Utrecht de 1918 és de Rijk Luijken. L’objectiu d’aquest cartell es presentar la ubicació del recinte firal, ‘de terreinen’, mitjançant un mapa que es troba en el requadre central de la composició. Rijk Luijken utilitza només el color groc sobre un fons negre, fet que permet llegir amb molta claredat el missatge que els organitzadors de la Fira volen donar. A l’extrem inferior trobem l’expressió ‘Inlichtingen’ (informació) ‘Administratiegebouw vredenburg’ (edifici de l’administració a Vredenburg). A Vredenburg era on es trobava el recinte firal d’Utrecht.

Cartell de Rijk Luijken de la Jaarbeurs Utrechtde 1918.[9]

El cartell de la Fira d’Utrecht de 1919 és de Pieter Adrianus Hendrik Hofman (Teteringen, 1885 – Den Haag, 1965). Hofmann va estudiar a la Koninklijke Academie van Beeldende Kunsten in Den Haag (Acadèmia Reial d'Arts a la Haia) i va treballar per a la Jaarbeurs Utrecht els anys 1918 i 1919. Tanmateix, la seva ocupació principal va ser el disseny de cobertes de llibres en un estil marcadament art decó. També va dissenyar altres materials gràfics, com ara ex-libris, segells, calendaris, gravats i dibuixos. Hofman, a més del cartell de 1919 de la Fira d’Utrecht, també va ser l’autor d’un dels cartells de l’edició de primavera de 1930 i de 1946, en aquest cas, el de la primera edició de la Jaarbeurs Utrecht després de la Segona Guerra Mundial. La frase ‘wie zee houdt wint de reis’, que vol dir ‘qui viatja per mar guanyarà’, encapçala el cartell de la tercera (‘derde’ vol dir ‘tercera’) Jaarbeurs Utrecht. El recurs gràfic principal ocupa les tres quartes parts superiors del cartell. En vermell, una nau amb dos castells, un a popa i l’altre a proa, i d’un sol pal solca el mar amb la vela, també vermella, desplegada. Tres banderes, també vermelles, onegen al vent, la central, més gran, incorpora un lleó rampant que possiblement fa referència a un dels dos lleons de l’escut de la ciutat d’Utrecht. Al darrere del vaixell, un imponent sol de color negre il·lumina un cel ataronjat. Sobre un fons negre, el text informatiu destaca en la part inferior de la composició.

Cartell Pieter Hofman de la Jaarbeurs Utrechtde 1919.[10]

Pieter Das (Kouderek aan den Rijn, 1881  – Nova York, 1937), pintor, il·lustrador i dissenyador gràfic també va fer un cartell per a la Jaarbeurs Utrecht de 1919. Aquest cartell té com a objectiu presentar els brillants resultats de les dues edicions anteriors de la Fira. En l’estrella groga de cinc puntes més petita, hi a les dades de la primera edició de la Jaarbeurs Utrecht (Eerste jaarbeurs / 690 deelnemers /omzet f. 10.000.000 // Primera Fira / 690 expositors / 10.000.00 florins de xifra de negoci), i en la estrella més gran, els de la segona edició (Tweede jaarbeurs / 1061 deelnemers / omzet f. 30.000.000 // Segona Fira / 1062 expositors / 30.000.00 florins de xifra de negoci). Pieter Das, com l’any anterior Rijk Luijken, utilitza només el color groc sobre un fons negre, fet que permet llegir amb molta claredat el missatge que els organitzadors de la Fira volen donar. A l’extrem inferior trobem també l’expressió ‘Inlichtingen’ (informació) ‘Administratiegebouw vredenburg’ (edifici de l’administració a Vredenburg).

Cartell de Pieter Das de la Jaarbeurs Utrechtde 1919.[11]

Frans ter Gast (Den Haaag, 1880 – 1970), l’autor del cartell de la Fira d’Utrecht de 1920, va ser un artista polifacètic: pintor, decorador, il·lustrador de llibres i dissenyador gràfic. Va estudiar durant un any a la Rijksnormaalschool voor Kunstnijverheid te Amsterdam (Escola Normal d'Arts Aplicades d'Amsterdam), després, durant cinc anys ho va fer a l'School voor Kunstnijverheid te Haarlem (Escola d'Arts Aplicades de Haarlem), la Luton School of Art de Londres i a l'Académie Colarossi de París. A l'acabar els estudis, l'any 1911, es va establir a la Haia. La part superior de la composició està dividida verticalment en tres parts; als extrems, dues columnes d’un color morat al capdamunt de les quals hi ha sengles escuts amb la data d’inici, a l’esquerra, i d’acabament, a la dreta, de l’esdeveniment firal. En la part central trobem el recurs gràfic principal del cartell, un imponent edifici de color ataronjat s’alça al bell mig d’un bosc d’arbres. Podríem interpretar aquesta gran construcció com la identificació de la Fira d’Utrecht amb la torre de Babel: una fira internacional és un esdeveniment en el qual es parlen multitud de llengües. Tot i així, no sembla que la torre hagi de caure. El text informatiu de la quarta (‘vierde’ vol dir ‘quarta’) Jaarbeurs Utrecht, destaca en blanc sobre un fons de to verdós i ocupa la part inferior del cartell.

Cartell de Frans ter Gast de la Jaarbeurs Utrechtde 1920.[12]

A partir de l’any 1922, la Fira de Mostres Utrecht va esdevenir bianual, se celebrava l’edició d’hivern/primavera, el mes de febrer o març, i l’edició de tardor, el mes de setembre. Johan Gabriëlse (Westkapelle (Veere), 1881 – Ambarawa (Indonèsia), 1945), Il·lustrador, pintor, caricaturista polític i gravador neerlandès és l’autor del cartell de l’edició de març de 1922 de la Jaarbeurs Utrecht. En la composició de Johan Gabriëlse, el text informatiu té una presència molt destacada ja que ocupa bona part de la superfície del cartell. Pel que fa a les imatges gràfiques, cal fer esment a l’escut de la ciutat d’Utrecht, ubicat a la part superior de la composició, i al casc alat de Mercuri, amb unes immenses ales que envolten l’escut. El casc descansa sobre una base formada per l’expressió ‘BEZOEKT DE ZESDE, ‘visita la sisena’, en referència a l’edició de la Fira de Mostres d’Utrecht. D’aquest cartell, presentem dues versions: la primera en negre sobre fons blau i la segona també en negre sobre un fons rosat.

Cartell de Johan Gabriëlse de l’edició de febrer/març de 1922 de la Jaarbeurs Utrecht.[13]

Cartell de Johan Gabriëlse de l’edició de febrer/març de 1922 de la Jaarbeurs Utrecht.[14]

Els dos cartells següents són de Leo Gestel (Woerden, 1881 – Hilversum, 1941). Leo Gestel va ser pintor i dissenyador gràfic, va estudiar a la Rijksnormaalschool voor Teekenonderwijs in Amsterdam (Escola Tècnica Normal d'Amsterdam) i als vespres acudia a la Rijksacademie voor Beeldende Kunsten (Acadèmia Estatal de Belles Arts). Pel que fa al seu estil, Leo Gestel va estar influenciat pel cubisme i més tard per l'expressionisme i el fauvisme. El cartell que va fer per l’edició de setembre de 1922 de la Jaarbeurs Utrecht és d’un sol color, negre i escala de grisos, en què el recurs gràfic principal es la testa de Mercuri, amb el seu inconfusible casc alat, que ocupa la part central de la composició. El Mercuri de Leo Gestel té un rostre cantellut i seriós, fins i tot podríem dir que fa por. El text informatiu s’ubica en els dos extrems, a la part superior, en blanc sobre fons negre, i a l’inferior, en negre sobre un fons gris clar.

Cartell de Leo Gestel de l’edició de setembre de 1922 de la Jaarbeurs Utrecht.[15]

En el cartell de l’edició de març de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht, Leo Gestel recorre a la iconografia nàutica, molt present en els cartells de la Fira d’Utrecht. Un vell mariner comanda la roda del timó d’una nau en mig d’un mar embravit. A la part inferior del requadre central hi ha la frase ‘Wij Houden Zee!’, ‘Ens agrada el mar’. Igual que en el cartell anterior, el text informatiu s’ubica en els dos extrems, a la part superior, en blanc sobre fons negre, i a l’inferior, en ocre també sobre un fons negre.

Cartell de Leo Gestel de l’edició de març de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[16]

D’aquest mateixa edició de la Fira, es van produir diversos materials gràfics, fulletons, targetons i vinyetes, que s’utilitzaven per promoure l’esdeveniment firal. Tot i no ser cartells, presentem tres peces: dos targetons i una vinyeta. El primer targetó, signat amb les inicials W. M., presenta un requadre central amb la informació bàsica: el nom de la Fira i les dates de celebració. La lletra ‘E’ d’Utrecht simula una mà que subjecta el caduceu, un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç. L’autor d’aquest targetó combina amb elegància els colors de la composició, on el taronja pren un paper rellevant per destacar el text informatiu.

Targetó en francès per promoure l’edició de març de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[17]

El targetó següent presenta un disseny molt més simple que l’anterior, sobretot quant a la gamma cromàtica, ja que només utilitza el color marró sobre un fons blanc. El motiu gràfic recorda una peça tèxtil. El text informatiu també ocupa la part central.

Targetó en francès per promoure l’edició de març de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[18]

Pieter Das, l’autor d’un dels cartells de la Jaarbeurs Utrecht de 1919, va crear una vinyeta per a l’edició de març de 1923. Aquesta vinyeta no és la reproducció d’un cartell, com passava molt sovint en el món firal. Un mercader, amb la típica indumentària dels burgesos flamencs dels segles xvii i xviii, descansa sobre un globus terraqüi, una referència al caràcter internacional de la Fira d’Utrecht.

Vinyeta de Pieter Das de l’edició de març de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[19]

De l’edició de setembre de 1923 presentem tres peces. La primera és una adaptació del cartell de Leo Gestel de l’edició anterior. En el requadre central es reprodueix el vell mariner que comanda la roda del timó d’una nau, però a diferència del cartell anterior, no apareix la frase ‘Wij Houden Zee!’, ‘Ens agrada el mar’. Possiblement aquest model de cartell és el que es va utilitzar per promoure la Fira d’Utrecht a l’estranger i la frase en qüestió no tindria sentit de reproduir-la.

Cartell de Leo Gestel de l’edició de setembre de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[20]

La composició futurista que Jan (Johannes) Eland (Arnhem, 1900 – Zuric, 1953) va donar al següent cartell, també de l’edició de setembre de 1923, no té res a veure amb la iconografia nàutica de l’obra precedent. Jan Eland, com molts dels seus companys de professió neerlandesos, era un artista polifacètic: pintor, litògraf, il·lustrador, dissenyador gràfic, d'interiors, de ceràmica i de vidre. En el seu cartell, Mercuri, vestit amb túnica i amb el casc alat al cap, inicia l’ascensió d’unes llargues escales que condueixen a un majestuós edifici, que es pot interpretar com el palau firal. Darrera l’edifici hi ha un sol radiant amb l’expressió Handel en Industrie, ‘Comerç i Indústria’. Mercuri alça amb la mà esquerra el seu inconfusible caduceu. El text informatiu, en negre sobre el fons ataronjat, es troba en els dos extrems.

Cartell de Jan Eland de l’edició de setembre de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[21]

Finalment, el darrer cartell de l’edició de setembre de 1923 és una peça estrictament informativa sobre les condicions de transport i d’accés a la Fira d’Utrecht. Igual que el cartell de 1917, no hi ha cap imatge gràfica que doni suport al text. Tanmateix, l’autor anònim juga amb la tipografia (sempre en caixa alta, cos de la lletra i color de les paraules) per cridar l’atenció dels potencials receptors del missatge. El cartell informa dels dies d’obertura, del preu d’entrada al recinte firal (1 florí l’entrada d’un dia i 1,5 la de tres dies) i dels descomptes ferroviaris.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1923 de la Jaarbeurs Utrecht.[22]

El mes de març de 1924 va tenir lloc l’edició número 10 de la Jaarbeurs Utrecht. Samuel Levi (Mommie) Schwarz (Zutphen, 1876 – Auschwitz, 1942) va ser l’encarregat de fer el cartell commemoratiu. Mommie Schwarz, pintor i artista gràfic, també va treballar com a il·lustrador de llibres. L'any 1920 es va casar amb Else Berge, artista i jueva com ell. Ambdós van ser assassinats el 19 de novembre de 1942 just a l'arribar al camp de concentració d'Auschwitz. Entre 1895-1897 Mommie Schwarz va rebre formació artística a l'Acadèmia d'Anvers, el 1897 es va traslladar a Nova York on va viure dos anys i després de passar per Madrid, va anar cap a Berlín, interessat per l'expressionisme alemany. En aquesta ciutat va conèixer Else Berge amb qui va tornar als Països Baixos el 1911. El matrimoni tenia una relació molt estreta amb Leo Gestel (l’autor dels cartells de la Jaarbeurs Utrecht de setembre de 1922 i març de 1923) i altres artistes de l'anomenada Escola de Bergen. Quan va començar la Segona Guerra Mundial, Mommie i Else es van negar a passar a la clandestinitat. El principal element gràfic del cartell és la xifra romana ‘x’, que indica la desena edició de la fira, i que divideix en quatre espais la composició. A la part inferior, el vaixell que solca el mar és una al·legoria del comerç internacional. La figura femenina de trets negroides de la part superior, que sosté una safata amb fruits tropicals, és una clara referència a les possessions colonials neerlandeses del primer quart del segle xx. A dreta i esquerra del cartell, hi ha diverses instal·lacions fabrils, els colors vius de les quals contrasten amb el gris del fum que desprenen dues de les xemeneies. El text informatiu, en blanc sobre fons blau, ocupa la quarta part inferior del cartell.

Cartell de Mommie Schwarz de l’edició de març de 1924 de la Jaarbeurs Utrecht.[23]

El cartell següent, el de l’edició de setembre de 1924, és Jacob Jongert (Wormen, 1883 – Reeuwijk, 1942). Jacob Jongert va ser un prestigiós artista gràfic neerlandès que va iniciar el seus estudis artístics l’any 1899 la Kunstnijverheidsschool Quellinus Amsterdam (Escola d'Arts Aplicades Quellinus d’Amsterdam); després, entre 1902 i 1903, ho va fer a la Rijksschool voor Kunstnijverheid in Amsterdam (Escola Nacional de Belles Arts d'Amsterdam). De 1918 a 1940 va dirigir el departament d'Arts Decoratives i Artesania de l'Academie van Beeldende Kunsten en Technische Wetenschappen te Rotterdam  (Acadèmia de Belles Arts i les Ciències Tècniques a Rotterdam). Jacob Jongert va ser artista polifacètic, ja que a més de dibuix, va dissenyar catifes, paper pintat, mobles i vitralls. De 1923 a 1940 va treballar en una agència de publicitat a Rotterdam on va fer dissenys per a empreses distribuïdores de te, cafè i tabac. El cartell de l’Elfde Jaarbeurs (onzena Fira de Mostres) és l’únic de la Fira d’Utrecht en què el principal recurs gràfic emprat és de temàtica agrícola. Cal dir que més endavant es va iniciar la celebració de la Agrarische Jaarbeurs, dedicada a l’agricultura i que se celebrava paral·lelament a la fira de mostres el mes de setembre. En aquest cartell, apareix en primer terme un camperol que du a les espatlles un feix de cereals, resultat de la sega. Al seu darrera un paller i el que són presumiblement camps encara per segar. El cartell presenta una combinació de colors força vius. Predomina el vermell, el blau i el blanc, els colors de la bandera neerlandesa, i el groc, vinculat a la temàtica agrícola.

Cartell de Jacob Jongert de l’edició de setembre de 1924 de la Jaarbeurs Utrecht.[24]

El darrer cartell d’aquest article correspon a l’edició de març de 1925, l’autor del qual és Henri [Cornelis Gerard Marie] Verstijnen (Sakabumi (Indonèsia), 1882 – Scheveningen (Den Haag), 1940). El cartell de Verstijnen és l’únic cartell de la Jaarbeurs Utrecht en què el recurs gràfic principal és un animal, concretament un gran ocell. El fet que el principal recurs gràfic sigui un animal no ha d’estranyar ja que Henri Verstijnen és un artista modernista neerlandès conegut pels dibuixos i pintures d’animals exòtics, especialment d’aus. La simbologia d’aquest cartell pot estar vinculada a la figura de l’au fènix, una au mitològica de la mida d’una àliga, amb un gran bec i unes urpes considerables. Cada 500 anys, el foc consumia l’au fènix que renaixia novament de les seves cendres, talment com fa una fira que un cop acaba, mor i torna a néixer uns mesos després, quan s’inaugura l’edició següent.

Cartell Henri Verstijnen de l’edició de març de 1925 de la Jaarbeurs Utrecht.[25]

---

[1] Koninklije Bibliotheek (KB). Nationale bibliotheek van Nederland. Geughen van Nederland (GVNL) <http://www.geheugenvannederland.nl>.

[2] International Institut voor Sociale Geschiedenis (IISG) <http://www.iisg.nl>.

[3] Nederlands Archief Grafisch Ontwerpers (NAGO) <http://www.nago.nl>.

[4] Het Utrechts Archieff <http://www.hetutrechtsarchief.nl>.

[5] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA/00338.

[6] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA/00611.

[7] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, KABK, BG E17/559.

[8] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA/004524..

[9] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, KABK BG D30/952.

[10] <www.artfact.com>

[11] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, KABK, BG D30/951.

[12] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, KABK, BG L3/916.

[13] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E16/758.

[14] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, KABK BG E17/563.

[15] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, KABK, BG E17/568.

[16] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA/002810.

[17] AHCCB 543.21.

[18] AHCCB 543.21.

[19] Col·lecció particular Víctor Oliva.

[20] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.189.

[21] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, KABK BG E18/77.

[22] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E18/174.

[23] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, KABK BG E17/502.

[24] <www.galeriestylo.nl>.

[25] Het Leven SFA022800215.