divendres, 30 de desembre del 2011

Pražské Vzorkové Veletrhy (PVV) [Fira de Mostres de Praga] (5)

Els cartells de la Fira de Mostres de Praga (4)

Detall del cartell de l’edició de setembre de 1934 de la Fira de Praga (PVV).

Mercuri, el déu protector del comerç

Mercuri, l’Hermes grec, juntament amb els seus atributs, és l’element més representatiu dels cartells firals, d’exposicions de productes i de congressos vinculats a l’activitat econòmica. D’acord amb el mite, Mercuri, fill de Júpiter ―Zeus― i Maia, és el ràpid missatger dels déus, especialment del seu pare, i el protector del comerç, dels viatgers i dels peregrins. Els atributs de Mercuri són el calçat alat i el casc alat, l’anomenat pètasus, que li permeten desplaçar-se ràpidament; i el caduceu, una vara amb dues serps enroscades, que sovint porta dues ales petites al capdamunt.

El pètasus o casc alat és un dels atributs característics de Mercuri, el déu protector del comerç. Detall del cartell de Robert Schlosser de l’edició de setembre de 1927 de la Fira de Praga.

El tercer dels atributs de Mercuri és el caduceu; amb ell, Mercuri fa cessar qualsevol disputa. Segons la tradició, el déu missatger va intervenir davant de dues serps que es barallaven, les quals es van enroscar a la vara i van cessar la brega; per aquest motiu, el caduceu simbolitza la pau i la saviesa. Els romans van utilitzar la figura de Mercuri per representar l’equilibri moral i la bona conducta: el bastó expressava el poder; les dues serps la saviesa; i les ales, la diligència. Des d’un punt de vista al·legòric, aquesta divinitat també personificava les qualitats de l’educador: la raó i l’eloqüència. En l’època romana, Mercuri duia a la mà una bossa per guardar els diners, el marsupium, una referència clara a la seva vinculació amb el comerç, com ho és també el seu nom llatí Mercuri, ja que merx vol dir ‘mercaderia’.

Les sandàlies alades formen part de indumentària de Mercuri. Detall del cartell d’Olga Hovorka de l’edició de març de 1922 de la Fira de Praga.

En articles anteriors ja havíem vist cartells en què Mercuri o algun dels seus atributs era el recurs gràfic més rellevant de la composició del cartell. Recordem especialment les obres de Robert Schlosser (Els cartells de la Fira de Praga (1)) i de Jakub František (Els cartells de la Fira de Praga (3)). En aquest article en presentem 5 més. El primer és el cartell que va fer Karel Rélink (Praga, 1880 – Krivoklát, 1945) per a la segona edició de la Fira de Mostres de Praga, l’any 1921. Mercuri munta un cavall que al galop corre damunt el globus terraqüi. El déu protector del comerç, tot nu, porta els seus atributs característics: el casc alat, les sandàlies alades i el caduceu, que du a la mà dreta i del qual pengen tres cintes: una vermella, l’altra blava i la darrera blanca, els colors de la bandera de Txecoslovàquia. Amb la mà esquerra, Mercuri sosté l’escut de la ciutat de Praga: la muralla de la ciutat, amb tres torres amb finestres i la porta oberta d’on sobresurt un braç que empunya una espasa. El text informatiu, en alemany i en vermell sobre fons blanc, és troba a la part inferior del cartell. Karel Rélink, pintor, escriptor i publicista txec, va ser un personatge polèmic en la Txecoslovàquia d’entreguerres. Després de graduar-se a l'acadèmia d'art de Praga, va treballar com a il·lustrador de llibres a la República Txeca i a l'estranger. Durant la Primera Guerra Mundial va servir en l'exèrcit austro-hongarès com a pintor de regiment. Posteriorment, va ser l’autor d’una sèrie de caricatures antisemites i va col·laborar en diverses publicacions de caire feixista i antisemita.

Cartell de l’edició de febrer/març de 1921 de la Fira de Praga, obra de Karel Rélink.[1]

V. M. també va crear un cartell per a l’edició de febrer/març de 1921 Sobre un fons groc destaca la figura tota nua de Mercuri, que és la imatge principal del cartell. Mercuri du al cap el pètasus, el casc alat, i dels talons en surten sengles ales. Una fulla blava cobreix les parts anomenades pudents i a les espatlles du una capa, també blava, en què hi ha dibuixat l’escut de la ciutat de Praga. A la part inferior de la capa hi ha la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV. El text informatiu en txec es troba situat en els dos extrems del cartell: a la part superior, en vermell sobre groc, i a la part inferior, en blanc sobre blau.

Cartell de l’edició de febrer/març de 1921 de la Fira de Praga, obra de V. M.[2]

Per a l’edició de març de l’any següent, Olga Hovorka utilitza de nou la figura emblemàtica de Mercuri. El déu protector del comerç que es troba assegut i amb els seus atributs característics, el casc alat i les sandàlies alades, sosté una corona de llorer que emmarca el recinte firal de Výstaviště a Holešovice; als seus peus hi ha diversos articles tradicionals txecs. A la dreta de Mercuri hi ha el caduceu. El text informatiu, en hongarès i en vermell sobre fons blanc, es troba a la part inferior del cartell.


Cartell de l’edició de març de 1922 de la Fira de Praga, obra d’Olga Hovorka.[3]

Jaroslaw Benda (Praga, 1882 – 1970) opta per la testa de Mercuri com a recurs gràfic principal per il·lustrar el cartell de l’edició de març de 1928 de la PVV. El vermell és el color predominant en el cartell, el pètasus, el casc alat del déu protector del comerç, és blau i el fons, a la dreta del rostre de Mercuri, que acull el motiu central de l’escut de la ciutat de Praga, és blanc, els tres colors de la bandera de Txecoslovàquia. El text informatiu, en alemany i en negre, es troba a la meitat inferior de la composició.

Cartell de l’edició de març de 1928 de la Fira de Praga, obra de Jaroslaw Benda.[4]

En un dels darrers cartells de la PVV, el de l’edició de setembre de 1947, dues figures són les protagonistes de la composició. Sobre un fons vermellós, en primer terme destaca Mercuri, amb tots els seus atributs: el casc alat, les sandàlies alades i el caduceu, que sosté amb la mà esquerra. Amb la mà dreta, Mercuri mostra una roda dentada, al·legoria de la indústria. En un segon terme apareix un lleó rampant, element simbòlic que forma part de l’escut de la ciutat. El text informatiu, en neerlandès i en blanc, ocupa el terç inferior de la composició.

Cartell de l’edició de setembre de 1947 de la Fira de Praga.[5] Disculpeu la poca qualitat resolutiva d’aquest cartell, és l’única que he trobat.

El darrer cartell relatiu a Mercuri i Praga és una obra de František Kardaus (Hořesedly, 1908 — 1959). Es tracta d’una composició a base tres colors: el blanc, el blau i el vermell, els colors de la bandera de Txecoslovàquia. L’element iconogràfic principal és el caduceu del déu protector del comerç, que s’aixeca sobre una base formada per les lletres que configuren el nom de la ciutat de Praga: ‘PRAHA’. El text informatiu, en txec i en vermell, es troba a la part inferior del cartell i les dates de celebració de l’esdeveniment firal a la dreta de la part superior.

Cartell de l’edició de setembre de 1936 de la Fira de Praga, obra de František Kardaus. František Kardaus va ser un reconegut dissenyador gràfic i industrial txec que va treballar per nombroses empreses i institucions, us indico dos links per si us interessa conèixer més àmpliament la seva biografia i la seva obra.[6] Disculpeu altra vegada la qualitat de la imatge.

El globus terraqüi


Detall del cartell de Lejka de l’edició de setembre/octubre de 1928 de la Fira de Praga .

El recurs iconogràfic més utilitzat per remarcar el caràcter internacional associat a un esdeveniment firal és el globus terraqüi. En aquest article presentem 4 cartells de la Fira de Praga (PVV) en què l’esfera terrestre és el motiu gràfic central de la composició.

El principal recurs iconogràfic del cartell de l’edició de setembre de 1934 de la Fira de Praga es troba a la part inferior de la composició. Es tracta d’una part de l’hemisferi septentrional del globus terraqüi, la zona que correspon al continent europeu, sobre el qual reposa la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV que projecta la seva ombra arreu d’Europa. Les lletres de la sigla PVV tenen tres dimensions, pel davant són vermelles, els laterals són blaus i la part superior és blanca; els tres colors de la bandera de Txecoslovàquia. El text informatiu, en txec i en vermell sobre un fons fosc, ocupa la part superior de la composició.

Cartell de l’edició de setembre de 1934 de la Fira de Praga, obra del taller Vodiokova Reklama.[7]

Albert Jonáš (Vinohradech, 1903 – Praga, 1974) també va fer un cartell per a l’edició de setembre de 1934. El principal recurs gràfic de la composició és el globus terraqüi en què l’eix axial és el caduceu de Mercuri, coronat també per una esfera terrestre. El caduceu travessa el globus per un punt d’Europa central que és pot interpretar com la ciutat de Praga. Una cinta vermella envolta l’esfera terrestre. Imprès en lletres grogues es pot llegir «Made in Czechoslovakia. El text informatiu en castellà ocupa l’esquerra de la part superior i les dates de celebració de l’esdeveniment firal, la part inferior, juntament amb informació d’interès per als possibles visitants espanyols. Per a l’edició següent de la Fira de Praga (març de 1935), la PVV va tornar a utilitzar el mateix disseny cartell de l’edició anterior, l’única diferència és la ubicació del text informatiu en txec que en aquesta composició ocupa l’esquerra de la part inferior i les dates de celebració de l’esdeveniment firal, la dreta de la part superior.

Cartell de l’edició de setembre de 1934 de la Fira de Praga, obra d’Albert Jonáš.[8]
 
 
Cartell de l’edició de març de 1935 de la Fira de Praga, obra d’Albert Jonáš.[9]

Per acabar aquest article, el cartell de Lejka de l’edició de setembre/octubre de 1928. Sobre un fons blau destaquen dues franges grogues, una a la part superior, amb el títol de l’esdeveniment, i l’altra a la part inferior amb les dates de celebració. A l’esquerra de la part inferior, un globus terraqüi, l’única imatge gràfica de la composició, du clavada una agulla en el punt geogràfic on es troba la ciutat de Praga. D’aquesta agulla penja una etiqueta, també groga i amb les lletres vermelles, amb la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV.


Cartell de l’edició de setembre/octubre de 1928 de la Fira de Praga, obra de Lejka.[10]










[1] Wienbibliothek im rathaus (WBR) [Biblioteca Municipal de Viena]. Sign.: P 228093.
[2] <http://Www.burda-auction.com/c/pisemna-aukce-25/show/2848/>.
[3] Magyar Digitalis Képkönyvtár (MDK) [Biblioteca Digital Hongaresa de la Biblioteca Nacional Széchényi]. Katalógus rekord: 000002776851.
[4] WBR. Sign.: P 38272.
[5] <http://gemeentearchiefrotterdamcollecties.deventit.nl/>.
[8] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.059.
[9] SNM. Identifier: 21389679.
[10] WBR. Sign.: P 228097.

dimarts, 27 de desembre del 2011

Pražské Vzorkové Veletrhy (PVV) [Fira de Mostres de Praga] (4)

Els cartells de la Fira de Mostres de Praga (3)

Detall del cartell de l’edició de setembre de 1925 de la Fira de Praga. En un primer terme un dels ponts sobre el Moldava i al fons el castell de Praga.

Els referents arquitectònics i urbanístics més conguts de Praga es van utilizar sovint com a reclam publicitari de la PVV, una estratègia que no és privativa de la capital txeca ja que totes les fires europees la utilitzaven sovint.

Praga, el Moldava i els seus ponts

Detall del cartell de Heiter, corresponent a l’edició de setembre de 1948 de la Fira de Praga. En un primer terme el Moldava i els ponts que el creuen, i en un segon terme tres perfils amb les ombres dels edificis més rellevants de Praga: en el primer destaca la Torre de la ciutat vella, en el segon la cúpula de l’església de sant Nicolau, i en el tercer el castell i la catedral de Praga.

El primer cartell correspon a l’edició de març de 1925 de la PVV. L’autor és el pintor i artista gràfic txec Karel Vik (Hořice, 1883 – Tumov, 1964). L’element gràfic principal del cartell és una vista general de la ciutat de Praga. Sota un cel blau, es distingeix la cúpula de l’església de sant Nicolau en el centre de la composició. El text informatiu, en alemany i en negre sobre ocre, es troba en sengles franges en els extrems superior i inferior.
Cartell de l’edició de març de 1925 de la Fira de Praga, obra de Karel Vik.[1]

El cartell de la PVV de l’edició de setembre de 1925, d’autor desconegut, també és una vista general de la ciutat. En un primer terme el riu Moldava amb diverses barcasses de vapor. A l’esquerra, abans de creuar el primer dels ponts, el port fluvial amb diverses grues que traginen mercaderies. Al fons a la dreta, el castell de Praga, referent arquitectònic de la ciutat. Tres franges amb els colors de la bandera de Txecoslovàquia, vermell, blau i blanc, ocupen l’angle superior esquerre del cartell. Sobre d’aquestes tres franges es troba la sigla de la Fira de Mostres de Praga. El text informatiu, en negre, ocupa la meitat superior de la composició. A la part inferior, en una franja vermella hi ha, en blanc, les dates de celebració de l’esdeveniment firal.

Cartell d’autor desconegut de l’edició del mes de setembre de 1925 de la Fira de Praga.[2]

En el cartell de la següent edició de la Fira de Praga, la de març de 1926, Jakub František (1875-1940) utilitza la mateixa perspectiva de la ciutat, la vista del castell de Praga des del Moldava, i diversos recursos gràfics que també es troben en el cartell anterior. Tanmateix, l’element gràfic principal d’aquesta composició és Mercuri. El déu protector del comerç, amb el característic pètasus (casc alat), sosté amb la mà dreta el caduceu. Al darrera de Mercuri, el riu Moldava, i a la seva dreta una barcassa de vapor que suggereix l’activitat econòmica que es du a terme en el port fluvial. Al fons de la composició, a la part superior del cartell, destaca el castell de Praga, referent arquitectònic de la ciutat. El text informatiu, en alemany i en vermell sobre fons clar, ocupa la meitat inferior de la composició emmarcat per dues florides garlandes. A l’esquerra de la part superior, l’escut de Praga.

Cartell de l’edició de març de 1926 de la Fira de Praga, obra de Jakub František.[3]

Les torres de Praga

La Torre de la ciutat vella, en un dels extrems del pont de Carles sobre el Moldava. Detall del cartell de l’edició de setembre de 1923 de la Fira de Praga, obra de Karel Štapfer.

En el cartell de l’edició de març de 1923 de la Fira de Praga, destaquen, sobre un fons blau i a dreta i esquerra, dues de les torres més emblemàtiques de Praga: la Torre del pont de la ciutat vella, a l’esquerra, i la Torre de la pólvora, a la dreta. Ambdues torres estan unides per un arc al centre del qual hi ha la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV. Sota de l’arc hi ha una roda dentada, al·lusiva a la indústria, i el caduceu de Mercuri, una de les al·legories del comerç. El text informatiu, en anglès i en blanc sobre un fons vermell, es troba a la part inferior de la composició.

Cartell de l’edició de març de 1923 de la Fira de Praga, obra de Solar.[4] Ho sento, però la resolució d’aquesta imatge és d’una qualitat molt baixa.
El cartell de l’edició de setembre de 1929 no l’he sabut trobar, tanmateix sí que he localitzat el catàleg de l’esmentada edició. No és del tot segur, però possiblement la portada del catàleg reprodueix el cartell, tal com succeïa molt sovint. Sobre un fons clar destaca en vermell el motiu central de l’escut de la ciutat de Praga: la muralla de la ciutat, amb tres torres amb finestres i la porta oberta d’on sobresurt un braç que empunya una espasa. En tota la composició es reprodueix la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV. Cal destacar que entre les lletres de la sigla PVV apareix el caduceu de Mercuri, el déu protector del comerç, també en vermell. El text informatiu, en negre, es troba al terç superior del cartell i les dates de celebració de l’esdeveniment firal a la dreta de la part inferior.

Coberta del catàleg de l’edició de setembre de 1929 de la Fira de Praga.[5]

La imatge principal de la composició del cartell de Vilém Rotter (Brno, 1903 – 1978), que correspon a l’edició de març de 1934, és el dibuix esquemàtic d’una de les torres emblemàtiques de Praga, bé pot ser la Torre del pont de la ciutat vella o bé la Torre de la pólvora. La torre preserva al seu interior el caduceu de Mercuri, un dels atributs característics del déu protector del comerç. El caduceu combina tres colors, el blanc, el blau i el vermell, els de la bandera de Txecoslovàquia. El text informatiu, en vermell i negre, ocupa la part inferior del cartell. A l’esquerra de la part superior, també en vermell i negre, les dates de celebració de l’esdeveniment firal.

Cartell de l’edició del mes de març de 1934 de la Fira de Praga, obra de Vilém Rotter.[6]

Tres elements iconogràfics composen el cartell que Albert Jonáš (Vinohradech, 1903 – Praga, 1974) va fer per a la l’edició de setembre de 1939 de la Fira de Praga. En la part inferior de la composició, una caravana de carretes tirades per cavalls passa per sota la Torre del pont de la ciutat vella, un dels referents arquitectònics més emblemàtics de la ciutat. Al fons, en vermell el Palau de la Fira de Praga, cap a on es dirigeix l’esmentada caravana. El text informatiu, en txec i en negre sobre fons clar, ocupa la part inferior del cartell. Cal remarcar el contrast que suposa veure en una mateixa composició un dels edificis més singulars de l’arquitectura racionalista europea del segle XX, el Palau de la Fira de Praga, i una llarga corrua de carretes, un mitjà de transport més propi del segle XIX i d’un món eminentment rural i no pas la imatge que caldria donar a una ciutat com Praga, moderna i capdavantera en el món dels negocis durant el període d’entreguerres. Possiblement Albert Jonáš, que era arquitecte, volia reforçar el contrast entre el passat: la Torre del pont de la ciutat vella i les carretes, i el present: el nou Palau de la Fira, on els cavalls no hi tenen lloc.

Cartell de l’edició del mes de setembre de 1939 de la Fira de Praga, obra d’Albert Jonáš.[7]

En el cartell que Heiter va crear per a l’edició de setembre de la Fira de Praga de 1948, destaca en blanc sota un cel ben blau, l’imposant edifici del Palau de la Firal de Praga, als peus del qual es distingeixen tres perfils característiques del paisatge urbà de la ciutat i el riu Moldava i quatre dels ponts que el creuen. L’artista juga amb les ombres dels edificis més rellevants de la ciutat, tot recordant els coneguts teatres d’ombres característics de l’activitat cultural de la capital txeca. El text informatiu, en francès en vermell sobre fons clar, es troba al terç inferior del cartell.

Cartell de l’edició del mes de setembre de 1948 de la Fira de Praga, obra de Heiter.[8]

Els símbols nacionals

L’ús dels símbols nacionals de Txecoslovàquia, país que havia aconseguit la independència en acabar la Primera Guerra Mundial, és constant en la majoria dels cartells firals. El símbol per excel·lència és la bandera, però sovint els artistes també recorren a l’imaginari mític, com és el cas de Karel Štapfer (Praga, 1863 — 1930), que va utilitzar l’estàtua d’un cavaller medieval per promoure la Fira de Praga els anys 1923 i 1924. La composició artística del cartell té com a element més destacat l’estàtua del llegendari cavaller txec Bruncvik. Bruncvik és un referent simbòlic del nacionalisme txec. D’acord amb el mite, aquest cavaller va partir de Praga per recórrer el món i trobar un lleó per incorporar-lo al seu escut (l’animal emblemàtic del regne txec és un lleó blanc en un camp vermell). En el transcurs del viatge, Bruncvik va rebre una espasa màgica que podia tallar ella sola els caps dels enemics. Aquesta espasa va ser empotrada en un dels pilars del pont de Carles a Praga. Segons la tradició, quan la nació txeca estigui en perill, envoltada d’enemics, s’obrirà la muntanya de Blanik i sortiran els cavallers comandats per sant Venceslau, que empunyarà l’espasa i exclamarà ‘que caiguin els caps de tots els enemics dels txecs. I quan això passi, la pau eterna regnarà en la terra dels txecs’. Als peus de l’estàtua de Bruncvik hi ha un caduceu. El caduceu és un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç. Al darrera de l’estàtua de Bruncvik i sota un cel blau hi ha el pont de Carles que creua el Moldava, un dels referents simbòlics de la ciutat de Praga. Tota la composició del cartell està emmarcada per una estructura gòtica que simula una finestra. A la part inferior, en cadascun dels extrems hi ha sengles escuts amb la sigla de la Prazský Vzorkový Veletrh (Fira de Mostres de Praga), PVV.

Cartell de l’edició del mes de setembre de 1923 de la Fira de Praga, obra de Karel Štapfer.[9]

La PVV va tornar a utilitzar el cartell de Karel Štapfer per promoure l’edició de març de l’any següent.

Cartell de l’edició del mes de març de 1924 de la Fira de Praga, obra de Karel Štapfer.[10]



[1] WBR. Sign.: P 228095.[2] <http://www.christies.com/>.
[3] WBR. Sign.: P 38257.
[5] AHCCB.
[7] <http://www.artnet.com>.
[8] <http:/www.invaluable.com>.
[9] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.191.
[10] MDK. Katalógus rekord: 000002777332.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Pražské Vzorkové Veletrhy (PVV) [Fira de Mostres de Praga] (3)

Els cartells de la Fira de Mostres de Praga (2)

Catàleg de l’edició de març de 1927 de la Fira de Praga.[1]

El pintor i artista gràfic txec Antonin Morávek (1896 – 1959) va ser l’autor de set dels cartells  de la Fira de Praga, cinc dels quals tenen com a element gràfic principal de la composició el nou Palau de la Fira de Praga. Recordem que la societat PVV va convocar un concurs tancat per dissenyar el nou Palau Firal de Praga. Els autors del projecte guanyador, Oldřich Tyl (1884-1939) i Josef Fuchs (1894-1979), van concebre un recinte firal que no es desplegava horitzontalment en diversos pavellons, sinó verticalment en un sol edifici. Aquesta solució, que no tenia precedents quan va ser plantejada, va ser una de les primeres grans construccions funcionalistes d’Europa, molt progressista en el seu temps i, donades les seves dimensions, única.


Fotografia del nou Palau Firal de Praga inclosa en un fulletó de promoció de l’esdeveniment firal de 1931.[2]

El nou Palau Firal es va inaugurar oficialment el 21 de setembre de 1928 i, entre el 25 de setembre i el 2 d’octubre, va acollir per primera vegada l’esdeveniment firal. Actualment aquest emblemàtic edifici acull la col·lecció d’art modern i contemporani de la Galeria Nacional. El núm. 19 de revista Lars està dedicat a l’arquitectura i la cultura de la Txecoslovàquia en el període d’entreguerres i un article molt interessant de Vavřinec Veselý versa sobre el Palau Firal de Praga. [3]

Feia sis mesos que s’havia inaugurat el nou Palau i Antonin Morávek va optar pel nou edifici com a imatge gràfica principal del cartell que havia de promoure l’esdeveniment firal del mes de març de 1929. Es tracta d’una composició a base tres colors: el blanc, el blau i el vermell, els colors de la bandera de Txecoslovàquia. A la dreta de la part superior, en vermell sobre fons blau, hi ha la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV. A l’extrem esquerre de la part superior, en vermell sobre fons blanc, el motiu central de l’escut de Praga: la muralla de la ciutat, amb tres torres amb finestres i la porta oberta d’on sobresurt un braç que empunya una espasa. El text informatiu en txec es troba a la dreta part superior, en blau sobre fons blanc, i a la dreta de la part inferior, en blanc sobre fons blau.

Cartell de l’edició del mes de març de 1929 de la Fira de Praga, obra d’Antonín Morávek.[4]
La composició del cartell de l’edició del mes de març de 1931 és idèntica a la del més de març de 1929, simplement varia el tractament que Morávek dóna al color en la composició, que continua sent a base de tres: el blanc, el blau i el vermell, els colors de la bandera de txeca. Com a elements iconogràfics secundaris, l’artista torna a utilitzar, suposadament d’acord amb les normes que establia la societat firal, la sigla PVV i el motiu central de l’escut de la ciutat de Praga. El text informatiu en txec es troba a la dreta part superior, en blau sobre fons vermell, i a la la part inferior, en blanc sobre fons blau.

Cartell de l’edició del mes de març de 1931 de la Fira de Praga, obra d’Antonín Morávek.[5]

La composició del cartell de l’edició de març de 1933 també és idèntica a la dels dos cartells anteriors. En aquesta ocasió, no apareix la sigla PVV ni el motiu principal de l`escut de la ciutat. El text informatiu en alemany es troba a la part superior, en negre sobre fons blanc i blau, i a la la part inferior, en blanc sobre fons negre.


Cartell de l’edició del mes de març de 1933 de la Fira de Praga, obra d’Antonín Morávek. [6]

Antonín Morávek també va utilitzar el Palau de la Fira com a recurs iconogràfic principal en el cartell de l’edició de març de 1930, però la composició difereix dels tres anteriors. El que apareix en primer terme és una flor, els pètals de la qual són les banderes dels diferents països que participen en l’esdeveniment firal. En la part central de la flor hi ha la sigla PVV i el motiu central de l’escut de Praga. En un segon terme i en la meitat inferior de la composició apareix el Palau de la Fira des d’una perspectiva diferent a la dels anteriors cartells. El text informatiu en anglès  es troba a la part inferior, en blau sobre el fons grisós de l’edifici, i les dates de l’esdeveniment firal, en blanc sobre una franja blava, també a la part inferior del cartell.

Cartell de l’edició del mes de març de 1930 de la Fira de Praga, obra d’Antonín Morávek.[7]

Antonín Morávek continua utilitzant el Palau Firal com a motiu principal en el cartell de l’edició de setembre de 1930, possiblement el millor de tots o, en tot cas, el que m’agrada més. La combinació de colors, com sempre: blanc, blau i vermell. El Palau Firal es veu des d’una perspectiva elevada; es pot apreciar la forma ortogonal de l’edifici i l'obertura del pati dóna llum a l’interior, on es troben els estands de les empreses expositores. La sigla corona l’edifici, talment com si fos un rètol lluminós. Davant el Palau, molt de moviment: persones, tramvies i altres vehicles, fet que ens suggereix el ritme d’activitat que genera una fira de mostres. Una immensa bandera txecoslovaca (que no té res a envejar a l’espanyola que va col·locar l’Aznar a la plaça Colom de Madrid) és ben visible al centre del cartell. El text informatiu en francès es troba a la part inferior.

Cartell de l’edició del mes de setembre de 1930 de la Fira de Praga, obra d’Antonín Morávek.[8]

Antonín Morávek va fer dos cartells més per a la Fira de Praga, els dos de l’any 1932. Tanmateix en aquesta ocasió no va recórrer al Palau Firal per composar la seva obra. En el cartell de l’edició de març de 1932, a l’esquerra de la part inferior, destaca un globus terraqüi i en el punt geogràfic on es troba la ciutat de Praga, s’incrusta una biga d’acer que en un dels extrems, en blanc sobre vermell, diu ‘Československé kvalitní zboži’ (productes de qualitat de Txecoslovàquia). El globus terraqüi és el recurs iconogràfic més utilitzat per reforçar la idea d’internacional associada a un esdeveniment firal. Els dos terços superiors del fons del cartell són blancs i el terç inferior és vermell. El text informatiu, en txec i en blanc sobre vermell, es troba a la part inferior, i les dates de l’esdeveniment firal, en blau sobre blanc, a la dreta del globus terraqüi. A la dreta de l’extrem inferior s’anuncia ‘33% sleva jízdného na čsl drahách’ (33% de descompte en les tarifes dels Ferrocarrils de Txecoslovàquia).

Cartell de l’edició del mes de març de 1932 de la Fira de Praga, obra d’Antonín Morávek.[9]

En el cartell de la següent edició, setembre de 1932, el disseny és el mateix. Únicament canvia el color dels dos terços superiors del fons de la composició, ara blau i l’anterior blanc, i la ubicació de les dates de celebració de l’esdeveniment firal, que apareixen en blanc en una cinta vermella.

 Cartell de l’edició del mes de setembre de 1932 de la Fira de Praga, obra d’Antonín Morávek.[10]

El catàleg de l’edició de març/abril de 1940 de la Fira de Praga possiblement reprodueix el cartell d’aquella edició, tot i que no ho puc confirmar. En primer terme destaca una columna al capdamunt de la qual hi ha Mercuri, el déu protector del comerç, que sosté amb la mà dreta el caduceu i amb l’esquerra l’escut de la ciutat de Praga. Al darrera de la columna el Palau de la Fira de Praga. El text informatiu, en alemany i txec i en blanc sobre fons negre, es troba al terç inferior del cartell i les dates de celebració de l’esdeveniment firal, en negre, a la dreta de la part superior.

 Catàleg de l’edició del mes de març de 1940 de la Fira de Praga.[11]

Altres autors, més de Antonín Morávek, van fer ús de la imatge del Palau Firal per composar els seus cartells: Albert Jonáš (Vinohradech, 1903 – Praga, 1974), Atelier de Vilém Rotter (Brno, 1903 – 1978) i Heiter. Aquests cartells els presentaré en el pròxim article.












[1] AHCCB.
[2] Compren vds. en la Feria Internacional de Muestras de Praga. Praga 1931. AHCCB 1086.3
[3] Veselý, Vavřinec. «El Palacio de la Feria de Muestras de Praga». Lars: cultura y sociedad, núm. 19, 2010, p. 37-43.
[4] ZHDK. Archivnummer: 74-0154.
[5] SNM. Identifier: 21422742.
[6] Catalogue Collectif Suisse des Affiches (CCSF). Signatur: SNL_EXPO_2974.
[7] SNM. Identifier: 21422687.
[8] UFDL. The Wolfsonian. Florida International University. Accession number: XX1990.2021.
[9] SNM. Identifier: 21421005.
[10] SNM. Identifier: 21376539.
[11] AHCCB.