Jaarbeurs Utrecht [Fira d’Utrecht] (7)

Els cartells de la Fira d’Utrecht (6)

Detall del cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1934 de la Jaarbeurs Utrecht.

Amb l’article d’aquesta setmana, després del parèntesi de Setmana Santa, acabarem amb els cartells de la Jaarbeurs Utrecht anteriors a la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’un conjunt d’11 cartells d’autor desconegut d’aquells que definíem com a complementaris, és a dir, que tenen per objecte informar principalment dels preus de les entrades al recinte firal i dels descomptes que els ferrocarrils ofereixen als visitants de la Fira. El primer cartell correspon a la Fira de primavera (‘voorjaarsbeurs’) de 1929. El text informatiu té un protagonisme destacat i ocupa les dues terceres parts superiors del cartell, amb una tipografia negra que destaca sobre un fons ocre. El símbol de la Fira, circumscrit dins d’una circumferència blanca, encapçala la paraula Utrecht. A la part inferior hi ha un dibuix que representa diverses instal·lacions industrials amb les característiques xemeneies fumejant; al mig, però, es reconeix la torre gòtica de la catedral, el principal referent arquitectònic de la ciutat d’Utrecht.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de febrer de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht.[1]

Els tres cartells següents tenen el ferrocarril com a motiu gràfic principal de la composició; un fet que ja havíem constatat en articles anteriors. El primer d’aquests cartells correspon a l’edició de primavera de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht. En la part central de la composició hi ha un requadre vermell sobre el qual destaca una circumferència groga que simula el sol, on es troba el logotip de l’esdeveniment firal i el nom de la ciutat d’Utrecht. La Fira que irradia energia en el món dels negocis i dels intercanvis comercials és una de les possibles interpretacions que es pot donar a aquesta imatge gràfica. D’aquest requadre surt a gran velocitat un ferrocarril, el principal mitjà de transport per acudir a la Fira i traslladar-hi els productes que han de ser exposats. El text informatiu ocupa la quarta part inferior del cartell, mentre el nom de la Fira i les dates de celebració estan a la part superior.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht.[2]

El ferrocarril que apareix en el cartell anterior torna a fer acte de presència quatre anys més tard en el de l’edició de setembre de 1937. És el mateix tren, però la composició difereix una mica de la de 1933, sobretot quant als colors utilitzats, no tant intensos i cridaners que en el cartell precedent. En aquest cas, les tonalitats blaves són les  predominants.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1937 de la Jaarbeurs Utrecht.[3]

El cartell de l’edició de primavera de 1934 també té un ferrocarril com a imatge gràfica principal. En aquest cas, es veu la part frontal de la locomotora emmarcada pel logotip daurat de la Jaarbeurs Utrecht. Al fons de la composició hi ha el recinte firal, d’on surten projectats raigs de llum que il·luminen el cel nocturn d’Utrecht. El text informatiu apareix en el terç inferior de la composició. Sobre un requadre vermell, la tipografia destaca en negre i en blanc. El nom de la Fira i les dates de celebració estan, com en el cartell anterior, a la part superior.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1934 de la Jaarbeurs Utrecht.[4]

Els tres cartells següents presenten com a imatge gràfica principal el mapa dels Països Baixos. En el cartell de l’edició de primavera de 1936, el fons de la composició és blau sobrer el qual destaca el mapa en blanc i taronja. El punt geogràfic on es troba la ciutat d’Utrecht està indicat pel logotip de la institució firal. El text informatiu es reparteix per tota la superfície del cartell combinant la tipografia en groc i en blanc sobre el fons blau abans esmentat.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht.[5]

Els altres dos cartells que tenen el mapa dels Països Baixos com a recurs gràfic principal són els de 1939, el de l’edició de març i el de l’edició de setembre. Són dos cartells molt similars pel que fa a la composició; la principal diferència rau en la gamma cromàtica utilitzada. En el cartell de març el fons és blanc i el mapa blau, en canvi, en el cartell de setembre, el fons és blau i el mapa groc. En ambdós casos, el punt geogràfic on es troba la ciutat d’Utrecht està indicat pel logotip de la institució firal i cap a aquest punt es dirigeix un tren a gran velocitat. La ubicació del text informatiu es troba repartida entre la part superior i la inferior.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[6]

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[7]

En el cartell de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht, els requadres amb text informatiu centren l’atenció de la composició. El logotip de la institució firal dins d’una circumferència formada amb els colors de la bandera dels Països Baixos apareix lleugerament inclinat a l’esquerra al centre del cartell. Es tracta d’una composició força rica quant a l’ús del color, especialment en la tipografia. Tot i que hi ha força text, l’impacte visual que dóna el color i la distribució aparentment aleatòria dels requadres informatius fan que la lectura del cartells sigui atractiva.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[8]

El següent cartell, també de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht, presenta una composició cromàtica molt simple a base del blanc i negre sobre un fons ocre. El text informatiu es reparteix entre la part superior i la inferior. L’únic element gràfic present en aquesta composició és el símbol de la Fira ubicat al centre del cartell. Cal esmentar que el logotip du la corona reial, un fet que no es dóna gaire bé mai en els cartells de la Fira neerlandesa.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[9]

Els dos cartells següents són pràcticament iguals a l’anterior, sense la corona reial. Sobre un fons ocre, destaca el símbol de la Jaarbeurs Utrecht en el centre de la composició. En el cartell de l’edició de primavera de 1941, el logotip firal està dins d’un rectangle negre, i en el cartell de l’edició de primavera de l’any següent dins d’una circumferència també negra. El nom de la fira a la part superior i les dates de celebració a l’inferior. Cal destacar que l’any 1942, tot i haver-se editat cartells, la Jaarbeurs Utrecht no es va celebrar.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht.[10]

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1942 de la Jaarbeurs Utrecht.[11]

Acabarem l’article amb dues vinyetes, l’autor o autors de les quals desconeixem. La primera correspon a l’edició de primavera de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht. Sobre un fons blanc, destaca a la meitat superior de la composició una circumferència de color blau a l’interior de la qual hi ha una nau amb les veles desplegades; un dels molts exemples d’iconografia nàutica aplicada a peces de comunicació firal. Els colors predominants de la vinyeta són els de la bandera dels Països Baixos: el blau, el blanc i el vermell. L’artista també utilitza el negre en la tipografia i en la circumferència que es troba a l’esquerra de la part inferior i on hi ha el logotip de la institució firal.

Vinyeta d’autor desconegut de l’edició de març de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht.[12]

L’altra vinyeta és de l’any 1941 i comunica les dates de celebració dels esdeveniment firals d’aquell any. S’ha de dir, però, que aquests no es van arribar a celebrar mai com a conseqüència del conflicte bèl·lic que tenia el continent europeu com a escenari dels enfrontaments armats. A la part superior i en vermell hi ha el nom de la ciutat, Utrecht, que descansa sobre le casc alat de Mercuri del logotip de la institució firal. El logotip, en negre, és el principal recurs gràfic d’aquesta vinyeta i ocupa la major part de la superfície de la composició. Una cinta blava amb la paraula ‘Jaarbeurs’ escrita a sobre en vermell envolta el logotip. Al seu darrere, un traç vermell suggereix, en combinació amb la cinta blava i el fons blanc, els colors de la bandera dels Països Baixos. Sota el casc del déu protector del comerç torna a aparèixer novament el logotip de la institució firal, en aquest cas de color groc. A la part inferior hi ha les dates de celebració de les dues edicions de 1942 de la Fira neerlandesa.

Vinyeta d’autor desconegut de la Jaarbeurs Utrecht de 1942.[13]

Després de set articles dedicats a la Jaarbeurs Utrecht, a partir de pròxima setmana estrenarem una nova fira. Els cartells de la Fira neerlandesa posteriors a la Segona Guerra Mundial els deixarem per a més endavant no fos cas que ens atipéssim de tanta Jaarbeurs.

---

[1] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, BG E16/885.

[2] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0194.

[3] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 214.

[4] Wolfsonian Collection. Accession number TD1991.165.1.

[5] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 00440.

[6] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 212.

[7] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 211.

[8] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 004421.

[9] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 207.

[10] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E16 / 935.

[11] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E18 / 198.

[12] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG H13 / 712.

[13] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG H13 / 707.

Jaarbeurs Utrecht [Fira d’Utrecht] (6)

Els cartells de la Fira d’Utrecht (5)

Detall del cartell d’Emens de l’edició de setembre de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht.

En l’article d’avui presentarem els darrers 11 cartells de la Jaarbeurs Utrecht del període d’entreguerres; tan sols restaran per ressenyar 11 peces més del que definíem com a cartells complementaris, és a dir, els que tenen per objecte informar dels preus de les entrades al recinte firal i dels descomptes que els ferrocarrils ofereixen als visitants de la Fira.

El dissenyador gràfic i industrial Louis Christiaan Kalff (Amsterdam, 1897 – Waalre, 1976) és l’autor del cartell de l’edició de setembre de 1926 de la Jaarbeurs Utrecht. Louis Kalff va estudiar a la Kunstnijverheidsschool Quellinus Amsterdam (Escola d'Arts Aplicades Quellinus d'Amsterdam) i a la Technische Hogeschool (Universitat Tècnica) de Delft. L'any 1925, va començar a treballar al departament de publicitat de l'empresa Philips, a Eindhoven, d’on va ser-ne el dissenyador del logotip de l’empresa. També va treballar com a dissenyador industrial en aquesta emblemàtica companyia. Com a artista independent, va ser l’autor de nombrosos cartells d’altres empreses i institucions i va il·lustrar una gran quantitat de portades de llibres. En el cartell de la Fira neerlandesa de setembre de 1926, les dates de celebració de l’esdeveniment firal es troben a la part superior del cartell, mentre la resta del text informatiu està a la inferior. La il·lustració gràfica se situa en el requadre central, del qual cal destacar en un primer pla una corriola simple de color negre que porta circumscrit el logotip de la Fira: la lletra ‘U’, la inicial del nom de la ciutat, coronada amb el casc alat de Mercuri. En aquest cas la ‘U’ es transforma en un imant amb les colors de la bandera i l’escut de la ciutat, el blanc i el vermell. L’imant simbolitza el poder d’atracció que té la Fira d’Utrecht per atraure negocis. Un recurs gràfic que es desenvoluparà més endavant en altres cartells d’aquest mateix esdeveniment firal. El fons del requadre central està composat per un conjunt d’unitats fabrils amb les característiques xemeneies, la típica al·legoria de l’activitat industrial.

Cartell de Louis Christiaan Kalff de l’edició de setembre de 1926 de la Jaarbeurs Utrecht.[1]

El cartell de l’edició de setembre de 1927 és obra d’Isidorus Maria Cornelis van Mens (Berlicum, 1890 – Osterhout, 1985), un prestigiós dibuixant, pintor i gravador neerlandès. El motiu principal que ocupa el requadre central de la composició és un venedor de teixits abillat amb la típica indumentària dels burgesos flamencs dels segles xvi i xvii. Sembla una figura sorgida d’un quadre de Rembrandt o Veermer. A l’esquerra de la part superior, en una circumferència de  color gris, destaca en negre el logotip de la Fira d’Utrecht. Sobre del logotip, apareix la frase ’wie inkoopt met verstand de winst al in zyn hand’, que, més o menys, vol dir ‘qui compra amb enteniment obté guanys ràpidament’. El text informatiu ocupa la quarta part inferior: sobre el mateix fons blanc destaca en un color daurat la paraula ‘Jaarbeurs’ i, en negre, el nom de la ciutat i les dates de celebració de l’esdeveniment.

Cartell d’Isidorus Maria Cornelis van Mens de l’edició de setembre de 1927 de la Jaarbeurs Utrecht.[2]

De la composició classicista de van Mens passem a un disseny futurista en el cartell de l’edició de febrer de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht, obra de la dissenyadora gràfica Erna (Ernestine Pauline) van Osselen (Amsterdam, 1903 – Laren, 1989). Sobre un fons blau destaca una composició que representa el rostre de Mercuri, el déu protector del comerç, delimitat pel logotip de la Fira, en negre. Sengles rodes dentades, al·legòriques a la indústria, simulen els ulls i el nas de la divinitat, i el substantiu ‘jaarbeurs’, en vermell a la part inferior, representaria la boca. La paraula ‘handel’, que vol dir ‘comerç’, està gravada en la roda dentada de l’esquerre, i la paraula ‘nijverheid’, ‘indústria’, a la de la dreta.

Cartell d’Erna van Osselen de l’edició de febrer de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht.[3]

Pieter Adrianus Hendrik Hofman és l’autor d’un dels cartell de l’edició de primavera de 1930 de la Jaarbeurs Utrecht. Hofman, ja havia treballat anteriorment per a la Fira neerlandesa, seu és el cartell de l’edició de 1919. En el centre de la composició apareix un estilitzat Mercuri, la divinitat protectora de les activitats comercials, que amb la mà dreta aixeca el caduceu, un dels seus atributs més característics. Al seu darrera hi ha diverses instal·lacions industrials en ple rendiment, tal com suggereix el fum que diverses xemeneies deixen anar. Un joc de diagonals distribueix el text damunt la superfície del cartell. A més del negre, Hofman utilitza tres colors en la seva composició, el blau, el vermell i el blanc, els colors de la bandera dels Països Baixos.



Cartell de Pieter Adrianus Hendrik Hofman de l’edició de març de 1930 de la Jaarbeurs Utrecht.[4]

El color groc és l’element gràfic que més crida l’atenció del cartell que Camille Zéguers (Maastricht, 1907 – Noorbeek, 1987) va fer per a l’edició de primavera de la Jaarbeurs Utrecht de 1932. L’artista juga amb els colors i la tipografia per cridar l’atenció del receptor del missatge. En el requadre central, sobre el fons groc, destaca una ‘U’ de tons marronosos i a sobre una part del text, lleugerament inclinat, que combina el negre i el groc en funció del fons. A la dreta de la part inferior del requadre i dins d’una circumferència hi ha el logotip de la institució firal. Les dates de celebració de la Fira i la paraula ‘internationaal’ destaquen en taronja sobre dues franges negres ubicades, respectivament, als extrems superior i inferior del cartell.

Cartell de Camille Zéguers de l’edició de març de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[5]

El cartell de l’edició de setembre de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht és d’un autor desconegut. Es tracta d’una composició que recull quasi bé tots els elements iconogràfics presents en els cartells firals europeus del segle xx. Sobre un fons clar, destaquen quatre rodes dentades ataronjades, a l’interior de les quals hi ha diversos símbols en blau: en primer lloc el logotip de la Jaarbeurs Utrecht; a continuació, el caduceu de Mercuri, la divinitat protectora del comerç; després dues xemeneies fumejant; i, finalment, la proa d’un vaixell. L’activitat comercial està representada pel caduceu i pel vaixell i l’activitat industrial per les rodes dentades i les xemeneies. El text informatiu ocupa la part inferior de la composició, on destaca, per damunt de tot, la paraula ‘Jaarbeurs’ en negre.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht.[6]

El cartell que Arnold van Roessel (Tilburg, 1883 – Bussum, 1947) va fer per a l’edició de primavera de 1934 de la Jaarbeurs Utrecht presenta els mateixos elements iconogràfics que l’obra d’Erna van Osselen presentada anteriorment: el logotip de la institució firal (la lletra ‘U’ amb el casc alat de Mercuri) i l’emblemàtica roda dentada. La composició d’aquests elements pot suggerir també el rostre de Mercuri, el déu protector del comerç, present en innumerables cartells firals europeus. El fons blanc, el text en blau i la ‘U’ vermella, són els colors de la bandera dels Països Baixos.

Cartell d’Arnold van Roessel de l’edició de març de 1934 de la Jaarbeurs Utrecht.[7]

El cartell que Jan Johannes Bosma (Amsterdam, 1896 - 1988) va fer per a l’edició de primavera de 1938 de la Fira d’Utrecht és una lloança contundent al progrés industrial. Tot i que el recurs iconogràfic que apareix en un primer terme és una politja vermella amb el símbol de la Jaarbeurs Utrecht, és la xemeneia d’obra vista l’element que més destaca en aquest cartell. Efectivament, sobre un cel ben blau, el sutge adherit a les parets de la xemeneia i el fum negre que deixa anar a l’atmosfera són dos referents inequívocs del progrés industrial i econòmic, dos recursos iconogràfics molt allunyats de la simbologia que s’utilitza actualment on el verd, i no pas el negre, té un protagonisme destacat.

Cartell de Jan Bosma de l’edició de març de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht.[8]

Emens, igual que Jan Bosma en el cartell anterior, fa un panegíric de l’activitat industrial com a motor del progrés i del desenvolupament econòmic en el cartell de l’edició de setembre de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht. La imatge gràfica d’aquesta composició ocupa els dos terços superiors del cartell on destaca el conjunt format per les fàbriques, el ferrocarril i l’eix que, a gran velocitat, fa moure una cinta. Els colors foscos de la composició contrasten amb el groc del logotip de la institució firal, justament format a partir de la cinta abans esmentada. El text, en blanc i groc, apareix en el terç inferior del cartell.

Cartell d’Emens de l’edició de setembre de 1938 de la Jaarbeurs Utrecht.[9]

Henk Nieuwenhuijs (Amsterdam, 1913 – Vinkeveen, 2007) fa un canvi de registre respecte als dos cartells anteriors. En la peça de l’edició de primavera de 1939 de la Fira neerlandesa, el paisatge urbà d’Utrecht, amb la torre de la catedral gòtica i un dels nombrosos pont que creuen els dos canals de la ciutat, i el color blau suggereixen un estat de serenor que no es troba en les composicions anteriors. Una gran roda dentada embolcalla aquest paisatge urbà. En el marge superior dret apareix en blanc el símbol de la institució firal.

Cartell de Henk Nieuwenhuij de l’edició de març de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[10]

Sam van Vleuten (1905 – 1967) és l’autor del cartell de l’edició de març de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht. Sobre un fons negre destaca el logotip de la institució firal en què la lletra ‘U’ esdevé un imant amb les colors de la bandera i l’escut de la ciutat d’Utrecht, el blanc i el vermell. L’imant simbolitza el poder d’atracció que té la Fira per atraure negocis, un recurs gràfic que ja havia estat utilitzat en ocasions anteriors. El color blau de la paraula ‘jaarbeurs’, juntament amb el blanc i vermell de l’imant són els colors de la bandera dels Països Baixos.

Cartell de Sam van Vleuten de l’edició de març de 1940 de la Jaarbeurs Utrecht.[11]

---

[1] ReclameArsenaal. Inventarisnummer Roermond, BG E17/196.

[2] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, RA / 00455.

[3] Wolfsonian Collection. Accession number TD1990.340.26.

[4] <www.dgi-indonesia.com>.

[5] <www.dgi-indonesia.com>.

[6] <www.liveauctioneers.com>.

[7] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 203.

[8] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0397.

[9] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 206.

[10] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E16 / 753.

[11] <www.artfact.com>.

Jaarbeurs Utrecht [Fira d’Utrecht] (5)

Els cartells de la Fira d’Utrecht (4)

Detall del cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1937 de laJaarbeurs Utrecht.

Agnes Canta i els cartells de la Jaarbeurs Utrecht

La pintora i dissenyadora gràfica Agnes Catharina Canta (Rotterdam, 1888 – 1964) va ser, darrere Henri Pieck, l’artista que més va col·laborar amb la Jaarbeurs Utrecht durant el període d’entreguerres. Agnes Canta va estudiar a la Kunsten en Technische Wetenschappen in Rotterdam (Acadèmia de Belles Arts i les Ciències Tècniques de Rotterdam). Els temes més habituals de la seva obra pictòrica són les natures mortes i el món animal. També va dissenyar cartells i altres materials publicitaris. En aquest article presentarem els sis cartells que va fer per la Fira neerlandesa. Els cartells d’Agnes Canta són d’una composició iconogràfica força simple. L’artista utilitza únicament un sol element que esdevé el motiu central de les seves composicions.

El cartell de l’edició de setembre de 1932, el primer que va fer Agnes Canta per a la Jaarbeurs Utrecht, té com a motiu iconogràfic central un vaixell. Sobre un fons blau, destaca la proa d’una nau, de color negre, que solca les ones del mar amb les veles desplegades. El logotip de la Jaarbeurs Utrecht destaca en negre sobre la superfície blanca de la vela major. El text informatiu, excepte les dates de celebració de l’esdeveniment firal que també estan en la vela major, ocupa la part inferior de la composició. Cal dir que la iconografia nàutica, com a al·legoria de l’activitat comercial, és un dels recursos més emprats en el cartellisme firal. Cal recordar que anteriorment, Leo Gestel, Pieter Hofman i Mommie Schwarz havien utilitzat motius nàutics en cartells de la Jaarbeurs Utrecht i, òbviament, altres artistes hi tornaran a recórrer més endavant.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[1]

El logotip de la Jaarbeurs Utrecht, la lletra ‘U’ coronada amb el casc alat, un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç, és el motiu principal de la composició que Agnes Canta va fer per a l’edició de primavera de 1933 de la Fira neerlandesa. Sobre un fons groc destaca en blau el logotip de la Fira que, en una posició lleugerament inclinada a l’esquerra, vola damunt dos núvols, un dels quals inclou el nom de la ciutat d’Utrecht i l’altre, el 1933. La resta del text destaca en blanc sobre un fons negre a la part inferior del cartell.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht.[2]

La campana que anuncia la celebració de la Jaarbeurs Utrecht és el recurs iconogràfic que utilitza Agnes Canta en el cartell de l’edició de setembre de 1933. El logotip de la Fira neerlandesa està gravat a la campana, el repic de la qual sona ‘Jaarbeurs’. A la part superior hi ha la bandera dels Països Baixos i a la part inferior, darrera el text informatiu, la ciutat d’Utrecht

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1935 de la Jaarbeurs Utrecht.[3]

Agnes Canta recorre altra vegada a la iconografia nàutica per il·lustrar el cartell de l’edició de primavera de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht. L’element iconogràfic principal és una àncora que, compositivament, ocupa una posició molt similar a la de la campana del cartell anterior: a l’esquerra del cartell i lleugerament inclinada. La paraula ‘Jaarbeurs’ descansa sobre l’àncora i la resta del text informatiu ocupa la part inferior del cartell. A diferència dels altres cartells d’Agnes Canta, aquest és l’únic que no incorpora el logotip de la institució firal.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht.[4]

Mercuri, el déu protector del comerç, és el protagonista principal del cartell de l’edició de setembre de 1937. Mercuri, amb el seu inconfusible casc alat, en el qual hi ha el símbol de la Jaarbeurs Utrecht, tensa un arc i apunta cap a un objectiu indeterminat. Es pot interpretar aquesta al·legoria amb el fet que ‘el comerç apunta a Utrecht’, és a dir, ‘cal anar a Utrecht’. La imatge gràfica ocupa els dos terços superiors de la composició mentre el text informatiu, el terç inferior.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1937 de la Jaarbeurs Utrecht.[5]

Novament la iconografia nàutica torna a estar present en un cartell d’Agnes Canta, en aquest cas el de l’edició de primavera de 1941. En vermell, el símbol de la Jaarbeurs Utrecht destaca sobre un pilar de fusta que resisteix les onades que hi trenquen al damunt. La lluita i la victòria del poble neerlandès contra la fúria del mar són símbols de l’imaginari nacional dels Països Baixos. Es podria traslladar el concepte de lluita i victòria a un altre àmbit? Cal recordar que l’any 1941 els Països Baixos eren un país ocupat per l’Alemanya nazi.

Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht.[6]

Louis Raemaekers, Jaap Pander, Steen i els cartells de la Jaarbeurs Utrecht

Detall del cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1931 de la Jaarbeurs Utrecht.

Louis Raemaekers, Jaap Pander i Steen són tres artistes que van fer més d’un cartell per a la Jaarbeurs Utrecht durant el període d’entreguerres. Louis Raemaekers (Roermond, 1869 – Scheveningen, 1956) és un dels artistes gràfics neerlandesos que ha tingut més rellevància pública, especialment com a dibuixant i caricaturista polític. Louis Raemaekers va néixer en el si d'una família liberal que apreciava l'art i el teatre i, de be ben jove, va plasmar el seu talent artístic en el dibuix: va fer retrats, paisatges i escenes quotidianes. El seu pare va insistir perquè assistís a classes de dibuix; primer va estudiar a la Gemeente Teekenschool de Roermond i, entre 1891 i 1893, ho va fer a Amsterdam, a la Rijksnormaalschool voor Teekenonderwijzers i a la Rijksschool voor Kunstnijverheid (Escola Nacional d'Arts Aplicades). L'any 1894 va residir a Brussel·les on als vespres assistia a l'Académie Royale des Beaux Arts. A partir de 1895, va compaginar la tasca docent amb la creativa: va il·lustrar llibres, va dissenyar portades i es va donar a conèixer com a caricaturista polític a la premsa diària. El 1912 va deixar la docència per dedicar-se exclusivament a la creació. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la invasió alemanya de Bèlgica, Louis Raemaekers va prendre partit per la causa aliada. Els alemanys van exigir al govern dels Països Baixos que prengués mesures contra Louis Raemaekers i les seves caricatures, però aquell si va negar. L'any 1916 va marxar a Anglaterra on va treballar per a l'Oficina de Guerra Britànica fent targetes postals i cartells que van tenir molt d’èxit. El 1917, va visitar els Estats Units i va ser rebut pel president Woodrow Wilson i per l'expresident Theodore Roosevelt, admiradors dels seus dibuixos, que es publicaven en nombrosos diaris del país. La premsa nord-americana el considerava el caricaturista més famós del món. També va ser rebut pel president francès, Raymond Poincaré, i el primer ministre anglès. L'any 1922, la Universitat de Glasgow el va nomenar doctor Honoris Causa per la influència que la seva obra va tenir en la opinió pública nord-americana davant la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra, es va establir a Brussel·les i va treballar per als diaris Le Soir i De Telegraaf. En la dècada dels anys trenta del segle passat va publicar nombrosos dibuixos ofensius a ulls de l'Alemanya nazi. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, l'any 1939, es va traslladar a Anglaterra i l'any següent als Estats Units. Acabat el conflicte bèl·lic va tornar novament a Bèlgica.

Els dos cartells que Louis Raemaekers va fer per a la Jaarbeurs Utrecht tenen a Mercuri, el déu protector del comerç, com a element iconogràfic central. En el cartell de l’edició de setembre de 1928, un Mercuri atlètic i nu s’alça davant la ciutat d’Utrecht, que es reconeix fàcilment per l’emblemàtica torre de la catedral gòtica, el referent arquitectònic de la capital neerlandesa. Els colors predominants de la composició son el vermell i el blanc, els colors de la bandera i l’escut de la ciutat d’Utrecht. També utilitza el taronja per remarcar dos dels atributs més característics de Mercuri, el caduceu, que subjecta amb la mà esquerra, i el casc alt, i el negre, amb el qual ressalta el cos del déu protector del comerç i els edificis de la ciutat.

Cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1928 de la Jaarbeurs Utrecht.[7]

El cartell de l’edició de setembre de 1931 commemora la vint-i-cinquena edició de la Jaarbeurs Utrecht. Al centre de la part superior, destaca en xifres romanes el número 25 que simula un gran astre que il·lumina tota la composició. La imatge principal és el rostre de Mercuri, amb el seu inconfusible casc alat, que mira fixament cap a un punt indeterminat del cel. A més del negre, l’artista únicament utilitza el blau per donar color a la seva obra. El text informatiu ocupa la part inferior del cartell. Sorprenentment, en les dues peces de Louis Raemaekers no apareix el logotip de la Fira d’Utrecht.

Cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1931 de la Jaarbeurs Utrecht.[8]

El pintor, il·lustrador i dissenyador publicitari neerlandès Jaap (Jacob) Pander (Tytsjerksteradiel, 1911 – Haarlem, 1962) també va fer dos cartells per a la Jaarbeurs Utrecht, el de l’edició de primavera de 1935 i el de l’edició de tardor de 1940. En ambdós casos, Jaap Pander va recórrer a la iconografia nàutica com a motiu central de les seves composicions. En el cartell de 1935, una fortalesa al capdamunt d’una roca resisteix els embats d’un mar embravit. La fortalesa és una al·legoria de la Fira, fet que es pot deduir de la coincidència de color vermell entre l’estructura de dalt la roca i la paraula ’Jaarbeurs’. A més, la ubicació del logotip de la Jaarbeurs Utrecht, just al davant de la fortalesa, reforça aquesta interpretació.

Cartell de Jaap Pander de l’edició de març de 1935 de la Jaarbeurs Utrecht.[9]

En el cartell de l’edició de setembre de 1940, Jaap Pander presenta una composició molt similar a l’anterior pel que fa a la interpretació iconogràfica. En aquesta ocasió, l’artista ha substituït la fortalesa per una nau que, amb les veles desplegades, solca un mar embravit i s’adreça cap a un punt lluminós de l’horitzó, que cal interpretar com la Fira d’Utrecht, ja que a l’esquerra de la part superior apareix en grans dimensions el logotip de la institució firal.

Cartell de Jaap Pander de l’edició de setembre de 1940 de la Jaarbeurs Utrecht.[10]

Els dos últims cartells d’aquest article són d’un artista que signa amb el nom d’Steen i del qual no tenim més dades. Steen va fer els cartells de les edicions de setembre dels anys 1939 i 1941. Si Louis Raemaekers opta per la figura de Mercuri i Jaap Pander per la iconografia nàutica, Steen recorre a l’industrialisme, sinònim sempre de progrés, per crear les seves composicions per la Jaarbeurs Utrecht. En el cartell de l’edició de setembre de 1939 apareix en primer terme una immensa roda, que formaria part d’una màquina industrial, a través de la qual es pot observar un complex fabril amb cinc xemeneies fumejant. L’artista utilitza uns colors suaus, el blau cel, el groc i el blanc, per donar una impressió de netedat a la composició, lluny de la brutícia que suggereix un paisatge industrial amb fum i màquines. El text informatiu apareix a la part inferior del cartell, on destaca en blau cel la paraula ‘Jaarbeurs’ i en blanc les dates de celebració de l’esdeveniment firal. En aquest cartell tampoc apareix el logotip de la institució firal.

Cartell d’Steen de l’edició de setembre de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[11]

En el cartell de l’edició de setembre de 1941, en canvi, el logotip de la Jaarbeurs Utrecht té un protagonisme rellevant. Ocupa bona part de la superfície del cartell per esdevenir l’element iconogràfic principal. La ‘U’ coronada amb el casc alat de Mercuri destaca en la negra nit per sobre la silueta de la ciutat d’Utrecht, a l’esquerra de la composició, i d’un conjunt d’indústries, a la dreta del cartell. El text informatiu, en neerlandès, alemany i francès ocupa el terç inferior del cartell.

Cartell d’Steen de l’edició de setembre de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht.[12]

---

[1] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, BG E16 / 876.

[2] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 202.

[3] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0321.

[4] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 004446.

[5] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 205.

[6] Koninklijke Bibliotheek/Nederlands Instituut voor Oorlogsdocumentatie AG/00335 (Affiche, Lithografie), Oorlogsaffiches NIOD 1933 - 1946, NIOD/KB.

[7] <www.invaluable.com>.

[8] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 00250.

[9] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0374.

[10] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer VIIIS-0000-0008.

[11] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 213.

[12] Wolfsonian Collection. Accession number TD1990.340.27.