Detall recinte firal de Výstaviště a Holešovice, del cartell de Wavrina de l’edició de setembre de 1922 de la Fira de Praga.
Amb aquest article donarem per acabada
la sèrie dedicada als cartells de la Fira de Mostres de Praga. Si en els altres
articles hem agrupat els cartells per àmbits iconogràfics, aquest darrer és més
aviat un calaix de sastre. Começarem per un cartell de 1921 estrictament
informatiu adreçat al públic espanyol. El propòsit d’aquest cartells és convidar
els comerciants espnyols a participar en l’esdveniment firal de la capital
txeca. En aquesta composició no hi ha cap element gràfic que doni suport al
text que, en un vermell intens, destaca sobre un fons blanc. En la part
superior del cartell hi ha una llarga llista dels productes que els potencials
compradors podren trobar a la Fira de Praga i a la part inferior informació
d’interès per als possibles visitants. És interessant de destacar d’aquest cartell l’expressió «se habla Esperanto».Durant el primer terç del segle xxhi va haver un intent no reeixit de convertir l’esperanto en una llengua franca en el món dels negocis, talment com ho és l’anglès en l’actualitat. Més endavant dedicarem un article sencer a l‘esperanto i el món firal i presentarem alguns documents força curiosos.
El següent cartell, d’autor desconegut,
correspon a la mateixa edició de la Fira de Praga que el cartell anterior, la
de febrer i març de 1921. En la part esquerra del centre de la composició,
apareix una noia abillada amb un vestit tradicional txec que sosté una copa de
cristall de Bohèmia. Al seu davant, damunt de la taula de l’estand, hi ha
diversos objectes tradicionals txecs: ceràmiques, cristalls, llibres, etc. Al
seu darrera destaca la silueta d’una munió de gent que contempla diverses
maquinàries industrials exposades en el recinte firal. Finalment, i com a fons
de la composició, s’entreveuen diversos edificis emblemàtics de la ciutat de
Praga. El text informatiu, en anglès i en vermell sobre fons blanc, es troba a
la part inferior del cartell.
Aquest mateix cartell es va tornar a
utilitzar en l’edició següent de la Fira de Praga, la de setembre de 1921. D’aquesta
versió en castellà del cartell cal fer esment a la crida a la participació que
es desprèn de l’expressió ¡Comerciantes, Industriales, Agricultores!, situada a
la dreta de la part superior i que té continuïtat en la franja inferior.
En l’edició de març de 1922 es va
tornar a utilitzar el mateix cartell que s’havia utilitzat en les dues edicions
de 1921. En relació a les versions anteriors, en aquesta destaca la presència
de la bandera de Txecoslovàquia a l’esquerra de la composició.
Cartell de l’edició de març de 1922 de la Fira de Praga.[4]
L’any 1923, els responsables de la Fira Internacional de Mostres de Praga (PVV) van produir una postal per promoure els dos esdeveniments firals d’aquell any, el del mes de març i el de setembre. El postal té els mateixos elements iconogràfics que els cartells de 1921 i 1922 (març), però la seva distribució en l’espai difereix notablement.
Postal
per promoure les vistes a les dues edicions de la PVV de 1923.[5]
El recurs a
reproduir el recinte firal com a motiu iconogràfic principal dels cartells de
les fires de mostres europees va ser una constant durant tot el segle xx, especialment en les ciutats en què
el recinte tenia un caràcter emblemàtic per a la ciutat que organitzava l’esdeveniment
comercial i que podia ser fàcilment reconeixible per part del comerciants estrangers
que havien de participar en la fira. El cas del recinte firal de Montjuïc de
Barcelona és un dels exemples més característics d’aquesta estratègia comunicativa.
La fira de Praga també va utilitzar aquesta estratègia, recordem els cartells
presentats en articles anteriors en què el nou Palau de la Fira de Praga,
inaugurat el 1928, va esdevenir nombroses vegades el motiu iconogràfic
principal dels cartells de promoció de la PVV. Abans de la inauguració d’aquest
emblemàtic edifici, la Fira Internacional de Mostres de Praga se celebrava en
el recinte de Výstaviště a Holešovice. El cartell de l’edició de setembre de
1922 de la PVV és un dibuix de Wavrina d’aquest recinte firal d’exposició. En
un primer terme les dues torres que donen entrada a l’interior del recinte, que
s’obre amb una àmplia avinguda al final de la qual s’aixeca el palau
d’exposicions.
Ja que hem parlat del nou Palau Firal
de Praga, presentem un cartell del gabinet de disseny Vilém Rotter (Brno, 1903
– 1978) que correspon a l’edició de setembre de la Fira de Praga. Es tracta
d’una composició a base tres colors: el blanc, el blau i el vermell, els colors
de la bandera de Txecoslovàquia. La imatge gràfica principal del cartell és el palau
firal, que es va inaugurar el mes de setembre de 1928. A la dreta hi ha una
franja de color vermell en la qual hi destaquen diversos productes que es poden
trobar en una fira de mostres. El text informatiu,
en txec i en blau, es troba a l’esquerra de la part superior i les dates de
celebració de l’esdeveniment firal a la part inferior.
Cartell del gabinet de disseny de Vilém Rotter de l’edició de setembre de 1938 de la Fira de Praga.[7]
El cartell de l’edició de setembre de
1933 de la Fira de Praga és l’únic en què la roda dentada, al·legòrica de la
indústria, té un paper destacat en la composició iconogràfica d’un cartell de
promoció de la PVV. És un fet si més no estrany, ja que després de Mercuri i
els seus atributs, la roda dentada és el recurs iconogràfic utilitzat més
sovint per promoure un esdeveniment firal. Sobre un fons groc destaca una roda
dentada a l’esquerra de la part inferior, que du un eix que l’uneix a una
petita roda vermella i alada, que al·ludeix a qualsevol dels atributs de
Mercuri (casc alat, sandàlies alades i caduceu), el déu protector del comerç.
La roda petita està unida mitjançant una cinta blanca a una altra roda més
gran, també vermella que du impresa en blanc la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy
(Fira de Mostres de Praga), PVV. El text informatiu, en alemany i en negre i
lleugerament inclinat, es troba a la part superior, mentre les dates de
celebració de l’esdeveniment firal a la dreta de la part inferior.
El cartell que František Kardaus
(Hořesedly, 1908 —Praga,1959) va fer per a l’edició de setembre de 1937 de la
Fira de Praga, és una composició a base tres colors: el blanc, el blau i el
vermell, els colors de la bandera de Txecoslovàquia. L’element iconogràfic
principal d’aquest cartells és una figura femenina amb un barret frigi vermell,
que simbolitza la república de Txecoslovàquia. La figura femenina alça el braç
esquerre amb la mà del qual subjecta una corona de llorer. La figura gira sobre
si mateixa i genera al nom de la ciutat ‘PRAHA’, en vermell i als seus peus. El
text informatiu, en blau, es troba a la part inferior del cartell.
En el cartell de l’edició de març de
1941 de la Fira de Mostres de Praga destaquen, sobre un fons verd, dos elements
iconogràfics: una peça de cristall de Bohèmia, un dels productes més
emblemàtics de Txecoslovàquia, i, al darrera i en vermell, una màquina
industrial. Dins de la peça de cristall s’entreveu el castell i la catedral de
Praga, un dels referents arquitectònics més rellevants de la ciutat. El text
informatiu, en txec i en groc, es troba a la part superior i inferior del
cartell.
L’últim cartell de la PVV, el de
l’edició de maig i juny de 1951, és una composició fotogràfica en blanc i
negre. Destaquen tres fulletons on es pot llegir l’expressió ‘made in Czechoslovakia’, una peça de
cristall de Bohèmia, una roda dentada i un parell de guants. El text
informatiu, en francès i en negre sobre fons clar, es troba a la part inferior
del cartell i les dates de celebració de l’esdeveniment firal, en blanc, a la
dreta de la part superior.
En els sis articles que hem dedicat a
la Pražské Vzorkové Veletrhy (PVV), l’esdeveniment firal bianual
que es va celebrar entre 1920 i 1951 a la capital txeca, hem presentat 41
cartells de promoció, més dues portades de catàlegs que, molt probablement,
reprodueixen els cartells de les respectives edicions de la PVV. També hem
reproduït el cartell de l’Exposició Nacional de Praga de 1891 i el de
l’Exposició del Jubileu de 1908.
