Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilém Rotter. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilém Rotter. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de gener del 2012

Pražské Vzorkové Veletrhy (PVV) [Fira de Mostres de Praga] (6)

Els cartells de la Fira de Mostres de Praga (5)

Detall recinte firal de Výstaviště a Holešovice, del cartell de Wavrina de l’edició de setembre de 1922 de la Fira de Praga.

Amb aquest article donarem per acabada la sèrie dedicada als cartells de la Fira de Mostres de Praga. Si en els altres articles hem agrupat els cartells per àmbits iconogràfics, aquest darrer és més aviat un calaix de sastre. Começarem per un cartell de 1921 estrictament informatiu adreçat al públic espanyol. El propòsit d’aquest cartells és convidar els comerciants espnyols a participar en l’esdveniment firal de la capital txeca. En aquesta composició no hi ha cap element gràfic que doni suport al text que, en un vermell intens, destaca sobre un fons blanc. En la part superior del cartell hi ha una llarga llista dels productes que els potencials compradors podren trobar a la Fira de Praga i a la part inferior informació d’interès per als possibles visitants. És interessant de destacar d’aquest cartell l’expressió «se habla Esperanto».Durant el primer terç del segle xxhi va haver un intent no reeixit de convertir l’esperanto en una llengua franca en el món dels negocis, talment com ho és l’anglès en l’actualitat. Més endavant dedicarem un article sencer a l‘esperanto i el món firal i presentarem alguns documents força curiosos.

Cartell de l’edició de febrer/març de 1921 de la Fira de Praga.[1]

El següent cartell, d’autor desconegut, correspon a la mateixa edició de la Fira de Praga que el cartell anterior, la de febrer i març de 1921. En la part esquerra del centre de la composició, apareix una noia abillada amb un vestit tradicional txec que sosté una copa de cristall de Bohèmia. Al seu davant, damunt de la taula de l’estand, hi ha diversos objectes tradicionals txecs: ceràmiques, cristalls, llibres, etc. Al seu darrera destaca la silueta d’una munió de gent que contempla diverses maquinàries industrials exposades en el recinte firal. Finalment, i com a fons de la composició, s’entreveuen diversos edificis emblemàtics de la ciutat de Praga. El text informatiu, en anglès i en vermell sobre fons blanc, es troba a la part inferior del cartell.

Cartell de l’edició de febrer/març de 1921 de la Fira de Praga.[2]

Aquest mateix cartell es va tornar a utilitzar en l’edició següent de la Fira de Praga, la de setembre de 1921. D’aquesta versió en castellà del cartell cal fer esment a la crida a la participació que es desprèn de l’expressió ¡Comerciantes, Industriales, Agricultores!, situada a la dreta de la part superior i que té continuïtat en la franja inferior.

Cartell de l’edició de setembre de 1921 de la Fira de Praga.[3]

En l’edició de març de 1922 es va tornar a utilitzar el mateix cartell que s’havia utilitzat en les dues edicions de 1921. En relació a les versions anteriors, en aquesta destaca la presència de la bandera de Txecoslovàquia a l’esquerra de la composició.

Cartell de l’edició de març de 1922 de la Fira de Praga.[4]

L’any 1923, els responsables de la Fira Internacional de Mostres de Praga (PVV) van produir una postal per promoure els dos esdeveniments firals d’aquell any, el del mes de març i el de setembre. El postal té els mateixos elements iconogràfics que els cartells de 1921 i 1922 (març), però la seva distribució en l’espai difereix notablement.


Postal per promoure les vistes a les dues edicions de la PVV de 1923.[5]

El recurs a reproduir el recinte firal com a motiu iconogràfic principal dels cartells de les fires de mostres europees va ser una constant durant tot el segle xx, especialment en les ciutats en què el recinte tenia un caràcter emblemàtic per a la ciutat que organitzava l’esdeveniment comercial i que podia ser fàcilment reconeixible per part del comerciants estrangers que havien de participar en la fira. El cas del recinte firal de Montjuïc de Barcelona és un dels exemples més característics d’aquesta estratègia comunicativa. La fira de Praga també va utilitzar aquesta estratègia, recordem els cartells presentats en articles anteriors en què el nou Palau de la Fira de Praga, inaugurat el 1928, va esdevenir nombroses vegades el motiu iconogràfic principal dels cartells de promoció de la PVV. Abans de la inauguració d’aquest emblemàtic edifici, la Fira Internacional de Mostres de Praga se celebrava en el recinte de Výstaviště a Holešovice. El cartell de l’edició de setembre de 1922 de la PVV és un dibuix de Wavrina d’aquest recinte firal d’exposició. En un primer terme les dues torres que donen entrada a l’interior del recinte, que s’obre amb una àmplia avinguda al final de la qual s’aixeca el palau d’exposicions.

 Cartell de Wavrina de l’edició de setembre de 1922 de la Fira de Praga.[6]

Ja que hem parlat del nou Palau Firal de Praga, presentem un cartell del gabinet de disseny Vilém Rotter (Brno, 1903 – 1978) que correspon a l’edició de setembre de la Fira de Praga. Es tracta d’una composició a base tres colors: el blanc, el blau i el vermell, els colors de la bandera de Txecoslovàquia. La imatge gràfica principal del cartell és el palau firal, que es va inaugurar el mes de setembre de 1928. A la dreta hi ha una franja de color vermell en la qual hi destaquen diversos productes que es poden trobar en una fira de mostres. El text informatiu, en txec i en blau, es troba a l’esquerra de la part superior i les dates de celebració de l’esdeveniment firal a la part inferior.


Cartell del gabinet de disseny de Vilém Rotter de l’edició de setembre de 1938 de la Fira de Praga.[7]

El cartell de l’edició de setembre de 1933 de la Fira de Praga és l’únic en què la roda dentada, al·legòrica de la indústria, té un paper destacat en la composició iconogràfica d’un cartell de promoció de la PVV. És un fet si més no estrany, ja que després de Mercuri i els seus atributs, la roda dentada és el recurs iconogràfic utilitzat més sovint per promoure un esdeveniment firal. Sobre un fons groc destaca una roda dentada a l’esquerra de la part inferior, que du un eix que l’uneix a una petita roda vermella i alada, que al·ludeix a qualsevol dels atributs de Mercuri (casc alat, sandàlies alades i caduceu), el déu protector del comerç. La roda petita està unida mitjançant una cinta blanca a una altra roda més gran, també vermella que du impresa en blanc la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV. El text informatiu, en alemany i en negre i lleugerament inclinat, es troba a la part superior, mentre les dates de celebració de l’esdeveniment firal a la dreta de la part inferior.


 Cartell de l’edició de setembre de 1933 de la Fira de Praga.[8]

El cartell que František Kardaus (Hořesedly, 1908 —Praga,1959) va fer per a l’edició de setembre de 1937 de la Fira de Praga, és una composició a base tres colors: el blanc, el blau i el vermell, els colors de la bandera de Txecoslovàquia. L’element iconogràfic principal d’aquest cartells és una figura femenina amb un barret frigi vermell, que simbolitza la república de Txecoslovàquia. La figura femenina alça el braç esquerre amb la mà del qual subjecta una corona de llorer. La figura gira sobre si mateixa i genera al nom de la ciutat ‘PRAHA’, en vermell i als seus peus. El text informatiu, en blau, es troba a la part inferior del cartell.

Cartell de l’edició de setembre de 1937 de la Fira de Praga de František Kardaus.[9]

En el cartell de l’edició de març de 1941 de la Fira de Mostres de Praga destaquen, sobre un fons verd, dos elements iconogràfics: una peça de cristall de Bohèmia, un dels productes més emblemàtics de Txecoslovàquia, i, al darrera i en vermell, una màquina industrial. Dins de la peça de cristall s’entreveu el castell i la catedral de Praga, un dels referents arquitectònics més rellevants de la ciutat. El text informatiu, en txec i en groc, es troba a la part superior i inferior del cartell.


Cartell de l’edició de març de 1941 de la Fira de Praga de Heiter.[10]

L’últim cartell de la PVV, el de l’edició de maig i juny de 1951, és una composició fotogràfica en blanc i negre. Destaquen tres fulletons on es pot llegir l’expressió ‘made in Czechoslovakia’, una peça de cristall de Bohèmia, una roda dentada i un parell de guants. El text informatiu, en francès i en negre sobre fons clar, es troba a la part inferior del cartell i les dates de celebració de l’esdeveniment firal, en blanc, a la dreta de la part superior.

Cartell de l’edició de març de 1951 de la Fira de Praga.[11]

En els sis articles que hem dedicat a la Pražské Vzorkové Veletrhy (PVV), l’esdeveniment firal bianual que es va celebrar entre 1920 i 1951 a la capital txeca, hem presentat 41 cartells de promoció, més dues portades de catàlegs que, molt probablement, reprodueixen els cartells de les respectives edicions de la PVV. També hem reproduït el cartell de l’Exposició Nacional de Praga de 1891 i el de l’Exposició del Jubileu de 1908.



[1] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.018.
[2] <http://www.liveauctioneers.com/item/5079083>.
[3] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.019.
[4] MDK. Katalógus rekord: 000002776852.
[5] AHCCB 543.17.
[6] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.198.
[7] SNM. Identifier: 21422769.
[9] <http://www.terry-posters.com>.
[10] SNM. Identifier: 21389706.
[11] <http://www.vloemans.net>.

dimarts, 27 de desembre del 2011

Pražské Vzorkové Veletrhy (PVV) [Fira de Mostres de Praga] (4)

Els cartells de la Fira de Mostres de Praga (3)

Detall del cartell de l’edició de setembre de 1925 de la Fira de Praga. En un primer terme un dels ponts sobre el Moldava i al fons el castell de Praga.

Els referents arquitectònics i urbanístics més conguts de Praga es van utilizar sovint com a reclam publicitari de la PVV, una estratègia que no és privativa de la capital txeca ja que totes les fires europees la utilitzaven sovint.

Praga, el Moldava i els seus ponts

Detall del cartell de Heiter, corresponent a l’edició de setembre de 1948 de la Fira de Praga. En un primer terme el Moldava i els ponts que el creuen, i en un segon terme tres perfils amb les ombres dels edificis més rellevants de Praga: en el primer destaca la Torre de la ciutat vella, en el segon la cúpula de l’església de sant Nicolau, i en el tercer el castell i la catedral de Praga.

El primer cartell correspon a l’edició de març de 1925 de la PVV. L’autor és el pintor i artista gràfic txec Karel Vik (Hořice, 1883 – Tumov, 1964). L’element gràfic principal del cartell és una vista general de la ciutat de Praga. Sota un cel blau, es distingeix la cúpula de l’església de sant Nicolau en el centre de la composició. El text informatiu, en alemany i en negre sobre ocre, es troba en sengles franges en els extrems superior i inferior.
Cartell de l’edició de març de 1925 de la Fira de Praga, obra de Karel Vik.[1]

El cartell de la PVV de l’edició de setembre de 1925, d’autor desconegut, també és una vista general de la ciutat. En un primer terme el riu Moldava amb diverses barcasses de vapor. A l’esquerra, abans de creuar el primer dels ponts, el port fluvial amb diverses grues que traginen mercaderies. Al fons a la dreta, el castell de Praga, referent arquitectònic de la ciutat. Tres franges amb els colors de la bandera de Txecoslovàquia, vermell, blau i blanc, ocupen l’angle superior esquerre del cartell. Sobre d’aquestes tres franges es troba la sigla de la Fira de Mostres de Praga. El text informatiu, en negre, ocupa la meitat superior de la composició. A la part inferior, en una franja vermella hi ha, en blanc, les dates de celebració de l’esdeveniment firal.

Cartell d’autor desconegut de l’edició del mes de setembre de 1925 de la Fira de Praga.[2]

En el cartell de la següent edició de la Fira de Praga, la de març de 1926, Jakub František (1875-1940) utilitza la mateixa perspectiva de la ciutat, la vista del castell de Praga des del Moldava, i diversos recursos gràfics que també es troben en el cartell anterior. Tanmateix, l’element gràfic principal d’aquesta composició és Mercuri. El déu protector del comerç, amb el característic pètasus (casc alat), sosté amb la mà dreta el caduceu. Al darrera de Mercuri, el riu Moldava, i a la seva dreta una barcassa de vapor que suggereix l’activitat econòmica que es du a terme en el port fluvial. Al fons de la composició, a la part superior del cartell, destaca el castell de Praga, referent arquitectònic de la ciutat. El text informatiu, en alemany i en vermell sobre fons clar, ocupa la meitat inferior de la composició emmarcat per dues florides garlandes. A l’esquerra de la part superior, l’escut de Praga.

Cartell de l’edició de març de 1926 de la Fira de Praga, obra de Jakub František.[3]

Les torres de Praga

La Torre de la ciutat vella, en un dels extrems del pont de Carles sobre el Moldava. Detall del cartell de l’edició de setembre de 1923 de la Fira de Praga, obra de Karel Štapfer.

En el cartell de l’edició de març de 1923 de la Fira de Praga, destaquen, sobre un fons blau i a dreta i esquerra, dues de les torres més emblemàtiques de Praga: la Torre del pont de la ciutat vella, a l’esquerra, i la Torre de la pólvora, a la dreta. Ambdues torres estan unides per un arc al centre del qual hi ha la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV. Sota de l’arc hi ha una roda dentada, al·lusiva a la indústria, i el caduceu de Mercuri, una de les al·legories del comerç. El text informatiu, en anglès i en blanc sobre un fons vermell, es troba a la part inferior de la composició.

Cartell de l’edició de març de 1923 de la Fira de Praga, obra de Solar.[4] Ho sento, però la resolució d’aquesta imatge és d’una qualitat molt baixa.
El cartell de l’edició de setembre de 1929 no l’he sabut trobar, tanmateix sí que he localitzat el catàleg de l’esmentada edició. No és del tot segur, però possiblement la portada del catàleg reprodueix el cartell, tal com succeïa molt sovint. Sobre un fons clar destaca en vermell el motiu central de l’escut de la ciutat de Praga: la muralla de la ciutat, amb tres torres amb finestres i la porta oberta d’on sobresurt un braç que empunya una espasa. En tota la composició es reprodueix la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV. Cal destacar que entre les lletres de la sigla PVV apareix el caduceu de Mercuri, el déu protector del comerç, també en vermell. El text informatiu, en negre, es troba al terç superior del cartell i les dates de celebració de l’esdeveniment firal a la dreta de la part inferior.

Coberta del catàleg de l’edició de setembre de 1929 de la Fira de Praga.[5]

La imatge principal de la composició del cartell de Vilém Rotter (Brno, 1903 – 1978), que correspon a l’edició de març de 1934, és el dibuix esquemàtic d’una de les torres emblemàtiques de Praga, bé pot ser la Torre del pont de la ciutat vella o bé la Torre de la pólvora. La torre preserva al seu interior el caduceu de Mercuri, un dels atributs característics del déu protector del comerç. El caduceu combina tres colors, el blanc, el blau i el vermell, els de la bandera de Txecoslovàquia. El text informatiu, en vermell i negre, ocupa la part inferior del cartell. A l’esquerra de la part superior, també en vermell i negre, les dates de celebració de l’esdeveniment firal.

Cartell de l’edició del mes de març de 1934 de la Fira de Praga, obra de Vilém Rotter.[6]

Tres elements iconogràfics composen el cartell que Albert Jonáš (Vinohradech, 1903 – Praga, 1974) va fer per a la l’edició de setembre de 1939 de la Fira de Praga. En la part inferior de la composició, una caravana de carretes tirades per cavalls passa per sota la Torre del pont de la ciutat vella, un dels referents arquitectònics més emblemàtics de la ciutat. Al fons, en vermell el Palau de la Fira de Praga, cap a on es dirigeix l’esmentada caravana. El text informatiu, en txec i en negre sobre fons clar, ocupa la part inferior del cartell. Cal remarcar el contrast que suposa veure en una mateixa composició un dels edificis més singulars de l’arquitectura racionalista europea del segle XX, el Palau de la Fira de Praga, i una llarga corrua de carretes, un mitjà de transport més propi del segle XIX i d’un món eminentment rural i no pas la imatge que caldria donar a una ciutat com Praga, moderna i capdavantera en el món dels negocis durant el període d’entreguerres. Possiblement Albert Jonáš, que era arquitecte, volia reforçar el contrast entre el passat: la Torre del pont de la ciutat vella i les carretes, i el present: el nou Palau de la Fira, on els cavalls no hi tenen lloc.

Cartell de l’edició del mes de setembre de 1939 de la Fira de Praga, obra d’Albert Jonáš.[7]

En el cartell que Heiter va crear per a l’edició de setembre de la Fira de Praga de 1948, destaca en blanc sota un cel ben blau, l’imposant edifici del Palau de la Firal de Praga, als peus del qual es distingeixen tres perfils característiques del paisatge urbà de la ciutat i el riu Moldava i quatre dels ponts que el creuen. L’artista juga amb les ombres dels edificis més rellevants de la ciutat, tot recordant els coneguts teatres d’ombres característics de l’activitat cultural de la capital txeca. El text informatiu, en francès en vermell sobre fons clar, es troba al terç inferior del cartell.

Cartell de l’edició del mes de setembre de 1948 de la Fira de Praga, obra de Heiter.[8]

Els símbols nacionals

L’ús dels símbols nacionals de Txecoslovàquia, país que havia aconseguit la independència en acabar la Primera Guerra Mundial, és constant en la majoria dels cartells firals. El símbol per excel·lència és la bandera, però sovint els artistes també recorren a l’imaginari mític, com és el cas de Karel Štapfer (Praga, 1863 — 1930), que va utilitzar l’estàtua d’un cavaller medieval per promoure la Fira de Praga els anys 1923 i 1924. La composició artística del cartell té com a element més destacat l’estàtua del llegendari cavaller txec Bruncvik. Bruncvik és un referent simbòlic del nacionalisme txec. D’acord amb el mite, aquest cavaller va partir de Praga per recórrer el món i trobar un lleó per incorporar-lo al seu escut (l’animal emblemàtic del regne txec és un lleó blanc en un camp vermell). En el transcurs del viatge, Bruncvik va rebre una espasa màgica que podia tallar ella sola els caps dels enemics. Aquesta espasa va ser empotrada en un dels pilars del pont de Carles a Praga. Segons la tradició, quan la nació txeca estigui en perill, envoltada d’enemics, s’obrirà la muntanya de Blanik i sortiran els cavallers comandats per sant Venceslau, que empunyarà l’espasa i exclamarà ‘que caiguin els caps de tots els enemics dels txecs. I quan això passi, la pau eterna regnarà en la terra dels txecs’. Als peus de l’estàtua de Bruncvik hi ha un caduceu. El caduceu és un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç. Al darrera de l’estàtua de Bruncvik i sota un cel blau hi ha el pont de Carles que creua el Moldava, un dels referents simbòlics de la ciutat de Praga. Tota la composició del cartell està emmarcada per una estructura gòtica que simula una finestra. A la part inferior, en cadascun dels extrems hi ha sengles escuts amb la sigla de la Prazský Vzorkový Veletrh (Fira de Mostres de Praga), PVV.

Cartell de l’edició del mes de setembre de 1923 de la Fira de Praga, obra de Karel Štapfer.[9]

La PVV va tornar a utilitzar el cartell de Karel Štapfer per promoure l’edició de març de l’any següent.

Cartell de l’edició del mes de març de 1924 de la Fira de Praga, obra de Karel Štapfer.[10]



[1] WBR. Sign.: P 228095.[2] <http://www.christies.com/>.
[3] WBR. Sign.: P 38257.
[5] AHCCB.
[7] <http://www.artnet.com>.
[8] <http:/www.invaluable.com>.
[9] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.191.
[10] MDK. Katalógus rekord: 000002777332.