dilluns, 7 de maig del 2012

Feria de Muestras de Valladolid / Feria Regional de Muestras de Castilla y León/ Feria Nacional de Muestras de Castilla y León (1)

La Fira de Mostres de Valladolid

Detall del cartell de Manuel Mucientes de la primera Fira de Mostres de Valladolid de l’any 1935.

La primera Feria de Muestras de Valladolid es va celebrar l’any 1935 als jardins del Campo Grande de la ciutat castellana. La Fira va ser una flor d’estiu que no va tenir continuïtat perquè la Guerra Civil va estroncar-ne la iniciativa. Van haver de passar tres dècades, fins al 1965, perquè la capital castellana acollís novament un esdeveniment firal.

Valladolid, si s’exceptuen les grans fires de l’època medieval i moderna, no tenia una tradició arrelada en l’organització d’exposicions agràries i industrials. L’únic precedent remarcable va ser l’Exposición Pública de Valladolid celebrada l’any 1871, l’objectiu de la qual era esdevenir una gran mostra de les produccions de Castella, al final, però, tan sols va ser una exposició local ja que moltes províncies castellanes no hi van participar.


Els promotors de la primera Fira de Mostres de Valladolid consideraven que la capital castellana era un gran centre consumidor al qual calia apropar la producció. Si més no, així ho pregonaven en els documents que publicitaven l’esdeveniment firal: «Valladolid, centro de Castilla, el consumidor más importante de España, ha visto cómo otras regiones celebraban sus Ferias de Muestras, sin ser nunca apetencia de organizar un certamen similar, porqué eran épocas en que los compradores podían acudir a los centros de producción —donde aquellos se celebraban— pues sus negocios podían sufrir el recargo que tales asistencias suponían. Hoy, no; y, por ello, se organiza en Valladolid la 1a Feria de Muestras para que los productores acudan con sus mercancías al lugar en que se encuentran los compradores, única forma, en los momentos actuales de poder conseguir operaciones».[2]

Fulletó d’informació i propaganda de la I Fira de Mostres de Valladolid de l’any 1935[3] que reprodueix el cartell Sebastián Rey Padilla (Linares, 1911 – Madrid, 1973).

L’acte d’inauguració de la primera Fira de Mostres de Valladolid va estar presidit pel ministre de Marina, Antonio Royo Villanova Urieta (Saragossa, 1869Madrid, 1958 ). Antonio Royo Villanova era periodista, polític espanyol, catedràtic de dret a la Universitat de Valladolid i director del diari El Norte de Castilla entre 1912 i 1956. Sempre es va oposar a les reivindicacions autonomistes de Catalunya, tot i haver traduït al castellà La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba. L’any 1931 va ser diputat per Valladolid en les primeres Corts republicanes, càrrec que va renovar el 1933 en les llistes del Partit Agrari. A les Corts va ser molt bel·ligerant contra l'Estatut d’Autonomia de Catalunya. Va ser ministre de Marina entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935 en el govern que va presidir Alejandro Lerroux. No ha d’estranyar, doncs, que amb aquest currículum el ministre fes constants al·lusions a Catalunya en l’acte d’inauguració: «no tomareis a desaire que aquí en este recinto de la cultura castellana me haya detenido en primer lugar ante los stands de la industria de Tarrasa y Sabadell, que demuestran la confraternidad que debe existir entre todas las ramas de la industria española».[4] És interessant de reproduir la crònica periodística de l’esdeveniment, on les qüestions econòmiques implícites en tot esdeveniment firal resten relegades a un segon terme per les constants referències a Catalunya i a la seva espanyolitat: «Afirma [Antonio Royo Villanova] que hay que proteger a la industria catalana, en cuanto tiene de nacional, esto es, española, porque no se puede hablar de nación catalana. Entiende que la industria catalana y la castellana son y deben ser solidarias. Que todos coman pan, pero hecho con trigo español. Conviene a Cataluña que Castilla sea rica; pero a Castilla le conviene también que lo sea Cataluña. Por esto, el actual Gobierno se preocupa de favorecer la industria y exportación de los productos catalanes, pero sin que ello perjudique a la industria de otras regiones españolas. Insiste en que eso de “nación catalana” es un equívoco que debe desaparecer. Declara, en nombre del Gobierno, abierta la I Feria de Muestras de Valladolid, y termina con vivas a España y a Cataluña española».[5] Déu n’hi do.

Fulletó de la I Fira de Mostres de Valladolid de 1935.[6]

Fulletó de la I Fira de Mostres de Valladolid de 1935.[7]

La primera Fira de Mostres de Valladolid va tenir un component agrícola i ramader força rellevant, de fet en els fulletons de propaganda de l’any 1935 es presenta l’esdeveniment com un «certamen agro-industrial».[8] La ubicació de la Fira en els jardins del Campo Grande es presentava com a provisional i s’anunciava que «el próximo año, ya asentada la Feria en el palacio permanente proyectado, ofrecerá Valladolid un marco ajustado a las proporciones y a la finalidad de la empresa que se ensaya».[9] Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil va impedir que el projecte fructifiqués.

Vinyeta que reprodueix el cartell oficial de la Fira de Mostres Valladolid de 1935.[10] L’artista Sebastián Rey Padilla (Linares, 1910 — Madrid, 1973) va ser l’autor del cartell oficial de la primera Fira de Mostres de Valladolid. Rey Padilla també va ser l’autor del cartell de la Fira de Barcelona de 1948 i el de l’Exposició Agrícola i Ramadera de Lleida de l’any 1946. Altres artistes val·lisoletans, com Juan Antonio Morales i Manuel Mucientes, també van dissenyar cartells per a la primera edició de la Fira de Valladolid.

L’activitat firal es va reemprendre a la capital castellana l’any 1965, amb l’organització de la primera Feria Regional de Muestras de Valladolid. Igual com havia succeït durant el període republicà, es tractava d’una fira en què el component agrícola i ramader era el principal atractiu, tot i que la representació de les indústries locals, molt vinculades al sector agroalimentari,  també hi eren presents: «la ganadería tiene este año un lugar preferente en al Feria, con lotes de ganado vacuno, bovino, de cerda, etc.; la avicultura ha incrementado sus exponentes [...], la industria está, asimismo, ampliamente representada, destaca la automovilística hasta la que representa el importante sector aquí tan significativo de la industrialización del campo».[11]

Formalment l’àmbit territorial de la Fira era regional (Castella i Lleó), però bàsicament es circumscrivia a les províncies de Valladolid, Burgos, Palència i Santander. Tanmateix, les aspiracions per aconseguir la categoria de Fira nacional eren presents en els organitzadors de l’esdeveniment firal: «numeroso público acudió a la inauguración de la II Feria Regional de Muestras de Valladolid (1966), que aspira a extender su ámbito a lo nacional y hoy es ya fruto logrado y representativo de la región castellano-leonesa. [...] 12.000 m cuadrados, imprescindibles para dar cabida al número de expositores: más de 370».[12]

Fulletó de la I Fira Regional de Mostres de Valladolid de 1965.[13]

En la tercera edició de la Feria Regional de Muestras de Valladolid de l’any 1967 el component agrícola i ramader continuava sent el més important: «este año habrá más de 500 expositores nacionales, entre ellos gran numero de Burgos, Santander y Palencia. La sección ganadera tendrá este año una representación muy numerosa. [...] La Feria Regional de Muestras de Valladolid ofrecerá además una novedad interesante: se trata de una gran exposición vinícola, en la que participarán las más importantes bodegas de la provincia de Valladolid, con su original muestrario de los apreciados caldos de Castilla».[14] En l’acte d’inauguració de la Fira d’aquell any, l’alcalde de Valladolid, Martín Santos Romero, i el president del Comitè Executiu de la Fira, José Luís Mosquera, van tornar a sol·licitar al ministre de Comerç , Faustino García-Moncó Fernández (Santander, 1916 — Madrid, 1996), la concessió de Fira Nacional: «tanto el alcalde de Valladolid […] como el presidente del Comité ejecutivo de la Feria regional de Muestras […] pidieron al señor García Moncó la concesión del título de Feria nacional de Muestras a esta manifestación periódica. “Dentro de la vieja solera campesina de Castilla –dijo el señor Santos Romero-, la provincia de Valladolid se ha incorporado al progreso industrial de España. [...] Apoyándose [Mosquera] en los mismos razonamientos expuestos por el alcalde de Valladolid, insistió en que esta Feria Regional sea declarada nacional no sólo por cuanto Valladolid representa, sino por estar enclavada en el centro mismo de once provincias castellanas, por el número de sus habitantes y por sus fáciles vías de comunicación. El recinto ocupa una extensión aproximada de cincuenta mil metros cuadrados, con dos amplios pabellones y más de cuatrocientos cincuenta stands. Se reúne en ellos una amplísima gama de la actividad económica: fabricación de automóviles y juguetes, obras de transformación agrícola, materiales para la construcción, productos de alimentación, maquinaria para la industria y la agricultura».[15] Cal recordar que, d’acord amb el Decret de 1943 regulador de les fires i exposicions comercials, només hi podia haver dues fires d’àmbit internacional (ja ho eren València i Barcelona) i dues d’àmbit nacional (ja ho eren Saragossa i Sevilla, aquesta, Iberoamericana des de 1961).

L’any 1973, la Fira de Valladolid va assolir la categoria d’esdeveniment nacional amb la celebració de la primera Feria Nacional de Muestras de Castilla y León. El component agrícola i ramader continuava exercint un paper preponderant. La premsa, a més de les dades tècniques de rigor, destacava «dos novedades importantes, la construcción de un pabellón agrícola y la celebración de las primeras Jornadas Nacionales de Ingeniería Rural».[16] Malgrat aquesta clara orientació cap al sector primari, l’alcalde de Valladolid i president del Comitè Executiu de la I Fira Nacional de Mostres de Castella i Lleó, Antolín de Santiago y Juárez, defensava el caràcter industrial de la ciutat de Valladolid: «Hasta hace diez años podía calificarse a Valladolid como ciudad eminentemente agrícola o, al menos, dependiente, en sus industrias básicas, de la agricultura. En la actualidad Valladolid es una ciudad eminentemente industrial con una industrialización en pleno desarrollo y con una definitiva característica metalúrgica, aunque sin haber abandonado las industrias de transformación de productos agrícolas. En estos momentos las industrias vallisoletanas fundamentales abarcan las ramas de la automoción (FASA, Sava, Michelín, etc.), alimentarias (harina, azúcar, piensos compuestos) y textiles y de transformación (Tafisa, papeleras, etc.)».[17]

L’activitat firal a la capital castellana s’ha anat desenvolupant sense interrupció des d’aleshores. Actualment, la Fira de Valladolid és un consorci les activitats del qual són l’organització i el desenvolupament de fires, congressos i events. Cada any se celebra la Fira de Mostres, que és una manifestació econòmica multisectorial.





[1] La Ilustración Española y Americana. Any XV, núm. 30, Madrid, 25 d’octubre de 1871.
[2] 1ª Feria de Muestras. Valladolid, 1935. AHCCB 1084.28.
[3] Op. Cit.
[4] ABC, 17 de setembre de 1935.
[5] Op. Cit.
[6] 1ª Feria de Muestras. Valladolid, 1935. AHCCB 1084.28.
[7] Op. Cit...
[8] Op. Cit...
[9] Op. Cit...
[10] AHCCB 1084.28.
[11] ABC, 8 de setembre de 1966.
[12] Op Cit.
[13] Feria Regional de Muestras de Valladolid. AHCCB 1536.7.
[14] ABC, 12 d’agost de 1967.
[15] ABC, 10 de setembre de 1967.
[16] ABC, 13 de setembre de 1973.
[17] Agricultura. Revista agropecuaria. Any XLIII, núm. 496, agost de 1973, p. 470.471.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada