Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poznań. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poznań. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de febrer del 2012

Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP) [Fira Internacional de Poznań] (4)

Els cartells de la Fira de Poznań (2)

Detall del cartell de Jan Olejniczak de la Fira de Poznań de 1961.

Els cartells de la Fira de Poznań de la segona meitat del segle xx

La Fira de Poznań va reprendre l’activitat l’any 1946, tot i que entre 1951 i 1954 no es va celebrar. Tanmateix, no hem pogut reunir gaires cartells d’aquest període. En aquest article, amb el que tanquem la sèrie dedicada a la fira polonesa, presentem vuit cartells, el primer de 1949 i el darrer de 1964. En el quadre següent s’esmenten els autors dels cartells, quan ha estat possible de localitzar-los, ben poques vegades, tot s’ha de dir, de les edicions de la Fira de Poznań posteriors a la Segona Guerra Mundial.


Edició
    Any
Autors
19
1946
No localitzat
20
1947
No localitzat
21
1948
No localitzat
22
1949
Adolf Berezowski
23
1950
No localitzat


Entre 1951-1954 no es va celebrar
24
1955
No localitzat
25
1956
Hubert Hilscher (Varsòvia, 1924 – 1999)
26
1957
No localitzat
27
1958
No localitzat
28
1959
No localitzat
29
1960
Józef Mroszczak (Nowy Targ, 1910 – Varsòvia, 1975)
30
1961
Zbigniew Kaja (Poznań, 1924 – 1983)
1961
Jan Olejniczak (Inowroclaw, 1920 – 1994)
31
1962
Jan Olejniczak (Inowroclaw, 1920 – 1994)
32
1964
K. Slawinski
33
1964
K. Slawinski

Adolf Berezowski va repetir com a autor de cartells de la Fira de Poznań. Va fer el de 1931 i prop de dues dècades més tard, el de 1949. Si en el primer Mercuri tenia un protagonisme destacat, en el de 1949 no podia ser menys. Sobre un fons negre destaca el perfil de la testa del déu protector del comerç; del seu casc pengen cinc cintes, una, la més llarga, amb els colors de la bandera polonesa, el blanc i el vermell. Les altres quatre cintes duen diverses banderes de països participants a la Fira. La cinta amb els colors de la bandera polonesa envolta un dels referents arquitectònics de la ciutat de Poznań, l’edifici de l’ajuntament. El text informatiu en francès destaca en vermell sobre el fons negre, a l’esquerra de la part superior i a la part inferior; en canvi, les dates de celebració de l’esdeveniment firal, sota el nom de Poznań, són grogues.

Cartell d’Adolf Berezowski de la Fira de Poznań de 1949.[1]

Hubert Hilscher (Varsòvia, 1924 – 1999) es va encarregar de fer el cartell de la Fira de Poznań de l’any 1956. Hubert Hilscher va ser un dels dissenyadors gràfics més destacats de la Polònia de postguerra. L’any 1949 va ingressar a la Wyższej Szkoły Sztuk Plastycznych (Escola Superior de Belles Arts), posteriorment anomenada Akademii Sztuk Pięknych w Warszawie (Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia), on es va diplomar l’any 1955. Va ser un dels membres destacats de l’anomenada escola polonesa del cartell. Hubert Hilscher va obtenir nombrosos premis, com ara el premi de la Biennal Internacional d’Art Gràfica de Ljubljana (1964) i la medalla d’argent de la Mostra Internacional del Cartell Turístic de Milà (1967 i 1970). Hilscher també va guanyar tres vegades el premi al millor cartell de Polònia (1973, 1975 i 1980) i en diverses ocasions el premi al llibre més ben il·lustrat atorgat per l’Associació d’Editors de Polònia. També va ser director de la revista Projekt, on els màxims representants del dissenya gràfic polonès hi col·laboraven periòdicament.[2]

Dos elements iconogràfics atrauen l’atenció en el cartell de la Fira de Poznań de 1956: el colom i la balança. El colom símbol de la pau, sosté amb el bec una balança, al·legoria de la justícia. Pau i justícia, dos valors que prenen força en un context de Guerra Freda en el panorama polític internacional. Un cartell que indueix a pensar que els intercanvis comercials i les relacions econòmiques internacionals que tenen lloc en el marc d’una fira de mostres són els millors instruments per introduir elements de distensió en les relacions polítiques internacionals. El colom, que ocupa la meitat superior de la composició, destaca sobre el fons negre del cartell com una finestra oberta a través la qual es veu el cel i uns quants núvols. La balança està ubicada a la part central de la composició. L’agulla de la balança, que marca el punt d’equilibri entre els dos platets grocs, és la bandera polonesa que du imprès el logotip de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), la lletra ‘P’ alada, la inicial del nom de la ciutat de Poznań, que coincideix amb la inicial del nom del país, Polònia, circumscrita dins d’una roda dentada, referència a l’activitat industrial. L’últim element de la balança és l’escala, formada per diverses banderes de països participants a la Fira de Poznań.

Cartell d’Hubert Hilscher de la Fira de Poznań de 1956.[3]

El cartell de la Fira de Poznań de 1960 és obra de Józef Mroszczak (Nowy Targ, 1910 – Varsòvia, 1975), un dels màxims representants de l’anomenada Escola polonesa del cartell. Entre 1930 i 1934 va estudiar a la Państwowej Szkole Sztuk Zdobniczych i Przemysłu Artystycznego w Krakowie (Escola d’Arts Decoratives i Indústries Artístiques de Cracòvia); de 1934 a 1937 a la Kunstgewerbeschule (Escola d’Arts i Oficis) de Viena i finalment es va diplomar a l’Akademii Sztuk Pięknych w Warszawie (Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia). Durant l’ocupació nazi va impartir classes de dibuix i publicitat a Nowy Targ. Acabada guerra, entre 1947 i 1952, va ser professor a la Państwowej Wyższej Szkoły Sztuk Plastycznych we Wrocławiu (Acadèmia Nacional de Belles Arts de Wroclaw). El 1952, Józef Mroszczaka es va establir a Varsòvia, on va dirigir el departament de disseny gràfic de l’Acadèmia de Belles Arts. Des de 1971 va ser degà de la Facultat d’Arts Gràfiques a la Universitat de Varsòvia. Va ocupar diversos càrrecs institucionals nacionals i internacionals, entre altres, el de president a Polònia de l’Alliance Graphique International i la vicepresidència de l’International Council of Graphic Desing Associacion. Józef Mroszczaka va ser un dels impulsors, l’any 1968, del museu de Wilanow, el primer museu del món dedicat al cartell, i de la Biennal Internacional del Cartell a Varsòvia. També va ser un dels fundadors de la prestigiosa revista Projekt. Entre altres premis internacionals, Józef Mroszczaka va rebre la medalla d’or a l’Exposició Internacional de l’Art Editorial de Leipzig (1965), el premi de la Biennal Internacional d’Arts Gràfiques (1966) i el premi Prisma, atorgat per l’Associació Suïssa d’Artistes Gràfics (1968). Józef Mroszczak, juntament amb altres artistes de l’anomenada escola polonesa de del cartell, van aconseguir que el cartellisme esdevingués a Polònia una activitat artística molt apreciada per un públic molt ampli. Com a artista Józef Mroszczak va ser innovador, va ser un dels primers a utilitzar la fotografia com a recurs gràfic en un cartell. Era un mestre en sintetitzar els trets essencials del cartell: la idea de proporcionar la màxima informació amb un mínim de recursos amb la finalitat d’esdevenir un art evocador. Józef Mroszczaka va ser també un gran pedagog i va popularitzar el cartellisme polonès arreu, en aquest sentit, va organitzar diverses exposicions i va escriure un dels estudis més complets sobre el cartell polonès.[4]

El cartell de la Fira de Poznań de 1960 presenta una gamma de colors molt vius, on destaca sobretot el vermell del que serien els pètals d’una flor. Al centre de la corol·la destaca en negre sobre un fons de diversos colors, blau, blanc, verd i groc, el logotip de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), la Fira Internacional de Poznań, la lletra ‘P’ alada. El text informatiu en francès es troba a la part inferior del cartell, alineat a la dreta. A l’extrem esquerre de la part inferior apareix en negre el logotip de la Union des Foires Internationales (UFI) que, qui ho hauria de dir, és la testa de Mercuri amb el seu inconfusible casc alat.

Cartell de Józef Mroszczak de la Fira de Poznań de 1960.[5]

Un dels cartells de l’edició número 30 de la Fira de Poznań és obra de Zbigniew Kaja (Poznań, 1924 – 1983), un dels artistes gràfics polonesos, com els anteriors, membre de l’anomenada escola polonesa del cartell. Entre 1947 i 1951, Zbigniew Kaja va estudiar pintura i disseny gràfic a la Państwowej Wyższej Szkole Sztuk Plastycznych w Poznaniu (Acadèmia Estatal de Belles Arts de Poznań) on, anys més tard, va ser-ne professor, del 1962 al 1967. La concisió i la claredat són dos dels trets característics de l’obra de Kaja, tal com es pot comprovar en el cartell de la Fira de Poznań de 1961.[6] Sobre un fons negre destaca la part central del logotip de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), la lletra ‘P’ alada, la inicial de Poznań i de Polònia. La lletra ‘P’ és bicolor, blanca i vermella, els colors de la bandera de Polònia. També cal fer esment a dues petites taques blaves, una amb la paraula ‘Poland’ i l’altra amb el logotip de la MTP, que introdueixen una nota de color a la composició. A l’esquerra de la part superior apareix el logotip de la Union des Foires Internationales (UFI).

Cartell de Zbigniew Kaja (Poznań,1924 – 1983) de la Fira de Poznań de 1961.[7]

Jan Olejniczak (Inowroclaw, 1920 – 1994) també va fer una composició, de fet són dos cartells, per a la 30 edició de la Fira de Poznań de l’any 1961. John Olejniczak va iniciar els seus estudis de belles arts l’any 1936; estudis que es van veure estroncats per l’esclat de la Segona Guerra Mundial. L’any 1939 constava com a presoner en el camp de Inowrocław. Durant la guerra va treballar d’obrer en diverses fàbriques. Va continuar els seus estudis artístics l’any 1945, es va graduar com a dissenyador gràfic el 1947 i el 1958 va obtenir el títol de professor a l’Akademia Sztuk Pięknych w Warszawie (Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia). Entre els anys 1948 i 1980 va compaginar l’activitat creativa, amb el disseny de nombrosos cartells i logotips, amb l’activitat docent. El seu cartell de la Fora de Poznań és força original. El logotip de la de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), ubicat al damunt de les xifres romanes, esdevé un niu de cigonyes. Les cigonyes representen els visitants estrangers que cada any visiten la Fira, simbolitzada pel niu. Sobre el blanc del cos de les aus destaca el verd i el marró dels mapes que porten dibuixats en el seu cos i que indicarien la procedència de cadascuna de les cigonyes.






Els dos cartells de Jan Olejniczak de la Fira de Poznań de 1961.[8]


Jan Olejniczak va repetir l’any següent com a autor del cartell de la 31 edició de la Fira de Poznań, la de l’any 1962. El principal recurs iconogràfic de la composició és un caduceu, un dels atributs característics de Mercuri, el déu protector del comerç. El caduceu, que destaca en blanc sobre un fons negre, porta al capdamunt el logotip de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), la lletra ‘P’ alada circumscrita dins d’una roda dentada. A l’extrem esquerra de la part inferior es troba el logotip de la Union des Foires Internationales (UFI). El text informatiu, en aquest cas en rus, destaca en gris a la part central del caduceu. Diversos cossos vermells, verds i blaus que, igual que el caduceu, representarien retalls de paper o de roba, donen una nota de color a la composició.

Cartell de Jan Olejniczak de la Firade Poznań de 1962.[9]

K. Slawinski és l’autor dels cartells de la Fira de Poznań dels anys 1963 i 1964.  De fet, però, és el mateix cartell. Les dates de l’esdeveniment firal i el número de l’edició de la Fira són els únic elements que els diferencien. La composició d’ambdós cartells és extremadament simple, però d’un impacte gràfic força contundent. Sobre un fons negre destaquen dues boles de billar, una blanca i l’altre vermella, tot simulant la bandera polonesa. Tot i que costa observar-ho, la bola blanca du imprès el logotip de la Unión des Foires Internationales (UFI), la testa de Mercuri, i la bola vermella el logotip de la el logotip de la Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP), la lletra ‘P’ alada. El text informatiu, en anglès el de 1963 i alemany el de 1964, ocupa la part inferior del cartell.

Cartell de K. Slawinski de la Fira de Poznań de 1963.[10]

Cartell de K. Slawinski de la Fira de Poznań de 1964.[11]

La pròxima setmana iniciarem una seria d’articles dedicats a una de les fires europees més rellevants d'Europa, la Jaarbeurs Utrecht (Fira d’Utrecht).





[1] <http:/www. artfact.com>.
[2] Una biografia més àmplia es pot consultar al web <www.culture.pl>, a l’entrada Hubert Hilscher.
[3] Berlin, Deutsches Historisches Museum, Plakate, Inventar-Nr. P 90/3451.
[4] Una biografia més àmplia es pot consultar al web <www.culture.pl>, a l’entrada Józef Mroszczak.
[5] <http:/www.raraavis.krakow.pl>.
[6] Una mostra rellevant i significativa de l’obra cartellística de Zbigniew Kaja es pot trobar en l’enllaç següent: <http://www.pigasus-gallery.de/Posters/Kaja_Zbigniew_e.htm>.
[7] <http:/www.pigasus-gallery.de>.
[8] <http:/www.raraavis.krakow.pl>.
[9] <http:/www.raraavis.krakow.pl>.
[10] <http://www.contemporaryposters.com/poster.php?number=6016>.
[11] Museum für angewandte Kunst Wiener (MAK) [Museu de les Arts Aplicades de Viena]. Inventar: PI 8870.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Międzynarodowe Targi Poznańskie (MTP) [Fira Internacional de Poznań] (3)

Els cartells de la Fira de Poznań (1)

Detall d’un dels fulletons de promoció de la Fira de Poznań de 1930.[1]

En l’estratègia de comunicació dels esdeveniments firals polonesos, i especialment els de la Fira de Poznań, els cartells van tenir un paper fonamental. Cal destacar el fet que els cartells polonesos del període d’entreguerres tenen un nivell de qualitat excel·lent i que els seus creadors es troben entre els més rellevants de l’Europa de la primera meitat del segle xx.

L’inici del període més esplendorós del cartellisme polonès va coincidir amb la fi de la Primera Guerra Mundial, quan Polònia va recuperar la independència política i va aparèixer novament en els mapes. Entre 1918 i 1939 hi va haver un desenvolupament cultural considerable que va ser possible pel suport decidit que les institucions van donar a l’educació, la ciència i les arts. A més, en vint anys, el creixement industrial va ser impressionant i les relacions comercials es van incrementar de forma notable. L’èxit de la Fira de Poznań així ho certifica i ho evidencien les anàlisis que fan els responsables de la Fira en els escrits i la documentació que trameten a les cambres de Comerç i d’Indústria de Barcelona.[2]

Els mercats es van saturar i els polonesos gaudien d’una àmplia oferta de productes; d’aquí va néixer la necessitat d’una publicitat eficient i d’ampli abast. En aquest context, el cartell va esdevenir un instrument de comunicació de primer ordre. «En un moment de tanta transcendència històrica com aquell es va valorar amb claredat el poder del cartell, sense cap altre mitjà que li fes ombra quant a capacitat d’informació i agitació a gran escala, que arribava fins i tot a les províncies més allunyades, de velocitat de reacció i de comunicació que arribava a totes les classes socials».[3] El cartells dels anys vint i trenta utilitzaven un llenguatge senzill, directe i molt visual que facilitava la comunicació amb el públic.

Detall d’un dels fulletons de promoció de la Fira de Poznań de 1931.[4]

La nova realitat política, econòmica i cultural no només van estimular el desenvolupament del cartell, sinó que també va oferir als artistes la oportunitat d’expressar-se en un nou àmbit: el de la publicitat. Com molt bé ha assenyalat Maria Kurpik,[5] l’ambient d’entusiasme fruit de la reconquesta de la independència nacional, de la nova estructura de l’Estat i de la ràpida successió d’esdeveniments públics de tota mena, polítics, socials, econòmics i culturals, va desembocar en un període de màxima efervescència que es reflecteix en els cartells que promouen el turisme, anuncien festivals, exposicions o fires i proclamen consignes polítiques.

La consolidació d’un nou format d’expressió i comunicació com va ser el cartell, va provocar una gran demanda de professionals ben formats per dissenyar campanyes publicitàries eficients. Els pioners en aquesta tasca van ser els professors d’arquitectura de la Facultat d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de Varsòvia, que van estimular la creativitat en l’àmbit de les arts gràfiques. La majoria dels arquitectes formats en aquesta Universitat es van interessar pel llenguatge gràfic dels cartells; un fenomen que es va perllongar fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, l’any 1939. Aquests artistes van aplicar les regles de la geometria cubista a les seves obres i es van moure amb fluïdesa en la composició de l’espai. També van integrar conscientment la tipografia amb la il·lustració i van mostrar una predilecció pel tractament del color, la llum i, sobretot, l’humor, que era molt ben rebut pel públic.[6]

Els cartells de la Fira de Poznań durant el període d’entreguerres

En el quadre següent indico els autors dels cartells, quan ha estat possible de localitzar-los, de les 18 edicions de la Fira de Poznań que es van celebrar entre 1921 i 1939.

Edició
Any
Autors
1
1921
J. Nowicki
1921
Autor desconegut
2
1922
No localitzat
3
1923
AA / TA
4
1924
No localitzat
5
1925
K. Bartel
6
1926
S. W. Wojciecka (impressor)
7
1927
K. Bartel
8
1928
F. Klemiňski (impressor)

1929
Exposició Popular Nacional
(no es va celebrar la Fira de Poznań)
9
1930
Edmund Ludwik Bartłomiejczyk
(Varsòvia, 1885 - 1950)
10
1931
Adolf Berezowski
11
1932
No localitzat
12
1933
No localitzat
13
1934
No localitzat
14
1935
No localitzat
15
1936
No localitzat
16
1937
Autor desconegut
17
1938
No localitzat
18
1939
No localitzat

La iconografia dels 10 cartells de la Fira de Poznań del període d’entreguerres que presento en aquest article té Mercuri o els seus atributs com a denominador comú. La única excepció és el cartell de 1937. En el cartell de 1921 de J. Nowicki, el de la primera edició de la Targ Poznański (Fira de Poznań), és difícil d’apreciar aquest tret característic ja que la iconografia nàutica i la ciutat de Poznań són els elements que centren l’atenció de la composició. Destaca en primer terme la popa i el timó d’un vaixell en les aigües del riu Warta. Al fons, la ciutat de Poznań que es reflecteix en les aigües calmes del riu. J. Nowicki només utilitza tres colors: un taronja molt viu com a fons, el negre de l’embarcació i del text i el blau de la ciutat i el seu reflex en el riu. La informació es dóna en polonès, però també s’utilitza el francès i l’anglès per presentar la Fira. I Mercuri, no hi és? Sí, és un simple detall. Al capdamunt del timó del vaixell hi ha la testa de Mercuri, que es reconeix pel seu inconfusible casc alat.

Cartell de J. Nowicki de la primera edició de la Fira de Poznań de 1921.[7]

El següent cartell també correspon a la primera edició de la Targ Poznański de l’any 1921. Es tracta d’una composició en blanc i negre en la qual destaquen dos elements iconogràfics, la silueta en negre de la Torre de l’Alta Silèsia, un dels referents arquitectònics de la ciutat i del recinte firal de Poznań, i el caduceu de Mercuri, que destaca en blanc sobre el fons negre de la torre. A la part inferior, el títol de l’esdeveniment i l’any de celebració.

Cartell d’autor desconegut de la primera edició de la Fira de Poznań de 1921.[8]

El cartell de l’edició de 1923 de la Fira de Poznań té una estructura compositiva molt similar a la del cartell anterior. La Torre de l’Alta Silèsia s’ubica altra vegada en el centre de la composició, però en aquesta ocasió l’element iconogràfic que acompanya la torre no és el caduceu sinó el cap de Mercuri, amb el seu casc alat, que es troba al capdamunt de l’emblemàtic edifici. En el centre de la torre destaca en blanc el número 3, en referència a la tercera edició de la Targ Poznański. L’artista, que signa amb les inicials T.A., utilitza una gamma cromàtica original: el fons és negre, la torre i el cap de Mercuri són verds i una gran circumferència vermella en segon terme, que es pot interpretar com un astre que il·lumina la fira. El text informatiu, en anglès, es troba a la part inferior, una part del qual emmarcat a dreta i esquerra per dos caduceus.

Cartell d’autor desconegut de la tercera edició de la Fira de Poznań de 1923.[9]

K. Bartel és l’autor del cartell de la Fira de Poznan de l’any 1925. La imatge gràfica és troba en un requadre de fons blau que ocupa tres quartes parts del cartell. L’element iconogràfic principal és un Mercuri nu i estilitzat, caracteritzat amb el casc alat i les ales als turmells, que sosté dues cintes amb les banderes de països que participen a l’esdeveniment firal. El text informatiu, en alemany i amb tipografia blava, ocupa la part inferior del cartell. Les dates de celebració de l’esdeveniment, en vermell, es troben en els dos extrems inferiors del cartell.

Cartell de K. Bartel de la Fira de Poznań de 1925.[10]

El cartell de la Fira de Poznan de l’any 1926 és d’autor desconegut, però iconogràficament no difereix gaire de l’anterior de K. Bartel. La imatge gràfica també és troba en un requadre de fons blau que ocupa tres quartes parts del cartell. En aquesta ocasió, l’element iconogràfic principal és el cap de Mercuri vist de front, amb l’inconfusible casc alat del qual sobresurten rinxols rossos. Al seu darrera es despleguen en forma de ventall diverses banderes de països que participen en l’esdeveniment firal. El text informatiu, en txec i amb tipografia blava, ocupa la part inferior del cartell i, a sota del text, les dates de celebració de la fira en vermell.

Cartell d’autor desconegut de la Fira de Poznań de 1926.[11]

El cartell de la Fira de Poznań de 1927 és obra de K. Bartel, el mateix autor del cartell de 1925. Aquest cartell té una composició geomètrica senzilla amb un únic element iconogràfic, el casc alat de Mercuri, que divideix en diagonal el cartell en dues parts. A la part superior el text informatiu en castellà i amb una tipografia de color blau.

Cartell de K. Bartel de la Fira de Poznań de 1927.[12]

Les imatges del següent cartell, el de 1928, ocupen els dos terços superiors de la composició; es tracta de les testes de tres individus amb la boca oberta que se suposa pregonen la celebració de l’esdeveniment firal. La figura del mig és Mercuri, inconfusible amb el seu casc, les ales del qual combinen els colors verd, groc i blanc. Les altres dues figures porten sengles barrets formats amb les banderes de països que participen a l’esdeveniment firal. La part inferior d’aquests barrets és la bandera polonesa, dues franges horitzontals: una blanca i l’altra vermella. El text informatiu, en txec, ocupa la part inferior del cartell amb una tipografia que combina el negre amb el vermell.

Cartell d’autor desconegut de la Fira de Poznań de 1928.[13]

El cartell de l’edició de 1930 de la Fira de Poznań és d’Edmund Ludwik Bartłomiejczyk (Varsòvia, 1885 - 1950). Edmund Bartłomiejczyk va ser un dels principals impulsors del disseny gràfic polonès durant el període d’entreguerres i, especialment, del cartellisme com a mitja de comunicació. Edmund Bartłomiejczyk va estudiar a l’Akademii Sztuk Pięknych w Krakowie (Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia), del 1906 al 1909, i posteriorment a l’Szkole Sztuk Pięknych w Warszawie (Escola de Belles Arts de Varsòvia), del 1910 al 1913. Va ser professor d’aquesta Escola, que a partir de 1932 s’anomenà Akademii Sztuk Pięknych w Warszawie (Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia), on es va fer càrrec, a partir de 1926, del departament de Disseny Gràfic. Després de la Segona Guerra Mundial, va reorganitzar l’Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia, d’on va ser vicerector els anys 1945 i 1946. El caduceu de Mercuri, un dels atributs més característics del déu protector del comerç, destaca sobre un fon negre i esdevé l’element central de la composició, enginyosament format a partir de diverses banderes de països que participen en l’esdeveniment firal. El text informatiu, en txec, es distribueix entre l’extrem superior i l’extrem inferior i combina la tipografia en vermell i verd.

Cartell d’Edmund Ludwik Bartłomiejczyk de la Fira de Poznań de 1930.[14]

Mercuri i el mapa d’Europa són els elements que utilitza Adolf Berezowski per promoure la Fira de Poznań de 1931. Sobre un fons blau destaca en gris el continent europeu i en vermell Polònia, amb les fronteres del període d’entreguerres, que no són les actuals. Del punt geogràfic on es troba la ciutat de Poznań, una molla en forma d’espiral cobreix tot Europa i part del nord d’Àfrica, fet que es pot interpretar com la repercussió internacional que té la fira polonesa, dos anys després de la celebració de l’Exposició Popular Nacional. El déu protector del comerç apareix a l’esquerra de la part inferior. Amb la mà dreta sosté un martell amb el qual colpeja la molla abans esmentada. Mercuri, tot nu, se’l reconeix pel casc alat i per les dues ales que du als turmells. El text informatiu, en alemany, es troba a l’esquerra de la part superior. La tipografia, blanca i enrivetada de vermell, els colors de la bandera polonesa, dóna la sensació de volum.

Cartell d’Adolf Berezowski de la Fira de Poznań de 1931.[15]

El cartell de l’edició de 1937 de la Fira de Poznań pren el recinte firal com a recurs gràfic principal per promoure l’esdeveniment, concretament el pati circumdat de columnes clàssiques, un dels espais d’exposició al cel obert. En un segon terme apareix la ciutat de Poznań. Es tracta d’una composició fotogràfica que transmet una sensació de fredor que embolcalla tot el conjunt, recinte i ciutat. La única nota de color del cartell la proporciona la tipografia vermella del text informatiu en polonès, però no té prou força per minvar l’esmentada sensació de fredor. La frase de la part inferior, ‘w roku 1936 trzecie najwieksze targi w Europie’, informa que l’edició de 1936 de la Fira de Poznan va ser la tercera fira més gran d’Europa; màrqueting firal en la dècada dels anys 30 del segle passat.

Cartell d’autor desconegut de la Fira de Poznań de 1937.[16]









[1] Connaissez vous la Pologne? La Foire Internationale de Poznań. Poznań, 1930. AHCCB 1086.16.
[2] Carta del director de la Miejski Urzad Targu Poznańskiego (Oficina Municipal de la Fira de Poznań) a la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona, desembre de 1924. AHCCB 1085.15. La Foire Internationale de Poznań. Poznań, 1930. AHCCB 1086.16. Connaissez vous la Pologne? La Foire Internationale de Poznań. Poznań, 1930. AHCCB 1086.16.
[3] Kurpik, Maria. «Historia del Museo del Cartel de Wilanów y de su colección» Polonia 1900-1939. Fondos del Museo del cartel de Wilanów. Museu Valencià de la Il·lusració i de la Modernitat (MuVIM). València, 2007, p. 20.
[4] Feria Internacional de Poznań. Poznań, 1931. AHCCB 1086.35.
[5] Kurpik, Maria. «El cartel polaco anterior a 1929» Polonia 1900-1939. Fondos del Museo del cartel de Wilanów. Museu Valencià de la Il·lusració i de la Modernitat (MuVIM). València, 2007, p. 30 i 35.
[6] Op. Cit., p. 35 i 37.
[7] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.246.
[8] <www.mtp.pl>.
[9] Slovenské Národné Múzeum (SNM) [Museu Nacional d’Eslovàquia]. Identifier: 21378798.
[10] SNM. Identifier: 21422153.
[11] SNM. Identifier: 21388403.
[12] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.003.
[13] SNM. Identifier: 21422353.
[14] SNM. Identifier: 21379506.
[15] <http:/www.invaluable.com>.
[16] SNM. Identifier: 21419706.