 |
Detall d’un dels fulletons de promoció de la Fira de Poznań de 1930.[1]
|
En l’estratègia de comunicació dels esdeveniments firals polonesos, i especialment els de la Fira de Poznań, els cartells van tenir un paper fonamental. Cal destacar el fet que els cartells polonesos del període d’entreguerres tenen un nivell de qualitat excel·lent i que els seus creadors es troben entre els més rellevants de l’Europa de la primera meitat del segle xx.
L’inici del període més esplendorós del cartellisme polonès va coincidir amb la fi de la Primera Guerra Mundial, quan Polònia va recuperar la independència política i va aparèixer novament en els mapes. Entre 1918 i 1939 hi va haver un desenvolupament cultural considerable que va ser possible pel suport decidit que les institucions van donar a l’educació, la ciència i les arts. A més, en vint anys, el creixement industrial va ser impressionant i les relacions comercials es van incrementar de forma notable. L’èxit de la Fira de Poznań així ho certifica i ho evidencien les anàlisis que fan els responsables de la Fira en els escrits i la documentació que trameten a les cambres de Comerç i d’Indústria de Barcelona.[2]
Els mercats es van saturar i els polonesos gaudien d’una àmplia oferta de productes; d’aquí va néixer la necessitat d’una publicitat eficient i d’ampli abast. En aquest context, el cartell va esdevenir un instrument de comunicació de primer ordre. «En un moment de tanta transcendència històrica com aquell es va valorar amb claredat el poder del cartell, sense cap altre mitjà que li fes ombra quant a capacitat d’informació i agitació a gran escala, que arribava fins i tot a les províncies més allunyades, de velocitat de reacció i de comunicació que arribava a totes les classes socials».[3] El cartells dels anys vint i trenta utilitzaven un llenguatge senzill, directe i molt visual que facilitava la comunicació amb el públic.
 |
Detall d’un dels fulletons de promoció de la Fira de Poznań de 1931.[4]
|
La nova realitat política, econòmica i cultural no només van estimular el desenvolupament del cartell, sinó que també va oferir als artistes la oportunitat d’expressar-se en un nou àmbit: el de la publicitat. Com molt bé ha assenyalat Maria Kurpik,[5] l’ambient d’entusiasme fruit de la reconquesta de la independència nacional, de la nova estructura de l’Estat i de la ràpida successió d’esdeveniments públics de tota mena, polítics, socials, econòmics i culturals, va desembocar en un període de màxima efervescència que es reflecteix en els cartells que promouen el turisme, anuncien festivals, exposicions o fires i proclamen consignes polítiques.
La consolidació d’un nou format d’expressió i comunicació com va ser el cartell, va provocar una gran demanda de professionals ben formats per dissenyar campanyes publicitàries eficients. Els pioners en aquesta tasca van ser els professors d’arquitectura de la Facultat d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de Varsòvia, que van estimular la creativitat en l’àmbit de les arts gràfiques. La majoria dels arquitectes formats en aquesta Universitat es van interessar pel llenguatge gràfic dels cartells; un fenomen que es va perllongar fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, l’any 1939. Aquests artistes van aplicar les regles de la geometria cubista a les seves obres i es van moure amb fluïdesa en la composició de l’espai. També van integrar conscientment la tipografia amb la il·lustració i van mostrar una predilecció pel tractament del color, la llum i, sobretot, l’humor, que era molt ben rebut pel públic.[6]
Els cartells de la Fira de Poznań durant el període d’entreguerres
En el quadre següent indico els autors dels cartells, quan ha estat possible de localitzar-los, de les 18 edicions de la Fira de Poznań que es van celebrar entre 1921 i 1939.
Edició
|
Any
|
Autors
|
1
|
1921
|
J.
Nowicki
|
1921
|
Autor
desconegut
|
|
2
|
1922
|
No
localitzat
|
3
|
1923
|
AA
/ TA
|
4
|
1924
|
No
localitzat
|
5
|
1925
|
K.
Bartel
|
6
|
1926
|
S.
W. Wojciecka (impressor)
|
7
|
1927
|
K.
Bartel
|
8
|
1928
|
F.
Klemiňski (impressor)
|
1929
|
Exposició
Popular Nacional
(no
es va celebrar la Fira de Poznań)
|
|
9
|
1930
|
Edmund
Ludwik Bartłomiejczyk
(Varsòvia,
1885 - 1950)
|
10
|
1931
|
Adolf
Berezowski
|
11
|
1932
|
No
localitzat
|
12
|
1933
|
No
localitzat
|
13
|
1934
|
No
localitzat
|
14
|
1935
|
No
localitzat
|
15
|
1936
|
No
localitzat
|
16
|
1937
|
Autor
desconegut
|
17
|
1938
|
No
localitzat
|
18
|
1939
|
No
localitzat
|
La iconografia dels 10 cartells de la Fira de Poznań del període d’entreguerres que presento en aquest article té Mercuri o els seus atributs com a denominador comú. La única excepció és el cartell de 1937. En el cartell de 1921 de J. Nowicki, el de la primera edició de la Targ Poznański (Fira de Poznań), és difícil d’apreciar aquest tret característic ja que la iconografia nàutica i la ciutat de Poznań són els elements que centren l’atenció de la composició. Destaca en primer terme la popa i el timó d’un vaixell en les aigües del riu Warta. Al fons, la ciutat de Poznań que es reflecteix en les aigües calmes del riu. J. Nowicki només utilitza tres colors: un taronja molt viu com a fons, el negre de l’embarcació i del text i el blau de la ciutat i el seu reflex en el riu. La informació es dóna en polonès, però també s’utilitza el francès i l’anglès per presentar la Fira. I Mercuri, no hi és? Sí, és un simple detall. Al capdamunt del timó del vaixell hi ha la testa de Mercuri, que es reconeix pel seu inconfusible casc alat.
 |
Cartell de J. Nowicki de la primera edició de la Fira de Poznań de 1921.[7]
|
El següent cartell també correspon a la primera edició de la Targ Poznański de l’any 1921. Es tracta d’una composició en blanc i negre en la qual destaquen dos elements iconogràfics, la silueta en negre de la Torre de l’Alta Silèsia, un dels referents arquitectònics de la ciutat i del recinte firal de Poznań, i el caduceu de Mercuri, que destaca en blanc sobre el fons negre de la torre. A la part inferior, el títol de l’esdeveniment i l’any de celebració.
 |
Cartell d’autor desconegut de la primera edició de la Fira de Poznań de 1921.[8]
|
El cartell de l’edició de 1923 de la Fira de Poznań té una estructura compositiva molt similar a la del cartell anterior. La Torre de l’Alta Silèsia s’ubica altra vegada en el centre de la composició, però en aquesta ocasió l’element iconogràfic que acompanya la torre no és el caduceu sinó el cap de Mercuri, amb el seu casc alat, que es troba al capdamunt de l’emblemàtic edifici. En el centre de la torre destaca en blanc el número 3, en referència a la tercera edició de la Targ Poznański. L’artista, que signa amb les inicials T.A., utilitza una gamma cromàtica original: el fons és negre, la torre i el cap de Mercuri són verds i una gran circumferència vermella en segon terme, que es pot interpretar com un astre que il·lumina la fira. El text informatiu, en anglès, es troba a la part inferior, una part del qual emmarcat a dreta i esquerra per dos caduceus.
 |
Cartell d’autor desconegut de la tercera edició de la Fira de Poznań de 1923.[9]
|
K. Bartel és l’autor del cartell de la Fira de Poznan de l’any 1925. La imatge gràfica és troba en un requadre de fons blau que ocupa tres quartes parts del cartell. L’element iconogràfic principal és un Mercuri nu i estilitzat, caracteritzat amb el casc alat i les ales als turmells, que sosté dues cintes amb les banderes de països que participen a l’esdeveniment firal. El text informatiu, en alemany i amb tipografia blava, ocupa la part inferior del cartell. Les dates de celebració de l’esdeveniment, en vermell, es troben en els dos extrems inferiors del cartell.
 |
Cartell de K. Bartel de la Fira de Poznań de 1925.[10]
|
El cartell de la Fira de Poznan de l’any 1926 és d’autor desconegut, però iconogràficament no difereix gaire de l’anterior de K. Bartel. La imatge gràfica també és troba en un requadre de fons blau que ocupa tres quartes parts del cartell. En aquesta ocasió, l’element iconogràfic principal és el cap de Mercuri vist de front, amb l’inconfusible casc alat del qual sobresurten rinxols rossos. Al seu darrera es despleguen en forma de ventall diverses banderes de països que participen en l’esdeveniment firal. El text informatiu, en txec i amb tipografia blava, ocupa la part inferior del cartell i, a sota del text, les dates de celebració de la fira en vermell.
 |
Cartell d’autor desconegut de la Fira de Poznań de 1926.[11]
|
El cartell de la Fira de Poznań de 1927 és obra de K. Bartel, el mateix autor del cartell de 1925. Aquest cartell té una composició geomètrica senzilla amb un únic element iconogràfic, el casc alat de Mercuri, que divideix en diagonal el cartell en dues parts. A la part superior el text informatiu en castellà i amb una tipografia de color blau.
 |
Cartell de K. Bartel de la Fira de Poznań de 1927.[12]
|
Les imatges del següent cartell, el de 1928, ocupen els dos terços superiors de la composició; es tracta de les testes de tres individus amb la boca oberta que se suposa pregonen la celebració de l’esdeveniment firal. La figura del mig és Mercuri, inconfusible amb el seu casc, les ales del qual combinen els colors verd, groc i blanc. Les altres dues figures porten sengles barrets formats amb les banderes de països que participen a l’esdeveniment firal. La part inferior d’aquests barrets és la bandera polonesa, dues franges horitzontals: una blanca i l’altra vermella. El text informatiu, en txec, ocupa la part inferior del cartell amb una tipografia que combina el negre amb el vermell.
 |
Cartell d’autor desconegut de la Fira de Poznań de 1928.[13]
|
El cartell de l’edició de 1930 de la Fira de Poznań és d’Edmund Ludwik Bartłomiejczyk (Varsòvia, 1885 - 1950). Edmund Bartłomiejczyk va ser un dels principals impulsors del disseny gràfic polonès durant el període d’entreguerres i, especialment, del cartellisme com a mitja de comunicació. Edmund Bartłomiejczyk va estudiar a l’Akademii Sztuk Pięknych w Krakowie (Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia), del 1906 al 1909, i posteriorment a l’Szkole Sztuk Pięknych w Warszawie (Escola de Belles Arts de Varsòvia), del 1910 al 1913. Va ser professor d’aquesta Escola, que a partir de 1932 s’anomenà Akademii Sztuk Pięknych w Warszawie (Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia), on es va fer càrrec, a partir de 1926, del departament de Disseny Gràfic. Després de la Segona Guerra Mundial, va reorganitzar l’Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia, d’on va ser vicerector els anys 1945 i 1946. El caduceu de Mercuri, un dels atributs més característics del déu protector del comerç, destaca sobre un fon negre i esdevé l’element central de la composició, enginyosament format a partir de diverses banderes de països que participen en l’esdeveniment firal. El text informatiu, en txec, es distribueix entre l’extrem superior i l’extrem inferior i combina la tipografia en vermell i verd.
 |
Cartell d’Edmund Ludwik Bartłomiejczyk de la Fira de Poznań de 1930.[14]
|
Mercuri i el mapa d’Europa són els elements que utilitza Adolf Berezowski per promoure la Fira de Poznań de 1931. Sobre un fons blau destaca en gris el continent europeu i en vermell Polònia, amb les fronteres del període d’entreguerres, que no són les actuals. Del punt geogràfic on es troba la ciutat de Poznań, una molla en forma d’espiral cobreix tot Europa i part del nord d’Àfrica, fet que es pot interpretar com la repercussió internacional que té la fira polonesa, dos anys després de la celebració de l’Exposició Popular Nacional. El déu protector del comerç apareix a l’esquerra de la part inferior. Amb la mà dreta sosté un martell amb el qual colpeja la molla abans esmentada. Mercuri, tot nu, se’l reconeix pel casc alat i per les dues ales que du als turmells. El text informatiu, en alemany, es troba a l’esquerra de la part superior. La tipografia, blanca i enrivetada de vermell, els colors de la bandera polonesa, dóna la sensació de volum.
 |
Cartell d’Adolf Berezowski de la Fira de Poznań de 1931.[15]
|
El cartell de l’edició de 1937 de la Fira de Poznań pren el recinte firal com a recurs gràfic principal per promoure l’esdeveniment, concretament el pati circumdat de columnes clàssiques, un dels espais d’exposició al cel obert. En un segon terme apareix la ciutat de Poznań. Es tracta d’una composició fotogràfica que transmet una sensació de fredor que embolcalla tot el conjunt, recinte i ciutat. La única nota de color del cartell la proporciona la tipografia vermella del text informatiu en polonès, però no té prou força per minvar l’esmentada sensació de fredor. La frase de la part inferior, ‘w roku 1936 trzecie najwieksze targi w Europie’, informa que l’edició de 1936 de la Fira de Poznan va ser la tercera fira més gran d’Europa; màrqueting firal en la dècada dels anys 30 del segle passat.
 |
Cartell d’autor desconegut de la Fira de Poznań de 1937.[16]
|
[1] Connaissez vous la Pologne? La Foire Internationale de Poznań. Poznań, 1930. AHCCB 1086.16.
[2] Carta del
director de la Miejski Urzad Targu
Poznańskiego (Oficina Municipal de la Fira de Poznań) a la Cambra Oficial
d’Indústria de Barcelona, desembre de 1924. AHCCB 1085.15. La Foire
Internationale de Poznań. Poznań, 1930. AHCCB 1086.16. Connaissez vous la Pologne? La Foire
Internationale de Poznań. Poznań, 1930. AHCCB 1086.16.
[3] Kurpik, Maria. «Historia del Museo del Cartel de Wilanów y de su colección» Polonia 1900-1939. Fondos del Museo del
cartel de Wilanów. Museu Valencià de la Il·lusració i de la Modernitat
(MuVIM). València, 2007, p. 20.
[5] Kurpik, Maria. «El cartel polaco anterior a 1929» Polonia 1900-1939. Fondos del Museo del cartel de Wilanów. Museu
Valencià de la Il·lusració i de la Modernitat (MuVIM). València, 2007, p. 30 i
35.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada