Poznań, situada a la riba del riu Warta, un dels principals afluents de l’Oder, és un dels centres històrics, econòmics i culturals més importants de Polònia.
La Targi Poznańskie (Fira de Poznań) es va crear l’any
L’antecedent més immediat de la Fira de Poznań va ser la Ostdeutsche Ausstellung, en alemany, o Wystawa Wschodnioniemiecka Przemysłu, en polonès (Exposició de l’Alemanya Oriental), que es va celebrar en aquesta ciutat l’any 1911. Aleshores Poznań formava part del Reich alemany.[3] En la tipologia de les grans exposicions d’Europa Central i Oriental, que van tenir lloc abans de la Primera Guerra Mundial, l'Exposició de l’Alemanya Oriental de 1911 va seguir un patró oposat al de l’Exposició Nacional de Praga de l’any 1891.[4] Ni els polonesos de Rússia, ni els polonesos de Prússia disposaven de la influència i el pes polític com per organitzar una gran exposició que servís explícitament als seus interessos d’emancipació nacional. Contràriament, l'Exposició de Poznań es va subordinar als interessos de la política estatal de Prússia i el Reich alemany.
Poznań era considerada pejorativament com una plaça militar i a principis del segle xx patia la manca de desenvolupament econòmic vinculada a la seva condició de ciutat militar. Els alemanys tenien una imatge negativa de la ciutat fins al punt que els treballadors i els funcionaris que no eren originaris de la regió mai sol·licitaven un trasllat a Poznań. El nomenament de Poznań com a ciutat residencial de l'emperador i l'establiment d'un denominat "Barri imperial”, amb residències pomposes, obeïa a l'objectiu de millorar la imatge de la ciutat i la moral dels seus habitants alemanys. La construcció d'un barri de cases, subvencionat per l'Estat, també havia de ser un incentiu perquè funcionaris públics, oficials i membres de la burgesia alemanya s’establissin a la ciutat. És en aquest context nacionalista prussià que s’emmarca l’organització de l’Exposició de l’Alemanya Oriental.
D’altra banda, i seguint el model txec, els polonesos de Poznań van centrar la seva lluita en el camp econòmic, van obtenir un relatiu èxit en l'organització d'una densa xarxa de comerciants i petits industrials i van aconseguir oposar-se als intents de Prússia de revertir l'equilibri demogràfic de la regió en favor de la minoria alemanya. La marxa contínua de contingents de població alemanya i jueva i el creixement demogràfic dels polonesos van garantir una major presència polonesa en els pobles i ciutats de la regió de Poznań.
L’Exposició va evidenciar una sèrie de contradiccions pel que fa als objectius. D'una banda, la mostra havia de servir per millorar les infraestructures de la ciutat, però també calia trobar el finançament suficient per organitzar l'Exposició que, per millorar la imatge de la ciutat, havia de ser brillant i generar un gran prestigi en les altres regions del Reich. D'altra banda, la ciutat i la província de Poznań, amb la seva estructura econòmica basada fonamentalment en l’agricultura i les petites indústries, no eren capaces d'organitzar una exposició d'aquesta mida. D’aquí va néixer la idea d’una exposició regional de l’«Alemanya Oriental», que tingués el suport de totes les províncies prussianes orientals (Prússia oriental i occidental, Pomerània, Posnània, Silèsia). Això comportava un risc per als organitzadors de l’Exposició, ja que la realitat de Poznań podia restar oculta per la superioritat manifesta de la indústria pesant del nord de Silèsia i, per tant, malmetre l’objectiu de millorar la imatge de la ciutat. Un dilema que no es va resoldre del tot.
L’exposició de Poznań era una iniciativa que tenia el suport de les autoritats municipals i del govern de l'estat. La ideologia de l'exposició ni era patriòtica (polonesa), ni va donar suport als moviments d’emancipació nacional, sinó tot el contrari, reflectia la imposició de la raó de l’Estat prussià que tenia per objecte reprimir el moviment nacionalista polonès. No obstant això, els notables de la ciutat, i en primer lloc l’alcalde Ernest Wilms, es van esforçar per atraure els petits industrials i el públic polonès, però a causa de l'elecció del nom de l’esdeveniment i de l’explícita orientació ideològica nacionalista alemanya, això va ser una quimera. Excepte la fàbrica de ferro Cygielski, una de les empreses més importants de Poznań, la indústria polonesa va mantenir les distàncies amb l’Exposició. Més difícil és avaluar el paper dels visitants. Tot i que la premsa polonesa no va boicotejar obertament l’Exposició, sí que indicava els seus limitats avantatges i la despesa inútil, i esmentava també els comentaris crítics que es publicaven a la part russa de la Polònia dividida on s’emfatitzava l’objectiu nacionalista prussià de l’Exposició. En l’imaginari col·lectiu, el boicot a l’Exposició, com un deure polític nacional, es va mantenir en la memòria dels ciutadans de Poznań fins al període d'entreguerres. Fins i tot també després de la Segona Guerra Mundial, quan l'exposició de l'Alemanya Oriental ni tan sols s’esmentava, contràriament al que succeïa amb l'Exposició Popular Nacional de 1929.
La curiositat va portar molts dels ciutadans de Poznań a visitar l'Exposició. Els mitjans de comunicació en llengua alemanya, d'acord amb la política oficial, estaven interessats a ressaltar el caràcter alemany de la ciutat i de l'Exposició. El llegat més evident de l'Exposició va ser la Wieża Górnośląska (Torre de l’Alta Silèsia), dissenyada pel prestigiós arquitecte alemany Hans Poelzig, anomenada així perquè va ser finançada per la indústria minera de l'Alta Silèsia. Aquest imponent edifici, que semblava una fortalesa, va ser rebutjat pels ciutadans polonesos que el van veure com una imposició alemanya i el símbol de la seva voluntat de domini sobre els polonesos. No obstant això, la Torre de l’Alta Silèsia va esdevenir una icona de la ciutat fins a la seva destrucció durant la Segona Guerra Mundial. La planta baixa de la torres era l’àrea d’exposició; la part superior era un dipòsit de 4.000 m3 d’aigua. Durant la segona meitat del segle xx es va bastir sobre les restes de la Torre de l’Alta Silèsia, la Torre ‘Iglicę’, que vol dir agulla en polonès, i que ha esdevingut un dels símbols de la MTP.
La construcció més cara i, alhora, políticament més polèmica del recinte expositiu va ser la construcció de l’anomenat «poble ideal de la nació» (és a dir, de la nació alemanya), que res tenia a veure ni amb l'arquitectura tradicional de la zona de Poznań, ni amb la realitat dels seus habitants. Representava un element més de la política nacionalista prussiana en les regions orientals, que tractava els polonesos amb els instruments més característics d’una potència colonial. En l'Exposició de l'Alemanya Oriental no hi podia mancar el parc d'atraccions, una característica de l'època. El principal atractiu popular de l’esdeveniment va ser el «poblat indígena», ocupat per 75 senegalesos i gambians, que va portar a Poznań la fascinació per les exposicions ètniques i colonials que van tenir lloc a Europa durant el primer quart del segle xx. Aquesta atracció estava subtilment vinculada a les ambicions colonials d’Alemanya. Com molt bé conclou Hofmann,[6] a diferència de Praga el 1891, la utopia de l'exposició de Poznań no va ser l'emancipació burgesa, sinó més aviat l’autoritarisme expansionista: la manifestació d'una mentalitat de barricada en el centre d'un territori considerat com a «alemany», però percebut com un enemic polític.
[1] Carta del director de la Miejski Urzad Targu Poznańskiego (Oficina
Municipal de la Fira de Poznań) a la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona,
desembre de 1924. AHCCB 1085.15.
[3] Una bona síntesi sobre l’Exposició de
l’Alemanya Oriental de Poznań de 1911 es pot trobar a Hofmann, Andreas R. «Utopie nazionali: grande esposizioni in
Europa centro-orientale, 1891-1929». Memoria
e Ricerca, núm. 17, setembre-desembre 2004, p. 241-245.
[4] Vegeu els articles de la Prazský Vzorkový Veletrh (PVV) d’aquest
bloc.
[5] http://rynek-sztuki.pl/index.php/2011/wystawa-polskiego-plakatu-w-moskwie/..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada