Feria de Muestras de Valladolid / Feria Regional de Muestras de Castilla y León/ Feria Nacional de Muestras de Castilla y León (2)

Els cartells de la Fira de Mostres de Valladolid

Detall del cartell la tercera Fira Nacional de Mostres de Castella i Lleó de l’any 1975.

Sebastián Rey Padilla va ser l’autor del cartell oficial de la Fira de Mostres Valladolid de l’any 1935. En l’article anterior vam presentar una vinyeta que representava l’esmentat cartell. A més del cartell oficial, la Fira de Mostres de Valladolid va produir altres cartells de petit format que van contribuir a difondre i a donar a conèixer l’esdeveniment firal de la capital castellana. Un d’aquests cartells de petit format és del pintor Juan Antonio Morales (Villavaquerín del Cerrato, Valladolid, 1909 — Madrid, 1984).[1] Aquest artista va fer la primera exposició l’any 1931 al Círculo Mercantil de Valladolid, que li va obrir les portes per ingressar a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid, on va entrar en contacte amb els cercles intel·lectuals de la capital espanyola. Amb l’esclat de la Guerra Civil, es va adherir a l’aliança d’intel·lectuals antifeixistes. Va ser l’autor del cartell Los Nacionales, un dels cartells més rellevants del període bèl·lic. Acabada la Guerra va estar a presó durant un curt període, al sortir es va dedicar a fer retrats de l’alta societat, fins i tot en va fer de Francisco Franco. L’any 1964 va ingressar a l’Academia de San Fernando i el 1974, a l’Academia Española de Roma. El cartell de Juan Antonio Morales de la Fira de Mostres de Valladolid de 1935 presenta una composició geomètrica força peculiar. En l’extrem inferior esquerre, una roda dentada —l’al·legoria de la indústria— projecta la divisió de la composició en dues parts, en dos triangles rectangles. El triangle de la dreta és d’un color terrós, propi dels camps de Castella, on destaquen dues espigues de blat, representatives de l’agricultura. En el triangle esquerre destaca, sota un cel d’un blau intens, un castell, la construcció més característica de Castella i a la qual li deu el nom.

Cartell petit format de Juan Antonio Morales de la primera Fira de Mostres de Valladolid, de l’any 1935.

Los Nacionales, cartell que Juan Antonio Morales va fer durant la Guerra Civil Espanyola.

L’altre cartell de petit format de la primera Fira de Mostres de Valladolid de 1935 és del pintor Manuel Mucientes (Valladolid, 1887 — 1960).[2] Manuel Mucientes va estudiar Belles Arts a Valladolid i, posteriorment, es va traslladar a Madrid per començar la carrera Militar, on va exercir com a delineant. Com a pintor, destaquen els paisatges solitaris, sense figures, dels pobles de Valladolid. El cartell de Manuel Mucientes de la Fira de Mostres de Valladolid presenta una composició geomètrica força més elaborada que la del cartell anterior. L’agricultura, amb l’espiga de blat, la indústria, amb la roda dentada, i el comerç, amb el rostre de Mercuri, el déu protector del comerç, hi són representats en la composició del cartell, en la qual, Manuel Mucientes juga amb la combinació de quatre colors, el negre, el vermell, el groc i el verd.

Cartell de Manuel Mucientes de la primera Fira de Mostres de Valladolid de l’any 1935.

De 1935 passem a 1969, quatre anys després de la represa de l’activitat firal a la ciutat castellana, ara amb el nom de Feria Regional de Muestras de Valladolid. En els dos terços superiors de la composició, destaca sobre un fons negre una circumferència compartimentada en quatre ‘formatgets’, dos de més grans que els altres. Seguint l’ordre de les agulles d’un rellotge, en el primer·’formatget’ trobem tres rodes dentades sobre un fons groc, al·legoria de la indústria; en el següent, sobre un fons verd, dues espigues de blat, referència a l’agricultura castellana; en el tercer ‘formatget’, sobre un fons blau, una testa bovina, en representació de la ramaderia; i en el darrer, sobre un fons vermell, l’escut de la ciutat de Valladolid. L’expressió ‘FERIA DE CASTILLA Y LEON’, divideix la circumferència en dues parts. El text informatiu, ocupa el terç inferior de la composició.

Cartell de la cinquena Fira Regional de Mostres de Castella i Lleó de l’any 1969.

La composició iconogràfica del cartell de la setena Fira Regional de Mostres de Castella i Lleó, la de 1971, és força original. Els elements vinculats a l’agricultura tenen un protagonisme molt rellevant en aquesta composició. Sobre un fons negre destaca en vermell i a la part inferior, un cargol i dues femelles i al darrere, un espiga de blat. La posició d’aquests tres elements simula la figura d’un tractor, amb la cabina del conductor i les característiques rodes gegants d’aquests vehicles. Sobre l’espiga de hi ha el lema, no gaire original, per cert, que serà present en molts dels elements de comunicació d’aquesta fira en els anys següents: «donde la agricultura, la industria y el comercio se dan la mano».

Vinyeta que reprodueix el cartell d’autor desconegut de la setena Fira Regional de Mostres de Castella i Lleó de l’any 1971.

El cartell de la tercera Fira Nacional de Mostres de Castella i Lleó, la de l’any 1975[3], presenta una composició força senzilla. Sobre un fons de color taronja força cridaner, l’element gràfic que més destaca de la composició és la xifra ‘3’, que ocupa la meitat superior del cartell i indica la tercera edició de la Fira Nacional de Mostres de Castella i Lleó. L’any 1973, l’esdeveniment firal havia canviat l’adjectiu ‘regional’ pel de ‘nacional’. A la part inferior del cartell, en un requadre de fons negre, hi ha les al·legories més representatives de la indústria, l’agricultura i el comerç. Respectivament, d’esquerra a dreta, dues rodes dentades, una vermella i l’altra taronja; una espiga de blat de color groc; i casc alat de Mercuri, de tonalitats blavoses. En la part inferior del cartell hi ha el conegut lema de la Fira: «donde la agricultura, la industria y el comercio se dan la mano».

El cartell de la tercera Fira Nacional de Mostres de Castella i Lleó, de l’any 1975.

La xifra que indica l’edició de l’esdeveniment va ser, en el cas de la Fira Nacional de Mostres de Castella i Lleó, l’element gràfic que reiteradament destacava en la composició dels cartells. En el de la sisena edició, el de l’any 1978, el número 6 ocupa la totalitat de la superfície del cartell. Compositivament, es tracta d’un cartell més elaborat que no pas el de 1975. El número 6 es forma a partir de l’evolució d’una roda dentada vermella. El casc alat de Mercuri i l’espiga de blat, també presents en aquest cartell, són elements iconogràfics recurrents en les composicions de la Fira de Valladolid. A la part inferior, novament, el lema de la Fira: «donde la agricultura, la industria y el comercio se dan la mano».

Cartell de la sisena edició de la Fira Nacional de Mostres de Castella i Lleó de l’any 1978.

Per acabar aquest article dedicat a la Fira de Mostres de Valladolid, presentarem els cartells de les dues darrers edicions d’aquest esdeveniment, els dels anys 2010 i 2011. En el cartell de l’any 2010, destaca sobre un fons taronja un molinet de vent, com el que podria utilitzar la canalla en qualsevol fira de festa major. El recurs iconogràfic dóna suport a la frase ‘gira en torno a ti’. Cal recordar que aquest mateix motiu iconogràfic, el del molinet de vent, ja va ser utilitzat en la cinquena edició del Fira Iberoamericana de Sevilla l’any 1965 (vegeu l’article del 23 de gener de 2012 en aquest mateix bloc). No hi ha cap element iconogràfic que faci referència l’activitat econòmic de la capital de Castella i Lleó, fet que indica que aquest esdeveniment té, en les darreres edicions, un caire més aviat festiu que no pas econòmic.

Cartell de la 76 edició de la Fira Internacional de Mostres de Valladolid de l’any 2010.

El cartell de la darrera edició de la Fira Internacional de Mostres de Valladolid, la de l’any 2011, igual que el cartell precedent, tampoc té una referència explícita a qualsevol mena d’activitat econòmica. El lema d’aquesta edició de la Fira és ‘comienza la aventura’, donant a entendre que la Fira Internacional de Mostres de Valladolid cal entendre-la com un joc. Els elements iconogràfics del cartell també reforcen aquesta idea: una fira de ‘marcianitos’. Què hi farem.

Cartell de la 76 edició de la Fira Internacional de Mostres de Valladolid de l’any 2011.

---

[1] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.378.

[2] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.379.

[3] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.306.

Feria de Muestras de Valladolid / Feria Regional de Muestras de Castilla y León/ Feria Nacional de Muestras de Castilla y León (1)

La Fira de Mostres de Valladolid

Detall del cartell de Manuel Mucientes de la primera Fira de Mostres de Valladolid de l’any 1935.

La primera Feria de Muestras de Valladolid es va celebrar l’any 1935 als jardins del Campo Grande de la ciutat castellana. La Fira va ser una flor d’estiu que no va tenir continuïtat perquè la Guerra Civil va estroncar-ne la iniciativa. Van haver de passar tres dècades, fins al 1965, perquè la capital castellana acollís novament un esdeveniment firal.

Valladolid, si s’exceptuen les grans fires de l’època medieval i moderna, no tenia una tradició arrelada en l’organització d’exposicions agràries i industrials. L’únic precedent remarcable va ser l’Exposición Pública de Valladolid celebrada l’any 1871, l’objectiu de la qual era esdevenir una gran mostra de les produccions de Castella, al final, però, tan sols va ser una exposició local ja que moltes províncies castellanes no hi van participar.

Gravat de l’Exposición Pública de Valladolid de 1871, exterior de les galeries agrícola i mecànica.[1]

Els promotors de la primera Fira de Mostres de Valladolid consideraven que la capital castellana era un gran centre consumidor al qual calia apropar la producció. Si més no, així ho pregonaven en els documents que publicitaven l’esdeveniment firal: «Valladolid, centro de Castilla, el consumidor más importante de España, ha visto cómo otras regiones celebraban sus Ferias de Muestras, sin ser nunca apetencia de organizar un certamen similar, porqué eran épocas en que los compradores podían acudir a los centros de producción —donde aquellos se celebraban— pues sus negocios podían sufrir el recargo que tales asistencias suponían. Hoy, no; y, por ello, se organiza en Valladolid la 1a Feria de Muestras para que los productores acudan con sus mercancías al lugar en que se encuentran los compradores, única forma, en los momentos actuales de poder conseguir operaciones».[2]

Fulletó d’informació i propaganda de la I Fira de Mostres de Valladolid de l’any 1935[3] que reprodueix el cartell Sebastián Rey Padilla (Linares, 1911 – Madrid, 1973).

L’acte d’inauguració de la primera Fira de Mostres de Valladolid va estar presidit pel ministre de Marina, Antonio Royo Villanova Urieta (Saragossa, 1869 — Madrid, 1958 ). Antonio Royo Villanova era periodista, polític espanyol, catedràtic de dret a la Universitat de Valladolid i director del diari El Norte de Castilla entre 1912 i 1956. Sempre es va oposar a les reivindicacions autonomistes de Catalunya, tot i haver traduït al castellà La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba. L’any 1931 va ser diputat per Valladolid en les primeres Corts republicanes, càrrec que va renovar el 1933 en les llistes del Partit Agrari. A les Corts va ser molt bel·ligerant contra l'Estatut d’Autonomia de Catalunya. Va ser ministre de Marina entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935 en el govern que va presidir Alejandro Lerroux. No ha d’estranyar, doncs, que amb aquest currículum el ministre fes constants al·lusions a Catalunya en l’acte d’inauguració: «no tomareis a desaire que aquí en este recinto de la cultura castellana me haya detenido en primer lugar ante los stands de la industria de Tarrasa y Sabadell, que demuestran la confraternidad que debe existir entre todas las ramas de la industria española».[4] És interessant de reproduir la crònica periodística de l’esdeveniment, on les qüestions econòmiques implícites en tot esdeveniment firal resten relegades a un segon terme per les constants referències a Catalunya i a la seva espanyolitat: «Afirma [Antonio Royo Villanova] que hay que proteger a la industria catalana, en cuanto tiene de nacional, esto es, española, porque no se puede hablar de nación catalana. Entiende que la industria catalana y la castellana son y deben ser solidarias. Que todos coman pan, pero hecho con trigo español. Conviene a Cataluña que Castilla sea rica; pero a Castilla le conviene también que lo sea Cataluña. Por esto, el actual Gobierno se preocupa de favorecer la industria y exportación de los productos catalanes, pero sin que ello perjudique a la industria de otras regiones españolas. Insiste en que eso de “nación catalana” es un equívoco que debe desaparecer. Declara, en nombre del Gobierno, abierta la I Feria de Muestras de Valladolid, y termina con vivas a España y a Cataluña española».[5] Déu n’hi do.

Fulletó de la I Fira de Mostres de Valladolid de 1935.[6]

Fulletó de la I Fira de Mostres de Valladolid de 1935.[7]

La primera Fira de Mostres de Valladolid va tenir un component agrícola i ramader força rellevant, de fet en els fulletons de propaganda de l’any 1935 es presenta l’esdeveniment com un «certamen agro-industrial».[8] La ubicació de la Fira en els jardins del Campo Grande es presentava com a provisional i s’anunciava que «el próximo año, ya asentada la Feria en el palacio permanente proyectado, ofrecerá Valladolid un marco ajustado a las proporciones y a la finalidad de la empresa que se ensaya».[9] Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil va impedir que el projecte fructifiqués.

Vinyeta que reprodueix el cartell oficial de la Fira de Mostres Valladolid de 1935.[10] L’artista Sebastián Rey Padilla (Linares, 1910 — Madrid, 1973) va ser l’autor del cartell oficial de la primera Fira de Mostres de Valladolid. Rey Padilla també va ser l’autor del cartell de la Fira de Barcelona de 1948 i el de l’Exposició Agrícola i Ramadera de Lleida de l’any 1946. Altres artistes val·lisoletans, com Juan Antonio Morales i Manuel Mucientes, també van dissenyar cartells per a la primera edició de la Fira de Valladolid.

L’activitat firal es va reemprendre a la capital castellana l’any 1965, amb l’organització de la primera Feria Regional de Muestras de Valladolid. Igual com havia succeït durant el període republicà, es tractava d’una fira en què el component agrícola i ramader era el principal atractiu, tot i que la representació de les indústries locals, molt vinculades al sector agroalimentari,  també hi eren presents: «la ganadería tiene este año un lugar preferente en al Feria, con lotes de ganado vacuno, bovino, de cerda, etc.; la avicultura ha incrementado sus exponentes [...], la industria está, asimismo, ampliamente representada, destaca la automovilística hasta la que representa el importante sector aquí tan significativo de la industrialización del campo».[11]

Formalment l’àmbit territorial de la Fira era regional (Castella i Lleó), però bàsicament es circumscrivia a les províncies de Valladolid, Burgos, Palència i Santander. Tanmateix, les aspiracions per aconseguir la categoria de Fira nacional eren presents en els organitzadors de l’esdeveniment firal: «numeroso público acudió a la inauguración de la II Feria Regional de Muestras de Valladolid (1966), que aspira a extender su ámbito a lo nacional y hoy es ya fruto logrado y representativo de la región castellano-leonesa. [...] 12.000 m cuadrados, imprescindibles para dar cabida al número de expositores: más de 370».[12]

Fulletó de la I Fira Regional de Mostres de Valladolid de 1965.[13]

En la tercera edició de la Feria Regional de Muestras de Valladolid de l’any 1967 el component agrícola i ramader continuava sent el més important: «este año habrá más de 500 expositores nacionales, entre ellos gran numero de Burgos, Santander y Palencia. La sección ganadera tendrá este año una representación muy numerosa. [...] La Feria Regional de Muestras de Valladolid ofrecerá además una novedad interesante: se trata de una gran exposición vinícola, en la que participarán las más importantes bodegas de la provincia de Valladolid, con su original muestrario de los apreciados caldos de Castilla».[14] En l’acte d’inauguració de la Fira d’aquell any, l’alcalde de Valladolid, Martín Santos Romero, i el president del Comitè Executiu de la Fira, José Luís Mosquera, van tornar a sol·licitar al ministre de Comerç , Faustino García-Moncó Fernández (Santander, 1916 — Madrid, 1996), la concessió de Fira Nacional: «tanto el alcalde de Valladolid […] como el presidente del Comité ejecutivo de la Feria regional de Muestras […] pidieron al señor García Moncó la concesión del título de Feria nacional de Muestras a esta manifestación periódica. “Dentro de la vieja solera campesina de Castilla –dijo el señor Santos Romero-, la provincia de Valladolid se ha incorporado al progreso industrial de España. [...] Apoyándose [Mosquera] en los mismos razonamientos expuestos por el alcalde de Valladolid, insistió en que esta Feria Regional sea declarada nacional no sólo por cuanto Valladolid representa, sino por estar enclavada en el centro mismo de once provincias castellanas, por el número de sus habitantes y por sus fáciles vías de comunicación. El recinto ocupa una extensión aproximada de cincuenta mil metros cuadrados, con dos amplios pabellones y más de cuatrocientos cincuenta stands. Se reúne en ellos una amplísima gama de la actividad económica: fabricación de automóviles y juguetes, obras de transformación agrícola, materiales para la construcción, productos de alimentación, maquinaria para la industria y la agricultura».[15] Cal recordar que, d’acord amb el Decret de 1943 regulador de les fires i exposicions comercials, només hi podia haver dues fires d’àmbit internacional (ja ho eren València i Barcelona) i dues d’àmbit nacional (ja ho eren Saragossa i Sevilla, aquesta, Iberoamericana des de 1961).

L’any 1973, la Fira de Valladolid va assolir la categoria d’esdeveniment nacional amb la celebració de la primera Feria Nacional de Muestras de Castilla y León. El component agrícola i ramader continuava exercint un paper preponderant. La premsa, a més de les dades tècniques de rigor, destacava «dos novedades importantes, la construcción de un pabellón agrícola y la celebración de las primeras Jornadas Nacionales de Ingeniería Rural».[16] Malgrat aquesta clara orientació cap al sector primari, l’alcalde de Valladolid i president del Comitè Executiu de la I Fira Nacional de Mostres de Castella i Lleó, Antolín de Santiago y Juárez, defensava el caràcter industrial de la ciutat de Valladolid: «Hasta hace diez años podía calificarse a Valladolid como ciudad eminentemente agrícola o, al menos, dependiente, en sus industrias básicas, de la agricultura. En la actualidad Valladolid es una ciudad eminentemente industrial con una industrialización en pleno desarrollo y con una definitiva característica metalúrgica, aunque sin haber abandonado las industrias de transformación de productos agrícolas. En estos momentos las industrias vallisoletanas fundamentales abarcan las ramas de la automoción (FASA, Sava, Michelín, etc.), alimentarias (harina, azúcar, piensos compuestos) y textiles y de transformación (Tafisa, papeleras, etc.)».[17]

L’activitat firal a la capital castellana s’ha anat desenvolupant sense interrupció des d’aleshores. Actualment, la Fira de Valladolid és un consorci les activitats del qual són l’organització i el desenvolupament de fires, congressos i events. Cada any se celebra la Fira de Mostres, que és una manifestació econòmica multisectorial.

---

[1] La Ilustración Española y Americana. Any XV, núm. 30, Madrid, 25 d’octubre de 1871.

[2] 1ª Feria de Muestras. Valladolid, 1935. AHCCB 1084.28.

[3] Op. Cit.

[4] ABC, 17 de setembre de 1935.

[5] Op. Cit.

[6] 1ª Feria de Muestras. Valladolid, 1935. AHCCB 1084.28.

[7] Op. Cit...

[8] Op. Cit...

[9] Op. Cit...

[10] AHCCB 1084.28.

[11] ABC, 8 de setembre de 1966.

[12] Op Cit.

[13] Feria Regional de Muestras de Valladolid. AHCCB 1536.7.

[14] ABC, 12 d’agost de 1967.

[15] ABC, 10 de setembre de 1967.

[16] ABC, 13 de setembre de 1973.

[17] Agricultura. Revista agropecuaria. Any XLIII, núm. 496, agost de 1973, p. 470.471.

Feria de Muestras de Bilbao (2)

Els cartells de la Fira de Mostres de Bilbao

Detall del cartell de Manu Eléxpuru del Valle de la X Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1959.

Els dos primers cartells d’aquest article corresponen a l’Exposición de Industria y Comercio de Bilbao dels anys 1934 i 1935. Recordem que aquestes dues exposicions es consideren, respectivament, la tercera i la quarta Fira de Mostres de Bilbao, tot i que oficialment no se’n deien així. En canvi de l’Exposición del Motor, Accesorios y Radio, la de l’any 1932 i la de1933, les dues primeres edicions de la fira basca, no hem trobat cartells, si és que se’n van fer.

El cartell de l’Exposición de Industria y Comercio de l’any 1934[1] és obra de Nicolás Martínez Ortíz de Zárate (Bilbao, 1907 — 1991). Aquest cartell presenta un tractament iconogràfic molt similar al dels cartells firals europeus de la primera meitat del segle xx. En primer terme, apareix el rostre de Mercuri, amb el seu inconfusible casc. La divinitat protectora del comerç sosté en les seves mans el caduceu, un dels seus atributs, i una roda dentada, al·legoria de les activitats industrials. En segon terme, una majestuosa columna, al capdamunt de la qual hi ha un capitell jònic, dóna a la composició un caràcter eminentment clàssic. D’aquest cartell també cal destacar el joc de llum i ombres amb què l’artista aconsegueix donar profunditat a la composició.

Cartell de Nicolás Martínez Ortíz de Zárate de l’Exposiciónde Industria y Comercio de l’any 1934.

El cartell de l’edició següent de l’Exposición de Industria y Comercio, la de l’any 1935[2], també té Mercuri com a element gràfic principal. En aquesta ocasió, la figura del déu protector del comerç surt de cos sencer. Amb la mà esquerra sosté el caduceu, mentre aixeca la dreta per damunt del cap. La representació de Mercuri sembla veritablement una escultura de Pau Gargallo per l’ús que fa dels buits l’autor desconegut d’aquest cartell.

Cartell d’autor desconegut de l’Exposición de Industria y Comercio de l’any 1935.

José Luis Ribera Chacón és l’autor del cartell de la Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1941.[3] La campana que anuncia l’esdeveniment firal és el recurs gràfic més rellevant de la composició. Sobre un fons negre destaca en vermell la campana, que porta gravat l’escut de la ciutat. En una posició secundària, darrere la campana, hi ha la roda dentada, símbol de la indústria, i el caduceu de Mercuri, al·legoria del comerç.

Cartell de José Luis Ribera Chacón de la Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1941.

A continuació, un targetó signat per ROHE que possiblement reprodueix un dels cartells de la VI Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1942.[4] Sobre un fons de to marronós destaca la sigla ‘FM’ (Fira de Mostres) que se sustenta sobre una base en la qual es pot llegir el nom de la ciutat.

Targetó signat per ROHE de la VI Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1942.

La peça següent també és un targetó, obra de José Luís Ribera Chacón que possiblement reprodueix un dels cartells de la VII Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1943.[5] Una corriola simple eleva un fardell de grans dimensions format per l’expressió ‘Feria de Muestras’, al darrere es por veure el pal major d’una nau amb una bandera onejant al vent.

Targetó de José Luís Ribera Chacón de la VII Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1943.

Manuel (Manu) Eléxpuru del Valle (1930 — Madrid, 1993) va ser el guanyador del concurs de cartells de la Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1958. Aquest cartell es va utilitzar diverses vegades per promoure l’esdeveniment firal d’altres edicions. Manu Eléxpuru del Valle va començar com a dibuixant a l’agència Clarín, de la qual va arribar a ser president. Posteriorment també va ser president a Espanya de l’empresa de publicitat Walter Thompson. En el cartell de Manu Eléxpuru del Valle destaca, sobre un fons blanc, una estructura que simula una màquina, formada per una roda de color negre subjecta a una base de color verd de la qual surt un braç de color vermell. La base i el braç recorden la lletra ‘F’, al·lusiva a la paraula ‘fira’. A l’esquerra de la part inferior hi ha el logotip de la Fira de Mostres de Bilbao, la sigla ‘FMB’ en posició vertical. A continuació presentem quatre cartells amb aquest disseny corresponents a diverses edicions de la Fira de Mostres de Bilbao.

Cartell de Manu Eléxpuru del Valle de la X Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1959.[6]

Versió en francès del cartell de Manu Eléxpuru del Valle de la XV Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1964.[7]

Cartell de Manu Eléxpuru del Valle de la XVI Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1965.[8]

Cartell de Manu Eléxpuru del Valle de la Fira Internacional de Bilbao de l’any 1971. El cartell incorpora a l’esquerre de la part inferior i sota el logotip de la Fira de Mostres de Bilbao, el logotip de l’Union des Foires Internationales (UFI).[9]

---

[1] Bilboko Arte Ederren Museoa (Museu de Belles Arts de Bilbao), núm. d’inventari: 92/248.

[2] Bilboko Arte Ederren Museoa (Museu de Belles Arts de Bilbao), núm. d’inventari: 84/21.

[3] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.294.

[4] AHCCB 1532.5.

[5] AHCCB 1532.10.

[6] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.090.

[7] Museu de les Arts Aplicades d’Àustria (MAK). Inventary: PI 8849.

[8] AHCCB.

[9] AHCCB.