 |
Detall del cartell de Nicolás Martínez Ortíz de Zárate de l’Exposición de Industria y Comercio de l’any 1934.
|
La primera Fira de Mostres de Bilbao es va celebrar l’any 1941. Tanmateix hi va haver una continuïtat amb les exposicions industrials organitzades durant el període republicà: l’Exposición del Motor, Accesorios y Radio (1932 i 1933) i l’Exposición de Industria y Comercio (1934 i 1935). De fet, en el fulletó de promoció i informació de la Fira de Mostres de 1941, les exposicions de la dècada dels anys trenta s’esmenten com a precedents de la Fira: «se trata ahora de reanudar la magnífica tradición de nuestra Villa en la organización de esta clase de certámenes, interrumpida por el nefasto período rojo-separatista».[1] A més, en un targetó de la Fira de Mostres de l’any següent, el 1942, hi apareix la indicació de què es tracta de la sisena edició, per la qual cosa podem considerar les quatre exposicions del període republicà com les quatre primeres edicions de la Fira de Mostres de Bilbao.
 |
Fulletó signat per ROHE d’informació i propaganda de la Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1941.[2]Sobre el fons vermell destaca en blanc l’edifici de l’Institut Miguel de Unamuno i de l’Escola d’Alts Estudis Mercantils on es van celebrar les primeres edicions de la Fira de Mostres de Bilbao.
|
Bilbao havia acollit exposicions industrials i de belles arts amb anterioritat a les exposicions de la dècada dels anys trenta del segle passat, especialment durant la segona meitat del segle xix, com succeïa en moltes ciutats europees i espanyoles. Entre aquestes, cal destacar l’Exposición Provincial de Bilbao de l’any 1882. Ricardo Becerro de Bengoa va fer una descripció detallada i elogiosa d’aquest esdeveniment a les pàgines de La Ilustración Española y Americana: «un pueblo tan culto y emprendedor como la capital de Vizcaya, cuya vida social está a la altura de la de los más adelantados de Europa, no podía menos de salir airoso y con fortuna, al tratar de exhibir los productos del trabajo de sus hijos en una Exposición provincial».[3]
 |
Gravat que reprodueix diversos estands de l’ExposiciónProvincial de Bilbao de 1882 publicat a la revista La Ilustración Española y Americana.[4]
|
Les exposicions de la dècada dels anys trenta del segle passat van tenir una notable acollida per part de la societat biscaïna. El nombre d’expositors i de visitants va ser força significatiu: l’any 1932, 90 expositors i 48.000 visitants; el 1933, 122 expositors i 84.000 visitants; el 1934, 175 expositors i 101.000 visitants, i el 1935, 220 expositors i 182.000). Aquesta evolució ascendent es va interrompre amb l’esclat de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, les institucions polítiques i econòmiques de la ciutat van manifestar la conveniència de donar continuïtat a les exposicions industrials i comercials del període republicà.
El 22 de febrer de 1941 es va crear la comissió de la Fira de Mostres de Bilbao, que va adquirir personalitat jurídica el 21 de març amb l’aprovació dels seus estatuts i el seu reglament per part del Ministeri d’Indústria i Comerç. La primera (o cinquena) Fira de Mostres de Bilbao va obrir les portes el 10 d’agost en la mateixa ubicació on es van celebrar les exposicions precedents: «este año se celebrará la Feria de Muestras, como en años anteriores, en el recinto del Instituto Vizcaíno Miguel de Unamuno, Escuela de Altos Estudios Mercantiles y jardines anexos».[5] Les xifres d’expositors i de visitants, 248 i 165.000, respectivament, van superar les previsions més optimistes, van ser molt similars a les de 1935. Els dos anys següents, 1942 i 1943, es va repetir l’experiència, ja com a VI i VII Fira de Mostres de Bilbao, en la mateixa ubicació i amb un nombre de visitants lleugerament superior als de 1941, 175.000 i 180.000, respectivament.
 |
Fulletó signat per ROHE d’informació i propaganda de la Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1942.[6] És el mateix disseny de targetó que el de l’edició precedent, la diferència és el color del fons, en aquest cas blau.
|
L’any 1943 va quedar de manifest que les dimensions del recinte on tenia lloc la Fira de Mostres eren insuficients. D’altra banda, les instal·lacions firals eren provisionals i efímeres, ja que a l’acabar la Fira es desmuntaven per deixar l’edifici escolar en condicions per tornar a iniciar l’activitat docent cada més de setembre. Aquesta provisionalitat pel que fa a les infraestructures firals va provocar que la Fira de Mostres de Bilbao es deixés d’organitzar després de l’edició de 1943. La voluntat de les principals institucions polítiques i econòmiques de Bilbao era la de reemprendre l’activitat firal un cop es disposés d’un recinte en condicions. Una espera que es va allargar més d’una dècada.
 |
Fulletó d’informació i propaganda de la VII Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1943.[7]
|
Finalment, en la dècada dels anys cinquanta, es va trobar l’emplaçament per bastir les instal·lacions de la Fira de Mostres de Bilbao, en un terreny al costat de l’estadi de San Mamés, el camp de futbol de l’Athletic. La Diputació de Biscaia, l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Bilbao van constituir un consorci per dur a terme el projecte firal. Segons les institucions promotores, les instal·lacions havien de tenir en compte la naturalesa de l’estructura econòmica i empresarial basca on l’àmbit tècnic, vinculat a la indústria, tenia un paper molt rellevant. Es van construir dos pavellons, un per a la indústria pesada i l’altre per a la indústria lleugera. El nou recinte firal es va inaugurar l’11 d’agost de 1957 i va acollir la VIII Fira de Mostres de Bilbao, catorze anys després d’haver-se celebrat la setena: «La Feria de Muestras de Bilbao, inaugurada ayer por el ministro de Comercio, Sr. Ullastres, hace el número ocho de las celebradas en la capital de Vizcaya y es la primera que se efectúa en los locales propios. La superficie total de los terrenos que ocupa es de 60.000 metros cuadrados, que pertenecen al Ayuntamiento, la Diputación y la Cámara de Comercio, Industria y Navegación. El presupuesto de las obras ya invertido es de 354 millones de pesetas, y otra cantidad igual se invertirá en la segunda etapa, que doblará las actuales instalaciones. Todo es impresionante y gigantesco en esta Feria. En los “stands” figuran las más calificadas industrias del Norte de España, que demuestran al visitante el poderío industrial a que se ha llegado en esta región española».[8]
 |
Full de promoció de la VIII Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1957.[9] L’any 1957 es va inaugurar el nou recinte firal de la capital biscaïna. Catorze anys després d’haver-se celebrat la VII Fira de Mostres de Bilbao, el nou recinte va acollir la vuitena edició. No ha de sorprendre, per tant, que el recinte firal esdevingués el principal recurs gràfic en els materials de propaganda de la Fira de Mostres de Bilbao de 1957.
|
La Fira de Mostres de Bilbao va ser una de les primeres fires espanyoles que va organitzar salons monogràfics, una estratègia que les institucions firals europees ja feia anys que desenvolupaven. L’any 1961 es va inaugurar la primera Fira Tècnica de la Màquina-Eina i l’any 1966, la primera Fira Tècnica de la Indústria Elèctrica.
 |
Fulletó d’informació i propaganda de la segona edició de la Fira Tècnica de la Màquina-Eina de Bilbao de l’any 1962.[10]
|
 |
Fulletó d’informació i propaganda de la segona edició de la Fira Tècnica de la Indústria Elèctrica i Maquinària d’Elevació i Transport de Bilbao de l’any 1967.[11]
|
L’any 1966, la Fira de Mostres de Bilbao va aconseguir el reconeixement com a fira internacional, una demanda que els promotors de l’esdeveniment firal reclamaven des de 1957.
Les instal·lacions firals de Bilbao es van anar ampliant periòdicament, l’any 1981 es va iniciar un projecte d’ampliació que va absorbir les edificacions anteriors i va dotar al recinte de la Fira Internacional de Bilbao de vuit pavellons. Dues dècades més tard, amb l’entrada del nou mil·lenni, la Fira de Bilbao es va plantejar la necessitat de disposar d’una nova ubicació i d’unes noves instal·lacions. El 19 d’abril de 2004, va entrar en funcionament la nova seu de la Fira de Mostres de Bilbao, amb el nom de Bilbao Exhibition Centre (BEC), a Barakaldo, en els terrenys que anteriorment havien acollit els Alts Forns de Biscaia.
