Svenska Mässan [La Fira Sueca de Göteborg] (1)

Els precedents de l’Svenska Mässan

Detall del cartell d’Olle Zetterquist de l’Svenska Mässan de 1950.

Göteborg és la segona ciutat de Suècia amb una llarga tradició industrial i amb un dels ports més importants de tota Escandinàvia i el d’activitat més intensa de Suècia. Els precedents de la Fira de Mostres de Göteborg, l’Svenska Mässan (‘la Fira Sueca’), es remunten a la segona meitat del segle xix. Suècia, com tots els països industrialitzats d’Europa, no va restar aliena al fenomen de les exposicions industrials. El primer gran esdeveniment d’aquestes característiques va ser l’Expositionen af Svenska Slöjdalster i Stockholm (Exposició Sueca d'Arts i Oficis d'Estocolm) de l’any 1851, el mateix any que va tenir lloc la primera gran exposició universal a Londres. Quinze anys després, el 1866, es va celebrar una segona exposició industrial, l’Stockholmsutställningen (Exposició d’Estocolm. Al voltant de 3.800 expositors procedents de Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Noruega hi van participar. L’objectiu implícit de l’Exposició d’Estocolm era fer entendre a la societat sueca que el progrés tècnic, amb el suport de les arts, reforçaria la competitivitat internacional de Suècia. En altres paraules, que la industrialització era el camí a seguir. L'exposició no va tenir l'èxit que esperaven els seus promotors; hi va haver menys visitants dels previstos i econòmicament va ser un gran fracàs. Només 50.000 visitants estrangers van acudir a l’Stockholmsutställningen, quan els organitzadors n’esperaven deu vegades més.

Interior del Palau de la Indústria de l’Stockholmsutställningende l’any 1866.[1]

Tanmateix, la primera gran exposició d’àmbit internacional i que va tenir un gran impacte en la societat sueca va ser l’Allmänna konst- och industriutställningen (Exposició General de la Indústria i de les Arts) de 1897, celebrada també a Estocolm. Aquesta Exposició va ser promoguda pel príncep Gustau, el futur rei Gustau V, amb motiu del 25è aniversari de la coronació del rei Oscar II. L’objectiu de l’event era mostrar al poble suec el grau de desenvolupament econòmic al qual havia arribat Suècia (i Noruega, ja que aleshores formava part del regne de Suècia). L’Exposició General de la Indústria i de les arts  del 1897 va ser la cinquena d’una sèrie exposicions industrials i artístiques que havien tingut lloc als països escandinaus (Estocolm, el 1851 i el 1866, i Copenhaguen, el 1872 i el 1888).

Cartell de l’Exposició General de la Indústria i de les Arts d’Estocolm de 1897.[2]

Cartell de Vicke Andrén (Uddevalla, 1856 - Estocolm, 1930) del ‘Fiskeri Hallen’ (Saló de la Pesca) de l’Allmänna konst- och industriutställningen (Exposició General de la Indústria i de les Arts) d’Estocolm de 1897.[3]

Il·lustració que reprodueix el recinte expositiu de l’Allmänna konst- och industriutställningen (Exposició General de la Indústria i de les Arts) d’Estocolm de 1897.[4]

Plànol del recinte expositiu de l’Allmänna konst- och industriutställningen (Exposició General de la Indústria i de les Arts) d’Estocolm de 1897.[5]

Ja ben entrat el segle xx, Estocolm va tornar a acollir una exposició, la Konstindustriutställningen (Exposició de la Indústria i de les Arts), que va tenir lloc del 4 de juny al 30 de setembre de 1909. Va ser un esdeveniment d’àmbit nacional, només hi van participar expositors suecs, i va ser considerada com la continuació de la celebrada el 1897, tot i que no va tenir l’impacte de la primera.

Coberta del catàleg de la Konstindustriutställningen (Exposició de la Indústria i de les Arts) d’Estocolm de 1909.

En les dues primeres dècades del segle xx, altres ciutats sueques van seguir l’exemple d’Estocolm i, amb més o menys èxit, van organitzar exposicions industrials: Gävle, el 1901 (Industri- och slöjdutställningen i Gävle, Exposició Industrial i d’Artesania de Gävle); Helsingborg, el 1903 (Helsingborgsutställningen, Exposició de Helsingborg); Norrköping, el 1906 (Konst- och industriutställningen i Norrköping, Exposició de la Indústria i les Arts de Norrköping); Lund, el 1907 (Lundautställningen, Exposició Industrial de Lund); i Malmö, el 1914 (Baltiska utställningen,Exposició del Bàltic).

Cartell de Helsingborgsutställningen, (Exposició de Helsingborg) de 1903.[6]

Mapa del recinte expositiu de la Konst- och industriutställningen i Norrköping (Exposició de la Indústria i les Arts de Norrköping) de 1906.[7]



Vinyeta commemorativa de la Lundautställningen (Exposició Industrial de Lund) de 1907.[8]

Cartell d’Ernst Norlind (Vellinge, 1877 – 1952) de la Baltiska utställningen (Exposició del Bàltic) celebrada a Malmö l’any 1914.

Pel que fa la ciutat de Göteborg, el precedent de l’Svenska Mässan cal anar a cercar-lo a la Industriutställning i Göteborg (Exposició Industrial de Göteborg) de l’any 1891. L’Exposició era d’àmbit regional i hi eren presents les principals indústries de Göteborg.

La primera edició de l’Svenska Mässan de Göteborg la va inaugurar, el 7 de juliol de 1918, el rei Gustau V. En aquesta primera manifestació firal, que es va celebrar del 8 al 14 de juliol, hi van participar 530 expositors. Fins a 1973, la Fira de Mostres de Göteborg es va celebrar sense interrupció. Els primers anys a l’estiu i, des de 1925, durant el mes de maig.

Segell commemoratiu de la primera edició de la Fira Sueca de Göteborg, l’any 1918.

L’Svenska Mässan de l’any 1923 es va celebrar en el marc de la Jubileumsutställningen i Göteborg (Exposició del Jubileu de Göteborg), un esdeveniment que es va organitzar per commemorar el 300 aniversari de la fundació de la ciutat l’any 1621. De fet, l’Exposició del Jubileu s’hauria d’haver celebrat el 1921, però per diversos motius es va haver d’ajornar. Del 8 de maig, data en què el rei Gustau V va inaugurar la Jubileumsutställningen i Göteborg, i fins al 15 d’octubre, més de quatre milions de persones van visitar l’Exposició.

Fulletó de promoció de l’Svenska Mässan de l’any 1923.[9] En el fulletó s’indica que la Fira se celebrava conjuntament amb l’Exposició del Jubileu de Göteborg.

Fulletó de promoció de l’Svenska Mässan de l’any 1923.[9] En el fulletó s’indica que la Fira se celebrava conjuntament amb l’Exposició del Jubileu de Göteborg.

Cartell de Meurling de l’Exhibició Internacional Aèria celebrada en el marc de l’Exposició del Jubileu de Göteborg l’any 1923.[10]

L’any 1953, l’Svenska Mässan va esdevenir internacional i va ser acceptada com a membre de la Union des Foires Internationales (UFI). El 1957 es va inaugurar el recinte firal de Stora Mässhuset, popularment conegut com ‘la gran fira’, i tres anys més tard es va iniciar la construcció del Palau de la Indústria, que es va completar en etapes durant la primera meitat de la dècada dels anys seixanta del segle passat.

Fulletó de promoció de l’Svenska Mässan de l’any 1962.[11] El Palau de la Indústria de Göteborg és el recurs gràfic utilitzat per il·lustrar el fulletó.

L’any 1973 la Fira Sueca es va celebrar per darrera vegada, tot i que la marca ’Svenska Mässan sobreviure per denominar el centre d’exposicions i congressos de la ciutat, on es continuen celebrant salons monogràfics i especialitzats.

---

[1] Konstskolans bibliotek.

[2] Stockholmskällan (Museu de la Ciutat d’Estocolm) <http://www.stockholmskallan.se>.

[3] <www.posterteam.com>

[4] Vegeu l’entrada ‘Allmänna konst- och industriutställningen’ de la Viquipèdia en suec.

[5] Vegeu l’entrada ‘Allmänna konst- och industriutställningen’ de la Viquipèdia en suec.

[6] Skånes Näringslivsarkiv (SNA) <http://www.sn-arkiv.se>.

[7] Hulting, Johan, Norrköping och dess omgifningar. Officiell handbok utgifven af Förvaltningsutskottet för 1906 års Konst- och Industriutställning. Norrköping 1906.

[8] Col·lecció particular de Víctor Oliva.

[9] La Foire de Suède. Gothembourg. Foire Nationale. Göteborg, 1923. AHCCB 543.24.

[10] <www.internationalposter.com>

[11] Feria Internacional Sueca. Göteborg, 1962. AHCCB 1512.8.

Reichenberger Messe [Fira de Reichenberg] (2)

Els cartells de la Fira de Reichenberg (2)

Detall d’un fulletó d’informació i propaganda de la Fira de Reichenberg de 1934.

En aquest segon article dedicat a la Reichenberger Messe, presentarem els cartells corresponents al període 1924- 1937. Cal dir que els cartells de les edicions de 1923, 1925 i 1936 no ha estat possible de reproduir-los. Al Museu d’Arts Aplicades de Viena (MAK) tenen un exemplar en alemany del cartell de 1923[1] i un altre del de 1936,[2] però no els tenen digitalitzats.

Recordem, tal com vàrem dir en l’article anterior, que quasi bé tots els cartells de la Fira de Reichenberg del període d’entreguerres van ser dissenyats per Josef Jäger (Weissenbach, 1883 - ) o el seu taller. Els cartells de la Reichenberger Messe de 1924[3] i 1935[4] tenen una locomotora com a element iconogràfic central de les respectives composicions. El ferrocarril, estretament vinculat al procés d’industrialització dels països europeus, sempre se l’associa a la idea de progrés. En el primer d’aquests cartells, una locomotora circula per sota d’un ingent arc de color vermell, que no és altra cosa que el logotip de la fira bohèmia, l’imant coronat amb la sigla de la institució firal. El ferrocarril està guarnit amb nombroses banderes pertanyents als països participants a l’esdeveniment firal. Les dates de celebració de la Fira, en negre, es troben a la part superior del cartell, mentre que la resta del text informatiu, també en negre, a la part inferior. Aquest cartell també el tenen, però sense digitalitzar, a la Biblioteca Nacional d’Àustria (ONB[5]), a la Biblioteca Municipal de Viena (WBR)[6] i al Museu d’Arts i Oficis d’Hamburg (MKG)[7].

Cartell en alemany de l’edició de 1924 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger.

En el cartell de 1935, la locomotora té un protagonisme més accentuat que en el cartell precedent. La perspectiva és frontal i força imposant; dóna la sensació que l’enginy ferroviari hagi d’endur-se tot el que pugui trobar pel davant. El logotip de la Reichenberger Messe, en negre, es troba circumscrit dins d’un cercle que juga amb els colors vermell i blanc. El text informatiu ocupa la part inferior del cartell, mentre les dates de celebració de l’esdeveniment firal estan a l’esquerra de la part superior.

Cartell en alemany de l’edició de 1935 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger. Disculpeu la qualitat de la reproducció d'aquesta il·lustració.

Si en la dècada dels anys trenta del segle passat el ferrocarril era símbol de progrés, l’avió podia perfectament associar-se al concepte de modernitat. Josef Jäger utilitza la imatge de l’avió en dos dels cartells de la Reichenberger Messe, en el de l’edició de 1930[8] i en el de 1937.[9] En la primera composició, destaca sobre un fons grogós el logotip de la Fira de Reichenberg en vermell, ubicat a l’esquerra del cartell. Cap a aquest punt es dirigeixen tres avions (podrien ser tres aus), també vermells, que prenen la forma del caduceu de Mercuri, un dels atributs més característics del déu protector del comerç. El text informatiu, en negre es troba a la dreta de la part inferior. Aquest mateix cartell també el tenen a la Biblioteca Municipal de Viena (WBR[10]), però sense digitalitzar.

Cartell en alemany de l’edició de 1930 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger. Disculpeu la qualitat de la reproducció d'aquesta il·lustració.

El cartell de la Reichenberger Messe de 1937 presenta clarament dos avions vermells, no pas aus, com a motiu iconogràfic principal. Els dos avions es dirigeixen en un vol picat cap al recinte de la fira bohèmia, els edificis del qual destaquen en blanc a la dreta de la part inferior del cartell. El cos posterior de l’avió que apareix en primer terme és el logotip de la Fira de Reichenberg. Sobre les ales hi ha imprès en blanc el text informatiu. Aquest cartell també el tenen al Museu Alemany d’Història (DHM[11]), però sense digitalitzar.

Cartell en alemany de l’edició de 1937 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger.

Els dos cartells següents de de la Fira de Reichenberg, també de Josef Jäger, tenen en comú la figura de Mercuri. El cartell de 1926[12] incorpora, a la dreta de la part superior, la testa del déu protector del comerç, amb el seu inconfusible casc alat. Per la forma del casc, la figura recorda més un soldat que una divinitat clàssica. La composició és en blanc i negre, excepte la nota de color que dóna el logotip de la Reichenberger Messe, en vermell dins d’un cercle negre simulant el centre d’una diana. Tot plegat impregna la composició d’uns trets marcials força evidents. El text informatiu ocupa la part inferior del cartell.

Cartell en alemany de l’edició de 1926 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger.

Sis anys més tard, Josef Jäger va recórrer novament a la figura de Mercuri per composar el cartell de Reichenberger Messe de 1932.[13] En aquesta ocasió, sobre un fons blau també apareix la testa del déu protector del comerç vista lleugerament de perfil. Si el Mercuri de l’any 1926 tenia uns trets marcadament militars, el de 1932 sembla un cronista radiofònic que pregona arreu les virtuts de la fira bohèmia. Justament, el logotip de la Fira de Reichenberg ocupa la part central del que sembla un micròfon. El text informatiu, en negre i caixa alta, ocupa els extrems inferior i superior del cartell. Aquest cartell també el tenen al Museu Alemany d’Història (DHM[14]), però sense digitalitzar.

Cartell en alemany de l’edició de 1932 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger. Disculpeu la qualitat de la reproducó d'aquesta il·lustració.

En el cartell de de la Fira de Reichenberg de 1927,[15] també de Josef Jäger, destaca amb força la taca vermella del centre de la composició. Es tracta d’un segell estampat en el lacre que reprodueix el símbol de la Fira de Reichenberg. El text informatiu, en negre, ocupa els extrems inferior i superior del cartell amb una tipografia que simula la lletra gòtica. Aquest mateix cartell també el tenen al Museu d’Arts Aplicades de Viena (MAK[16]) i al Museu d’Arts i Oficis d’Hamburg (MKG[17]), però sense digitalitzar.

Cartell en alemany de l’edició de 1927 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger.

El recurs iconogràfic del cartell de 1933[18] de la Reichenberger Messe és una fita de color blau que indica les dates de celebració de l’esdeveniment firal. En l’extrem dret d’aquest senyal, en  vermell, hi ha el logotip de la Fira de Reichenberg. Per la forma que té el senyal, podríem interpretar que es tracta d’un caduceu, un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç. El text informatiu, en vermell, es troba a la part inferior del cartell.

Cartell en alemany de l’edició de 1933 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger.

Finalment, els cartells de 1928, 1929, 1931 i 1934 tenen en comú, amb lleugeres diferències, el mateix recurs iconogràfic, que no es altre que el logotip de la Fira de Reichenberg; una ‘U’ invertida, que simbolitza un imant que atrau les mercaderies i els negocis, coronada per la sigla ‘RM’, de la Reichenberg Messe. En el cartell de 1928, atribuït a Gebrüder Stiepel[19], destaca sobre un fons ocre el logotip de la fira en blau. Aquest cartell també el tenen, però sense digitalitzar, a la Biblioteca Municipal de Viena (WBR[20]) i al Museu d’Arts Aplicades de Viena (MAK[21]).

Cartell en alemany de l’edició de 1928 de la Fira de Reichenberg, atribuït a Gebrüder Stiepel. Disculpeu la qualitat de la reproducció d'aquesta il·lustració.

Vinyeta en alemany de l’edició de 1928 de la Fira de Reichenberg, atribuït a Gebrüder Stiepel.[22]

El cartell de Josef Jäger de la Fira de Reichenberg de 1929[23] commemora la desena edició de la fira bohèmia. Es tracta d’una composició que simula un castell de quatre nivells confeccionat amb deu logotips de la Reichenberger Messe. El text informatiu ocupa la part inferior del cartell. Aquest cartell també el tenen, però sense digitalitzar, al Museu d’Arts Aplicades de Viena (MAK[24]), al Museu d’Arts i Oficis d’Hamburg (MKG[25]) i al Museu Nacional d’Eslovàquia (SNM[26]).

Cartell en alemany de l’edició de 1929 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger.

Vinyeta en anglès de l’edició de 1929 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger.[27]En la versió anglesa, el fons és negra, a diferència de la versió alemanya que és blau.

Josef Jäger introdueix un nou recurs iconogràfic en el cartell de la Fira de Reichenberg de 1931.[28] L’element principal continua sent el logotip de la Reichenberger Messe que en aquesta ocasió descansa sobre un globus terraqüi, idea que reforça el caràcter internacional de la fira bohèmia. El text informatiu ocupa els extrems inferior i superior de la composició. Aquest cartell també el tenen, però sense digitalitzar, Museu d’Arts i Oficis d’Hamburg (MKG[29]).

Cartell en alemany de l’edició de 1931 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger.

L’últim cartell d’aquest article i amb el qual acabem la sèrie dedicada a la Fira de Reichenberg és el que correspon a l’edició de 1934.[30] Com sempre, el motiu iconogràfic principal és el logotip de la Reichenberger Messe, l’imant coronat per la sigla de la fira en vermell, que s’alça al bell mig del recinte firal.

Cartell en txec de l’edició de 1934 de la Fira de Reichenberg, dissenyat per Josef Jäger.

Fulletó de promoció de la Fira de Reichenberg de 1934.[31]Es tracta d’una adaptació del cartell de l’esdeveniment d’aquell any.

Voldríem acabar l’article amb un agraïment molt sincer a Miguel Ángel Buil Pueyo que ens ha ajudat a escatir la incògnita relativa al cartell d’Anton Robert Leinweber de l’Exposició Alemanya de Bohèmia 1906 de l’article anterior. Si recordeu, dèiem en el peu de la il·lustració que no sabíem el significat que podia tenir la figura central d’aquest cartell, un home barbut que des de dalt d’un turó observa la ciutat de Reichenberg i, sobretot, la seva indumentària i la maça que sosté amb la mà esquerra. Doncs bé, Miguel Ángel ens ha dit que l’esmentada figura és Rübezahl, un personatge de la mitologia popular de Silèsia i de la regió dels sudets. La figura del cartell és una adaptació del Rübezahl que va crear el pintor austríac Moritz von Schwind (1804-1871) en una obra de l’any 1859. Reproduïm l’esmentada obra perquè la pugueu comparar amb la figura del cartell. Sobre aquesta figura popular podeu trobar moltes referències a la xarxa. Com és un tema que s’escapa de la iconografia firal, ho deixem a les vostres mans.

Cartell d’Anton Robert Leinweber (1845– 1921) de l’Exposició Alemanya de Bohèmia de l’any 1906.[32]

El Rübezahl de Moritz von Schwind.

---

[1] MAK. Inventar: PI 4306.

[2] MAK. Inventar: PI 2457.

[3] <http:/www.dorotheum.com>

[4] < http:/www.icollector.com>.

[5] ONB. Grafiksammlung, Inventar-Nr. 16312128.

[6] WBR. Sign.: P 10845.

[7] Museum für Kunst und Gewerbe Hamburg (MKG) [Museu d’Arts i Oficis d’Hamburg]. Objekt: 04040707.

[8] MKG. Objekt: 04040705.

[9] WBR. Sign.: P 37889.

[10] WBR. Sign.: P 10845.

[11] DHM. Inventarnr: P 73/2208.

[12] WBR. Sign.: P 228156.

[13] MKG. Objekt: 04040717.

[14] Deutschen Historischen Museums (DHM) [Museu Alemany d’Història]. Inventarnr: P 73/2209.

[15] WBR. Sign.: P 38267.

[16] MAK. Inventar: PI 4617.

[17] MKG. Objekt: 04040709.

[18] <http://www.expressobeans.com/public/detail.php/112590>.

[19] Slovenské Národné Múzeum (SNM) [Museu Nacional d’Eslolvàquia]. Identifier: 21388656.

[20] WBR. Sign.: P 38273.

[21] MAK. Inventar: PI 4604.

[22] Col·lecció particular de Víctor Oliva.

[23] WBR. Sign.: P 228088.

[24] MAK. Inventar: PI 823.

[25] MKG. Objekt: 04040711.

[26] SNM. Identifier: 21383404.

[27] Col·lecció particular de Víctor Oliva.

[28] <http://www.expressobeans.com/public/detail.php/112589>.

[29] MKG. Objekt: 04040703.

[30] SNM. Identifier: 21390051.

[31] Foire Generale d’Echantillons de Liberec -  Reichenberg. Reichenberg, 1934. AHCCB 543.15.

[32] AL Inventarnummer: DG2003/915.