 |
Detall del cartell signat per L. Clæsson de l’Svenska Mässan de 1953.
|
El rostre de Mercuri, el déu protector del comerç, amb el seu inconfusible casc alat, és la imatge més representativa en els elements de comunicació de l’Svenska Mässan al llarg dels 55 anys d’existència de la Fira de Göteborg. Bé com a element gràfic principal, bé com a secundari, sempre hi és present. De fet, és el logotip de la Fira. En la primera edició de l’esdeveniment firal, l’any 1918, ja es va utilitzar aquesta al·legoria: la perspectiva frontal del déu, força estilitzat. No obstant això, la versió definitiva, que va perdurar al llarg dels anys, és de 1927, un Mercuri amb rínxols i de color taronja. Fins i tot es va utilitzar com a motiu central i únic en el cartell de 1952. Cal esmentar el fet que des de 1918, cada any es van produir segells commemoratius de la Fira, sempre amb el rostre de Mercuri.
 |
Segell commemoratiu de la Fira Sueca de Göteborg de l’any 1927.
|
No ha estat fàcil trobar cartells de l’Svenska Mässan per poder-los reproduir en aquest bloc. De fet només n’hem aconseguit xx, que són els que reproduïm en aquest article. El primer cartell és el de l’edició de 1950[1] i l’autor és Olle Zetterquist (Arvika, 1927). El port de la ciutat en plena activitat, és el motiu que va escollir Olle Zetterquist per il·lustrar el cartell que havia de promoure la participació a l’Svenska Mässan de 1950. Una figura femenina, ataviada amb un vestit tradicional, observa, des d’una posició elevada, l’activitat portuària en un primer terme i la ciutat de Göteborg al fons. Olle Zetterquist, pintor, il·lustrador i artista gràfic, va saber plasmar en aquest cartell, subtilment compost a base de pinzellades de colors vius, el paisatge urbà de Göteborg i la intensa activitat del port de la ciutat. Al centre de la part inferior apareix el símbol de la Fira, el rostre ataronjat de Mercuri.
 |
Cartell d’Olle Zetterquist de l’Svenska Mässan de 1950.
|
Mercuri té un paper preeminent en el cartell de l’Svenska Mässan de 1952,[2] signat per T. Cihoubeuj (?). Sobre un fons blau, el rostre ataronjat del déu protector del comerç amb el cabells rinxolats i amb l’inconfusible cas alat, ocupa tota la part superior del cartell. El Mercuri que apareix en aquest cartell es va utilitzar per primera vegada l’any 1927 en diversos suports de comunicació.
 |
Cartell signat per T. Cihoubeuj (?) de l’Svenska Mässan de 1952.
|
El recurs gràfic utilitzat en el cartell de la Fira de Göteborg de 1953, signat per L. Clæsson, és un sobre amb el seu corresponent segell timbrat.[3] El segell representa el símbol de l’Svenska Mässan, el rostre de Mercuri. En el tampó es poden llegir les dates de celebració de l’esdeveniment firal juntament amb el nom de la ciutat i del país en anglès, Gothenburg i Sweden, respectivament.
 |
Cartell signat per L. Clæssonde l’Svenska Mässan de 1953.
|
La Fira Internacional de la Construcció
i l’Habitatge era un dels salons monogràfics de l’Svenska Mässan.[4] En el cartell de l’edició
de 1953, signat per Frei, destaca sobre un fons de color blau una gran bastida
al capdamunt de la qual hi ha un treballador que pinta el símbol de l’Svenska Mässan, el rostre de Mercuri, a la paret.
 |
Cartell signat per Frei de la Fira Internacional de la Construcció i l’Habitatge organitzada per l’Svenska Mässan el 1953.
|
El
cartell següent correspon a l’edició de 1954.[5] A la dreta de la part
superior apareix el mapa de dels països riberencs a la mar Bàltica on destaca
en groc el punt geogràfic on es troba la ciutat de Göteborg. Cap a aquesta
ciutat, i concretament cap a l’Svenska
Mässan, es dirigeixen tres cigonyes que volen amb les ales desplegades.
Aquesta composició recorda una mica el cartell de Jan Olejniczak
de la Fira de Poznań de 1961 que vam presentar en un article anterior. Disculpeu la qualitat de la il·lustració, no n’hem pogut trobar
d’altres amb una resolució més bona.
 |
Cartell d’autor desconegut de l’Svenska Mässan de 1954.
|
El recurs iconogràfic principal del cartell de W. Sahlin de l’Svenska Mässan de 1955[6] és una ala d’un dels atributs del déu protector del comerç. Al seu davant, dues flors aporten una nota de color a una composició força simple.
 |
Cartell de W. Sahlin de l’Svenska Mässan de 1955.
|
El
cartell de la Fira de Göteborg de 1964[7] presenta una composició
iconogràfica molt allunyada del que podríem esperar d’un esdeveniment de
connotacions marcadament mercantils i econòmiques. El principal recurs
iconogràfic és una papallona que voleia damunt un camp de flors blanques.
Possiblement l’autor anònim del cartell volia associar la celebració de
l’esdeveniment firal amb l’arribada de la primavera. Tot molt bucòlic. Altra
vegada disculpeu la qualitat de la il·lustració, és l’única que hem pogut
aconseguir.
 |
Cartell d’autor desconegut de l’Svenska Mässan de 1964.
|
Acabarem l’article dedicat a l’Svenska Mässan amb la presentació de un fulletó que possiblement reprodueix el cartell de l’edició de 1966 de la Fira de Göteborg.[8] En el requadre central, destaca sobre un fons blau el mapa de la part septentrional d’Europa. En el punt geogràfic on s’ubica la ciutat de Göteborg hi trobem un cor vermell amb el logotip del la Fira Sueca: la testa de Mercuri amb els seus rinxols daurats. Sis línies de colors diversos divideixen el requadre en dotze parts. El logotip de la Union des Foires Internationales (UFI), també una testa de Mercuri, es troba a la dreta de la part superior del requadre.
 |
Fulletó de l’Svenska Mässan de 1966 que molt probablement reprodueix el cartell de l’edició d’aquell any de la Fira de Göteborg.
|
