Schweizer Mustermesse Basel [La Fira Suïssa de Basilea] (2)

Els cartells de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea (1)

Detall d’un fulletó de promoció i informació de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea de l’any 1923.

Els cartells de la Schweizer Mustermesse es poden visualitzar en el web del Catalogue Collectif Suisse des Affiches (CCCSA). Els autors a qui la Fira de Mostres Suïssa de Basilea va encarregar el disseny dels cartells de promoció de l’esdeveniment firal van ser tots artistes helvètics. En el quadre següent indiquem el nom dels autors que van treballar per a la Schweizer Mustermesse i l’any en què ho van fer.

Autors dels cartells de la Fira de Basilea	Any
Burkhard Mangold	1917
Johann Emil Müller	1918
[Graph. Werkstätten Gebr. Fretz A. G., Zürich]	1919 i 1920
[Wolfsberg, Zürich]	1921
Robert Stoecklin	1922 a 1925
Karl Bickel	1926 a 1928
Carl Wendolin Scherer	1929
Ernst Keiser	1930
[Art. Institut Orell Füssli, Zürich]	1931
Karl Bickel	1932
Roger Spreng	1932
Numa Walter Rickenbacher (Numa Rick)	1933 i 1935
Werner Weiskönig	1934
Charles l’Eplattenier	1936
Bernhard (Beni) Hunziker	1937
Donald Brun	1938, 1953,  1966 i 1971
Hans (Johannes) Handschin (Rickenbach, 1899 – Basilea, 1948)	1939
Herbert Leupin	1940, 1943, 1946, 1950, 1954 i 1957
Peter Birkhäuser	1941 i 1951
Willy Jordan	1942
Hermann Eidenbenz	1944 i 1948
Rolf Rappaz	1945 i 1958
Otto Baumberger	1946
Alois Carigiet	1947
Percy Wenger	1948
Hans Falk	1949
Hans-Peter Hort	1952
Donald Brun	1955
Fritz Bühler	1956 i 1961
Celestino Piatti	1959 i 1954
Ferdinand (Ferdi) Afflerbach	1963 i 1970
Blaise Bron	1965, 1968 i 1974
Simone Hell-Bühler	1967
Casimir Marcet	1969
Hansruedi Scheller	1972
Schaad	1973
Walter Haettenschweiler	1975
Gerstner, Gredinger + Kutter, Werbeagentur AG, GGK	1976
Frobenius AG (Estudi)	1977
Grieder / Bermann / Wassermann AG	1978

En aquest primer article dedicat als cartells de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea, presentarem nou peces que corresponen a les cinc primeres edicions de la fira. Desconeixem l’autor de l’obra de set d’aquests cartells, un és de Burkhard Mangold i el darrer de Johann Emil Müller.

El cartell de la primera edició de la Fira Suïssa de Basilea, la de l’any 1917, és obra de Burkhard Mangold (Basilea, 1873 – 1950), un dels pioners en l’art del cartell a Suïssa. Burkhard Mangold va estudiar a l'Escola d'Arts Aplicades de Basilea (1889-1894), alhora que va aprendre l'ofici de decorador. Després va marxar a Munic (1894-1900) per tornar i obrir un estudi a Basilea el 1900.  A partir de 1905, va treballar com a litògraf en una impremta de Zuric. Va ser membre de la Comissió Federal de Belles Arts (1907-1910), de la qual va ser-ne president el 1909 i 1910. També va exercir la docència a l'Escola d'Arts Aplicades de Basilea (1915-1918) com a professor de litografia i de pintura sobre vidre i posteriorment (1918-1929) com a president del Comitè de l'Escola i del Museu d'Arts Aplicades de Basilea. Com a pintor i artista gràfic, Burkhard Mangold va experimentar en tots els àmbits de les arts decoratives i aplicades (el fresc, el vitrall, la il·lustració de llibres, el gravat, etc.).

El cartell de Mangold per a la Schweizer Mustermesse de 1917 és una composició de tons blavosos, en què cinc personatges, quatre homes i una dona, sostenen sengles objectes característics del país helvètic; no hi podien mancar el rellotge, ni un formatge de grans dimensions, ni la vaca suïssa. L’home de la dreta recolza les mans en una roda dentada, al·lusiva a la industria suïssa. A la part superior del cartell hi ha l’expressió ‘besucht die’ que enllaça amb el text de la part inferior, ‘schweizer mustermesse’, és a dir, ‘visita la fira de mostres suïssa’.

Cartell de Burkhard Mangold la Fira de Mostres Suïssa de Basilea de 1917.[1]

L’obra següent, també de la primera edició de 1917 de la Fira de Basilea, és un cartell complementari a l’anterior. Indica la ubicació del recinte firal en un plànol urbà de la ciutat de Basilea.

Cartell de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea de 1917.[2]

Johann Emil Müller (Altstetten 1885 – Lausana, 1958) va ser l’autor del cartell de la segona edició de la Schweizer Mustermesse (1918). El cartell d’Emil Müller és força simple des d’un punt de vista iconogràfic. El text informatiu ocupa gairebé la totalitat de la superfície de la composició. Sobre un fons negre, destaca a la part central en blanc el nom de l’esdeveniment firal; les dates de celebració es troben a la part inferior, en vermell i groc; i a la part superior l’expressió ‘besucht die’ (vista la ...) en groc. Tot el text està emmarcat per una sanefa on el color vermell és predominant. L’únic recurs iconogràfic, a part de la sanefa, és el caduceu de Mercuri, d’una mida més aviat petita, però ubicat en una posició central.

Cartell de Johann Emil Müller la Fira de Mostres Suïssa de Basilea de 1918.[3]

El cartell de la tercera edició de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea, la de l’any 1919, és d’un autor desconegut, però presenta una composició gràfica molt similar a la del cartell d’Emil Müller de 1918. En aquest cartell, el text informatiu també té tot el protagonisme i no hi ha cap imatge gràfica que doni suport al text, tret de la sanefa decorativa que l’envolta. Fins i tot el caduceu de Mercuri del cartell anterior ha desaparegut. Us presentem dues versions de l’esmentat cartell, una en alemany i l’altra en francès.

Versió en alemany del cartell d’autor desconegut de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea de 1919.[4]

Versió en francès del cartell d’autor desconegut de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea de 1919.[5]

El cartell de la quarta edició de la Schweizer Mustermesse, la de l’any 1920, també és d’un autor desconegut. Si bé la composició gràfica continua sent molt similar a la dels dos cartells anteriors, hi ha un cert grau de sofisticació en relació a les peces precedents. El text informatiu es troba en el requadre central, el qual està emmarcat per una composició de motius florals on el color vermell, igual que la resta del cartell, té un paper rellevant. Cal fer esment que per primera vegada en un cartell de la Fira de Basilea apareix l’escut de Suïssa.  D’aquest cartell també us presentem dues versions, una en alemany i l’altra en francès.

Versió en alemany del cartell d’autor desconegut de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea de 1920.[6]

Versió en francès del cartell d’autor desconegut de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea de 1920.[7]

El cartell de la cinquena edició de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea, la de l’any 1921, també és d’un autor desconegut. Tot i la senzillesa de la composició sense la presència de sanefes florals, en aquesta ocasió el tractament iconogràfic del cartell és una mica més elaborat. El text informatiu continua centrant el protagonisme del cartell, però el caduceu, un dels atributs més característics de Mercuri, el déu protector del comerç, té un paper destacat. L’artista anònim d’aquest cartell només utilitza el negre, que destaca amb força sobre un fons clar. Novament us presentem dues versions, una en alemany i l’altra en francès.

Cartell d’autor desconegut de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea de 1921.[8]

Versió en francès del cartell d’autor desconegut de la Fira de Mostres Suïssa de Basilea de 1921.[9]

---

[1] CCSA. Graphische Sammlung NB / BN / NL (BE). Signatur: SNL_EXPO_239

[2] Op. Cit. Signatur: SNL_EXPO_238

[3] Op. Cit. Signatur: SNL_EXPO_237

[4] Op. Cit. Signatur: SNL_EXPO_235

[5] CCSA, Bibliothèque de Genève. Signatur: Da 184.

[6] CCSA. Graphische Sammlung NB / BN / NL (BE). Signatur: SNL_EXPO_234

[7] CCSA, Bibliothèque de Genève. Signatur: Da 233.

[8] CCSA. Graphische Sammlung NB / BN / NL (BE). Signatur: SNL_EXPO_234

[9] CCSA, Bibliothèque de Genève. Signatur: Da 393.

Schweizer Mustermesse Basel [La Fira Suïssa de Basilea] (1)

Les exposicions industrials suïsses del segle xix i del primer quart del segle xx

Detall d’un fulletó de promoció de la Schweizer Mustermesse de Basilea de l’any 1933.

Basilea és la ciutat firal per excel·lència de Suïssa. La fira de mostres d’aquesta ciutat helvètica va emprendre la seva singladura l’any 1917 i, ininterrompudament, s’ha vingut celebrant fins a l’actualitat. Suïssa ha estat un dels països europeus on la tradició de les exposicions de manufactures i de productes i maquinària industrials ha tingut una continuïtat i una rellevància remarcable els dos darrers segles.

Inicialment, les presentacions públiques de productes tenien un objectiu marcadament informatiu, tot i que també hi havia un component comercial, fet que les distingia de les antigues fires d'origen medieval. Determinades exposicions, principalment les de belles arts, les industrials i les agrícoles, tenien un component econòmic, mentre d'altres, les vinculades a temes científics i culturals, el component pedagògic era el més important. Tanmateix aquests dos àmbits, l'econòmic i el pedagògic, es confonien en la majoria dels casos. Aquestes exposicions no van néixer de les fires tradicionals, sinó de la necessitat de presentar en públic els avenços industrials i manufacturers i els que s’anomenaven arts aplicades. A Suïssa, les primeres exposicions de belles arts van tenir lloc a Ginebra el 1789 i a Zuric el 1799.

L'Exposition des produits de l'industrie française, celebrada a París el 1798 i que tenia com a objectiu glorificar la nació francesa a través de les obres dels seus artesans i fabricants va tenir un èxit espectacular i va ser imitada arreu d'Europa en les dècades següents, amb exposicions d'àmbit nacional, regional i local. Suïssa va començar ben aviat. A iniciativa de la Societat Econòmica de Berna, aquesta ciutat va acollir el 1804 la primera exposició de belles arts i indústria, que va reunir a 399 expositors de diversos cantons suïssos. L'experiència es va repetir els anys 1810, 1818, 1824 y 1830. La iniciativa de Berna es va estendre per tot el país: Ginebra el 1828 i 1833, Basilea el 1830, Lausana el 1833 i el 1839, Aarau el 1845 i Zuric el 1846. Una primera exposició nacional de productes manufacturats i industrials va tenir lloc a Sankt Gallen el 1843 i, posteriorment, a Berna el 1848 i el 1857.

A continuació presentem diversos cartells d’exposicions industrials suïsses d’àmbit local i regional celebrades durant la segona meitat del segle xix i el primer quart del segle xx.

Cartell de la 3te Appenzell Handwerks & Gewerbe Ausstellung de Teufen de l’any 1891.[1]

Cartell de l’Exposition Industrielle Cantonale de Friburg de l’any 1892.[2]

Cartell de la Thurgauishe Gewerbeausstellung de Frauenfeld de l’any 1893.[3]

Cartell de l’Exposition Cantonale Vaudoise d’Yverdon de l’any 1894.[4]

Cartell d’E. Winter de la Kantonale Gewerbeausstellungde Zuric de l’any 1894.[5]

Cartell de la Kantonale Gewerbeausstellung de Glarus de l’any 1895.[6]

Cartell de la 4. Rheinthalische Gewerbeausstellung d’Altstätten de l’any 1899.[7]

Cartell d’Emil Schill (1870 – 1958) de la Gewerbeausstellung mit Abteilungen für Kunst und Landwirtschaft de Basilea de l’any 1901.[8]

Cartell de G. Frick de la Gewerbeausstellung d’Affoltern am Albis de l’any 1905.[9]

Cartell de l’Exposition Industrielle de Carouge de l’any 1906.[10]

Cartell de la Industrie + Gewerbe Ausstellungde Reinach de l’any 1906.[11]

Cartell de la Gewerbeausstellung de Solthurn de l’any 1906.[12]

Cartell de Lanz de la Industrie & Gewerbeausstellung de Langnau de l’any 1907.[13]

Cartell de Jean Kern (Bülach, 1874 – 1967) de la Kantonale Zürcher Landwirtschaftliche und Bezirks Gewerbeausstellung de Bülach de l’any 1907.[14]

Cartell de la Oberaargavisch Ementhalische Gewerbe & Industrie Ausstellung de Burgdorf de l’any 1908.[15]

Cartell de la Kantonale Gewerbe- und Industrieausstellung de Glarus de l’any 1909.[16]

Cartell de la 5. Rheintalische Industrie- und Gewerbe-Ausstellung de Rheineck de l’any 1909.[17]

Cartell de la Kantonale Walliser Ausstellung, Gewerbe-Landwirtschafvtde Sion de l’any 1909.[18]

Cartell de la Industrie- &Gewerbe-Ausstellung vom Toggenburg & Wil de Wattwil de l’any 1911.[19]

Cartell de la Bündnerische Industrie- und Gewerbeausstellung de Chur de l’any 1913.[20]

Les exposicions cantonals o nacionals tenien finalitats comercials, però a la vegada van permetre presentar i avaluar el progrés econòmic del país. Més enllà de la repercussió immediata quant a la publicitat dels productes, més enllà de la conquesta de nous mercats, les exposicions industrials i de belles arts van ser un mitjà excel·lent per difondre els valors burgesos del progrés tècnic, de la lliure competència, del treball i a la vegada també van contribuir a la construcció d'una identitat nacional col·lectiva. Tanmateix, inicialment, la seva efectivitat va ser més aviat modesta. Només les exposicions nacionals (Zuric el 1883, Ginebra el 1896, Berna el 1914, Zuric el 1939 i Lausana el 1964) van tenir una audiència remarcable.

A continuació presentem diversos cartells de les exposicions nacionals suïsses.

Cartell de l’Exposició Nacional Suïssa de 1883 celebrada a Zuric.[21]

Cartell d’Emil Cardinaux (Berna, 1877 – 1936) de l’Exposició Nacional Suïssa de 1914 celebrada a Berna.[23]

Cartell d’Alois Carigiet (Trun, 1902 – 1985) de l’Exposició Nacional Suïssa de 1939 celebrada a Zuric.[24]

Cartell de Hans Falk de l’Exposició Nacional Suïssa de 1964 celebrada a Lausana.[25]

Durant la segona meitat del segle XIX, també es van organitzar exposicions especialitzades: brodats (Appenzeller el 1881), rellotgeria i joieria (a Ginebra de forma permanent, i Neuchâtel el 1881), etc. Les exposicions professionals de periodicitat regular daten de les primeres dècades del segle XX: hoteleria (Berna, 1910) electricitat (Basilea, 1913), navegació fluvial i energia hidroelèctrica, (Basilea, 1926), horticultura (Zuric, 1933 ). Un punt culminant d'aquest procés va ser la creació, l'any 1917, de la Fira Suïssa de Mostres de Basilea, la primera fira de mostres al país helvètic. Posteriorment altres iniciatives similars també van reeixir: La Comptoir Suisse de Lausana (1920), el Saló Internacional de l'Automòbil de Ginebra, la Fiera Svizzera de Lugano (1937), per esmentar algunes de les més destacades.

---

[1] Catalogue Collectif Suisse des Affiches [CCSA]. SNL_EXPO_514.

[2] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[3] CCSA. SNL_EXPO_1837.

[4] CCSA. SNL_EXPO_1949.

[5] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[6] CCSA. SNL_EXPO_1529.

[7] CCSA. SNL_EXPO_1742.

[8] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[9] CCSA. SNL_EXPO_1969.

[10] CCSA. SNL_EXPO_1511.

[11] CCSA. SNL_EXPO_505.

[12] CCSA. SNL_EXPO_1803.

[13] CCSA. SNL_EXPO_1235.

[14] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[15] CCSA. SNL_EXPO_1220.

[16] CCSA. SNL_EXPO_1528.

[17] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[18] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[19] CCSA. SNL_EXPO_1756.

[20] CCSA. SNL_EXPO_1539.

[21] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[22] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[23] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[24] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[25] CCSA. Cabinet des estampes BN.