 |
Detall del cartell d’Olle Zetterquist de l’Svenska Mässan de 1950.
|
Göteborg és la segona ciutat de Suècia
amb una llarga tradició industrial i amb un dels ports més importants de tota Escandinàvia
i el d’activitat més intensa de Suècia. Els precedents de la Fira de Mostres de
Göteborg, l’Svenska Mässan (‘la Fira Sueca’), es remunten a
la segona meitat del segle xix.
Suècia, com tots els països industrialitzats d’Europa, no va restar aliena al fenomen
de les exposicions industrials. El primer gran esdeveniment d’aquestes característiques
va ser l’Expositionen af Svenska
Slöjdalster i Stockholm (Exposició Sueca d'Arts i Oficis d'Estocolm) de
l’any 1851, el mateix any que va tenir lloc la primera gran exposició universal
a Londres. Quinze anys després, el 1866, es va celebrar una segona exposició
industrial, l’Stockholmsutställningen
(Exposició d’Estocolm. Al voltant de 3.800 expositors procedents de Suècia,
Dinamarca, Finlàndia i Noruega hi van participar. L’objectiu implícit de
l’Exposició d’Estocolm era fer entendre a la societat sueca que el progrés
tècnic, amb el suport de les arts, reforçaria la competitivitat internacional
de Suècia. En altres paraules, que la industrialització era el camí a seguir.
L'exposició no va tenir l'èxit que esperaven els seus promotors; hi va haver menys
visitants dels previstos i econòmicament va ser un gran fracàs. Només 50.000
visitants estrangers van acudir a l’Stockholmsutställningen,
quan els organitzadors n’esperaven deu vegades més.
 |
Interior del Palau de la Indústria de l’Stockholmsutställningende l’any 1866.[1]
|
Tanmateix, la primera gran exposició d’àmbit internacional i que va tenir un gran impacte en la societat sueca va ser l’Allmänna konst- och industriutställningen (Exposició General de la Indústria i de les Arts) de 1897, celebrada també a Estocolm. Aquesta Exposició va ser promoguda pel príncep Gustau, el futur rei Gustau V, amb motiu del 25è aniversari de la coronació del rei Oscar II. L’objectiu de l’event era mostrar al poble suec el grau de desenvolupament econòmic al qual havia arribat Suècia (i Noruega, ja que aleshores formava part del regne de Suècia). L’Exposició General de la Indústria i de les arts del 1897 va ser la cinquena d’una sèrie exposicions industrials i artístiques que havien tingut lloc als països escandinaus (Estocolm, el 1851 i el 1866, i Copenhaguen, el 1872 i el 1888).
 |
Cartell de l’Exposició General de la Indústria i de les Arts d’Estocolm de 1897.[2]
|
 |
Cartell de Vicke Andrén (Uddevalla, 1856 - Estocolm, 1930) del ‘Fiskeri Hallen’ (Saló de la Pesca) de l’Allmänna konst- och industriutställningen (Exposició General de la Indústria i de les Arts) d’Estocolm de 1897.[3]
|
 |
Il·lustració que reprodueix el recinte expositiu de l’Allmänna konst- och industriutställningen (Exposició General de la Indústria i de les Arts) d’Estocolm de 1897.[4]
|
 |
Plànol del recinte expositiu de l’Allmänna konst- och industriutställningen (Exposició General de la Indústria i de les Arts) d’Estocolm de 1897.[5]
|
Ja ben entrat el segle xx, Estocolm va tornar a acollir una
exposició, la Konstindustriutställningen
(Exposició de la Indústria i de les Arts), que va tenir lloc del 4 de juny al
30 de setembre de 1909. Va ser un esdeveniment d’àmbit nacional, només hi van
participar expositors suecs, i va ser considerada com la continuació de la
celebrada el 1897, tot i que no va tenir l’impacte de la primera.
 |
Coberta del catàleg de la Konstindustriutställningen (Exposició de la Indústria i de les Arts) d’Estocolm de 1909.
|
En les dues primeres dècades del segle xx, altres ciutats sueques van seguir
l’exemple d’Estocolm i, amb més o menys èxit, van organitzar exposicions
industrials: Gävle, el 1901 (Industri-
och slöjdutställningen i Gävle, Exposició Industrial i d’Artesania de
Gävle); Helsingborg, el 1903 (Helsingborgsutställningen,
Exposició de Helsingborg); Norrköping, el 1906 (Konst- och industriutställningen i Norrköping, Exposició de la
Indústria i les Arts de Norrköping); Lund, el 1907 (Lundautställningen, Exposició Industrial de Lund); i Malmö, el 1914
(Baltiska utställningen,Exposició del
Bàltic).
 |
Cartell de Helsingborgsutställningen, (Exposició de Helsingborg) de 1903.[6]
|
 |
Mapa del recinte expositiu de la Konst- och industriutställningen i Norrköping (Exposició de la Indústria i les Arts de Norrköping) de 1906.[7]
|
 |
Vinyeta commemorativa de la Lundautställningen (Exposició Industrial de Lund) de 1907.[8]
|
 |
Cartell d’Ernst Norlind (Vellinge, 1877 – 1952) de la Baltiska utställningen (Exposició del Bàltic) celebrada a Malmö l’any 1914.
|
Pel que fa la ciutat de Göteborg, el precedent de l’Svenska Mässan cal anar a cercar-lo a la Industriutställning i Göteborg (Exposició Industrial de Göteborg) de l’any 1891. L’Exposició era d’àmbit regional i hi eren presents les principals indústries de Göteborg.
La primera edició de l’Svenska Mässan de Göteborg la va
inaugurar, el 7 de juliol de 1918, el rei Gustau V. En aquesta primera manifestació
firal, que es va celebrar del 8 al 14 de juliol, hi van participar 530
expositors. Fins a 1973, la Fira de Mostres de Göteborg es va celebrar sense
interrupció. Els primers anys a l’estiu i, des de 1925, durant el mes de maig.
 |
Segell commemoratiu de la primera edició de la Fira Sueca de Göteborg, l’any 1918.
|
L’Svenska Mässan de l’any 1923 es va
celebrar en el marc de la Jubileumsutställningen
i Göteborg (Exposició del Jubileu de Göteborg), un esdeveniment que es va
organitzar per commemorar el 300 aniversari de la fundació de la ciutat l’any
1621. De fet, l’Exposició del Jubileu s’hauria d’haver celebrat el 1921, però
per diversos motius es va haver d’ajornar. Del 8 de maig, data en què el rei
Gustau V va inaugurar la Jubileumsutställningen
i Göteborg, i fins al 15 d’octubre, més de quatre milions de persones van
visitar l’Exposició.
 |
Fulletó de promoció de l’Svenska Mässan de l’any 1923.[9] En el fulletó s’indica que la Fira se celebrava conjuntament amb l’Exposició del Jubileu de Göteborg.
|
Fulletó de promoció de l’Svenska Mässan de l’any 1923.[9] En el fulletó s’indica que la Fira se celebrava conjuntament amb l’Exposició del Jubileu de Göteborg.
 |
Cartell de Meurling de l’Exhibició Internacional Aèria celebrada en el marc de l’Exposició del Jubileu de Göteborg l’any 1923.[10]
|
L’any 1953, l’Svenska Mässan va esdevenir internacional i va ser acceptada com a membre de la Union des Foires Internationales (UFI). El 1957 es va inaugurar el recinte firal de Stora Mässhuset, popularment conegut com ‘la gran fira’, i tres anys més tard es va iniciar la construcció del Palau de la Indústria, que es va completar en etapes durant la primera meitat de la dècada dels anys seixanta del segle passat.
 |
Fulletó de promoció de l’Svenska Mässan de l’any 1962.[11] El Palau de la Indústria de Göteborg és el recurs gràfic utilitzat per il·lustrar el fulletó.
|
L’any 1973 la Fira Sueca es va celebrar per darrera vegada, tot i que la marca ’Svenska Mässan sobreviure per denominar el centre d’exposicions i congressos de la ciutat, on es continuen celebrant salons monogràfics i especialitzats.
[7] Hulting,
Johan, Norrköping och dess omgifningar. Officiell handbok utgifven af
Förvaltningsutskottet för 1906 års Konst- och Industriutställning.
Norrköping 1906.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada