La Fira Internacional de Mostres de Praga es va celebrar per primera vegada la tardor de l’any 1920, i va ser una de les fundadores, el 1925, de la Union des Foires Internationales (UFI). Durant el període d’entreguerres, la Fira Internacional de Mostres de Praga va arribar a ser considerada com una de les més importants del continent europeu, només superada per la de Leipzig.
Els precedents de la Fira de Mostres Internacional de Praga es remunten a l’Exposició Nacional de l’any 1891.[1] La major part de les cambres de comerç i indústria txeques (Praga, Plzen (Pilsen) i České Budějovice) i l’Associació per al Desenvolupament de la Indústria de Bohèmia (Jednota k povzbuzení prùmyslu v Cechach) van promoure la iniciativa d'organitzar una exposició nacional a Bohèmia a finals dels anys setanta del segle xix. El clima polític i econòmic no era el més adient ja que l'Exposició Universal de Viena de 1873 havia estat un desastre financer. Contràriament, l’èxit de l'Exposició Nacional d'Hongria (Budapest, 1885) va encoratjar els promotors txecs. El 1887, la Cambra de Comerç de Praga va presentar al parlament, la dieta regional, una petició per establir un edifici d'exposició permanent a la ciutat. Aquesta va ser l'espurna que va donar origen a la idea de l'exposició.
Inicialment, la idea d’organitzar una exposició no tenia un component nacionalista txec. L’exposició de 1891 va rebre el nom de Jubilejní výstava (Exposició de l’Aniversari), amb motiu del centenari de la primera exposició industrial de Bohèmia que va tenir lloc a Praga l’any 1791. Els alemanys de Bohèmia consideraven que, en realitat, els organitzadors volien celebrar el centenari de la coronació com a Rei de Bohèmia de l'emperador Leopold II i van procurar d'evitar el caràcter simbòlic d’aquest aniversari. Sense èxit, van demanar de posposar l'exposició al 1892 o, alternativament, remarcar de forma contundent l’aniversari de l’exposició industrial de Praga de 1791.
Els alemanys de Bohèmia estaven dividits quant a la seva participació en l’exposició. Els industrials alemanys de Praga hi estaven interessats ja que eren conscients que l’esdeveniment repercutiria favorablement en el desenvolupament de la infraestructura econòmica de la ciutat. Durant l'hivern de 1889 i 1890 es van dur a terme negociacions per arribar a un compromís entre alemanys i txecs. Semblava que s’havia arribat a un acord entre els alemanys i els txecs i els líders liberals alemanys de Bohèmia van renunciar a oposar-se al projecte d’exposició. No obstant això, els "joves liberals" txecs (Jungtschechen) van cercar la confrontació amb els alemanys, van rebutjar la cooperació i van exacerbar el conflicte. El mes de novembre de 1890, els empresaris i els industrials alemanys de Bohèmia van comunicar la seva negativa a participar perquè consideraven que l'exposició era un muntatge nacionalista dels txecs. A més, en les eleccions al Consell Imperial, el març 1891, la majoria dels escons va ser per als "joves liberals" txecs, que van prendre el comandament de l'organització de l'exposició. Anys més tard, una contra-exposició dels alemanys de Bohèmia, boicotejada pels txecs, es va dur a terme el 1906 a Reichenberg (Liberec), la principal ciutat dels Sudets, la regió de Bohèmia on la majoria de la població era d’origen alemany.
 |
Cartell de Vojtěch Hynais (Viena, 1854 – Praga, 1925) de l’Exposició Nacional de Praga de l’any 1891.[2] Les al·legories més representatives del cartell de l’Exposició Universal de Praga de 1891 són els símbols del moviment nacionalista txec; entre les dues columnes jòniques que donen entrada el recinte de l’Esposició hi ha el lleó de Bohèmia i la corona de Bohèmia de Venceslau.
|
L'exposició va esdevenir una festa per al moviment nacionalista txec i no pas una exposició industrial de caràcter regional. Si fins a la renúncia definitiva dels expositors alemanys, a finals de 1890, l’esdeveniment havia estat concebut com una exposició regional, finalment va adquirir un caràcter nacional. L’eix principal de l’exposició era mostrar l’evolució del progrés tècnic i industrial de Bohèmia des del 1791. L'arquitectura del recinte de l'exposició ubicat en el barri de Holešovice recordava l’exposició de Viena de 1873 i, sobretot, les instal·lacions més modernes d’acer i vidre de l’exposició de París de 1889: el palau de la indústria, la sala de les màquines i la torre del Laurentiusberg, similar a la Torre Eiffel, però en miniatura. Aquesta arquitectura de vidre i acer i l’esplendorosa il·luminació elèctrica van marcar l'entrada de Bohèmia en la modernitat artística i arquitectònica.
L'Exposició va tenir un gran èxit econòmic. Va ser visitada per més de dos milions de persones i va acabar amb superàvit malgrat la negativa alemanya a participar-hi.
 |
Cartell de Viktor Oliva (Nové Strašecí, 1861 – Praga, 1928) de l’Exposició del Jubileu organitzada per la Cambra de Comerç i Indústria de Praga l’any 1908.[3] Cartell marcadament d’estil modernista. Una noia jove contempla la ciutat de Praga des d’una terrassa ubicada en una de les ribes del riu Moldava. A la dreta el pont de Carles i al fons el castell de Praga amb la catedral de sant Vit.
|
Un altre dels precedents de la Fira de Praga va ser l’exposició que la Cambra de Comerç i Indústria de la ciutat va organitzar l’any 1908. Justament aquell any, Václav Boháč, un empresari farmacèutic, va proposar la celebració d’una fira de mostres estable a Praga. Viena, la capital de l’Imperi austrohongarès, no tenia cap interès a promoure la competència al seu propi parc firal i es va oposar a què Praga tingués una activitat firal estable.
Amb la desintegració de l’Imperi austrohongarès, l’any 1918, Václav Boháč va tornar a plantejar la iniciativa. El mes de setembre de 1919 va promoure la constitució de la societat Pražské Vzorkové Veletrhy (PVV), és a dir, la Fira de Mostres de Praga, i l’abril de l’any següent, el govern txecoslovac va aprovar-ne els estatuts.
La primera edició de la Fira de Mostres de Praga es va ubicar al recinte firal de Výstaviště a Holešovice la tardor de 1920. A partir d’aleshores es va celebrar regularment cada any dues vegades, el mes de març i el mes de setembre. La Fira Internacional de Mostres de Praga va créixer molt depressa gràcies a la bona situació estratègica de la ciutat en el centre d’Europa: «La república Checoeslovaca está situada en el mismo corazón de Europa, formando una transición natural del oeste industrial a las riquezas agrícolas del Este. A raíz de tal emplazamiento, está predestinada a servir de nivel entre la vida económica de la Europa Oriental y la Occidental».[4] Aquest ràpid creixement també reflectia la forta empenta de la indústria txeca: «Checoeslovaquia heredó las tres cuartas partes de la industria representada antiguamente por la Monarquía. En condiciones normales, el país produce el cuádruplo de lo que sería preciso para el consumo nacional. Este hecho es el que más llegó a fomentar el florecimiento del comercio exterior checoeslovaco, obligando al país a ir introduciendo sus productos de calidad superior en todos los confines del mundo. La central comercial y financiera de Checoeslovaquia es su capital Praga».[5] Ben aviat, el recinte de Výstaviště en Holešovice es va quedar petit i es va plantejar la necessitat d’ampliar-lo. La societat PVV va comprar uns terrenys de 19.000 m2 on pensava construir 4 edificis de diverses plantes: els pavellons A i B, destinats a l’activitat firal, l’edifici C, que havia d’acollir els serveis administratius de la Fira, i el D, que havia de ser un hotel.
 |
Fulletó de promoció de l’edició de tardor de la Fira Internacional de Mostres de Praga de 1922.[6] Fotografia del recinte firal de Výstaviště.
|
La societat PVV va convocar un concurs tancat per dissenyar el nou Palau Firal de Praga.[7] Els autors del projecte guanyador, Oldřich Tyl (1884-1939) i Josef Fuchs (1894-1979), van concebre un recinte firal que no es desplegava horitzontalment en diversos pavellons, sinó verticalment en un sol edifici. Aquesta solució, que no tenia precedents quan va ser plantejada, va ser una de les primeres grans construccions funcionalistes d’Europa, molt progressista en el seu temps i, donades les seves dimensions, única.
Els primers treballs de moviments de terra van començar el mes de març de 1925; el 1927 es va bastir l’estructura de formigo i el 1928 es va acabar l’obra. El nou Palau Firal es va inaugurar oficialment el 21 de setembre de 1928 i, entre el 25 de setembre i el 2 d’octubre, va acollir per primera vegada l’esdeveniment firal.
Els dirigents de la PVV no desprofitaven l’ocasió per lloar el nou Palau Firal de Praga en els materials de promoció de la FIra. Així, en un fulletó de 1931, remarcaven que «en cuanto a sus dimensiones y su organización, el Palacio de la Feria constituye ya una verdadera notabilidad. Es una imponente construcción de hormigón y cristal, de nueve pisos, única en su clase, en cuanto a la parte técnica y su metódica organización. Por medio de las rotondas se consigue que el visitante pueda pasar por todos los puntos de la exposición sin el menor estorbo. A la disposición de los visitantes están los ascensores y los levadores».[8] En un altre fulletó del mateix any es pot llegir: «el palacio es provisto de todo el confort moderno: tiene su propio restaurant, café, terrazas de café sobre el techo, oficina de correo, aduana, banco y de viajes, expedición, saloncitos de clubs y de descanso, un cinema para proyecciones de películas de la industria, técnica, etc. Del mismo modo, las instalaciones técnicas del palacio son modernas de fecha».[9]
La imatge del nou Palau de Firal també va ser utilizat com a recurs gràfic en cartells, fulletons i catàlegs de la Fira Internacional de Mostres de Praga.
 |
Catàleg de la Fira Internacional de Praga de l’any 1929.[10] Igual que el cartell del mateix any, el catàleg de les empreses participants reprodueix el nou Palau de la Fira de Praga. La il·lustració de la portada del catàleg és d’Antonin Morávek (1896 – 1959).
|
La Segona Guerra Mundial va interrompre l’activitat firal a Praga i els alemanys van utilizar el recinte d’exposicions, tal com ho van fer en altres ciutats (Belgrad, per exemple), com a lloc de concentració de la població jueva abans del seu trasllat als camps de concentració. Acabat el conflicte bèl·lic, es va reemprendre l’activitat firal fins a 1951, any en què es va liquidar la societat PVV.
[1] Una bona síntesi sobre l’Exposició Nacional de Praga de 1891 es pot trobar a Hofmann, Andreas R. «Utopie nazionali: grande esposizioni in Europa centro-orientale, 1891-1929». Memoria e Ricerca, núm. 17, setembre-desembre 2004, p. 233-257.[2] Galeria Albertina de Viena (AL). Inventarnummer: DG2004/8594.
[4] Fulletó de la Fira de Praga de 1931, Ferias de Muestras Internacionales de Praga. Su fuente de Compras. ACCCB 1086.43.
[7] Veselý, Vavřinec. «El Palacio de la Feria de Muestras de Praga». Lars: cultura y sociedad, núm. 19, 2010, p. 37-43.
[8] Fulletó de la Fira de Praga de 1931, Ferias de Muestras Internacionales de Praga. Su fuente de Compras. ACCCB 1086.43.
[9] Fulletó de la Fira de Praga de 1931, Compren VDS. en la Feria Internacional de Muestras de Praga. ACCCB 1086.33.
És molt interessant, m'ha encantat.
ResponElimina