Schweizer Mustermesse Basel [La Fira Suïssa de Basilea] (1)

Les exposicions industrials suïsses del segle xix i del primer quart del segle xx

Detall d’un fulletó de promoció de la Schweizer Mustermesse de Basilea de l’any 1933.

Basilea és la ciutat firal per excel·lència de Suïssa. La fira de mostres d’aquesta ciutat helvètica va emprendre la seva singladura l’any 1917 i, ininterrompudament, s’ha vingut celebrant fins a l’actualitat. Suïssa ha estat un dels països europeus on la tradició de les exposicions de manufactures i de productes i maquinària industrials ha tingut una continuïtat i una rellevància remarcable els dos darrers segles.

Inicialment, les presentacions públiques de productes tenien un objectiu marcadament informatiu, tot i que també hi havia un component comercial, fet que les distingia de les antigues fires d'origen medieval. Determinades exposicions, principalment les de belles arts, les industrials i les agrícoles, tenien un component econòmic, mentre d'altres, les vinculades a temes científics i culturals, el component pedagògic era el més important. Tanmateix aquests dos àmbits, l'econòmic i el pedagògic, es confonien en la majoria dels casos. Aquestes exposicions no van néixer de les fires tradicionals, sinó de la necessitat de presentar en públic els avenços industrials i manufacturers i els que s’anomenaven arts aplicades. A Suïssa, les primeres exposicions de belles arts van tenir lloc a Ginebra el 1789 i a Zuric el 1799.

L'Exposition des produits de l'industrie française, celebrada a París el 1798 i que tenia com a objectiu glorificar la nació francesa a través de les obres dels seus artesans i fabricants va tenir un èxit espectacular i va ser imitada arreu d'Europa en les dècades següents, amb exposicions d'àmbit nacional, regional i local. Suïssa va començar ben aviat. A iniciativa de la Societat Econòmica de Berna, aquesta ciutat va acollir el 1804 la primera exposició de belles arts i indústria, que va reunir a 399 expositors de diversos cantons suïssos. L'experiència es va repetir els anys 1810, 1818, 1824 y 1830. La iniciativa de Berna es va estendre per tot el país: Ginebra el 1828 i 1833, Basilea el 1830, Lausana el 1833 i el 1839, Aarau el 1845 i Zuric el 1846. Una primera exposició nacional de productes manufacturats i industrials va tenir lloc a Sankt Gallen el 1843 i, posteriorment, a Berna el 1848 i el 1857.

A continuació presentem diversos cartells d’exposicions industrials suïsses d’àmbit local i regional celebrades durant la segona meitat del segle xix i el primer quart del segle xx.

Cartell de la 3te Appenzell Handwerks & Gewerbe Ausstellung de Teufen de l’any 1891.[1]

Cartell de l’Exposition Industrielle Cantonale de Friburg de l’any 1892.[2]

Cartell de la Thurgauishe Gewerbeausstellung de Frauenfeld de l’any 1893.[3]

Cartell de l’Exposition Cantonale Vaudoise d’Yverdon de l’any 1894.[4]

Cartell d’E. Winter de la Kantonale Gewerbeausstellungde Zuric de l’any 1894.[5]

Cartell de la Kantonale Gewerbeausstellung de Glarus de l’any 1895.[6]

Cartell de la 4. Rheinthalische Gewerbeausstellung d’Altstätten de l’any 1899.[7]

Cartell d’Emil Schill (1870 – 1958) de la Gewerbeausstellung mit Abteilungen für Kunst und Landwirtschaft de Basilea de l’any 1901.[8]

Cartell de G. Frick de la Gewerbeausstellung d’Affoltern am Albis de l’any 1905.[9]

Cartell de l’Exposition Industrielle de Carouge de l’any 1906.[10]

Cartell de la Industrie + Gewerbe Ausstellungde Reinach de l’any 1906.[11]

Cartell de la Gewerbeausstellung de Solthurn de l’any 1906.[12]

Cartell de Lanz de la Industrie & Gewerbeausstellung de Langnau de l’any 1907.[13]

Cartell de Jean Kern (Bülach, 1874 – 1967) de la Kantonale Zürcher Landwirtschaftliche und Bezirks Gewerbeausstellung de Bülach de l’any 1907.[14]

Cartell de la Oberaargavisch Ementhalische Gewerbe & Industrie Ausstellung de Burgdorf de l’any 1908.[15]

Cartell de la Kantonale Gewerbe- und Industrieausstellung de Glarus de l’any 1909.[16]

Cartell de la 5. Rheintalische Industrie- und Gewerbe-Ausstellung de Rheineck de l’any 1909.[17]

Cartell de la Kantonale Walliser Ausstellung, Gewerbe-Landwirtschafvtde Sion de l’any 1909.[18]

Cartell de la Industrie- &Gewerbe-Ausstellung vom Toggenburg & Wil de Wattwil de l’any 1911.[19]

Cartell de la Bündnerische Industrie- und Gewerbeausstellung de Chur de l’any 1913.[20]

Les exposicions cantonals o nacionals tenien finalitats comercials, però a la vegada van permetre presentar i avaluar el progrés econòmic del país. Més enllà de la repercussió immediata quant a la publicitat dels productes, més enllà de la conquesta de nous mercats, les exposicions industrials i de belles arts van ser un mitjà excel·lent per difondre els valors burgesos del progrés tècnic, de la lliure competència, del treball i a la vegada també van contribuir a la construcció d'una identitat nacional col·lectiva. Tanmateix, inicialment, la seva efectivitat va ser més aviat modesta. Només les exposicions nacionals (Zuric el 1883, Ginebra el 1896, Berna el 1914, Zuric el 1939 i Lausana el 1964) van tenir una audiència remarcable.

A continuació presentem diversos cartells de les exposicions nacionals suïsses.

Cartell de l’Exposició Nacional Suïssa de 1883 celebrada a Zuric.[21]

Cartell d’Emil Cardinaux (Berna, 1877 – 1936) de l’Exposició Nacional Suïssa de 1914 celebrada a Berna.[23]

Cartell d’Alois Carigiet (Trun, 1902 – 1985) de l’Exposició Nacional Suïssa de 1939 celebrada a Zuric.[24]

Cartell de Hans Falk de l’Exposició Nacional Suïssa de 1964 celebrada a Lausana.[25]

Durant la segona meitat del segle XIX, també es van organitzar exposicions especialitzades: brodats (Appenzeller el 1881), rellotgeria i joieria (a Ginebra de forma permanent, i Neuchâtel el 1881), etc. Les exposicions professionals de periodicitat regular daten de les primeres dècades del segle XX: hoteleria (Berna, 1910) electricitat (Basilea, 1913), navegació fluvial i energia hidroelèctrica, (Basilea, 1926), horticultura (Zuric, 1933 ). Un punt culminant d'aquest procés va ser la creació, l'any 1917, de la Fira Suïssa de Mostres de Basilea, la primera fira de mostres al país helvètic. Posteriorment altres iniciatives similars també van reeixir: La Comptoir Suisse de Lausana (1920), el Saló Internacional de l'Automòbil de Ginebra, la Fiera Svizzera de Lugano (1937), per esmentar algunes de les més destacades.

---

[1] Catalogue Collectif Suisse des Affiches [CCSA]. SNL_EXPO_514.

[2] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[3] CCSA. SNL_EXPO_1837.

[4] CCSA. SNL_EXPO_1949.

[5] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[6] CCSA. SNL_EXPO_1529.

[7] CCSA. SNL_EXPO_1742.

[8] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[9] CCSA. SNL_EXPO_1969.

[10] CCSA. SNL_EXPO_1511.

[11] CCSA. SNL_EXPO_505.

[12] CCSA. SNL_EXPO_1803.

[13] CCSA. SNL_EXPO_1235.

[14] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[15] CCSA. SNL_EXPO_1220.

[16] CCSA. SNL_EXPO_1528.

[17] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[18] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[19] CCSA. SNL_EXPO_1756.

[20] CCSA. SNL_EXPO_1539.

[21] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[22] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[23] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[24] CCSA. Cabinet des estampes BN.

[25] CCSA. Cabinet des estampes BN.