dilluns, 30 d’abril del 2012

Feria de Muestras de Bilbao (2)

Els cartells de la Fira de Mostres de Bilbao

Detall del cartell de Manu Eléxpuru del Valle de la X Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1959.

Els dos primers cartells d’aquest article corresponen a l’Exposición de Industria y Comercio de Bilbao dels anys 1934 i 1935. Recordem que aquestes dues exposicions es consideren, respectivament, la tercera i la quarta Fira de Mostres de Bilbao, tot i que oficialment no se’n deien així. En canvi de l’Exposición del Motor, Accesorios y Radio, la de l’any 1932 i la de1933, les dues primeres edicions de la fira basca, no hem trobat cartells, si és que se’n van fer.

El cartell de l’Exposición de Industria y Comercio de l’any 1934[1] és obra de Nicolás Martínez Ortíz de Zárate (Bilbao, 1907 — 1991). Aquest cartell presenta un tractament iconogràfic molt similar al dels cartells firals europeus de la primera meitat del segle xx. En primer terme, apareix el rostre de Mercuri, amb el seu inconfusible casc. La divinitat protectora del comerç sosté en les seves mans el caduceu, un dels seus atributs, i una roda dentada, al·legoria de les activitats industrials. En segon terme, una majestuosa columna, al capdamunt de la qual hi ha un capitell jònic, dóna a la composició un caràcter eminentment clàssic. D’aquest cartell també cal destacar el joc de llum i ombres amb què l’artista aconsegueix donar profunditat a la composició.

Cartell de Nicolás Martínez Ortíz de Zárate de l’Exposiciónde Industria y Comercio de l’any 1934.

El cartell de l’edició següent de l’Exposición de Industria y Comercio, la de l’any 1935[2], també té Mercuri com a element gràfic principal. En aquesta ocasió, la figura del déu protector del comerç surt de cos sencer. Amb la mà esquerra sosté el caduceu, mentre aixeca la dreta per damunt del cap. La representació de Mercuri sembla veritablement una escultura de Pau Gargallo per l’ús que fa dels buits l’autor desconegut d’aquest cartell.

Cartell d’autor desconegut de l’Exposición de Industria y Comercio de l’any 1935.

José Luis Ribera Chacón és l’autor del cartell de la Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1941.[3] La campana que anuncia l’esdeveniment firal és el recurs gràfic més rellevant de la composició. Sobre un fons negre destaca en vermell la campana, que porta gravat l’escut de la ciutat. En una posició secundària, darrere la campana, hi ha la roda dentada, símbol de la indústria, i el caduceu de Mercuri, al·legoria del comerç.

Cartell de José Luis Ribera Chacón de la Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1941.

A continuació, un targetó signat per ROHE que possiblement reprodueix un dels cartells de la VI Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1942.[4] Sobre un fons de to marronós destaca la sigla ‘FM’ (Fira de Mostres) que se sustenta sobre una base en la qual es pot llegir el nom de la ciutat.

Targetó signat per ROHE de la VI Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1942.

La peça següent també és un targetó, obra de José Luís Ribera Chacón que possiblement reprodueix un dels cartells de la VII Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1943.[5] Una corriola simple eleva un fardell de grans dimensions format per l’expressió ‘Feria de Muestras’, al darrere es por veure el pal major d’una nau amb una bandera onejant al vent.

Targetó de José Luís Ribera Chacón de la VII Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1943.

Manuel (Manu) Eléxpuru del Valle (1930 — Madrid, 1993) va ser el guanyador del concurs de cartells de la Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1958. Aquest cartell es va utilitzar diverses vegades per promoure l’esdeveniment firal d’altres edicions. Manu Eléxpuru del Valle va començar com a dibuixant a l’agència Clarín, de la qual va arribar a ser president. Posteriorment també va ser president a Espanya de l’empresa de publicitat Walter Thompson. En el cartell de Manu Eléxpuru del Valle destaca, sobre un fons blanc, una estructura que simula una màquina, formada per una roda de color negre subjecta a una base de color verd de la qual surt un braç de color vermell. La base i el braç recorden la lletra ‘F’, al·lusiva a la paraula ‘fira’. A l’esquerra de la part inferior hi ha el logotip de la Fira de Mostres de Bilbao, la sigla ‘FMB’ en posició vertical. A continuació presentem quatre cartells amb aquest disseny corresponents a diverses edicions de la Fira de Mostres de Bilbao.

Cartell de Manu Eléxpuru del Valle de la X Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1959.[6]

Versió en francès del cartell de Manu Eléxpuru del Valle de la XV Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1964.[7]

Cartell de Manu Eléxpuru del Valle de la XVI Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1965.[8]

Cartell de Manu Eléxpuru del Valle de la Fira Internacional de Bilbao de l’any 1971. El cartell incorpora a l’esquerre de la part inferior i sota el logotip de la Fira de Mostres de Bilbao, el logotip de l’Union des Foires Internationales (UFI).[9]






[1] Bilboko Arte Ederren Museoa (Museu de Belles Arts de Bilbao), núm. d’inventari: 92/248.
[2] Bilboko Arte Ederren Museoa (Museu de Belles Arts de Bilbao), núm. d’inventari: 84/21.
[3] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.294.
[4] AHCCB 1532.5.
[5] AHCCB 1532.10.
[6] AHCCB. Fons de cartells núm. 7.090.
[7] Museu de les Arts Aplicades d’Àustria (MAK). Inventary: PI 8849.
[8] AHCCB.
[9] AHCCB.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Feria de Muestras de Bilbao (1)

Origen i desenvolupament de la Fira de Mostres de Bilbao

Detall del cartell de Nicolás Martínez Ortíz de Zárate de l’Exposición de Industria y Comercio de l’any 1934.

La primera Fira de Mostres de Bilbao es va celebrar l’any 1941. Tanmateix hi va haver una continuïtat amb les exposicions industrials organitzades durant el període republicà: l’Exposición del Motor, Accesorios y Radio (1932 i 1933) i l’Exposición de Industria y Comercio (1934 i 1935). De fet, en el fulletó de promoció i informació de la Fira de Mostres de 1941, les exposicions de la dècada dels anys trenta s’esmenten com a precedents de la Fira: «se trata ahora de reanudar la magnífica tradición de nuestra Villa en la organización de esta clase de certámenes, interrumpida por el nefasto período rojo-separatista».[1] A més, en un targetó de la Fira de Mostres de l’any següent, el 1942, hi apareix la indicació de què es tracta de la sisena edició, per la qual cosa podem considerar les quatre exposicions del període republicà com les quatre primeres edicions de la Fira de Mostres de Bilbao.

Fulletó signat per ROHE d’informació i propaganda de la Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1941.[2]Sobre el fons vermell destaca en blanc l’edifici de l’Institut Miguel de Unamuno i de l’Escola d’Alts Estudis Mercantils on es van celebrar les primeres edicions de la Fira de Mostres de Bilbao.

Bilbao havia acollit exposicions industrials i de belles arts amb anterioritat a les exposicions de la dècada dels anys trenta del segle passat, especialment durant la segona meitat del segle xix, com succeïa en moltes ciutats europees i espanyoles. Entre aquestes, cal destacar l’Exposición Provincial de Bilbao de l’any 1882. Ricardo Becerro de Bengoa va fer una descripció detallada i elogiosa d’aquest esdeveniment a les pàgines de La Ilustración Española y Americana: «un pueblo tan culto y emprendedor como la capital de Vizcaya, cuya vida social está a la altura de la de los más adelantados de Europa, no podía menos de salir airoso y con fortuna, al tratar de exhibir los productos del trabajo de sus hijos en una Exposición provincial».[3]

Gravat que reprodueix diversos estands de l’ExposiciónProvincial de Bilbao de 1882 publicat a la revista La Ilustración Española y Americana.[4]

Les exposicions de la dècada dels anys trenta del segle passat van tenir una notable acollida per part de la societat biscaïna. El nombre d’expositors i de visitants va ser força significatiu: l’any 1932, 90 expositors i 48.000 visitants; el 1933, 122 expositors i 84.000 visitants; el 1934, 175 expositors i 101.000 visitants, i el 1935, 220 expositors i 182.000). Aquesta evolució ascendent es va interrompre amb l’esclat de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, les institucions polítiques i econòmiques de la ciutat van manifestar la conveniència de donar continuïtat a les exposicions industrials i comercials del període republicà.

El 22 de febrer de 1941 es va crear la comissió de la Fira de Mostres de Bilbao, que va adquirir personalitat jurídica el 21 de març amb l’aprovació dels seus estatuts i el seu reglament per part del Ministeri d’Indústria i Comerç. La primera (o cinquena) Fira de Mostres de Bilbao va obrir les portes el 10 d’agost en la mateixa ubicació on es van celebrar les exposicions precedents: «este año se celebrará la Feria de Muestras, como en años anteriores, en el recinto del Instituto Vizcaíno Miguel de Unamuno, Escuela de Altos Estudios Mercantiles y jardines anexos».[5] Les xifres d’expositors i de visitants, 248 i 165.000, respectivament, van superar les previsions més optimistes, van ser molt similars a les de 1935. Els dos anys següents, 1942 i 1943, es va repetir l’experiència, ja com a VI i VII Fira de Mostres de Bilbao, en la mateixa ubicació i amb un nombre de visitants lleugerament superior als de 1941, 175.000 i 180.000, respectivament.

Fulletó signat per ROHE d’informació i propaganda de la Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1942.[6] És el mateix disseny de targetó que el de l’edició precedent, la diferència és el color del fons, en aquest cas blau.

L’any 1943 va quedar de manifest que les dimensions del recinte on tenia lloc la Fira de Mostres eren insuficients. D’altra banda, les instal·lacions firals eren provisionals i efímeres, ja que a l’acabar la Fira es desmuntaven per deixar l’edifici escolar en condicions per tornar a iniciar l’activitat docent cada més de setembre. Aquesta provisionalitat pel que fa a les infraestructures firals va provocar que la Fira de Mostres de Bilbao es deixés d’organitzar després de l’edició de 1943. La voluntat de les principals institucions polítiques i econòmiques de Bilbao era la de reemprendre l’activitat firal un cop es disposés d’un recinte en condicions. Una espera que es va allargar més d’una dècada.

Fulletó d’informació i propaganda de la VII Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1943.[7]

Finalment, en la dècada dels anys cinquanta, es va trobar l’emplaçament per bastir les instal·lacions de la Fira de Mostres de Bilbao, en un terreny al costat de l’estadi de San Mamés, el camp de futbol de l’Athletic. La Diputació de Biscaia, l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Bilbao van constituir un consorci per dur a terme el projecte firal. Segons les institucions promotores, les instal·lacions havien de tenir en compte la naturalesa de l’estructura econòmica i empresarial basca on l’àmbit tècnic, vinculat a la indústria, tenia un paper molt rellevant. Es van construir dos pavellons, un per a la indústria pesada i l’altre per a la indústria lleugera. El nou recinte firal es va inaugurar l’11 d’agost de 1957 i va acollir la VIII Fira de Mostres de Bilbao, catorze anys després d’haver-se celebrat la setena: «La Feria de Muestras de Bilbao, inaugurada ayer por el ministro de Comercio, Sr. Ullastres, hace el número ocho de las celebradas en la capital de Vizcaya y es la primera que se efectúa en los locales propios. La superficie total de los terrenos que ocupa es de 60.000 metros cuadrados, que pertenecen al Ayuntamiento, la Diputación y la Cámara de Comercio, Industria y Navegación. El presupuesto de las obras ya invertido es de 354 millones de pesetas, y otra cantidad igual se invertirá en la segunda etapa, que doblará las actuales instalaciones. Todo es impresionante y gigantesco en esta Feria. En los “stands” figuran las más calificadas industrias del Norte de España, que demuestran al visitante el poderío industrial a que se ha llegado en esta región española».[8]

Full de promoció de la VIII Fira de Mostres de Bilbao de l’any 1957.[9] L’any 1957 es va inaugurar el nou recinte firal de la capital biscaïna. Catorze anys després d’haver-se celebrat la VII Fira de Mostres de Bilbao, el nou recinte va acollir la vuitena edició. No ha de sorprendre, per tant, que el recinte firal esdevingués el principal recurs gràfic en els materials de propaganda de la Fira de Mostres de Bilbao de 1957.

La Fira de Mostres de Bilbao va ser una de les primeres fires espanyoles que va organitzar salons monogràfics, una estratègia que les institucions firals europees ja feia anys que desenvolupaven. L’any 1961 es va inaugurar la primera Fira Tècnica de la Màquina-Eina i l’any 1966, la primera Fira Tècnica de la Indústria Elèctrica.

Fulletó d’informació i propaganda de la segona edició de la Fira Tècnica de la Màquina-Eina de Bilbao de l’any 1962.[10]

Fulletó d’informació i propaganda de la segona edició de la Fira Tècnica de la Indústria Elèctrica i Maquinària d’Elevació i Transport de Bilbao de l’any 1967.[11]

L’any 1966, la Fira de Mostres de Bilbao va aconseguir el reconeixement com a fira internacional, una demanda que els promotors de l’esdeveniment firal reclamaven des de 1957.

Les instal·lacions firals de Bilbao es van anar ampliant periòdicament, l’any 1981 es va iniciar un projecte d’ampliació que va absorbir les edificacions anteriors i va dotar al recinte de la Fira Internacional de Bilbao de vuit pavellons. Dues dècades més tard, amb l’entrada del nou mil·lenni, la Fira de Bilbao es va plantejar la necessitat de disposar d’una nova ubicació i d’unes noves instal·lacions. El 19 d’abril de 2004, va entrar en funcionament la nova seu de la Fira de Mostres de Bilbao, amb el nom de Bilbao Exhibition Centre (BEC), a Barakaldo, en els terrenys que anteriorment havien acollit els Alts Forns de Biscaia.



[1] Feria de Muestras de Bilbao. Bilbao 1941. AHCCB 1532.3.
[2] Op. Cit.
[3] La Ilustración Española y Americana. Any XXVI, núm. 34, p. 149. Madrid, 15 de setembre de 1882.
[4] Op. Cit., p. 149.
[5] Feria de Muestras de Bilbao. Bilbao 1941. AHCCB 1532.3.
[6] Op. Cit.
[7] Feria de Muestras de Bilbao. Bilbao 1941. AHCCB 1532.10.
[8] ABC, 13 d’agost de 1957.
[9] AHCCB 1533.16.
[10] 2a Feria Técnica de la Máquina-Herramienta. Bilbao 1962. AHCCB 1534.28.
[11] 2a Feria Técnica de la Industria Eléctrica y Maquinaria de Elevación y Transporte. Bilbao 1967. AHCCB 1537.1.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Jaarbeurs Utrecht [Fira d’Utrecht] (7)

Els cartells de la Fira d’Utrecht (6)

Detall del cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1934 de la Jaarbeurs Utrecht.

Amb l’article d’aquesta setmana, després del parèntesi de Setmana Santa, acabarem amb els cartells de la Jaarbeurs Utrecht anteriors a la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’un conjunt d’11 cartells d’autor desconegut d’aquells que definíem com a complementaris, és a dir, que tenen per objecte informar principalment dels preus de les entrades al recinte firal i dels descomptes que els ferrocarrils ofereixen als visitants de la Fira. El primer cartell correspon a la Fira de primavera (‘voorjaarsbeurs’) de 1929. El text informatiu té un protagonisme destacat i ocupa les dues terceres parts superiors del cartell, amb una tipografia negra que destaca sobre un fons ocre. El símbol de la Fira, circumscrit dins d’una circumferència blanca, encapçala la paraula Utrecht. A la part inferior hi ha un dibuix que representa diverses instal·lacions industrials amb les característiques xemeneies fumejant; al mig, però, es reconeix la torre gòtica de la catedral, el principal referent arquitectònic de la ciutat d’Utrecht.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de febrer de 1929 de la Jaarbeurs Utrecht.[1]

Els tres cartells següents tenen el ferrocarril com a motiu gràfic principal de la composició; un fet que ja havíem constatat en articles anteriors. El primer d’aquests cartells correspon a l’edició de primavera de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht. En la part central de la composició hi ha un requadre vermell sobre el qual destaca una circumferència groga que simula el sol, on es troba el logotip de l’esdeveniment firal i el nom de la ciutat d’Utrecht. La Fira que irradia energia en el món dels negocis i dels intercanvis comercials és una de les possibles interpretacions que es pot donar a aquesta imatge gràfica. D’aquest requadre surt a gran velocitat un ferrocarril, el principal mitjà de transport per acudir a la Fira i traslladar-hi els productes que han de ser exposats. El text informatiu ocupa la quarta part inferior del cartell, mentre el nom de la Fira i les dates de celebració estan a la part superior.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht.[2]

El ferrocarril que apareix en el cartell anterior torna a fer acte de presència quatre anys més tard en el de l’edició de setembre de 1937. És el mateix tren, però la composició difereix una mica de la de 1933, sobretot quant als colors utilitzats, no tant intensos i cridaners que en el cartell precedent. En aquest cas, les tonalitats blaves són les  predominants.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1937 de la Jaarbeurs Utrecht.[3]

El cartell de l’edició de primavera de 1934 també té un ferrocarril com a imatge gràfica principal. En aquest cas, es veu la part frontal de la locomotora emmarcada pel logotip daurat de la Jaarbeurs Utrecht. Al fons de la composició hi ha el recinte firal, d’on surten projectats raigs de llum que il·luminen el cel nocturn d’Utrecht. El text informatiu apareix en el terç inferior de la composició. Sobre un requadre vermell, la tipografia destaca en negre i en blanc. El nom de la Fira i les dates de celebració estan, com en el cartell anterior, a la part superior.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1934 de la Jaarbeurs Utrecht.[4]

Els tres cartells següents presenten com a imatge gràfica principal el mapa dels Països Baixos. En el cartell de l’edició de primavera de 1936, el fons de la composició és blau sobrer el qual destaca el mapa en blanc i taronja. El punt geogràfic on es troba la ciutat d’Utrecht està indicat pel logotip de la institució firal. El text informatiu es reparteix per tota la superfície del cartell combinant la tipografia en groc i en blanc sobre el fons blau abans esmentat.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht.[5]

Els altres dos cartells que tenen el mapa dels Països Baixos com a recurs gràfic principal són els de 1939, el de l’edició de març i el de l’edició de setembre. Són dos cartells molt similars pel que fa a la composició; la principal diferència rau en la gamma cromàtica utilitzada. En el cartell de març el fons és blanc i el mapa blau, en canvi, en el cartell de setembre, el fons és blau i el mapa groc. En ambdós casos, el punt geogràfic on es troba la ciutat d’Utrecht està indicat pel logotip de la institució firal i cap a aquest punt es dirigeix un tren a gran velocitat. La ubicació del text informatiu es troba repartida entre la part superior i la inferior.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[6]

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[7]

En el cartell de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht, els requadres amb text informatiu centren l’atenció de la composició. El logotip de la institució firal dins d’una circumferència formada amb els colors de la bandera dels Països Baixos apareix lleugerament inclinat a l’esquerra al centre del cartell. Es tracta d’una composició força rica quant a l’ús del color, especialment en la tipografia. Tot i que hi ha força text, l’impacte visual que dóna el color i la distribució aparentment aleatòria dels requadres informatius fan que la lectura del cartells sigui atractiva.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[8]

El següent cartell, també de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht, presenta una composició cromàtica molt simple a base del blanc i negre sobre un fons ocre. El text informatiu es reparteix entre la part superior i la inferior. L’únic element gràfic present en aquesta composició és el símbol de la Fira ubicat al centre del cartell. Cal esmentar que el logotip du la corona reial, un fet que no es dóna gaire bé mai en els cartells de la Fira neerlandesa.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[9]

Els dos cartells següents són pràcticament iguals a l’anterior, sense la corona reial. Sobre un fons ocre, destaca el símbol de la Jaarbeurs Utrecht en el centre de la composició. En el cartell de l’edició de primavera de 1941, el logotip firal està dins d’un rectangle negre, i en el cartell de l’edició de primavera de l’any següent dins d’una circumferència també negra. El nom de la fira a la part superior i les dates de celebració a l’inferior. Cal destacar que l’any 1942, tot i haver-se editat cartells, la Jaarbeurs Utrecht no es va celebrar.

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht.[10]

Cartell d’autor desconegut de l’edició de març de 1942 de la Jaarbeurs Utrecht.[11]

Acabarem l’article amb dues vinyetes, l’autor o autors de les quals desconeixem. La primera correspon a l’edició de primavera de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht. Sobre un fons blanc, destaca a la meitat superior de la composició una circumferència de color blau a l’interior de la qual hi ha una nau amb les veles desplegades; un dels molts exemples d’iconografia nàutica aplicada a peces de comunicació firal. Els colors predominants de la vinyeta són els de la bandera dels Països Baixos: el blau, el blanc i el vermell. L’artista també utilitza el negre en la tipografia i en la circumferència que es troba a l’esquerra de la part inferior i on hi ha el logotip de la institució firal.

Vinyeta d’autor desconegut de l’edició de març de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht.[12]

L’altra vinyeta és de l’any 1941 i comunica les dates de celebració dels esdeveniment firals d’aquell any. S’ha de dir, però, que aquests no es van arribar a celebrar mai com a conseqüència del conflicte bèl·lic que tenia el continent europeu com a escenari dels enfrontaments armats. A la part superior i en vermell hi ha el nom de la ciutat, Utrecht, que descansa sobre le casc alat de Mercuri del logotip de la institució firal. El logotip, en negre, és el principal recurs gràfic d’aquesta vinyeta i ocupa la major part de la superfície de la composició. Una cinta blava amb la paraula ‘Jaarbeurs’ escrita a sobre en vermell envolta el logotip. Al seu darrere, un traç vermell suggereix, en combinació amb la cinta blava i el fons blanc, els colors de la bandera dels Països Baixos. Sota el casc del déu protector del comerç torna a aparèixer novament el logotip de la institució firal, en aquest cas de color groc. A la part inferior hi ha les dates de celebració de les dues edicions de 1942 de la Fira neerlandesa.

Vinyeta d’autor desconegut de la Jaarbeurs Utrecht de 1942.[13]

Després de set articles dedicats a la Jaarbeurs Utrecht, a partir de pròxima setmana estrenarem una nova fira. Els cartells de la Fira neerlandesa posteriors a la Segona Guerra Mundial els deixarem per a més endavant no fos cas que ens atipéssim de tanta Jaarbeurs.






[1] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, BG E16/885.
[2] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0194.
[3] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 214.
[4] Wolfsonian Collection. Accession number TD1991.165.1.
[5] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 00440.
[6] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 212.
[7] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 211.
[8] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 004421.
[9] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 207.
[10] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E16 / 935.
[11] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG E18 / 198.
[12] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG H13 / 712.
[13] ReclameArsenaal. Inventarisnummer BG H13 / 707.