 |
Visió general del recinte firal de Poznań. En el centre del dibuix la Wieża Górnośląska (Torre de l’Alta Silèsia).[1]
|
La primera edició de la Fira de Poznań, que va tenir caràcter nacional, es va celebrar del 28 de maig al 5 de juny de 1921. Un any abans, el 21 de març de 1920, el congrés general Unió d’Associacions de Comerciants de Poznań (ZTK) va acordar crear un comitè per a l’organització d’una fira a la ciutat : «Com a conseqüència de les noves fronteres polítiques i de la guerra actual entre Polònia i els soviètics a l’est, les exportacions i les importacions han caigut i la vida econòmica se n’ha ressentit. Polònia, arruïnada per la Guerra Mundial, s’ha vist obligada a crear noves empreses i bastir novament les destruïdes. [...] [la ZTK] ha decidit que en la primavera de 1921, a Poznań, s’organitzarà la primera fira comercial i industrial. Els terrenys escollits per a aquest propòsit seran els situats davant de les estacions de ferrocarril i que anteriorment havien estat utilitzats per la Gran Exposició de l’Alemanya Oriental».[2] La iniciativa i el pla de la ZTK va tenir el suport de les autoritats locals i provincials. Es va crear un Comitè Organitzador format per 44 persones, incloses les autoritats municipals, amb el seu president Jarogniew Drwęski al capdavant, i els representants de les institucions més rellevants de la ciutat i de les organitzacions professionals i socials.
 |
Els organitzadors, una vegada acabada la primera edició de l’esdeveniment firal, estaven molt satisfets: havien començat la singladura amb 1.200 expositors i 40.000 visitants. En les quatre primeres edicions de la Fira només van participar empreses poloneses, empreses de la ciutat lliure de Gdańsk i empreses estrangeres que tenien sucursal a Polònia. L’any 1924, la Fira de Poznań va signar acords amb empreses de Txecoslovàquia, França, Iugoslàvia, Letònia, Alemanya, Romania, Suïssa i Suècia i va convèncer el govern polonès de convertir la Fira de la seva ciutat en un event internacional, cosa que va aconseguir l’any 1925. Aquest fet el recordava el director de l’Oficina Municipal de la Fira de Poznań en una carta adreçada a la Cambra d’Indústria de Barcelona el desembre de 1924: «La première INTERNATIONALE FOIRE de Poznań aura lieu entre le 3 et le 10 mai 1925. Les Foires précédentes se tenant à Poznań chaque printemps a partir de 1921 avaient un caractère essentiellement national étant des expositions de la production exclusivement polonaise et les Maisons étrangères n’y participaient que par l’entremise de ses représentants —citoyens polonais, de plus en nombre très limité».[4] En aquesta mateixa carta s’emfatitzava l’èxit de les quatre fires precedents que havien demostrat la seva importància per a la vida econòmica de Polònia i la seva influència en el desenvolupament futur del comerç d’aquest país bàltic amb el món sencer. Una xifra reflectia aquesta trajectòria ascendent, en quatre anys, el nombre d’expositors havia passat dels 1.200 de la primera edició de la Fira als 2.000 el 1924.
L’any 1927, la Fira de Poznań va entrar a formar part de la Union des Foires Internationales (UFI) i l’any següent, per decisió del ministre de Comerç i Indústria polonès, Eugeniusz Kwiatkowski, la Fira de Poznań va prendre el nom oficial de Międzynarodowe Targi Poznańskie (Fira Internacional de Poznań). Aleshores el recinte firal ja disposava de 16 pavellons d’exhibició que ocupaven una superfície de 45.200 m2.
L’any 1929 no es va celebrar la Fira ja que, de maig a setembre, es va organitzar la Powszechna Wystawa Krajowa, la PeWuKa (Exposició Popular Nacional), per commemorar el desè aniversari de la independència del país i amb l’objectiu de donar a conèixer al món els èxits econòmics i culturals del país. L’exposició ocupava 17 pavellons, amb una superfície de 40.000 m2, i una superfície total de 100.000 m2. L’esdeveniment va atreure 4 milions i mig de visitants, dels quals 200.000 eren estrangers. L’èxit per a la ciutat de Poznań va ser impressionat; va ser la major empresa de promoció de Polònia des de la recuperació de la independència després de la Primera Guerra Mundial. L’any següent, en un document de promoció de la Fira de Poznań, el seu president, Mieczyslaw Krzyzankiewicz, afirmava que «l’Exposition Nationale Polonaise qui a eu lieu a Poznań en
 |
Cartell de Wojciech Jastrzębowski (Varsòvia, 1884 – 1963) de l’Exposició Popular Nacional de 1929.[6]
|
L’Exposició Popular Nacional de 1929 no va tenir lloc a la capital. Hi havia raons pràctiques, ja que Poznań podia utilitzar el recinte que va ocupar l'exposició de 1911, que ara utilitzava la Fira de la ciutat. A la fi dels anys vint, Varsòvia no tenia la infraestructura necessària per organitzar una gran exposició. Anteriorment, el 1843, el 1849 i el 1860, la capital polonesa havia acollit les exposicions industrials celebrades sota el domini rus, però havia passat un període massa llarg. Malgrat el centralisme de la Segona República, que feia gairebé impensable que l'Exposició Nacional se celebrés en una altra ciutat que no fos la capital, el realisme econòmic es va imposar. Després d’estimar el cost que suposaria organitzar l'esdeveniment a Varsòvia, es va decidir d’encomanar-ho a Poznań.
Poznań era un bastió conservador de la democràcia polonesa, fortament impregnada de les idees antisemites i antialemanyes, i oposada al centralisme de Varsòvia. Durant molt de temps les disputes polítiques entre Varsòvia i Poznań van posar en risc l'èxit de l'Exposició que, en última instància, depenia de les subvencions del govern. Finalment, però, entre ambdues parts es va imposar el pragmatisme per aconseguir una objectiu superior.
 |
Cartell de Wojciech Jastrzębowski (Varsòvia, 1884 – 1963) de l’Exposició Popular Nacional de 1929.[7]
|
Els partidaris més entusiastes de l'Exposició de Poznań pertanyien a organismes públics i a organitzacions econòmiques regionals. Poznań tenia també un avantatge sobre la capital, a Varsòvia i en la part del país que en el passat es trobava sota el domini rus, les cambres de comerç i d’indústria no van ser creades fins al 1929 i les organitzacions que vetllaven pels interessos professionals es eren molt febles a causa de la política russa anterior a 1914. És interessant d’observar com la publicitat de l’Exposició estava impregnada d’un estereotip molt arrelat al país segons el qual els polonesos de Prússia es distingien dels seus compatriotes pel seu talent organitzatiu, pel seu pragmatisme i per la seva disciplina en el treball.
 |
Cartell d’Stefan Norblin (Varsòvia, 1892 – San Francisco, 1952) de promoció de l’Exposició Popular Nacional de 1929 que anima els agricultors a participar-hi.[8]
|
Una altra característica de la propaganda de l'Exposició era la imatge que Poznań donava de si mateixa. Es promovia la idea que Poznań era «la més polonesa de les ciutats poloneses» i, per tant, era la ciutat més adient per acollir l'Exposició. A finals dels anys vint, a la ciutat només hi havia una petita proporció d’habitants alemanys i jueus, després que la majoria s’havia traslladat al Reich alemany. Amb només el cinc per cent d’habitants no polonesos, Poznań es trobava en una situació molt diferent a la de la majoria de ciutats del centre i l'est de Polònia, que tenia un percentatge molt alt de jueus i de no polonesos. Així, Poznań es considerava una mena de baluard contra l'amenaça constant de germanització.
El nacionalisme polonès impregnava tota la promoció de l'Exposició. Abans i durant la PeWuKa es van organitzar diverses campanyes de premsa, l'objectiu de les quals era eliminar el que quedava de la presència alemanya a la ciutat. Totes les publicacions sobre l'Exposició es van fer només en polonès, l'alemany només va aparèixer en les publicacions multilingües. Es pretenia fer desaparèixer de la memòria històrica tota referència al recent domini prussià a Polònia. També es volia transmetre la idea que desenvolupament econòmic i cultural de Poznań era resultat de l’esforç dels polonesos, obviant el paper que va tenir la població alemanya de la regió. La Segona República de Polònia es va presentar a la PeWuKa com un «Estat nacional», és a dir, un estat homogeni des del punt de vista ètnic. Per tant, les minories, que continuaven sent un terç de la població total, no van obtenir cap espai per presentar-se.
Gràcies a l’èxit l’Exposició Nacional de Polònia de 1929 i malgrat la Gran Depressió dels anys trenta que va afectar notablement el comerç internacional, la Fira Internacional de Poznań es va convertir en una de les més importants d’Europa, trajectòria que es va estroncar amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra, el recinte firal va acollir la fàbrica d’avions militars de l’empresa Focke-Wulf, per la qual cosa va esdevenir un dels objectius prioritaris de les forces aèries aliades. El 85 % del recinte firal va ser destruït i reconstruït un cop finalitzat el conflicte bèl·lic.
 |
Cartell d’Edmund Bartłomiejczyk (Varsòvia, 1885 –1950) que promou la Dział Sztukina na Powszechne Wystawie Krajowe (Secció de l’Art a l’Exposició Popular Nacional) de 1929.[9]
|
La Fira Internacional de Poznań va reemprendre el programa d’exposicions l’any 1946, però els temps gloriosos de la dècada anterior no van tornar. Tant és així, que entre 1951 i 1954, en plena Guerra Freda, l’esdeveniment no es va celebrar. L’activitat es va tornar a reemprendre el 1955.
 |
Un dels edificis del recinte firal de Poznań.[10]
|
L’any 1958 es va prendre la decisió d'organitzar dues fires de mostres cada any, una a la primavera i l’altra a la tardor. Més endavant, el 1973, les dues edicions anuals de la Fira Internacional de Poznań es van especialitzar, el mes de juny se celebrava la Międzynarodowe Targi Techniczne (Fira Internacional Tècnica) i el mes de setembre la Międzynarodowe Targi Artykułów Konsumpcyjnych, TAKON, (Fira Internacional de Béns de Consum). Durant la dècada dels anys seixanta del segle passat el nombre d’expositors nacionals i estrangers va créixer considerablement. L’espai d’exhibició existent no satisfeia les necessitats dels exhibidors, per la qual cosa les exposicions es van organitzar fora del recinte firal. En la 35 edició de la MTP, celebrada l’any 1966, dos sectors, el de la indústria de l’automòbil i el de les arts gràfiques, van organitzar la seva fira per separat. L’any següent, el 1967, ja van ser quatre els sectors. Aquest va ser el primer pas cap a l’organització de salons monogràfics i especialitzats, que es van consolidar durant la dècada dels anys setanta.
L’any 1990, la Fira Internacional de Poznań es va transformar en una societat de responsabilitat limitada amb una participació rellevant de l’Administració entre els seus accionistes. La Fira Internacional de Poznań organitza actualment més de 60 esdeveniments anuals, hi participen més de 11.500 expositors i atrau més de 300.000 visitants.
 |
[1] Connaissez vous la Pologne? La Foire Internationale de Poznań. Poznań, 1930. AHCCB 1086.16.[2] Międzynarodowe Targi Poznańskie. Poznań Fair Magazine. Special Jubilee 1921-2011. MTP. Poznań, 2011, p. 5.
[3] La Foire Internationale de Poznań.
Internationale Mustermessien in Poznań. Poznań, 1930. AHCCB 1086.16.
[4] Carta del
director de la Miejski Urzad Targu
Poznańskiego (Oficina Municipal de la Fira de Poznań) a la Cambra Oficial
d’Indústria de Barcelona, desembre de 1924. AHCCB 1085. 15.
[6] AA.VV. Polonia 1900-1939. Fondos del Museo del
cartel de Wilanów. Museu Valencià de la Il·lusració i de la Modernitat
(MuVIM). València, 2007.
[10] La Foire Internationale de Poznań. Internationale Mustermessien in Poznań. Poznań, 1930. AHCCB 1086.16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada