 |
Detall del cartell de Gerard Wernars (Amsterdam, 1924 — Amsterdam, 2003) de l’edició de setembre de 1948 de la Jaarbeurs Utrecht.
|
Utrecht és la quarta ciutat dels Països Baixos, situada a la riba del Kromme Rijn i travessada per dos canals. Utrecht té una llarga i dilatada tradició comercial i industrial que es remunta a l’època medieval i que perdura en l’actualitat. Utrecht és el principal nucli ferroviari dels Països Baixos i una ciutat on el transport fluvial té una rellevància destacada.
La Jaarbeurs Utrecht (Fira d’Utrecht), com moltes fires europees, es va emmirallar en els models firals de Leipzig i Lió. El 6 de març de 1916, en un context de confrontacions bèl·liques en el continent europeu, es va crear una associació per impulsar la celebració d’un esdeveniment firal permanent als Països Baixos. Aquesta iniciativa va tenir el suport de la Maatschappij van Nijverheid (Societat de la Indústria), la Nederlandsche Vereeniging voor Tentoonstellingsbelangen (Associació Neerlandesa d’Exposicions) i la Utrecht van de Vereeniging Nederlandsch Fabrikaat (la secció d’Utrecht de l’Associació Neerlandesa de Fabricants). La Fira d’Utrecht va ser per als seus impulsors un revulsiu per a la industria neerlandesa, ja que, segons ells, «pendant des années l’étranger a ignoré la vraie valeur et l’importance de la Hollande en tant que pays industriel».[1]
Els precedents la Jaarbeurs Utrecht, es remunten a la primera meitat del segle xix. Els Països Baixos, com tots els països industrialitzats d’Europa, no van restar aliens al fenomen de les exposicions industrials i, en el cas d’Amsterdam, la principal ciutat del país, al fenomen de les exposicions universals. És interessant de destacar com un país relativament petit en extensió va tenir la capacitat de mobilitzar els agents econòmics i organitzar un nombre molt elevat d’exposicions de tota mena en moltes ciutats de mida molt diversa. Amsterdam, la capital econòmica dels Països Baixos, en va organitzar una desena en cent anys, la primera el 1809. D’entre les exposicions industrials que es van celebrar a Amsterdam, cal destacar la de 1859, la Tentoonstelling van provinciale nijverheid en kunst te Amsterdam 1859 / Tentoonstelling van Noordhollandsche nijverheid (Exposició provincial d'art i indústria / Exposició del Nord d'Holanda); la de 1866, Algemeene tentoonstelling van Nederlandsche nijverheid en kunst (Exposició neerlandesa de la indústria i les arts); la de 1877, Tentoonstelling van kunst toegepast of nijverheid (Exposició de les arts aplicades i la indústria); la de 1883, la Wereldtentoonstelling (Exposició Universal), el nom oficial de la qual era Internationale Koloniale en Uitvoerhandel Tentoonstelling (Exposició Internacional Colonial I d’Exportació General); i la de 1907, la Internationale Tentoonstelling van Amsterdam (Exposició Internacional d’Amsterdam).
 |
Cartell de Victor Creten (1878- 1966) de l’Exposició Internacional d’Amsterdam de 1907.[2]
|
Altres ciutats neerlandeses van seguir l’exemple d’Amsterdam hi van organitzar exposicions industrials: Delft (1849), Deventer (1857[3]), Haarlem (1825 i 1861[4]), La Haia (1863 i 1897[5]), Arnhem (1852, 1868[6] i 1879), Leiden (1889[7]), Zaandam (1896[8]), 's-Hertogenbosch (1897[9]), Dordrecht (1897 i 1912), Groningen (1903), Tilburg (1909), Roermond (1911), Bergen op Zoom (1912), Nimega (1912) i Sittard (1913[10]).
 |
Diploma de la Tentoonstelling van Voortbrengselen van Inlandsche Nijverheid (Exposició de Productes de la Indústria Nativa) de Delft de 1849.[11]
|
 |
Diploma de la Tentoonstelling van Nederlandsche en Koloniale Nijverheid (Exposició de la Indústria Nacional i Colonial Neerlandesa) d’Arnhem de 1879.[12]
|
 |
Cartell de Johannes Josephus Aarts (Den Haag, 1871 –Amsterdam, 1934) de la Nationale Tentoonstelling van Nijverheid & Kunst(Exposició Nacional de l'Art i de la Indústria) de Dordrecht de 1897.[13]
|
 |
Cartell de Gerardus Hendrik (Geert) Grauss (Middelburg, 1882 - Den Haag, 1929) de la Tentoonstelling van Kunst & Nijverheid (Exposició de l'Art i de la Indústria) de Groningen de 1903.[14]
|
 |
Cartell de la Tentoonstelling Handel, Nuverheid en Kunst (Exposició d’Indústria, Comerç i Art) de Tilburg de 1909.[15]
|
 |
Cartell de la Tentoonstelling Handel, Nijverheid & Kunst (Exposició Industrial, Comercial i Artística) de Roermond de 1911.[16]
|
 |
Cartell de Jansz de la Tentoonstelling Kunst, Nijverheid-Sport (Exposició d'Art, Indústria, Esports) de Nimega de 1912.[17]
|
 |
Cartell de Cornelis Rol (Edam, 1877 –Voorburg, 1963) de la Tentoonstelling Dordrecht en omstreken (Exposició de Dordrecht i els seus Voltants) de 1912.[18]
|
 |
Cartell de la Tentoonstelling van Landbouw, Tuinbouw en Nijverheid (Exposició d'Agricultura, Horticultura i Indústria) de Bergen op Zoom de 1912.[19]
|
Pel que fa la ciutat d’Utrecht, els
precedents de la Jaarbeurs Utrecht
cal anar a cercar-los a la Provinciale Tentoonstelling
van Nijverheid te Utrecht (Exposició Industrial de la Província d’Utrecht)
de 1858 i, ben entrat el segle xx,
a l’Utrechtse Provinciale Tentoonstelling. Kunst, Handel en Nijverheid (Exposició
Provincial d'Utrecht. Art, Comerç i Indústria) de l’any 1910.
 |
Cartell de Willem Nicolaas van Dranen (Utrecht, 1871 – 1923) de l’Exposició Provincial d'Utrecht de l’any 1910.[20]
|
La primera edició de la Fira d’Utrecht es va celebrar del 26 de febrer al 10 de març de 1917. L’èxit d’aquesta primera mostra (690 participants i 150.000 visitants) va esperonar els organitzadors per donar-li continuïtat. En un fulletó informatiu de la tercera Fira d’Utrecht que s’havia de celebrar del 24 de febrer al 8 de maig de 1919 es feia balanç de les dues edicions anteriors i es donava una primera previsió per a la tercera: «Deux fois déjà des foires d’échantillons attestant un succès croissant ont lieu en Hollande. La première, celle de 1917, comptait 690 industries néerlandaises; la seconde, celle de 1918, avait 1.062 participants; pour la troisième foire néerlandaise d’échantillons, 1.225 participants sont déjà fait inscrire».[21] Pel que fa al valor monetari de les transaccions dutes a terme a la Fira d’Utrecht en les dues primeres edicions de l’esdeveniment, «le chiffre d’affaires a passé de dix millions de florins pour la première foire, à trente millions de florins pour la seconde».[22]
Les cinc primeres edicions de la Fira
d’Utrecht eren exclusivament nacionals, és a dir, «que les
transactions ne se feront que sur des produits et articles de fabrication
néerlandaise. Una commission spéciale d’enquête s’est informée auprès de chaque
participant en particulier si les produits avec lesquels il parâitrà à la foire
sont réellement fabriqués en Hollande; cette commission veillera en outre avec
la plus grande sévérité à ce qu’aucun article de fabrication étrangère no soit
vendu à la foire».[23] A partir de 1922, la Fira
d’Utrecht fa un salt qualitatiu molt important, l’esdeveniment esdevé
internacional i té lloc dues vegades l’any, l’edició de primavera i l’edició de
tardor. L’any 1925 va ser una de les fires fundadores de la Union des Foires Internationales (UFI). La
Fira d’Utrecht només es va deixar de celebrar durant la Segona Guerra Mundial,
entre 1942 i 1945.
Les primeres edicions de la Fira
d’Utrecht ocupaven un espai al centre de la ciutat, a Vredenburg, en uns petits
pavellons provisionals fets de fusta. Els organitzadors de la Jaarbeurs Utrecht volien disposar, tot
imitant la Fira de Leipzig, un edifici permanent per a exposicions, objectiu
que van aconseguir l’any 1921, també a Vredenburg. L’any 1932, el recinte firal
es va ampliar amb dos nous edificis. En la immediata postguerra, la Jaarbeurs Utrecht va experimentar un
creixement notable de l’activitat que va evidenciar la insuficiència de les
infraestructures firals del període anteriors a la Segona Guerra Mundial. L’any
1947 es van construir uns pavellons provisionals a Croesselaan, que van ser
substituïts en la dècada dels cinquanta per edificis permanents. En la dècada
dels anys setanta del segle passat, els antics edificis firals de Vredenburg
van ser enderrocats i se’n van bastir de nous, entre els quals cal destacar el
Beatrixgebouw.
El símbol de la Jaarbeurs Utrecht és la lletra ‘U’, la inicial del nom de la
ciutat, coronada amb el cas alat de Mercuri, un dels atributs més característic
del déu protector del comerç. Aquest símbol es va utilitzar per primera vegada
l’any 1926 i des d’aleshores sempre ha estat present en els materials de
comunicació de l’esdeveniment firal.
[3] Tentoonstelling van Provinciale Nijverheid te
Deventer (Exposició Provincial Industrial de Deventer) el 1857.
[4] La Deuxième Exposition Nationale du Royaume
des Pays Bas, el 1825, i l’Algemeene Nationale
Tentoonstelling van Nijverheid (Exposició
General Nacional de la Indústria), el 1861.
[5] Nationale Tentoonstelling van Metalen en daaruit
vervaardigde voorwerpen (Exposició Nacional
de Metalls i Manufactures Metàl·liques), el 1863, Nationale en Internationale Tentoonstelling
(Exposició Nacional i Internacional), el 1897.
[6] Tentoonstelling van Voortbrengselen der Nationale
Nijverheid van Nederland en Zijne Overzeesche Bezittingen (Exposició de
Productes de la Indústria Nacional dels Països Baixos i les seves Possessions
d'Ultramar), el 1852.
[7] Entoonstelling van Producten der Leidsche Nijverheid
(Exposició de Productes Industrials de Leiden), el 1889.
[8] Tentoonstelling van Landbouw Nijverheid
(Exposició Industrial i Agrícola), el 1896.
[10] Provinciale, Nationale en Internationale
Tentoonstelling van Nijverheid, Handel, Landbouw, Kunsten en Wetenschappen
(Exposició Provincial, Nacional i Internacional de la Indústria, el Comerç,
l'Agricultura, les Arts i les Ciències), el 1913.
[11] Biblioteca
Nacional dels Països Baixos. Memòria dels
Països Baixos (GVNL). [P323N101], Topografie van Nederland, Universiteitsbibliotheek Leiden.
[12] Biblioteca
Nacional dels Països Baixos. Memòria dels
Països Baixos (GVNL). [40014], Firma
Dobbelman, Regionaal Archief Nijmegen.
[14] Biblioteca
Nacional dels Països Baixos. Memòria dels
Països Baixos (GVNL). BG L3/909 (affiche).
[16] Biblioteca
Nacional dels Països Baixos. Memòria dels
Països Baixos (GVNL). BG E17/584 (affiche).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada