 |
Detall del cartell de l’edició de setembre de 1925 de la Fira de Praga. En un primer terme un dels ponts sobre el Moldava i al fons el castell de Praga.
|
Els referents arquitectònics i urbanístics més conguts de Praga es van utilizar sovint com a reclam publicitari de la PVV, una estratègia que no és privativa de la capital txeca ja que totes les fires europees la utilitzaven sovint.
Praga, el Moldava i els seus ponts
Detall del cartell de Heiter,
corresponent a l’edició de setembre de 1948 de la Fira de Praga. En un primer
terme el Moldava i els ponts que el creuen, i en un segon terme tres perfils
amb les ombres dels edificis més rellevants de Praga: en el primer destaca la Torre
de la ciutat vella, en el segon la cúpula de l’església de sant Nicolau, i en
el tercer el castell i la catedral de Praga.
El primer
cartell correspon a l’edició de març de 1925 de la PVV. L’autor és el pintor i
artista gràfic txec Karel Vik (Hořice, 1883 – Tumov, 1964). L’element gràfic principal del
cartell és una vista general de la ciutat de Praga. Sota un cel blau, es
distingeix la cúpula de l’església de sant Nicolau en el centre de la
composició. El text informatiu, en alemany i en negre sobre ocre, es troba en
sengles franges en els extrems superior i inferior.
El cartell de la PVV de l’edició de
setembre de 1925, d’autor desconegut, també és una vista general de la ciutat.
En un primer terme el riu Moldava amb diverses barcasses de vapor. A
l’esquerra, abans de creuar el primer dels ponts, el port fluvial amb diverses
grues que traginen mercaderies. Al fons a la dreta, el castell de Praga,
referent arquitectònic de la ciutat. Tres franges amb els colors de la bandera
de Txecoslovàquia, vermell, blau i blanc, ocupen l’angle superior esquerre del
cartell. Sobre d’aquestes tres franges es troba la sigla de la Fira de Mostres
de Praga. El text informatiu, en negre, ocupa la meitat superior de la
composició. A la part inferior, en una franja vermella hi ha, en blanc, les
dates de celebració de l’esdeveniment firal.
En el cartell de la següent edició de la Fira de Praga, la de març de 1926, Jakub František (1875-1940) utilitza la mateixa perspectiva de la ciutat, la vista del castell de Praga des del Moldava, i diversos recursos gràfics que també es troben en el cartell anterior. Tanmateix, l’element gràfic principal d’aquesta composició és Mercuri. El déu protector del comerç, amb el característic pètasus (casc alat), sosté amb la mà dreta el caduceu. Al darrera de Mercuri, el riu Moldava, i a la seva dreta una barcassa de vapor que suggereix l’activitat econòmica que es du a terme en el port fluvial. Al fons de la composició, a la part superior del cartell, destaca el castell de Praga, referent arquitectònic de la ciutat. El text informatiu, en alemany i en vermell sobre fons clar, ocupa la meitat inferior de la composició emmarcat per dues florides garlandes. A l’esquerra de la part superior, l’escut de Praga.
Les torres de Praga
En el cartell de l’edició de març de 1923 de la Fira de Praga, destaquen, sobre un fons blau i a dreta i esquerra, dues de les torres més emblemàtiques de Praga: la Torre del pont de la ciutat vella, a l’esquerra, i la Torre de la pólvora, a la dreta. Ambdues torres estan unides per un arc al centre del qual hi ha la sigla de la Pražské Vzorkové Veletrhy (Fira de Mostres de Praga), PVV. Sota de l’arc hi ha una roda dentada, al·lusiva a la indústria, i el caduceu de Mercuri, una de les al·legories del comerç. El text informatiu, en anglès i en blanc sobre un fons vermell, es troba a la part inferior de la composició.
Cartell
de l’edició de març de 1923 de la Fira de Praga, obra de Solar.[4] Ho
sento, però la resolució d’aquesta imatge és d’una qualitat molt baixa.
La imatge principal de la composició del cartell de Vilém Rotter (Brno, 1903 – 1978), que correspon a l’edició de març de 1934, és el dibuix esquemàtic d’una de les torres emblemàtiques de Praga, bé pot ser la Torre del pont de la ciutat vella o bé la Torre de la pólvora. La torre preserva al seu interior el caduceu de Mercuri, un dels atributs característics del déu protector del comerç. El caduceu combina tres colors, el blanc, el blau i el vermell, els de la bandera de Txecoslovàquia. El text informatiu, en vermell i negre, ocupa la part inferior del cartell. A l’esquerra de la part superior, també en vermell i negre, les dates de celebració de l’esdeveniment firal.
Tres elements iconogràfics composen el cartell que Albert Jonáš (Vinohradech, 1903 – Praga, 1974) va fer per a la l’edició de setembre de 1939 de la Fira de Praga. En la part inferior de la composició, una caravana de carretes tirades per cavalls passa per sota la Torre del pont de la ciutat vella, un dels referents arquitectònics més emblemàtics de la ciutat. Al fons, en vermell el Palau de la Fira de Praga, cap a on es dirigeix l’esmentada caravana. El text informatiu, en txec i en negre sobre fons clar, ocupa la part inferior del cartell. Cal remarcar el contrast que suposa veure en una mateixa composició un dels edificis més singulars de l’arquitectura racionalista europea del segle XX, el Palau de la Fira de Praga, i una llarga corrua de carretes, un mitjà de transport més propi del segle XIX i d’un món eminentment rural i no pas la imatge que caldria donar a una ciutat com Praga, moderna i capdavantera en el món dels negocis durant el període d’entreguerres. Possiblement Albert Jonáš, que era arquitecte, volia reforçar el contrast entre el passat: la Torre del pont de la ciutat vella i les carretes, i el present: el nou Palau de la Fira, on els cavalls no hi tenen lloc.
En el cartell que Heiter va crear per a l’edició de setembre de la Fira de Praga de 1948, destaca en blanc sota un cel ben blau, l’imposant edifici del Palau de la Firal de Praga, als peus del qual es distingeixen tres perfils característiques del paisatge urbà de la ciutat i el riu Moldava i quatre dels ponts que el creuen. L’artista juga amb les ombres dels edificis més rellevants de la ciutat, tot recordant els coneguts teatres d’ombres característics de l’activitat cultural de la capital txeca. El text informatiu, en francès en vermell sobre fons clar, es troba al terç inferior del cartell.
Els símbols nacionals
L’ús dels símbols nacionals de Txecoslovàquia, país que havia aconseguit la independència en acabar la Primera Guerra Mundial, és constant en la majoria dels cartells firals. El símbol per excel·lència és la bandera, però sovint els artistes també recorren a l’imaginari mític, com és el cas de Karel Štapfer (Praga, 1863 — 1930), que va utilitzar l’estàtua d’un cavaller medieval per promoure la Fira de Praga els anys 1923 i 1924. La composició artística del cartell té com a element més destacat l’estàtua del llegendari cavaller txec Bruncvik. Bruncvik és un referent simbòlic del nacionalisme txec. D’acord amb el mite, aquest cavaller va partir de Praga per recórrer el món i trobar un lleó per incorporar-lo al seu escut (l’animal emblemàtic del regne txec és un lleó blanc en un camp vermell). En el transcurs del viatge, Bruncvik va rebre una espasa màgica que podia tallar ella sola els caps dels enemics. Aquesta espasa va ser empotrada en un dels pilars del pont de Carles a Praga. Segons la tradició, quan la nació txeca estigui en perill, envoltada d’enemics, s’obrirà la muntanya de Blanik i sortiran els cavallers comandats per sant Venceslau, que empunyarà l’espasa i exclamarà ‘que caiguin els caps de tots els enemics dels txecs. I quan això passi, la pau eterna regnarà en la terra dels txecs’. Als peus de l’estàtua de Bruncvik hi ha un caduceu. El caduceu és un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç. Al darrera de l’estàtua de Bruncvik i sota un cel blau hi ha el pont de Carles que creua el Moldava, un dels referents simbòlics de la ciutat de Praga. Tota la composició del cartell està emmarcada per una estructura gòtica que simula una finestra. A la part inferior, en cadascun dels extrems hi ha sengles escuts amb la sigla de la Prazský Vzorkový Veletrh (Fira de Mostres de Praga), PVV.
La PVV va tornar a utilitzar el cartell de Karel Štapfer per promoure l’edició de març de l’any següent.
[1] WBR. Sign.: P 228095.[2] <http://www.christies.com/>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada