 |
Detall del cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1937 de laJaarbeurs Utrecht.
|
Agnes Canta i els cartells de la Jaarbeurs Utrecht
La pintora i dissenyadora gràfica Agnes Catharina Canta (Rotterdam, 1888 – 1964) va ser, darrere Henri Pieck, l’artista que més va col·laborar amb la Jaarbeurs Utrecht durant el període d’entreguerres. Agnes Canta va estudiar a la Kunsten en Technische Wetenschappen in Rotterdam (Acadèmia de Belles Arts i les Ciències Tècniques de Rotterdam). Els temes més habituals de la seva obra pictòrica són les natures mortes i el món animal. També va dissenyar cartells i altres materials publicitaris. En aquest article presentarem els sis cartells que va fer per la Fira neerlandesa. Els cartells d’Agnes Canta són d’una composició iconogràfica força simple. L’artista utilitza únicament un sol element que esdevé el motiu central de les seves composicions.
El cartell de l’edició de setembre de 1932, el primer que va fer Agnes Canta per a la Jaarbeurs Utrecht, té com a motiu iconogràfic central un vaixell. Sobre un fons blau, destaca la proa d’una nau, de color negre, que solca les ones del mar amb les veles desplegades. El logotip de la Jaarbeurs Utrecht destaca en negre sobre la superfície blanca de la vela major. El text informatiu, excepte les dates de celebració de l’esdeveniment firal que també estan en la vela major, ocupa la part inferior de la composició. Cal dir que la iconografia nàutica, com a al·legoria de l’activitat comercial, és un dels recursos més emprats en el cartellisme firal. Cal recordar que anteriorment, Leo Gestel, Pieter Hofman i Mommie Schwarz havien utilitzat motius nàutics en cartells de la Jaarbeurs Utrecht i, òbviament, altres artistes hi tornaran a recórrer més endavant.
 |
Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1932 de la Jaarbeurs Utrecht.[1]
|
El logotip de la Jaarbeurs Utrecht, la lletra ‘U’ coronada amb el casc alat, un dels atributs de Mercuri, el déu protector del comerç, és el motiu principal de la composició que Agnes Canta va fer per a l’edició de primavera de 1933 de la Fira neerlandesa. Sobre un fons groc destaca en blau el logotip de la Fira que, en una posició lleugerament inclinada a l’esquerra, vola damunt dos núvols, un dels quals inclou el nom de la ciutat d’Utrecht i l’altre, el 1933. La resta del text destaca en blanc sobre un fons negre a la part inferior del cartell.
 |
Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1933 de la Jaarbeurs Utrecht.[2]
|
La campana que anuncia la celebració de la Jaarbeurs Utrecht és el recurs iconogràfic que utilitza Agnes Canta en el cartell de l’edició de setembre de 1933. El logotip de la Fira neerlandesa està gravat a la campana, el repic de la qual sona ‘Jaarbeurs’. A la part superior hi ha la bandera dels Països Baixos i a la part inferior, darrera el text informatiu, la ciutat d’Utrecht
 |
Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1935 de la Jaarbeurs Utrecht.[3]
|
Agnes Canta recorre altra vegada a la iconografia nàutica per il·lustrar el cartell de l’edició de primavera de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht. L’element iconogràfic principal és una àncora que, compositivament, ocupa una posició molt similar a la de la campana del cartell anterior: a l’esquerra del cartell i lleugerament inclinada. La paraula ‘Jaarbeurs’ descansa sobre l’àncora i la resta del text informatiu ocupa la part inferior del cartell. A diferència dels altres cartells d’Agnes Canta, aquest és l’únic que no incorpora el logotip de la institució firal.
 |
Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1936 de la Jaarbeurs Utrecht.[4]
|
Mercuri, el déu protector del comerç, és el protagonista principal del cartell de l’edició de setembre de 1937. Mercuri, amb el seu inconfusible casc alat, en el qual hi ha el símbol de la Jaarbeurs Utrecht, tensa un arc i apunta cap a un objectiu indeterminat. Es pot interpretar aquesta al·legoria amb el fet que ‘el comerç apunta a Utrecht’, és a dir, ‘cal anar a Utrecht’. La imatge gràfica ocupa els dos terços superiors de la composició mentre el text informatiu, el terç inferior.
 |
Cartell d’Agnes Canta de l’edició de setembre de 1937 de la Jaarbeurs Utrecht.[5]
|
Novament la iconografia nàutica torna a estar present en un cartell d’Agnes Canta, en aquest cas el de l’edició de primavera de 1941. En vermell, el símbol de la Jaarbeurs Utrecht destaca sobre un pilar de fusta que resisteix les onades que hi trenquen al damunt. La lluita i la victòria del poble neerlandès contra la fúria del mar són símbols de l’imaginari nacional dels Països Baixos. Es podria traslladar el concepte de lluita i victòria a un altre àmbit? Cal recordar que l’any 1941 els Països Baixos eren un país ocupat per l’Alemanya nazi.
 |
Cartell d’Agnes Canta de l’edició de març de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht.[6]
|
Louis Raemaekers, Jaap Pander, Steen i els cartells de la Jaarbeurs Utrecht
 |
Detall del cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1931 de la Jaarbeurs Utrecht.
|
Louis Raemaekers, Jaap Pander i Steen són tres artistes que van fer més d’un cartell per a la Jaarbeurs Utrecht durant el període d’entreguerres. Louis Raemaekers (Roermond, 1869 – Scheveningen, 1956) és un dels artistes gràfics neerlandesos que ha tingut més rellevància pública, especialment com a dibuixant i caricaturista polític. Louis Raemaekers va néixer en el si d'una família liberal que apreciava l'art i el teatre i, de be ben jove, va plasmar el seu talent artístic en el dibuix: va fer retrats, paisatges i escenes quotidianes. El seu pare va insistir perquè assistís a classes de dibuix; primer va estudiar a la Gemeente Teekenschool de Roermond i, entre 1891 i 1893, ho va fer a Amsterdam, a la Rijksnormaalschool voor Teekenonderwijzers i a la Rijksschool voor Kunstnijverheid (Escola Nacional d'Arts Aplicades). L'any 1894 va residir a Brussel·les on als vespres assistia a l'Académie Royale des Beaux Arts. A partir de 1895, va compaginar la tasca docent amb la creativa: va il·lustrar llibres, va dissenyar portades i es va donar a conèixer com a caricaturista polític a la premsa diària. El 1912 va deixar la docència per dedicar-se exclusivament a la creació. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la invasió alemanya de Bèlgica, Louis Raemaekers va prendre partit per la causa aliada. Els alemanys van exigir al govern dels Països Baixos que prengués mesures contra Louis Raemaekers i les seves caricatures, però aquell si va negar. L'any 1916 va marxar a Anglaterra on va treballar per a l'Oficina de Guerra Britànica fent targetes postals i cartells que van tenir molt d’èxit. El 1917, va visitar els Estats Units i va ser rebut pel president Woodrow Wilson i per l'expresident Theodore Roosevelt, admiradors dels seus dibuixos, que es publicaven en nombrosos diaris del país. La premsa nord-americana el considerava el caricaturista més famós del món. També va ser rebut pel president francès, Raymond Poincaré, i el primer ministre anglès. L'any 1922, la Universitat de Glasgow el va nomenar doctor Honoris Causa per la influència que la seva obra va tenir en la opinió pública nord-americana davant la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra, es va establir a Brussel·les i va treballar per als diaris Le Soir i De Telegraaf. En la dècada dels anys trenta del segle passat va publicar nombrosos dibuixos ofensius a ulls de l'Alemanya nazi. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, l'any 1939, es va traslladar a Anglaterra i l'any següent als Estats Units. Acabat el conflicte bèl·lic va tornar novament a Bèlgica.
Els dos cartells que Louis Raemaekers va fer per a la Jaarbeurs Utrecht tenen a Mercuri, el déu protector del comerç, com a element iconogràfic central. En el cartell de l’edició de setembre de 1928, un Mercuri atlètic i nu s’alça davant la ciutat d’Utrecht, que es reconeix fàcilment per l’emblemàtica torre de la catedral gòtica, el referent arquitectònic de la capital neerlandesa. Els colors predominants de la composició son el vermell i el blanc, els colors de la bandera i l’escut de la ciutat d’Utrecht. També utilitza el taronja per remarcar dos dels atributs més característics de Mercuri, el caduceu, que subjecta amb la mà esquerra, i el casc alt, i el negre, amb el qual ressalta el cos del déu protector del comerç i els edificis de la ciutat.
 |
Cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1928 de la Jaarbeurs Utrecht.[7]
|
El cartell de l’edició de setembre de 1931 commemora la vint-i-cinquena edició de la Jaarbeurs Utrecht. Al centre de la part superior, destaca en xifres romanes el número 25 que simula un gran astre que il·lumina tota la composició. La imatge principal és el rostre de Mercuri, amb el seu inconfusible casc alat, que mira fixament cap a un punt indeterminat del cel. A més del negre, l’artista únicament utilitza el blau per donar color a la seva obra. El text informatiu ocupa la part inferior del cartell. Sorprenentment, en les dues peces de Louis Raemaekers no apareix el logotip de la Fira d’Utrecht.
 |
Cartell de Louis Raemaekers de l’edició de setembre de 1931 de la Jaarbeurs Utrecht.[8]
|
El pintor, il·lustrador i dissenyador publicitari neerlandès Jaap (Jacob) Pander (Tytsjerksteradiel, 1911 – Haarlem, 1962) també va fer dos cartells per a la Jaarbeurs Utrecht, el de l’edició de primavera de 1935 i el de l’edició de tardor de 1940. En ambdós casos, Jaap Pander va recórrer a la iconografia nàutica com a motiu central de les seves composicions. En el cartell de 1935, una fortalesa al capdamunt d’una roca resisteix els embats d’un mar embravit. La fortalesa és una al·legoria de la Fira, fet que es pot deduir de la coincidència de color vermell entre l’estructura de dalt la roca i la paraula ’Jaarbeurs’. A més, la ubicació del logotip de la Jaarbeurs Utrecht, just al davant de la fortalesa, reforça aquesta interpretació.
 |
Cartell de Jaap Pander de l’edició de març de 1935 de la Jaarbeurs Utrecht.[9]
|
En el cartell de l’edició de setembre de 1940, Jaap Pander presenta una composició molt similar a l’anterior pel que fa a la interpretació iconogràfica. En aquesta ocasió, l’artista ha substituït la fortalesa per una nau que, amb les veles desplegades, solca un mar embravit i s’adreça cap a un punt lluminós de l’horitzó, que cal interpretar com la Fira d’Utrecht, ja que a l’esquerra de la part superior apareix en grans dimensions el logotip de la institució firal.
 |
Cartell de Jaap Pander de l’edició de setembre de 1940 de la Jaarbeurs Utrecht.[10]
|
Els dos últims cartells d’aquest article són d’un artista que signa amb el nom d’Steen i del qual no tenim més dades. Steen va fer els cartells de les edicions de setembre dels anys 1939 i 1941. Si Louis Raemaekers opta per la figura de Mercuri i Jaap Pander per la iconografia nàutica, Steen recorre a l’industrialisme, sinònim sempre de progrés, per crear les seves composicions per la Jaarbeurs Utrecht. En el cartell de l’edició de setembre de 1939 apareix en primer terme una immensa roda, que formaria part d’una màquina industrial, a través de la qual es pot observar un complex fabril amb cinc xemeneies fumejant. L’artista utilitza uns colors suaus, el blau cel, el groc i el blanc, per donar una impressió de netedat a la composició, lluny de la brutícia que suggereix un paisatge industrial amb fum i màquines. El text informatiu apareix a la part inferior del cartell, on destaca en blau cel la paraula ‘Jaarbeurs’ i en blanc les dates de celebració de l’esdeveniment firal. En aquest cartell tampoc apareix el logotip de la institució firal.
 |
Cartell d’Steen de l’edició de setembre de 1939 de la Jaarbeurs Utrecht.[11]
|
En el cartell de l’edició de setembre de 1941, en canvi, el logotip de la Jaarbeurs Utrecht té un protagonisme rellevant. Ocupa bona part de la superfície del cartell per esdevenir l’element iconogràfic principal. La ‘U’ coronada amb el casc alat de Mercuri destaca en la negra nit per sobre la silueta de la ciutat d’Utrecht, a l’esquerra de la composició, i d’un conjunt d’indústries, a la dreta del cartell. El text informatiu, en neerlandès, alemany i francès ocupa el terç inferior del cartell.
 |
Cartell d’Steen de l’edició de setembre de 1941 de la Jaarbeurs Utrecht.[12]
|
[1] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, BG E16 / 876.
[2] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 202.
[3] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0321.
[4] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 004446.
[5] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 205.
[6] Koninklijke Bibliotheek/Nederlands Instituut voor Oorlogsdocumentatie
AG/00335 (Affiche, Lithografie), Oorlogsaffiches NIOD 1933 - 1946, NIOD/KB.
[8] ReclameArsenaal. Inventarisnummer RA / 00250.
[9] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer X-0000-0374.
[10] Gemeente Rotterdam. Gemeentearchief, catalogusnummer VIIIS-0000-0008.
[11] ReclameArsenaal. Inventarisnummer, Roermond BG E17 / 213.
[12] Wolfsonian Collection. Accession number TD1990.340.27.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada